João 11
rifa (RIFA) vs VC
1 ثُوغَا ذِينْ إِجّْ ن بْنَاذمْ إِهْڒشْ، قَّارنْ أَسْ أَلِيعَازَارْ، زِي ذْشَارْ ن بَايْثْ-عَانْيَا. نتَّا ثُوغَا ذ ؤُمَاسْ ن مَارْيَامْ ذ مَارْثَا.
1 Lázaro caiu doente em Betânia, onde estavam Maria e sua irmã Marta.
2 مَارْيَامْ ثَانِيثَا نتَّاثْ ذ ثنِّي إِ ثُوغَا إِذهْننْ يَاسُوع س ڒفْوَاحثْ ن مِيرُّو ؤُ ثمْسحْ إِضَارنْ نّسْ س ؤُشُووَّافْ نّسْ، ؤُ ؤُمَاسْ أَلِيعَازَارْ ثُوغَا إِهْڒشْ.
2 Maria era quem ungira o Senhor com o óleo perfumado e lhe enxugara os pés com os seus cabelos. E Lázaro, que estava enfermo, era seu irmão.
3 سّكّنْثْ-إِ-د ثْنَاينْ ن سُويثْمَاسْ إِجّنْ غَارْ يَاسُوع، نَّانْثْ: ”أَ سِيذِيثْنغْ، خْزَارْ، ونِّي ثخْسذْ، أَقَا إِهْڒشْ.“
3 Suas irmãs mandaram, pois, dizer a Jesus: Senhor, aquele que tu amas está enfermo.
4 مَاشَا يَاسُوع إِنَّا: ”ڒهْڒَاشْ-أَ وَارْ إِدْجِي شَا إِ ڒْموْثْ، مَاشَا إِ ؤُعُودْجِي ن أَربِّي، حِيمَا أَذْ زَّايسْ إِتّْوَاسّْعُودْجْ مِّيسْ ن أَربِّي.“
4 A estas palavras, disse-lhes Jesus: Esta enfermidade não causará a morte, mas tem por finalidade a glória de Deus. Por ela será glorificado o Filho de Deus.
5 ثُوغَا يَاسُوع إِتّخْسْ مَارْثَا ذ مَارْيَامْ ذ أَلِيعَازَارْ.
5 Ora, Jesus amava Marta, Maria, sua irmã, e Lázaro.
6 أَڒَامِي إِسْڒَا أَقَا أَلِيعَازَارْ إِهْڒشْ، ڒخْذنِّي إِقِّيمْ عَاذْ ثْنَاينْ ن وُوسَّانْ ذڭْ ومْشَانْ مَانِي ث ثُوغَا.
6 Mas, embora tivesse ouvido que ele estava enfermo, demorou-se ainda dois dias no mesmo lugar.
7 أَوَارْنِي مَانْ أَيَا إِنَّا إِ إِمحْضَارنْ نّسْ: ”أجّْ أَنغْ أَذْ نْرَاحْ عَاوذْ غَارْ ثمُّورْثْ ن يَاهُوذِييَّا!“
7 Depois, disse a seus discípulos: Voltemos para a Judéia.
8 إِمحْضَارنْ نَّانْ أَسْ: ”أَ أَمْسڒْمَاذْ نّغْ، ذْرُوسْ زڭْ وَامِي ثُوغَا ؤُذَاينْ أَرزُّونْ أَذْ شكْ أَرجْمنْ، مَامّشْ شكْ أَذْ ثْرَاحذْ ذِينِّي عَاوذْ؟“
8 Mestre, responderam eles, há pouco os judeus te queriam apedrejar, e voltas para lá?
9 يَارَّا-د يَاسُوع: ”مَا وَارْ ذِينْ ثنْعَاشْ ن ثْسَاعّثِينْ ذڭْ ؤُزِيڒْ؟ مَاڒَا شَا ن يِيجّنْ يُويُورْ س ؤُزِيڒْ، وَارْ إِتّْنقْرِيضْ شَا، مِينْزِي إِتّْوَاڒَا ثَافَاوْثْ ن دُّونشْثْ-أَ.
