João 7

Yaa Kanya Ninii Fɔle Sɛlɛɛ (SNW) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Di nle mmle sɛmaa, Yesu lakyɛ aakyi di Galilea kasɔ suoto. Atamiɛ alɛ ɔɔkyɛ ankyi di Yudea kasɔ suoto. Diekye, Yuda banɔɔfotii latoomiɛ osuku alɛ boolo nwɔ.
1 Depois disso, Jesus começou a andar pela Galileia; ele não queria andar pela Judeia, pois os líderes judeus dali estavam querendo matá-lo.
2 Di obe nwu nkpo kamɛ, Yuda batii akpanta kalɔ osiɛ ayi ole bee ntɔɔtɛɛtɛɛ.
2 Aconteceu que a festa dos judeus chamada Festa das Barracas estava perto.
3 Nkpo oso Yesu babilɛma latɔkɔ nwɔ alɛ, “Die ninfũ faatɔɔkyɛ Yudea kasɔ suoto alɛ basaateketetɛ lɛfɔ kanya fɔ ɔsaabla.
3 Então os irmãos de Jesus disseram a ele: — Saia daqui e vá para a Judeia a fim de que os seus seguidores vejam o que você está fazendo.
4 Diekye otii kuonwii ninkookaa lɛsaa le ɔɔbla nii nse oomiɛ alɛ batii batofo nwɔ nwaa. Di obe wɔ fɔɔbla ni aasaa ya mmle nwu nkpo okle yi, diki suoto fatuo kayi batii bamuu baatofo fɔ!”
4 Pois quem quer ser bem-conhecido não deve esconder o que está fazendo. Já que você faz essas coisas, deixe que todos o conheçam.
5 Baatɔkɔ nwɔ sɛlaa se mmle diekye babilɛma suɔtɔbi bamu ditafũ nwɔ baanu.
5 Até os irmãos de Jesus não criam nele.
6 Nfa nfɛ di Yesu latɔkɔ ma alɛ, “Obe nii diiwo. Kafɔɔ aye yi, obe lele nkaatɛko ye.
6 Ele respondeu:
7 Diekye aye yi, kayi ka mmle batii dilabafuo ye okyidi. Kafɔɔ ami yi, beekyidi mi, diekye kodiki ntɔkɔ ma klekle nlɛ ɔsaabla lɛma diɛɛlɛ.
7 O mundo não pode ter ódio de vocês, mas tem ódio de mim porque eu afirmo que o que o mundo faz é mau.
8 Aye yi, bitɔɔkyɛ Ayi nwu nkpo kalekɔ. Ami nɔɔwa nfa, diekye obe nii diiwo saa.”
8 Vão vocês à festa, mas eu não vou porque a minha hora ainda não chegou.
9 Obe wɔ aatɔkɔ ma nkpo okle aaloo ni yi, nnwɔɔ omu aakple aasiɛ di Galilea ninfa.
9 Jesus disse isso e ficou na Galileia.
10 Obe wɔ di babilɛma suɔtɔbi ntoosifi ni ayi nwu nkpo kalekɔ beeloo ni yi, Yesu kafɔɔ lakyɛ, atakyɛ alɛ batii banyɔɔ kafɔɔ aakyɛ di lɛwofa kamɛ.
10 Depois que os seus irmãos foram à festa, Jesus também foi, mas fez isso em segredo e não publicamente.
11 Yuda batii banɔɔfotii latowolaa nwɔ di ayi nwu nkpo kalekɔ baatɔɔkaalɛ alɛ, “Ɔfɛ di osuɔtɔ nwu nkpo nkpe?”
11 Os líderes judeus o procuravam na festa e perguntavam: — Onde é que está aquele homem?
12 Batii latoobuɛ sɛwɛɛwɛɛ baakakatɛ kpinwu di Yesu suoto. Batii bawo labuɛ alɛ, “Otii biene ale.”
12 Na multidão havia muita gente comentando sobre ele. Alguns diziam: — Ele é bom. — Não é não; ele engana o povo! — afirmavam outros.
13 Kafɔɔ otii kuonwii ditafuo odiki obuɛ osie kanya diekye baatɔɔyɛkɛ Yuda batii banɔɔfotii.
13 Mas ninguém falava abertamente sobre ele porque todos tinham medo dos líderes judeus.
14 Obe wɔ nfɛ di ayi nwu nkpo ole nfɛ kodu ni ntɛɛ yi, Yesu lakyɛ Yuda batii Olekatakɔ aalaatuo batii asaa.
14 Quando a festa já estava no meio, Jesus foi ao Templo e começou a ensinar.
15 Asaa nɔɔ otuo labla Yuda batii banɔɔfotii ɔkpɛ, ni baakaalɛ alɛ, “Lɛ diɛbla fiɛ di osuɔtɔ wɔ mmle n-ye lɛsaa nkpo okle, di obe wɔ anankyɛ ni asaa kateketekɔ kukanwii?”
