João 13
rifa (RIFA) vs NAA
1 قْبڒْ إِ ڒْعِيذْ ن ثْغَارْصْثْ ن ؤُسعْذُو، ؤُمِي إِسّنْ يَاسُوع أَقَا ثَاسَاعّثْ نّسْ ثِيوضْ-د بلِّي أَذْ إِفّغْ زِي دُّونشْثْ-أَ غَارْ بَابَاسْ، ثُوغَا إِتّخْسْ إِنِّي إِدْجَانْ نّسْ، إِنِّي إِدْجَانْ ذِي دُّونشْثْ، ؤُشَا نتَّا إِتّخْسْ إِ-ثنْ أَڒْ أَنڭَّارُو.
1 Antes da Festa da Páscoa, sabendo Jesus que era chegada a sua hora de passar deste mundo para o Pai, tendo amado os seus que estavam no mundo, amou-os até o fim.
2 غَارْ ؤُمنْسِي، ؤُمِي إِعَارْنْ شِّيطَانْ ؤُڒْ ن يَاهُوذَا، مِّيسْ ن شِيمْعُونْ إِسْخَارِييُوطِي، مَاحنْذْ أَذْ ث إِسلّمْ،
2 Durante a ceia, tendo já o diabo posto no coração de Judas, filho de Simão Iscariotes, que traísse Jesus,
3 إِكَّارْ-د يَاسُوع خْ ؤُمنْسِي، مِينْزِي ثُوغَا إِسّنْ بلِّي بَابَاسْ إِوْشَا أَسْ كُوڒْشِي ذڭْ إِفَاسّنْ نّسْ ؤُ بلِّي إِفّغْ-د زِي غَارْ أَربِّي ؤُ غَارْ أَربِّي إِ غَا إِرَاحْ،
3 sabendo este que o Pai tinha confiado tudo às suas mãos, e que ele tinha vindo de Deus e voltava para Deus,
4 ؤُشَا إِكّسْ أَرُّوضْ نّسْ، إِكْسِي إِجّْ ن ؤُمنْذِيڒْ ؤُشَا إِبْيسْ إِ-ث إِ يِيخفْ نّسْ.
4 levantou-se da ceia, tirou a vestimenta de cima e, pegando uma toalha, cingiu-se com ela.
5 إِفَارّغْ أَمَانْ ذِي ثْبَانْيُوثْ ؤُشَا إِبْذَا إِسِّيرِيذْ إِضَارنْ ن إِمحْضَارنْ، إِمسّحْ أَسنْ س ؤُمنْذِيڒْ إِ زِي ثُوغَا إِبْيسْ.
5 Em seguida Jesus pôs água numa bacia e começou a lavar os pés dos discípulos e a enxugá-los com a toalha com que estava cingido.
6 ڒَامِي د-يُوسَا غَارْ شِيمْعُونْ بُوطْرُوسْ، إِنَّا أَسْ شِيمْعُونْ: ”أَ سِيذِي، مَا أَذْ ثسِّيرْذذْ إِضَارنْ إِنُو؟“
6 Quando se aproximou de Simão Pedro, este lhe perguntou: — Vai lavar os meus pés, Senhor?
7 يَارَّا-د يَاسُوع، إِنَّا أَسْ: ”شكْ وَارْ ثفْهِيمذْ شَا ڒخُّو مِينْ تّڭّغْ، مَاشَا أَذْ ثْفهْمذْ مَانْ أَيَا أَوَارْنِي مَانَاونِّي.“
7 Jesus respondeu:
8 إِنَّا أَسْ شِيمْعُونْ بُوطْرُوسْ: ”قَاعْعمَّارْصْ أَذْ ثسِّيرْذذْ إِضَارنْ إِنُو.“ يَارَّا-د خَاسْ يَاسُوع: ”مَاڒَا وَارْ ذ أَشْ سِّيرْذغْ، وَارْ غَاركْ ثتِّيڒِي بُو ثَاسْغَارْثْ أَكِيذِي.“
8 Então Pedro disse: — O senhor nunca lavará os meus pés! Ao que Jesus respondeu:
9 إِنَّا أَسْ شِيمْعُونْ بُوطْرُوسْ: ”أَ سِيذِي، خنِّي وَارْ ثسِّيرِيذْ إِضَارنْ إِنُو وَاهَا، مَاشَا ؤُڒَا ذ إِفَاسّنْ إِنُو ذ ؤُزدْجِيفْ إِنُو.“