9 Jesus respondeu: Não são doze as horas do dia? Quem caminha de dia não tropeça, porque vê a luz deste mundo.
10 مَاشَا مَاڒَا شَا ن يِيجّنْ أَذْ يُويُورْ س دْجِيڒثْ، أَذْ إِنْقَارضْ، مِينْزِي وَارْ ذَايسْ بُو ثْفَاوْثْ.“
10 Mas quem anda de noite tropeça, porque lhe falta a luz.
11 أَوَارْنِي ڒَامِي إِنَّا مَانْ أَيَا، إِنَّا أَسنْ: ”أَلِيعَازَارْ، أَمدُّوكّڒْ نّغْ أَقَا إِطّصْ، مَاشَا أَذْ رَاحغْ حِيمَا أَذْ ث-إِ-د-سّْنكَّارغْ.“
11 Depois destas palavras, ele acrescentou: Lázaro, nosso amigo, dorme, mas vou despertá-lo.
12 نَّانْ أَسْ إِمحْضَارنْ: ”أَ سِيذِيثْنغْ، مَاڒَا نتَّا إِطّصْ، خنِّي أَذْ إِڭّنْفَا!“
12 Disseram-lhe os seus discípulos: Senhor, se ele dorme, há de sarar.
13 مَاشَا يَاسُوع ؤُغَا إِسَّاوَاڒْ خْ ڒْموْثْ نّسْ، مَاشَا إِتّْغِيڒْ أَسنْ بلِّي نتَّا إِسَّاوَاڒْ خْ أَرَّاحثْ ن يِيضصْ.
13 Jesus, entretanto, falara da sua morte, mas eles pensavam que falasse do sono como tal.
14 خنِّي إِنَّا أَسنْ يَاسُوع س بْطَايْطَايْ: ”أَقَا أَلِيعَازَارْ إِمُّوثْ.
14 Então Jesus lhes declarou abertamente: Lázaro morreu.
15 ؤُ نشّْ فَارْحغْ أَومْ ؤُمِي نشّْ وَارْ ذِينْ دْجِيغْ، حِيمَا أَذْ ثَامْنمْ. مَاشَا إِتّْخصَّا كنِّيوْ أَذْ ثْرَاحمْ ذِينِّي.“
15 Alegro-me por vossa causa, por não ter estado lá, para que creiais. Mas vamos a ele.
16 إِنَّا ثُومَا، ونِّي ؤُمِي قَّارنْ ’أَشْنِيوْ‘، إِ إِمحْضَارنْ إِمْعَاشَارنْ نّسْ: ”أجّْ أَنغْ أَذْ نْرَاحْ ؤُڒَا ذ نشِّينْ، حِيمَا أَذْ نمّثْ أَكِيذسْ.“
16 A isso Tomé, chamado Dídimo, disse aos seus condiscípulos: Vamos também nós, para morrermos com ele.
17 ڒَامِي د-يِيوضْ يَاسُوع غَارْ بَايْثْ-عَانْيَا، يُوفَا أَقَا عْذُونْ أَربْعَا ن وُوسَّانْ زڭْ وَامِي ثُوغَا-ث ذڭْ ونْضڒْ.
17 À chegada de Jesus, já havia quatro dias que Lázaro estava no sepulcro.
18 بَايْثْ-عَانْيَا ثُوغَا ثُوذسْ ؤُرْشَالِيمْ، عْڒَاحَاڒْ خمّسْطَاشْ ’إِسْثَاذِييّنْ‘، عْڒَاحَاڒْ ثْڒَاثَا كِيلُومِيثْرْ. ◼ 11:18 \+bd ’إِسْثَاذِييّنْ‘\+bd*
18 Ora, Betânia distava de Jerusalém cerca de quinze estádios.
19 أَطَّاسْ ن وُوذَاينْ ؤُسِينْ-د غَارْ مَارْثَا ذ مَارْيَامْ حِيمَا أَذْ ثنْثْعزَّانْ خْ ؤُمَاثْسنْثْ.
19 Muitos judeus tinham vindo a Marta e a Maria, para lhes apresentar condolências pela morte de seu irmão.
20 ڒَامِي ثسْڒَا مَارْثَا، أَقَا يَاسُوع يِيوضْ-د، ثفّغْ حِيمَا أَذْ ث ثڒْقَا، مَاشَا مَارْيَامْ ثقِّيمْ ذِي ثَادَّارْثْ.
20 Mal soube Marta da vinda de Jesus, saiu-lhe ao encontro. Maria, porém, estava sentada em casa.
21 ثنَّا مَارْثَا إِ يَاسُوع: ”أَ سِيذِي، معْلِيكْ شكْ ثُوغَا ذَا، إِڒِي وَارْ إِتّْمتِّي شَا ؤُمَا.
21 Marta disse a Jesus: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
22 مَاشَا ڒخُّو عَاذْ سّْنغْ عَاوذْ بلِّي مَارَّا مِينْ غَا ثتَّارذْ زِي أَربِّي، نتَّا أَذْ أَشْ ث إِوْشْ.“
22 Mas sei também, agora, que tudo o que pedires a Deus, Deus to concederá.
23 يَاسُوع إِنَّا أَسْ: ”أَذْ د-إِكَّارْ ؤُمَامْ.“
23 Disse-lhe Jesus: Teu irmão ressurgirá.
24 ثنَّا أَسْ مَارْثَا: ”سّْنغْ بلِّي أَذْ د-إِكَّارْ ذِي ثْنُوكْرَا ذڭْ وَاسّْ أَنڭَّارُو.“
24 Respondeu-lhe Marta: Sei que há de ressurgir na ressurreição no último dia.
25 يَاسُوع إِنَّا أَسْ: ”نشّْ ذ ثَانُوكْرَا ذ ثُوذَارْثْ. ونِّي زَّايِي إِ غَا يَامْننْ، أَذْ إِدَّارْ، وَاخَّا إِمُّوثْ.