15 Os líderes judeus ficaram muito admirados e diziam: — Como é que ele sabe tanto sem ter estudado?
16 Ninfɛ di Yesu ladiki kanya aatɔkɔ ma alɛ, “Asaa ya kotuo ni diele ami omu asaa otuo ale. Kafɔɔ Yaa wɔ niekpee mi ni kɔtɔ ale ale.
16 Jesus disse:
17 Otii lele nikomiɛ alɛ abla Yaa dibiesaa matofo nse asaa ya kotuo ni Yaa nfũ eekye ee ami omu osie nii kamɛ lɛyɔ kɔkakatɛ.
17 Quem quiser fazer a vontade de Deus saberá se o meu ensino vem de Deus ou se falo em meu próprio nome.
18 Otii lele ninkakatɛ di nnwɔɔ omu osie nɔɔ kamɛ yi, ni oomiɛ alɛ ayɔ katansa ata nnwɔɔ omu nɔɔ suoto. Kafɔɔ otii wɔ nikomiɛ alɛ atansa ni otii wɔ niekpee nwɔ ni kɔtɔ yi, ambla asaa di osuku kanya, ni aanlaa kafɔɔ.
18 Quem fala em seu próprio nome está procurando ser elogiado. Mas quem quer conseguir louvores para aquele que o enviou, esse é honesto, e não há falsidade nele.
19 Diele Mose niayɔ kufiofa nwu nkpo aata ye, sɛɛ lɛ? Kafɔɔ otii kuonwii kaamɛ lee diloole kufiofa nwu nkpo. Ni be oso biomiɛ bilɛ biloe?”
19 Foi Moisés quem deu a
20 Ninfɛ di batii nwu nkpo latɔkɔ Yesu alɛ, “Ninwuna kpile ninsi fɔ kaamɛ! Owe nikomiɛ alɛ alo fɔ?”
20 A multidão respondeu: — Você está dominado por um demônio! Quem é que está querendo matá-lo?
21 Ninfɛ di Yesu ladiki kanya alɛ, “Lɛsaa ninwii le lɛbla, ninfɛ diɛbla bamuu lee yaaa nɛ.
21 Então Jesus disse:
22 Mose lakpee ye kufiofa alɛ biabudi babi lee asɔkɔsɔkɔ. Kafɔɔ diele nnwɔɔ niakye kasɔ, waawa lee anɛ niakye kasɔ bia saa obe kamɛ. Kafɔɔ mimbudi babi lee asɔkɔsɔkɔ di Lɛnyɛɛtɛyi suoto.
22 Vocês
23 Ni nse mimbudi babi lee asɔkɔsɔkɔ di Lɛnyɛɛtɛyi suoto alɛ bilaataalɛ Mose kufiofa nwu nkpo, ni be oso biɔnyakee ɔblɔ ta lɛyɔɔsa ni otii ofiɛ diɛyɔɔ nwɔ ni di Lɛnyɛɛtɛyi suoto?
23 Para não deixarem de cumprir a Lei de Moisés, vocês circuncidam um menino, mesmo no sábado. Então por que ficam com raiva de mim quando eu curo completamente uma pessoa no sábado?
24 Nse biɔkanko yi, bitannyu otii di anu biaka lɛka! Kafɔɔ yi, bika di mmle di ɔlaa nwu nte ni.”
24 Parem de julgar pelas aparências e julguem com justiça.
25 Ninfɛ di batii ba bawo niakye ni Yerusalem okpoo, baakaalɛ alɛ, “Diele osuɔtɔ wɔ mmle di Yuda banɔɔfotii komiɛ alɛ balo ni nɛ?
25 Algumas pessoas que moravam em Jerusalém perguntavam: — Não é este o homem que estão querendo matar?
26 Binyu! Nnwɔɔ nin-yɛ di lɛkpaka ɔɔkakatɛ nɛ! Otii kuonwii kafɔɔ dilɔɔkaalɛ nwɔ ɔlaa kuonwii! Sɛɛ kamɛ ntɔɔkpa ma klekle nfɛ alɛ nnwɔɔ ninle Kristo nwu nkpo?
26 Vejam! Ele está falando em público, e ninguém diz nada contra ele! Será que as autoridades sabem mesmo que ele é o Messias ?
