Lucas 19
rifa (RIFA) vs NTLH
1 ؤُمِي يُوذفْ يَاسُوع غَارْ أَرِيحَا، إِشُوقْ ثنْذِينْثْ نِّي،
1 Jesus entrou em Jericó e estava atravessando a cidade.
2 ثُوغَا ذِينْ إِجّْ ن ورْيَازْ قَّارنْ أَسْ زَاكَّايُو. وَانِيثَا ثُوغَا ذ بَابْ ن وَاڭْڒَا ؤُڒَا ذ أَمقّْرَانْ ن أَيْثْ ن ضَّارِيبَا.
2 Morava ali um homem rico, chamado Zaqueu, que era chefe dos cobradores de impostos.
3 نتَّا ثُوغَا يَارزُّو أَذْ إِژَارْ يَاسُوع ذ مِينْ إِعْنَا، مَاشَا وَارْ إِزمَّارْ س سِّيبّثْ ن ڒْغَاشِي، مِينْزِي ثُوغَا زَاكَّايُو ذ أَقُوضَاضْ ن ثِيذِّي.
3 Ele estava tentando ver quem era Jesus, mas não podia, por causa da multidão, pois Zaqueu era muito baixo.
4 س ؤُينِّي إِزْوَارْ إِ يَاسُوع ؤُشَا إِڭعّذْ خْ إِجّْ ن وَارْثُو نْ ڒخْڒَا، حِيمَا أَذْ ث إِژَارْ، مِينْزِي ثُوغَا نتَّا إِڭَّا أَذْ د-يكّْ سّنِّي.
4 Então correu adiante da multidão e subiu numa figueira brava para ver Jesus, que devia passar por ali.
5 ؤُمِي د-يُوسَا يَاسُوع غَارْ ومْشَانْ نِّي، إِخْزَارْ غَارْ ؤُجنَّا، إِبَارْقْ إِ-ث. إِنَّا أَسْ: ”أَ زَاكَّايُو، قدْجقْ-د، هْوَا-د ذغْيَا، مِينْزِي أَسّْ-أَ إِتّْخصَّا أَيِي أَذْ قِّيمغْ ذِي ثَادَّارْثْ نّشْ!“
5 Quando Jesus chegou àquele lugar, olhou para cima e disse a Zaqueu:
6 إِقدْجقْ-د، إِهْوَا-د ذغْيَا ؤُشَا يَارحّبْ زَّايسْ س ڒفْرَاحثْ.
6 Zaqueu desceu depressa e o recebeu na sua casa, com muita alegria.
7 مَارَّا إِنِّي إِژْرِينْ مَانْ أَيَا، بْذَانْ تّْمعْمِيعنْ خَاسْ، نَّانْ: ”أَقَا يُوذفْ غَارْ إِجّْ ن ورْيَازْ ذ أَمذْنُوبْ، حِيمَا أَذْ غَارسْ إِقِّيمْ!“
7 Todos os que viram isso começaram a resmungar: — Este homem foi se hospedar na casa de um pecador!
8 إِكَّارْ زَاكَّايُو، إِنَّا إِ يَاسُوع: ”خْزَارْ، سِيذِي، أَذْ وْشغْ أَزْينْ ن وَاڭْڒَا إِنُو إِ إِمزْڒَاضْ ؤُ مَارَّا ونِّي زِي كّْسغْ شَا ن ڒْحَاجّثْ س ڒْغشّْ، أَذْ أَسْ ث أَرّغْ أَربْعَا ن ثْسقَّارْ!“
8 Zaqueu se levantou e disse ao Senhor: — Escute, Senhor, eu vou dar a metade dos meus bens aos pobres. E, se roubei alguém, vou devolver quatro vezes mais.
9 إِنَّا أَسْ يَاسُوع: ”أَسّْ-أَ ثِيوضْ-د ثُوذَارْثْ إِ ثَادَّارْثْ-أَ، مِينْزِي ؤُڒَا ذ وَا ذ إِجّْ ن مِّيسْ ن إِبْرَاهِيمْ.