25 Disse-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição e a vida. Aquele que crê em mim, ainda que esteja morto, viverá.
26 مَارَّا ونِّي إِدَّارنْ ؤُشَا يُومنْ زَّايِي، وَارْ إِتّْمتِّي إِ ڒبْذَا. مَا ثُومْنذْ ذِي مَانْ أَيَا؟“
26 E todo aquele que vive e crê em mim, jamais morrerá. Crês nisto?
27 ثنَّا أَسْ: ”وَاهْ، أَ سِيذِي إِنُو، ؤُمْنغْ أَقَا شكْ ذ لْمَاسِيحْ، مِّيسْ ن أَربِّي ونِّي ثُوغَا إِ ذ تَّاسنْ غَارْ دُّونشْثْ.“
27 Respondeu ela: Sim, Senhor. Eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, aquele que devia vir ao mundo.
28 أَوَارْنِي ڒَامِي ثنَّا أَيَا، ثْرُوحْ ثْڒَاغَا إِ ؤُتْشْمَاسْ مَارْيَامْ س ڒْحسّْ، ثنَّا أَسْ: ”أَمْسڒْمَاذْ نّغْ يُوسَا-د، إِتّْڒَاغَا-د خَامْ.“
28 A essas palavras, ela foi chamar sua irmã Maria, dizendo-lhe baixinho: O Mestre está aí e te chama.
29 ڒَامِي ثسْڒَا مَارْيَامْ أَيَا، ثكَّارْ س ثَازْڒَا، ثْرُوحْ غَارسْ.
29 Apenas ela o ouviu, levantou-se imediatamente e foi ao encontro dele.
30 ثُوغَا يَاسُوع وَارْ د-يُوسِي شَا عَاذْ غَارْ ذْشَارْ، مَاشَا ثُوغَا-ث عَاذْ ذڭْ ومْشَانْ مَانِي ث ثڒْقَا مَارْثَا.
30 {Pois Jesus não tinha chegado à aldeia, mas estava ainda naquele lugar onde Marta o tinha encontrado.}
31 ؤُڒَا ذ ؤُذَاينْ، إِنِّي إِدْجَانْ أَكِيذسْ ذِي ثَادَّارْثْ، ثُوغَا تّْعزَّانْ ت، ضفَّارنْ ت ڒَامِي ژْرِينْ أَقَا مَارْيَامْ ثكَّارْ س ثَازْڒَا، ثفّغْ، مِينْزِي إِتّْغِيڒْ أَسنْ أَقَا ثْرُوحْ غَارْ ونْضڒْ حِيمَا أَذْ ثْرُو ذِينِّي.
31 Os judeus que estavam com ela em casa, em visita de pêsames, ao verem Maria levantar-se depressa e sair, seguiram-na, crendo que ela ia ao sepulcro para ali chorar.
32 ڒَامِي د-ثُوسَا مَارْيَامْ غَارْ مَانِي ثُوغَا يَاسُوع، ؤُشَا ثژْرَا إِ-ث، ثوْضَا غَارْ إِضَارنْ نّسْ، ثنَّا أَسْ: ”أَ سِيذِي، معْلِيكْ ثُوغَا شكْ ذَانِيثَا، إِڒِي ؤُمَا وَارْ إِتّْمتِّي شَا!“
32 Quando, porém, Maria chegou onde Jesus estava e o viu, lançou-se aos seus pés e disse-lhe: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
33 ڒَامِي ت إِژْرَا يَاسُوع ثتّْرُو، ؤُڒَا ذ وُوذَاينْ إِنِّي د-يُوسِينْ أَكِيذسْ تّْرُونْ، إِنّهْوڒْ أَرُّوحْ نّسْ، إِنْهزّْ ذِي ڒعْمَارْ نّسْ.
33 Ao vê-la chorar assim, como também todos os judeus que a acompanhavam, Jesus ficou intensamente comovido em espírito. E, sob o impulso de profunda emoção,
34 إِنَّا: ”مَانِي ث ثسَّارْسمْ؟“ نَّانْ أَسْ: ”أَرَاحْ-د، أَ سِيذِيثْنغْ، أَذْ ثخْزَارذْ!“
34 perguntou: Onde o pusestes? Responderam-lhe: Senhor, vinde ver.
35 خنِّي فّْغنْثْ أَسْ-د إِ يَاسُوع إِمطَّاونْ.
