Tiago 2

Xela wezria cube nen salmo caʼ (ZATNTPS) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Benne' bícha'dau', le'e dxéajle̱le chee̱ Xránadxu, Benne' xabáa Jesucristo, quebe dxal-la' guchale ca gunle chee̱ tu tu benne'.
1 Meus irmãos, como podem afirmar que têm fé em nosso glorioso Senhor Jesus Cristo se mostram favorecimento a algumas pessoas?
2 Che chu'u tu benne' naga nazrágale, ne nácue̱' zra lane̱' da zaca, ne xu'u da naca na oro lu xrube ne̱'e̱, na' cá'anqueze che chu'u tu benne' xache', ne nácue̱' zra lane̱' tuzruj,
2 Se, por exemplo, alguém chegar a uma de suas reuniões vestido com roupas elegantes e usando joias caras, e também entrar um pobre com roupas sujas,
3 na' che dxelé'ele cháwedau' bénnea' nácue̱' zra lane̱' da zaca, ne dxe̱le le̱': “Gudxe'e nigala naga nácadxa na chawe'”, na' dxe̱le benne' xache' na': “Xeajsé̱ na'la, u gudxe'e lu xu ná'te̱ze.”
3 e vocês derem atenção ao que está bem vestido, dizendo-lhe: “Sente-se aqui neste lugar especial”, mas disserem ao pobre: “Fique em pé ali ou sente-se aqui no chão”,
4 Che dxunle caní, dxuchale ca dxunle chee̱ tu tu benne', ne dxuchí'ale ca zaj naca bénneache, quebe naca xrlátaje xichaj lázrdaule.
4 essa discriminação não mostrará que agem como juízes guiados por motivos perversos?
5 Benne' bícha'dau' nazri'ite̱ lazra', le xen da nigá: Dios ba guqué̱'e̱ benne' ca' zaj naque̱' benne' xache' lu xe̱zr la xu nigá chee̱ xelaque̱' benne' gunní'a lu xel-la' dxeajlí lazre', ne chee̱ xelezí' lu ne̱'e̱ da nucueza Dios naga dxenná bea Le̱', da na' guche̱be lazre' Le̱' gunézruje̱' chee̱ benne' ca' zaj nazri'ine̱' Le̱'.
5 Ouçam, meus amados irmãos: não foi Deus que escolheu os pobres deste mundo para serem ricos na fé? Não são eles os herdeiros do reino prometido àqueles que o amam?
6 Le'e dxuzúale chalá'ala benne' xache' ca'. ¿Quegá benne' gunní'a ca' benne' dxuluchínene̱' le'e, ne dxeleché̱'e̱ le'e lau benne' xulawe' ca'?
6 Mas vocês desprezam os pobres! Não são os ricos que oprimem vocês e os arrastam aos tribunais?
7 ¿Quegá benne' gunní'a ca' benne' dxelenné̱' schanni' chee̱ da xrlátaje ca nazí' lale, dxennale nácale bi chee̱ Cristo?
7 Não são eles que difamam aquele cujo nome honroso vocês carregam?
8 Che da li dxunle ca dxenná da nadxixruj be'e Dios, da nácadxa blau ca da naxúaj na lu xiche lá'azxa, dxenná na: Bzri'i biche ljwezru' ca nazrí'i cuinu', xrlátaje dxunle.
8 Sem dúvida vocês fazem bem quando obedecem à lei do reino conforme dizem as Escrituras: “Ame seu próximo como a si mesmo”.
9 Na'a che dxuchale ca dxunle chee̱ tu tu benne', dul-la dxunle, ne nabágale zria lawe' da quebe dxunle du ca bdxixruj be'e Dios.
9 Mas, se mostram favorecimento a algumas pessoas, cometem pecado e são culpados de transgredir a lei.
10 Che tu benne' dxune̱' ca zaj naca da nadxixruj be'e Dios, san che dxenéguene̱' ca naca tuze da nadxixruj be'ene̱', naca na cáte̱ze nabague̱' zria ca zaj naca xúgute̱ da nadxixruj be'e Dios.
10 Pois quem obedece a todas as leis, exceto uma, torna-se culpado de desobedecer a todas as outras.
11 Lé̱queze Dios gunné̱': “Quebe gunle dul-la da dxichaj na xrba chee̱ xel-la' wechaga na'”, cá'anqueze gunné̱': “Quebe gútele benne'.” Caní naca, che tu benne' quebe dxune̱' dul-la da dxichaj na xrba chee̱ xel-la' wechaga na', san che dxutie̱' benne', ba gunéguene̱' ca da nadxixruj be'e Dios.
11 Pois aquele que disse: “Não cometa adultério”, também disse: “Não mate”. Logo, mesmo que não cometam adultério, se matarem alguém, transgredirão a lei.
12 Le'e dxal-la' guchálajle, ne gunle ca dxal-la' xelún benne' ca' guchi'a Dios ca da dxelune̱', benne' ca' zaj nalá lu na' da gunná bea Le̱'.
12 Portanto, em tudo que disserem e fizerem, lembrem-se de que serão julgados pela lei que os liberta.
13 Benne' ca' quebe dxelexexache lazre̱' chee̱ benne' xula, Dios guchi'e̱ ca da dxelún benne' ca', ne quebe xexache lazre̱' chee̱ benne' ca', san benne' ca' dxelexexache lazre̱' chee̱ benne' xula quebe bi zria xelebague̱' gate Dios guchi'e̱ ca da zaj nun benne' caní.