9 Então Pedro lhe pediu: — Senhor, não somente os pés, mas também as mãos e a cabeça.
10 يَاسُوع إِنَّا أَسْ: ”ونِّي إِتّْوَاسِيرْذنْ قَاعْ ذِي ثْبَانْيُوثْ، وَارْ إِحْذِيجْ مْغِيرْ أَذْ تّْوَاسِيرْذنْ إِضَارنْ نّسْ وَاهَا، مِينْزِي عَاذْ نتَّا ذ أَمزْذَاڭْ. ؤُڒَا ذ كنِّيوْ ثِيزْذِيڭمْ، مَاشَا وَارْ إِدْجِي مَارَّا.“
10 Jesus respondeu:
11 يَاسُوع ثُوغَا إِسّنْ وِي ث غَا إِغْذَارنْ، س ؤُينِّي إِنَّا: ”كنِّيوْ وَارْ ثدْجِيمْ شَا مَارَّا ذ إِمزْذَاڭْ.“
11 Pois ele sabia quem era o traidor. Foi por isso que disse: “Nem todos estão limpos.”
12 أَوَارْنِي ڒَامِي إِسِّيرْذْ إِضَارنْ نْسنْ، يَارْضْ أَرُّوضْ نّسْ عَاوذْ، خنِّي إِقِّيمْ، إِنَّا أَسنْ: ”مَا ثْفهْممْ مِينْ ذَايْومْ ڭِّيغْ؟
12 Depois de lhes ter lavado os pés, Jesus pôs de novo as suas vestimentas e, voltando à mesa, perguntou-lhes:
13 كنِّيوْ ثتّْڒَاغَامْ أَيِي ’أَمْسڒْمَاذْ نّغْ!‘ ذ ’سِيذِيثْنغْ!‘، ؤُشَا ثِيذتّْ إِ ثنَّامْ، مِينْزِي وَا ذ نشّْ.
13 Vocês me chamam de Mestre e de Senhor e fazem bem, porque eu o sou.
14 مَاڒَا نشّْ ذ سِيذِي نْومْ ذ أَمْسڒْمَاذْ نْومْ، ؤُشَا سِّيرْذغْ إِضَارنْ نْومْ، مَاهُو إِتّْخصَّا ؤُڒَا إِ كنِّيوْ أَذْ ثسِّيرْذمْ إِضَارنْ إِجّنْ إِ ونّغْنِي!
14 Ora, se eu, sendo Senhor e Mestre, lavei os pés de vocês, também vocês devem lavar os pés uns dos outros.
15 مِينْزِي نشّْ زعْمَا وْشِيغْ أَومْ أَمذْيَا-يَا، حِيمَا، أَمْ مَامّشْ ڭِّيغْ نشّْ أَكِيذْومْ، أَذْ ثڭّمْ كنِّيوْ عَاوذْ أَكْ-ذ وَايَاوْيَا.
15 Porque eu lhes dei o exemplo, para que, como eu fiz, vocês façam também.
16 س ثِيذتّْ، س ثِيذتّْ، نشّْ أَذْ أَومْ إِنِيغْ: وَارْ ذِينْ إِدْجِي ؤُمْسخَّارْ ونِّي يُوعْڒَانْ خْ سِيذسْ، ؤُڒَا ذ أَرقَّاسْ يُوعْڒَانْ خْ ونِّي إِ-ث-إِ-د-إِسّكّنْ.
16 Em verdade, em verdade lhes digo que o servo não é maior do que seu senhor, nem o enviado é maior do que aquele que o enviou.
17 مَاڒَا ثسّْنمْ ثِيمسْڒَايِينْ-أَ، أَذْ ثِيڒِيمْ ثتّْوَابَارْكمْ مَاڒَا ثڭِّيمْ زَّايْسنْثْ.
17 Se vocês sabem estas coisas, bem-aventurados serão se as praticarem.
18 وَارْ ث قَّارغْ شَا خَاومْ مَارَّا، مَاغَارْ سّْنغْ إِنِّي إِ خْضَارغْ، مَاشَا حِيمَا أَذْ إِتّْوَاكمّڒْ مِينْ يُورَانْ ذڭْ وذْلِيسْ إِ إِقَّارنْ: ’ونِّي إِ غَا إِشّنْ زڭْ وغْرُومْ أَكِيذِي، أَقَا إِسّْڭعّذْ خَافِي أَنِيرْزْ نّسْ.‘
18 Não falo a respeito de todos vocês, pois eu conheço aqueles que escolhi. Mas é para que se cumpra a Escritura: “Aquele que come do meu pão levantou contra mim o seu calcanhar.”
19 ڒخُّو أَذْ أَومْ ث إِنِيغْ قْبڒْ مَا أَذْ إِمْسَارْ، حِيمَا، خْ مِينِّي إِ غَا إِمْسَارْ، أَذْ ثَامْنمْ بلِّي أَقَا ذ نشّْ.