9 Então Jesus disse:
10 مِينْزِي مِّيسْ ن بْنَاذمْ يُوسَا-د حِيمَا أَذْ يَارْزُو ؤُ أَذْ إِسّنْجمْ مِينْ إِودَّارنْ.“
10 Porque o
11 ؤُمِي ثُوغَا تّسْڒَانْ أَيَا، يَارْنِي-د عَاوذْ إِجّْ ن ؤُمذْيَا، مِينْزِي إِتّْغِيڒْ أَسنْ، ؤُمِي ثُوغَا د-إِقَارّبْ غَارْ ؤُرْشَالِيمْ، أَقَا ثَاڭلْذِيثْ ن أَربِّي أَذْ د-ثضْهَارْ ذغْيَا.
11 Jesus contou uma parábola para os que ouviram o que ele tinha dito. Agora ele estava perto de Jerusalém, e por isso eles estavam pensando que o Reino de Deus ia aparecer logo.
12 إِنَّا: ”إِجّْ ن بْنَاذمْ زِي ڒجْوَاذْ إِرُوحْ غَارْ إِشْثْ ن ثمُّورْثْ ثِيڭّْوجْ، حِيمَا أَذْ إِطّفْ ثَاڭلْذَا إِ يِيخفْ نّسْ، ؤُشَا خنِّي أَذْ د-إِذْوڒْ أَوَارْنِي مَانْ أَيَا.
12 Então Jesus disse:
13 إِڒَاغَا-د إِعشْرَا ن إِمْسخَّارنْ نّسْ ؤُشَا إِوْشَا أَسنْعشْرَا ن ڒْمِينَاثْ ؤُشَا إِنَّا أَسنْ: ’ڭّمْ تِّيجَارَا أَڒْ د غَاعقْبغْ‘.
13 Antes de viajar, chamou dez dos seus empregados, deu a cada um uma moeda de ouro e disse: “Vejam o que vocês conseguem ganhar com este dinheiro, até a minha volta.”
14 مَاشَا إِمزْذَاغْ ن ثنْذِينْثْ ثُوغَا شَارّْهنْ ث ؤُشَا سّكّنْ أَوَارْنِي أَسْ إِرقَّاسنْ، نَّانْ: ’وَارْ نخْسْ وَانِيثَا أَذْ يِيڒِي ذ أَجدْجِيذْ خَانغْ!‘
14 — Acontece que o povo do seu país o odiava e por isso mandou atrás dele uma comissão para dizer que não queriam que aquele homem fosse feito rei deles.
15 ؤُمِي د-إِعْقبْ أَوَارْنِي ڒَامِي ذ إِكْسِي ثَاڭلْذَا، يُومُورْ مَاحنْذْ أَذْ ڒَاغَانْ إِ إِمْسخَّارنْ نِّي ؤُمِي إِوْشَا نُّوقَارْثْ، حِيمَا أَذْ إِسّنْ أَرْبحْ إِ د-يِيوِي كُوڒْ إِجّنْ ذِي ثْسبَّابْثْ نّسْ.
15 — O homem foi feito rei e voltou para casa. Aí mandou chamar os empregados a quem tinha dado o dinheiro, para saber quanto haviam conseguido ganhar.
16 يُوسَا-د ؤُمزْوَارْ، إِنَّا: ’أَ سِيذِي، ڒْمِينَا نّشْ ثِيوِي-دعشْرَا ڒْمِينَاثْ‘.
16 O primeiro chegou e disse: “Patrão, com aquela moeda de ouro que o senhor me deu, eu ganhei dez.”
17 إِنَّا أَسْ: ’مْلِيحْ شكْ، أَ أَمْسخَّارْ أَصبْحَانْ، مِينْزِي ثُوغَا شكْ ذ أَمْثِيقِّي خْ ذْرُوسْ، أَذْ ثِيڒِيذْ ذ أَزدْجِيفْ خْعشْرَا ن ثْندَّامْ.‘
17 — “Muito bem!” — respondeu ele. — “Você é um bom empregado! E, porque foi fiel em coisas pequenas, você vai ser o governador de dez cidades.”
18 يُوسَا-د ونِّي وِيسّْ ثْنَاينْ، إِنَّا: ’أَ سِيذِي، ڒْمِينَا نّشْ ثِيوِي-د خمْسَا ڒْمِينَاثْ.‘
18 — O segundo empregado veio e disse: “Patrão, com aquela moeda de ouro que o senhor me deu, eu ganhei cinco.”