13 Não haverá misericórdia para quem não tiver demonstrado misericórdia. Mas, se forem misericordiosos, haverá misericórdia quando forem julgados.
14 Le'e, benne' bícha'dau', ¿bizra culuén gapa na che tu benne' dxenné̱' dxeajlí lazre̱' Cristo, na' quebe bi dxune̱' da dxácale̱n nu benne' dxexázrjene̱'? ¿Wazeque' xel-la' dxeajlí lazre' na' guselá na le̱'?
14 De que adianta, meus irmãos, dizerem que têm fé se não a demonstram por meio de suas ações? Acaso esse tipo de fé pode salvar alguém?
15 Che zra' benne' bíchedxu u nu'ula zandxu, benne' quebe bi zaj de̱ zra lane̱' u da xelawe̱',
15 Se um irmão ou uma irmã necessitar de alimento ou de roupa,
16 na' che núlale le'e xe̱le benne' ca': “Bexiajzé̱ cháwedau'. Nazré'enu', ne gágugu' szri'”, san che quebe bi gunézrujle ca da dxexázrjene̱', ¿bizra culuén gapa da na' gunnále?
16 e vocês disserem: “Até logo e tenha um bom dia; aqueça-se e coma bem”, mas não lhe derem alimento nem roupa, em que isso ajuda?
17 Caní naca na chee̱ xel-la' dxeajlí lazre'. Che quebe bi zaj de̱ da chawe' da xululé'e na che dxeajlí lazre' bénnea' Cristo, xel-la' dxeajlí lazre' chee̱' naca na ca tu da gate.
17 Como veem, a fé por si mesma, a menos que produza boas obras, está morta.
18 Wannalja nu benne': Lue' dxennáu' dxéajle̱'u chee̱ Cristo, na' neda' dxuna' da chawe' ca'. Ble'e neda' dxéajle̱'u chee̱ Cristo ne quebe dxunu' da chawe' ca', na' neda' gulé'eda' lue' dxeajlí lazra' Cristo ne̱ chee̱ da chawe' ca' da dxuna'.
18 Mas alguém pode argumentar: “Uns têm fé; outros têm obras”. Mostre-me sua fé sem obras e eu, pelas minhas obras, lhe mostrarei minha fé!
19 Dxéajle̱'u lue' zua tuze Dios. Nácaqueze na ca'. Cá'anqueze da xriwe̱' ca' dxeléajle̱ na, ne dxelezrize na lu xel-la' dxelezrebe.
19 Você diz crer que há um único Deus. Muito bem! Até os demônios creem nisso e tremem de medo.
20 Lue', benne' xala, ¿dxaca lazru' gulé'eda' lue' naca xel-la' dxeajlí lazre' ca tu da gate che nu benne' dxeajlí lazre̱' Cristo na' quebe bi zaj de̱ da chawe' da xelunna bea na?
20 Quanta insensatez! Vocês não entendem que a fé sem as obras é inútil?
21 ¿Ájazra guca chee̱ xra xrtáudxu Abraham guque̱' benne' xrlátaje̱ lau Dios? Guca na ne̱ chee̱ da be̱ne̱' gate guxúe̱' zrí'ine̱' Isaac lu bdupa xiaj chee̱ guzezxe̱'-be'.
21 Não lembram que nosso antepassado Abraão foi declarado justo por suas ações quando ofereceu seu filho Isaque sobre o altar?
22 ¿Quebe dxele'enu'? Ca da be̱n Abraham dxulé'e na guxeajlí lazre̱' Dios, na' xel-la' dxeajlí lazre' chee̱' guca na du lazre' ne̱ chee̱ da be̱ne̱'.
22 Como veem, sua fé e suas ações atuaram juntas e, assim, as ações tornaram a fé completa.
23 Caní guca li ca da dxenná na lu xiche lá'azxa: Abraham guxéajle̱'e̱ chee̱ Dios, na' Dios blé'ene̱' le̱' benne' xrlátaje̱. Na' bchálaje̱' ca naca chee̱ Abraham, gunné̱': “Bi zrágaqueza', Abraham.”
23 E aconteceu exatamente como as Escrituras dizem: “Abraão creu em Deus, e assim foi considerado justo”. Ele até foi chamado amigo de Deus!
24 Na'a dxelé'ele Dios dxezí' lu ne̱'e̱ tu benne' ne̱ chee̱ da chawe' da dxune̱', ne quegá tuze lawe' da dxeajlí lazre̱' Le̱'.
24 Vejam que somos declarados justos pelo que fazemos, e não apenas pela fé.
25 Cá'anqueze guca chee̱ Rahab, nu'ula we̱n da sban. Nu'ula nigá gulu'e̱ lizre̱' benne' ca' gusel-la Josué, na' bsi'e̱ benne' ca' neza xula chee̱ belelé̱' lu na' benne' ca' dxjaque̱' wedil-la, na' ne̱ chee̱ da be̱ne̱', Dios guzí' lu ne̱'e̱ nu'ula na'.
25 Raabe, a prostituta, é outro exemplo. Ela foi declarada justa por causa de suas ações quando escondeu os mensageiros e os fez sair em segurança por um caminho diferente.
26 Ca naca chee̱ be̱la' dxen chee̱dxu, che ba bedxúaj be' chee̱ na, ba nate na, cá'anqueze naca chee̱ xel-la' dxeajlí lazre' chee̱dxu. Che quebe bi zaj de̱ da chawe' da xululé'e na dxeajlí lazrdxu Cristo, naca na ca tu da gate.
26 Assim como o corpo sem fôlego está morto, também a fé sem obras está morta.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Tiago 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.