19 Desde já lhes digo isso, antes que aconteça, para que, quando acontecer, vocês creiam que
20 س ثِيذتّْ، س ثِيذتّْ، نشّْ أَذْ أَومْ إِنِيغْ: ونِّي إِ غَا إِقبْڒنْ ونِّي د غَا سّكّغْ، أَذْ أَيِي إِقْبڒْ، ؤُ ونِّي ذ أَيِي غَا إِقبْڒنْ، أَذْ إِقْبڒْ ؤُڒَا ذ ونِّي ذ أَيِي د-إِسّكّنْ.“
20 Em verdade, em verdade lhes digo: quem recebe aquele que eu enviar recebe a mim; e quem recebe a mim recebe aquele que me enviou.
21 ڒَامِي إِنَّا يَاسُوع مَانْ أَيَا، إِنّهْوڒْ أَرُّوحْ نّسْ أَطَّاسْ، ؤُشَا إِشْهذْ، إِنَّا: ”س ثِيذتّْ، س ثِيذتّْ، نشّْ أَذْ أَومْ إِنِيغْ: إِجّنْ زَّايْومْ أَذْ ذَايِي إِغْذرْ!“
21 Depois de dizer isso, Jesus se angustiou em espírito e afirmou:
22 إِمحْضَارنْ خْزَارنْ غَارْ وَايَاوْيَا، مِينْزِي وَارْ سِّيننْ ذِي مِينْ خفْ ثُوغَا إِسَّاوَاڒْ.
22 Então os discípulos olharam uns para os outros, sem saber a quem ele se referia.
23 ثُوغَا ذِينْ إِجّنْ زڭْ إِمحْضَارنْ نّسْ إِ ثُوغَا إِتّخْسْ يَاسُوع، ثُوغَا إِسنّذْ غَارْ وحْسِينْ ن يَاسُوع.
23 Ao lado de Jesus estava reclinado um dos seus discípulos, aquele a quem ele amava.
24 إِسّْشنْ شِيمْعُونْ بُوطْرُوسْ غَارسْ، حِيمَا نتَّا أَذْ ث إِسّقْسَا مِينْ إِعْنَا ونِّي مِينْ خفْ ثُوغَا إِسَّاوَاڒْ أَمُّو.
24 Simão Pedro fez um sinal a esse, para que perguntasse a quem Jesus se referia.
25 أَمحْضَارْ نِّي يَارَّا إِخفْ نّسْ إِتّْميّڒْ غَارْ إِذْمَارنْ ن يَاسُوع، إِنَّا أَسْ: ”أَ سِيذِي، مِينْ إِعْنَا؟“
25 Então aquele discípulo, reclinando-se sobre o peito de Jesus, perguntou: — Senhor, quem é?
26 يَارَّا-د يَاسُوع، إِنَّا: ”ذ ونِّي ؤُمِي غَا سِّيسْنغْ أَڒقِّيمْ ن وغْرُومْ، أَذْ أَسْ ث وْشغْ.“ ڒخْذنِّي إِسِّيسنْ أَڒقِّيمْ ن وغْرُومْ، إِوْشَا أَسْ ث-إِ-د إِ يَاهُوذَا، مِّيسْ ن شِيمْعُونْ إِسْخَارِييُوطِي.
26 Jesus respondeu: Então Jesus pegou um pedaço de pão e, tendo-o molhado, deu-o a Judas, filho de Simão Iscariotes.
27 أَوَارْنِي إِطّفْ ؤُڒقِّيمْ ن وغْرُومْ، يُوذفْ إِ-ث شِّيطَانْ. إِنَّا أَسْ يَاسُوع: ”مِينْ ثخْسذْ أَذْ ث ثڭّذْ، أڭّْ إِ-ث ذغْيَا.“
27 E, depois que Judas recebeu o pedaço de pão, imediatamente Satanás entrou nele. Então Jesus disse a Judas:
28 ؤُڒَا ذ إِجّْ زڭْ إِنِّي ثُوغَا إِقِّيمنْ غَارْ ؤُمنْسِي وَارْ إِسِّينْ مَايمِّي نتَّا إِ ذ أَسْ إِنَّا مَانْ أَيَا.
28 Nenhum dos que estavam à mesa entendeu por que Jesus tinha dito isso.
29 مَاغَارْ إِتّْغِيڒْ أَسنْ إِ شَا زَّايْسنْ، ؤُمِي يَاهُوذَا أَقَا-ث خْ سّنْذُوقْ، أَقَا يَاسُوع يُومُورْ إِ-ث حِيمَا أَذْ إِسغْ شَا مِينْ حْذَاجنْ نِيثْنِي إِ ڒْعِيذْ، نِيغْ حِيمَا أَذْ إِوْشْ شَا إِ إِمزْڒَاضْ.