19 إِنَّا إِ وَانِيثَا عَاوذْ: ’ؤُڒَا ذ شكْ أَذْ ثِيڒِيذْ ذ أَزدْجِيفْ خْ خمْسَا ن ثْندَّامْ!‘
19 — “Você vai ser o governador de cinco cidades!” — disse o patrão.
20 خنِّي يُوسَا-د ونّغْنِي، إِنَّا: ’أَ سِيذِي، خْزَارْ ڒْمِينَا نّشْ إِ ثُوغَا خمّْڒغْ ذڭْ إِجّْ ن زِّيفْ ن ڒقْطنْ.
20 — O outro empregado chegou e disse: “Patrão, aqui está a sua moeda. Eu a embrulhei num lenço e a escondi.
21 مِينْزِي ڭّْوذغْ زَّايكْ، مِينْزِي شكْ ذ إِجّْ ن بْنَاذمْ ثْقسْحذْ. شكْ ثْكسِّيذْ مِينْ وَارْ ثسّْرُوسِيذْ ؤُ ثْمجَّارذْ مِينْ وَارْ ثْزَارْعذْ!‘
21 Tive medo do senhor, porque sei que é um homem duro, que tira dos outros o que não é seu e colhe o que não plantou.”
22 إِنَّا أَسْ: ’س ؤُقمُّومْ نّشْ أَذْ خَاكْ شَارّْعغْ، أَ أَمْسخَّارْ أَعفَّانْ! ثسّْنذْ بلِّي نشّْ ذ بْنَاذمْ إِقْسحْ، كسِّيغْ مِينْ وَارْ سّْرُوسِيغْ، مجَّارغْ مِينْ وَارْ زَارْعغْ.
22 — Ele respondeu: “Você é um mau empregado! Vou usar as suas próprias palavras para julgá-lo. Você sabia que sou um homem duro, que tiro dos outros o que não é meu e colho o que não plantei.
23 مَايمِّي وَارْ ثسَّارْسذْ تّْمنْيَاثْ ن نُّوقَارْثْ إِنُو ذِي ڒْبَانْكُو؟ خنِّي خْمِي د غَا يَاسغْ، أَذْ ثنْثْ كْسِيغْ س لْفَايْذَا.‘
23 Então por que você não pôs o meu dinheiro no banco? Assim, quando eu voltasse da viagem, receberia o dinheiro com juros.”
24 إِنَّا إِ يِينِّي ذِينْ إِبدّنْ أَكِيذسْ: ’كْسِيمْ خَاسْ ڒْمِينَا نّسْ، وْشمْ ت إِ ونِّي غَارْ إِدْجَاعشْرَا ن ڒْمِينَاثْ.‘ “
24 — E disse para os que estavam ali: “Tirem dele a moeda e deem ao que tem dez.”
25 نَّانْ أَسْ: ’أَ سِيذِيثْنغْ، أَقَا غَارسْعشْرَا ن ڒْمِينَاثْ عَاذْ؟“
25 Eles responderam:
26 ”نتَّا إِنَّا أَسنْ: ’أَذْ أَومْ إِنِيغْ، بلِّي مَارَّا ونِّي غَارْ إِدْجَا، أَذْ أَسْ إِمّوْشْ، مَاشَا ونِّي وَارْ غَارْ إِدْجِي، أَذْ أَسْ إِتّْوَاكّسْ عَاذْ ؤُڒَا ذ مِينْ غَارسْ.
26 — E o patrão disse:
27 مَاشَا ڒْعذْيَانْ إِنُو إِنِّي وَارْ إِخْسنْ أَذْ خَاسنْ ذوْڒغْ ذ أَجدْجِيذْ، أَوْيمْ ثنْ-د ذَانِيثَا ؤُشَا غَارْصمْ أَسنْ زَّاثِي.‘ “
27 E agora tragam aqui os meus inimigos, que não queriam que eu fosse o rei deles, e os matem na minha frente.”
28 أَوَارْنِي ڒَامِي إِنَّا يَاسُوع مَانْ أَيَا، إِزْوَارْ أَسنْ ؤُشَا إِڭعّذْ غَارْ ؤُرْشَالِيمْ.