27 Kafɔɔ nse Kristo nwu nkpo lɛwa yi, otii kuonwii dilabatofo nfũ eekye nii. Kafɔɔ otii wɔ mmle nnwɔɔ bamuu loo buye nfũ eekye nii.”
27 No entanto, quando o Messias vier, ninguém saberá de onde ele é; e nós sabemos de onde este homem vem.
28 Di obe wɔ di Yesu latootuo ni asaa di Olekatakɔ nwu nkpo ninfa yi, aatakatɛsa sɛlɔ katoo aakaalɛ alɛ, “Obuɛ biobuɛ bilɛ biye mi, biye nfũ kafɔɔ lekye ni? Diele ami omu osie nii kamɛ lɛwa! Otii wɔ niekpee mi ni kɔtɔ ninlaa. Aye bieye nwɔ.
28 Quando estava ensinando no pátio do Templo, Jesus disse bem alto:
29 Kafɔɔ ami n-ye nwɔ. Diekye ɔkyɛ nɔɔ lekye, nnwɔɔ kafɔɔ niekpee mi kɔtɔ.”
29 Mas eu o conheço porque venho dele e fui mandado por ele.
30 Nle mmle oso, baamiɛ alɛ boomufũ nwɔ. Kafɔɔ otii kuonwii ditafuo nwɔ ɔkpanko, diekye obe nɔɔ diiwo.
30 Então quiseram prender Jesus, mas ninguém fez isso porque a sua hora ainda não tinha chegado.
31 Kafɔɔ kaamɛ lɛma batii bawo kpinwu lafũ nwɔ baanu baatɔɔkaalɛ alɛ, “Ni nse Kristo nwu nkpo lɛwa, ababla sɛkpɛ se niɛbla ɔkpɛ silenke ni nse di otii wɔ mmle lɛbla ni?”
31 Porém muitas pessoas que estavam na multidão creram nele e perguntavam: — Quando o Messias vier, será que vai fazer milagres maiores do que este homem tem feito?
32 Di obe wɔ di Farisi batii lanu ni sɛlaa se baatii kobuɛ ni di Yesu suoto oso yi, baabla onwii ku olebatatɛ banɔɔfo, baakpee asaa banyuntɛ alɛ bakyɛ blaamufũ Yesu.
32 Os fariseus ouviram a multidão comentando essas coisas sobre Jesus, e por isso eles e os chefes dos sacerdotes mandaram guardas para o prenderem.
33 Ninfɛ di Yesu latɔkɔ ma alɛ, “Makple nsiɛ di ɔkyɛ lee di obe kakui kamɛ, nni kamaa se ntoosifi otii wɔ niekpee mi ni kɔtɔ nfũ.
33 Jesus disse:
34 Bibawolaa mi kafɔɔ bilɔbanyɛɛ, diekye lɛba le kamasiɛ nii, bilɔbafuo nfa ɔwa.”
34 Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou.
35 Ninfɛ di Yuda batii nwu lakaalɛ bawo alɛ, “Ɔfɛ di otii wɔ mmle kofe oso fiɛ, bulɔbanyɔɔ? Sɛɛ abasifi Hela batii sekpoo di nfũ baatii loo nsi ni anaatuo Hela batii asaa?
35 Então os líderes judeus começaram a comentar: — Para onde será que ele vai que não o poderemos achar? Será que ele vai morar com os judeus que moram no estrangeiro? Será que vai ensinar os não judeus?
36 Be alaka di obe wɔ eebuɛ alɛ ‘Bibawolaa mi, kafɔɔ bilɔbanyɛɛ. Nfũ kafɔɔ kamasiɛ nii, bilabafuo nfa ɔwa?’ ”
36 O que será que ele quis dizer quando afirmou: “Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou”?
37 Dii yɛntɛle le di ayi nwu nkpo boole kamɛ, dile dii finle, Yesu lataka aayila aatakatɛsa sɛlɔ katoo aabuɛ alɛ, “Otii lele di otukɔnsɔ nkle, awa ɔkyɛ nii, abanyi ntu.
37 O último dia da festa era o mais importante. Naquele dia Jesus se pôs de pé e disse bem alto:
38 Fɛ mmle okle di Kɔkpana Klekle lebuɛ ni di otii wɔ niefũ mi eenu ni suoto alɛ, ‘Ntu be nikɔtaa ninansɔɔ ni diidii, ninta alɛ otii nsiɛ ni nkpa, ntu nwu nkpo kamatoobiɛ nintoofe di otu nɔɔ kamɛ.’ ”
38 Como dizem as
39 Yesu labuɛ ɔlaa wɔ mmle di Ninwuna le baatii ba niefũ nwɔ beenu ni kamafũ ni suoto. Diekye di obe nwu nkpo kamɛ yi, bayiyɔ Ninwuna nwu nkpo bata. Diekye Yesu diibuo di Sɛka ole nɔɔ nwu nkpo lɛkpa kamɛ.