29 Pois, como Judas era quem trazia a bolsa do dinheiro, alguns pensaram que Jesus tinha dito a ele: “Compre o que precisamos para a festa” ou, então, que havia solicitado que desse alguma coisa aos pobres.
30 وَانِيثَا، أَوَارْنِي ڒَامِي إِطّفْ أَڒقِّيمْ ن وغْرُومْ، إِفّغْ ذغْيَا. ثُوغَا ذ دْجِيڒثْ ؤُمِي إِفّغْ.
30 Assim, tendo recebido o pedaço de pão, Judas logo saiu. E era noite.
31 إِنَّا يَاسُوع: ”أَقَا ڒخُّو إِتّْوَاسّْعُودْجْ مِّيسْ ن بْنَاذمْ ؤُشَا إِتّْوَاسّْعُودْجْ أَربِّي ذَايسْ.
31 Quando Judas saiu, Jesus disse:
32 مَاڒَا أَربِّي أَقَا إِتّْوَاسّْعُودْجْ ذَايسْ، ڒخْذنِّي أَربِّي أَذْ إِسّْعُودْجْ إِخفْ نّسْ ذَايسْ، وَاهْ، أَذْ ث إِسّْعُودْجْ ذغْيَا.
32 Se Deus foi glorificado nele, também Deus o glorificará nele mesmo; e ele o glorificará imediatamente.
33 أَ إِحنْجِيرنْ إِنُو إِمژْيَاننْ، نشّْ أَقَا أَيِي أَكِيذْومْ ذْرُوسْ ن ڒْوقْثْ عَاذْ. كنِّيوْ أَذْ خَافِي ثَارْزُومْ، ؤُشَا أَمْ مَامّشْ نِّيغْ إِ وُوذَاينْ: ’مَانِي غَا رَاحغْ نشّْ، وَارْ ثْزمَّارمْ أَذْ د-ثَاسمْ!‘، أَمُّو إِ ذ أَومْ غَا إِنِيغْ عَاوذْ ڒخُّو.
33 Filhinhos, ainda por um pouco estou com vocês. Vocês vão me procurar, mas o que eu disse aos judeus também agora digo a vocês: para onde eu vou vocês não podem ir.
34 ثَاوْصيّثْ ن جْذِيذْ إِ ذ أَومْ غَا وْشغْ حِيمَا أَذْ ثخْسمْ إِجّنْ ونّغْنِي. أَمْ مَامّشْ نشّْ تّخْسغْ كنِّيوْ، إِتّْخصَّا ؤُڒَا ذ كنِّيوْ أَذْ ثخْسمْ أَيَاوْيَا.
34 Eu lhes dou um novo mandamento: que vocês amem uns aos outros. Assim como eu os amei, que também vocês amem uns aos outros.
35 س مَانْ أَيَا أَذْ سّْننْ مَارَّا، أَقَا كنِّيوْ ذ إِمحْضَارنْ إِنُو، مَاڒَا ذِينْ غَارْومْ ثَايْرِي جَارْ أَومْ.“
35 Nisto todos conhecerão que vocês são meus discípulos: se tiverem amor uns aos outros.
36 شِيمْعُونْ بُوطْرُوسْ إِنَّا أَسْ: ”أَ سِيذِيثْنغْ، مَانِي غَا ثْرَاحذْ؟“ يَارَّا-د يَاسُوع، إِنَّا أَسْ: ”مَانِي غَا رَاحغْ نشّْ، وَارْ ثْزمَّارذْ ڒخُّو أَذْ أَيِي ثضْفَارذْ، مَاشَا غَارْ ؤُنڭَّارُو أَذْ ثَاسذْ.“
36 Simão Pedro perguntou a Jesus: — Para onde o Senhor vai? Jesus respondeu:
37 شِيمْعُونْ بُوطْرُوسْ إِنَّا أَسْ: ”أَ سِيذِي، مَايمِّي وَارْ زمَّارغْ أَذْ أَسغْ أَوَارْنِي أَشْ ڒخُّو؟ نشّْ أَذْ وْشغْ ثُوذَارْثْ إِنُو إِ شكْ.“
37 Pedro disse: — Senhor, por que não posso segui-lo agora? Darei a minha vida pelo senhor.
38 إِنَّا أَسْ يَاسُوع: ”مَا ثخْسذْ أَذْ ثسَّارْسذْ ثُوذَارْثْ نّشْ ذِي طّْوعْ إِنُو؟ س ثِيذتّْ، س ثِيذتّْ، نشّْ أَذْ أَشْ إِنِيغْ: وَارْ إِسْقُوقُوعْ ؤُيَاژِيضْ، قْبڒْ مَا أَذْ أَيِي ثنْكَارذْ ثْڒَاثَا ن ثْوَاڒَاوِينْ.“
38 Jesus respondeu:
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.