28 Depois de dizer isso, Jesus foi adiante deles para Jerusalém.
29 أَڒَامِي د-إِقَارّبْ غَارْ بَايْثْ-فَاجِي ذ بَايْثْ-عَانْيَا غَارْ ؤُغزْذِيسْ ن وذْرَارْ ؤُمِي قَّارنْ ’ثَادَّارْثْ ن زِّيثُونْ‘، إِسّكّْ ثْنَاينْ ن إِمحْضَارنْ نّسْ،
29 Quando iam chegando aos povoados de Betfagé e Betânia, que ficam perto do monte das Oliveiras, enviou dois discípulos na frente,
30 إِنَّا أَسنْ: ”رُوحمْ غَارْ ذْشَارْ إِ إِدْجَانْ غَارْ زَّاثْ نْومْ. خْزَارْ، خْمِي ذِينْ إِ غَا ثَاذْفمْ، أَذْ ثَافمْ إِجّْ ن وسْنُوسْ إِقّنْ، وَارْ خَاسْ إِنْيِي ؤُڒَا ذ إِجّْ ن بْنَاذمْ عَاذْ. فسْيمْ أَسْ ؤُشَا أَوْيمْ ث-إِ-د ذَا.
30 com a seguinte ordem:
31 مَاڒَا إِسّقْسَا كنِّيوْ شَا ن إِجّنْ: ’مَايمِّي ذ أَسْ ثْفسْيمْ؟‘، أَذْ أَسْ ثِينِيمْ أَمُّو: ’أَقَا سِيذِيثْنغْ إِحْوَاجْ إِ-ث!‘ “
31 Se alguém perguntar por que vocês estão fazendo isso, digam que o Mestre precisa dele.
32 إِنِّي د-إِتّْوَاسّكّنْ رُوحنْ ؤُشَا ؤُفِينْ ث أَمْ مَامّشْ ذ أَسنْ إِنَّا.
32 Eles foram e acharam tudo como Jesus tinha dito.
33 أَڒَامِي ذ فسْينْ إِ وسْنُوسْ، سّقْسَانْ ثنْ أَيْثْبَابْ نّسْ: ”مَايمِّي ثْفسّْيمْ إِ وسْنُوسْ؟“
33 Quando estavam desamarrando o jumentinho, os donos perguntaram: — Por que é que vocês estão desamarrando o animal?
34 نَّانْ أَسنْ: ”أَقَا سِيذِيثْنغْ إِحْوَاجْ إِ-ث!“
34 Eles responderam: — O Mestre precisa dele.
35 ؤُسِينْ-د زَّايسْ غَارْ يَاسُوع، نْضَارنْ أَرُّوضْ نْسنْ خْ وسْنُوسْ، سّنْينْ يَاسُوع خَاسْ.
35 Então eles levaram o jumentinho para Jesus, puseram as suas capas sobre o animal e ajudaram Jesus a montar.
36 أَمْ ثُوغَا إِڭُّورْ، سُّونْ نِيثْنِي أَبْرِيذْ س وَارُّوضْ نْسنْ.
36 Conforme ele ia passando, o povo estendia as suas capas no caminho.
37 ؤُمِي د-إِقَارّبْ غَارْ ثيْسَارْثْ ن وذْرَارْ ن ’ثَادَّارْثْ ن زِّيثُونْ‘، إِبْذَا ڒْغَاشِي ن إِمحْضَارنْ مَارَّا أَذْ فَارْحنْ، تّْسبَّاحنْ أَربِّي س إِشْثْ ن ثْمِيجَّا ثجْهذْ أَطَّاسْ خْ سِّيبّثْ ن لْمُوعْجِيزَاثْ ثِيمقّْرَانِينْ نِّي ثُوغَا ژْرِينْ.
37 Quando Jesus chegou perto de Jerusalém, na descida do monte das Oliveiras, uma grande multidão de seguidores ia com ele. E eles, cheios de alegria, começaram a louvar a Deus em voz alta por tudo o que tinham visto.