39 Jesus estava falando a respeito do Espírito Santo, que aqueles que criam nele iriam receber. Essas pessoas não tinham recebido o Espírito porque Jesus ainda não havia voltado para a presença gloriosa de Deus.
40 Obe wɔ baatii nwu nkpo lanu ni Yesu sɛlaa se mmle yi, bawo kaamɛ lɛma labuɛ alɛ, “Nwaako Yaa Ɔlaa Buɛtɛtɛ nwu nkpo ninle otii wɔ mmle.”
40 Muitas pessoas que ouviram essas palavras afirmavam: — De fato, este homem é o
41 Babamba kafɔɔ labuɛ alɛ, “Nnwɔɔ ninle Kristo nwu nɛ.”
41 Outros diziam: — Ele é o E ainda outras pessoas perguntavam: — Mas será que o Messias virá da Galileia?
42 Diekye Kɔkpana Klekle Kukũ lebuɛ alɛ, Kristo nwu nkpo Ɔka Dawid leyo kamɛ abakye. Babalofo nwɔ di Betlehem, di okpoo wɔ di Dawid lasiɛ nii.”
42 As Escrituras Sagradas dizem que o Messias será descendente de Davi e vai nascer em Belém, onde Davi morou.
43 Ta Yesu oso, batii nwu nkpo lasɛ.
43 Então o povo se dividiu por causa dele.
44 Bawo lamiɛ alɛ boomufũ nwɔ, kafɔɔ otii kuonwii ditafuo nwɔ ɔkpanko.
44 Alguns queriam prender Jesus, mas ninguém fez isso.
45 Obe wɔ di Basaanyuntɛ nwu nkpo lakple baasifi ni Farisi batii ku olebatatɛ banɔɔfo nwu nkpo nfũ yi, baakaalɛ ma alɛ, “Obe oso minammufũ nwɔ biwako?”
45 Os guardas voltaram para o lugar onde estavam os chefes dos sacerdotes e os fariseus , e eles perguntaram: — Por que vocês não trouxeram aquele homem?
46 Ninfɛ di basaanyuntɛ nwu nkpo latɔkɔ ma alɛ, “Diidii buunu otii kuonwii akakatɛ nwaa fɛ mmle okle di osuɔtɔ wɔ mmle lɛkakatɛ nii!”
46 Eles responderam: — Nunca ninguém falou como ele!
47 Ninfɛ di Farisi batii nwu nkpo lakaalɛ ma alɛ, “Aye kafɔɔ osuɔtɔ nwu nkpo lɛkyɔnkyɔ ye?
47 Então os fariseus disseram aos guardas: — Será que vocês também foram enganados?
48 Bitoyinu ɔnɔɔfotii owo ee Farisi otii owo ntoyifũ nwɔ eenu?
48 Por acaso alguma autoridade ou algum fariseu creu nele?
49 Batii dikudi le mmle nimuu dieye Mose kufiofa nwu nkpo. Nkpo oso lɛkpaani ntikanko ma!”
49 Essa gente que não conhece a Lei está amaldiçoada por Deus.
50 Farisi otii wɔ bɔɔlɛɛ ni Nikodemo nintoyikyɛ ni Yesu nfũ lasiɛ ma kaamɛ, ninfɛ aakaalɛ ma alɛ,
50 Mas Nicodemos, que era um deles e que certa ocasião havia falado com Jesus, disse:
51 “Kufiofa loo lɛta osuku alɛ baalo otii lɛpɔɔ di obe wɔ manayilɛɛ nwɔ banu nwɔ ni kanya kamɛ ɔlaa di lɛsaa le ɛɛbla ni suoto?”
51 — De acordo com a nossa Lei não podemos condenar um homem sem ouvi-lo primeiro e descobrir o que ele fez.
52 Ninfɛ ninnwɔɔ kafɔɔ baakaalɛ nwɔ alɛ, “Afɔ kafɔɔ Galilea feekye ɛɛ, sɛɛ lɛ? Buo diakũ kamɛ fanyu! Fabanya falɛ Yaa ɔlaa buɛtɛtɛ kuonwii dilabakye Galilea awa diidii.”
52 — Por acaso você também é da Galileia? — perguntaram eles. — Estude as Escrituras Sagradas e verá que da Galileia nunca surgiu nenhum profeta .
53 (Ninfɛ di obiala lɛma lasifi ayo lɛma nɛ.)
53 — ausente —

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.