38 نِيثْنِي نَّانْ:
38 Eles diziam: — Que Deus abençoe o Rei que vem em nome do Senhor! Paz no céu e
39 مَاشَا شَا ن إِفَارِيسِييّنْ جَارْ ڒْغَاشِي نَّانْ أَسْ: ”أَ أَمْسڒْمَاذْ إِنُو، وبّخْ إِمحْضَارنْ نّشْ!“
39 Aí alguns fariseus que estavam no meio da multidão disseram a Jesus: — Mestre, mande que os seus seguidores calem a boca!
40 إِنَّا أَسنْ: ”أَذْ أَومْ إِنِيغْ، مَاڒَا سْقَارنْ إِنَا، خنِّي أَذْ ڒَاغَانْ يژْرَا.“
40 Jesus respondeu:
41 أَڒَامِي د-إِقَارّبْ ؤُشَا إِژْرَا ثَانْذِينْثْ، إِرُو خَاسْ،
41 Quando Jesus chegou perto de Jerusalém e viu a cidade, chorou com pena dela
42 إِنَّا: ”مْڒِي ثْفهْمذْ مِينْ ذ أَمْ د غَا يَاوْينْ ڒهْنَا نّمْ، عَاذْ ذڭْ وَاسّْ-أَ نّمْ! مَاشَا ڒخُّو أَقَا مَانْ أَيَا إِنُوفَّارْ خْ ثِيطَّاوِينْ نّمْ.
42 e disse:
43 أَقَا أَذْ غَارمْ د-أَسنْ وُوسَّانْ إِ ذ أَمْ د غَا قُووَّارنْ ڒْعذْيَانْ نّمْ ؤُ أَذْ شمْ حْصَارنْ زِي مَارَّا إِغزْذِيسنْ.
43 Pois chegarão os dias em que os inimigos vão cercá-la com rampas de ataque, e vão rodeá-la, e apertá-la de todos os lados.
44 أَذْ شمْ أَردّْدْجنْ، شمْ ذ ثَارْوَا نّمْ أَكِيذمْ، وَارْ ذَايمْ تّجِّينْ أَژْرُو إِبدّْ خْ وژْرُو نّغْنِي، مِينْزِي وَارْ ثفْثِينذْ إِ ڒْوقْثْ ن وَارْزفْ ن أَربِّي غَارمْ.“
44 Eles destruirão completamente você e todos os seus moradores. Não ficará uma pedra em cima da outra, porque você não reconheceu o tempo em que Deus veio para salvá-la.
45 ؤُمِي يُوذفْ غَارْ زَّاوشْثْ ثَامقّْرَانْثْ، إِبْذَا إِسُّوفُّوغْ إِنِّي إِ ثُوغَا إِسَّاغنْ ؤُ إِزّْنُوزَانْ ذَايسْ.
45 Jesus entrou no pátio do Templo e começou a expulsar dali os vendedores.
46 إِنَّا أَسنْ: ”أَقَا ثُورَا: ’ثَادَّارْثْ إِنُو ذ ثَادَّارْثْ ن ثْژَادْجِيثْ!‘، مَاشَا كنِّيوْ ثَارِّيمْ ت ذ إِجّْ ن إِفْرِي ن إِشفَّارنْ!“
46 Ele lhes disse:
47 ثُوغَا إِسّڒْمَاذْ مَارَّا ؤُسَّانْ ذِي زَّاوشْثْ ثَامقّْرَانْثْ، مَاشَا إِمقّْرَاننْ ن إِكهَّاننْ ذ إِمْسڒْمَاذنْ ن إِذْلِيسنْ ذ إِمْغَارنْ ن ڒْڭنْسْ ثُوغَا أَرزُّونْ حِيمَا أَذْ ث نْغنْ.
47 Jesus ensinava no pátio do Templo todos os dias. Os chefes dos sacerdotes, os mestres da Lei e os líderes do povo queriam matá-lo.
48 مَاشَا وَارْ ؤُفِينْ مِينْ خَاسْ غَا ڭّنْ، مِينْزِي مَارَّا إِوْذَانْ ثُوغَا ڒصْقنْ ذَايسْ، تّسْڒَانْ غَارسْ.
48 Mas não achavam jeito de fazer isso, pois todos o escutavam com muita atenção.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.