35 Jesus pôs-se a chorar.
36 ؤُذَاينْ نَّانْ: ”خْزَارمْ، مشْحَاڒْ ث إِتّخْسْ.“
36 Observaram por isso os judeus: Vede como ele o amava!
37 مَاشَا شَا زَّايْسنْ نَّانْ: ”مَا وَارْ إِزمَّارْ وَا، ونِّي يَارزْمنْ ثِيطَّاوِينْ إِ ؤُذَارْغَاڒْ، أَذْ إِڭّْ شَا مَاحنْذْ ؤُڒَا ذ وَانِيثَا وَارْ إِتّْمتِّي شَا؟“
37 Mas alguns deles disseram: Não podia ele, que abriu os olhos do cego de nascença, fazer com que este não morresse?
38 ؤُمِي د-يُوسَا غَارْ وَاخَّامْ ن ونْضڒْ، إِنّهْوڒْ يَاسُوع أَطَّاسْ ذڭْ إِخفْ نّسْ. أَخَّامْ ن ونْضڒْ أَقَا-ث ذ إِجّْ ن إِفْرِي ؤُشَا إِشْثْ ن ثصْضَارْثْ ثُوغَا ثمَّارْسْ خْ وَاذَافْ نّسْ.
38 Tomado, novamente, de profunda emoção, Jesus foi ao sepulcro. Era uma gruta, coberta por uma pedra.
39 يَاسُوع إِنَّا: ”كْسِيمْ ثَاصْضَارْثْ-أَ.“ ثنَّا أَسْ مَارْثَا، ؤُتْشْمَاسْ ن ونِّي إِمُّوثنْ: ”أَ سِيذِي، أَقَا يَارْصُوضْ، مِينْزِي ثعْذُو خَاسْ أَربْعَا ن وُوسَّانْ.“
39 Jesus ordenou: Tirai a pedra. Disse-lhe Marta, irmã do morto: Senhor, já cheira mal, pois há quatro dias que ele está aí...
40 إِنَّا أَسْ يَاسُوع: ”مَا وَارْ ذ أَمْ نِّيغْ، مَاڒَا ثُومْنذْ، أَذْ ثْژَارذْ أَعُودْجِي ن أَربِّي؟“
40 Respondeu-lhe Jesus: Não te disse eu: Se creres, verás a glória de Deus? Tiraram, pois, a pedra.
41 كّْسِينْ ثَاصْضَارْثْ. خنِّي إِسّْڭعّذْ يَاسُوع ثِيطَّاوِينْ نّسْ غَارْ سنّجْ، إِنَّا: ”أَ بَابَا، عَافَاكْ ڒَامِي ذ أَيِي ثسْڒِيذْ.
41 Levantando Jesus os olhos ao alto, disse: Pai, rendo-te graças, porque me ouviste.
42 نشّْ سّْنغْ أَقَا ڒبْذَا ثتّسْڒِيذْ غَارِي، مَاشَا ذِي طّْوعْ ن ڒْغَاشِي إِ ذ أَيِي د-إِنّْضنْ، نِّيغْ ث، حِيمَا أَذْ أَمْننْ بلِّي شكْ ثسّكّذْ أَيِي-د.“
42 Eu bem sei que sempre me ouves, mas falo assim por causa do povo que está em roda, para que creiam que tu me enviaste.
43 ڒَامِي إِنَّا أَيَا، إِڒَاغَا س جّهْذْ: ”أَلِيعَازَارْ، فّغْ-د!“
43 Depois destas palavras, exclamou em alta voz: Lázaro, vem para fora!
44 ڒخْذنِّي إِفّغْ-د ؤُمتِّينْ، ثُوغَا إِفَاسّنْ ذ إِضَارنْ نّسْ شَارْفنْ س ڒشْفنْ نْ ڒقْطنْ ؤُ ثُوغَا إِجّْ ؤُمنْذِيڒْ نْ ڒقْطنْ إِتّْوَاشَارْفْ خْ ؤُغمْبُوبْ نّسْ. إِنَّا أَسنْ يَاسُوع: ”فسْيمْ أَسْ-د. جّمْ ث أَذْ إِرَاحْ.“
44 E o morto saiu, tendo os pés e as mãos ligados com faixas, e o rosto coberto por um sudário. Ordenou então Jesus: Desligai-o e deixai-o ir.
45 أَطَّاسْ ن وُوذَاينْ إِنِّي د-يُوسِينْ غَارْ مَارْيَامْ، ؤُشَا ژْرِينْ مِينْ إِڭَّا يَاسُوع، ؤُمْننْ زَّايسْ.
45 Muitos dos judeus, que tinham vindo a Marta e Maria e viram o que Jesus fizera, creram nele.
46 مَاشَا شَا زَّايْسنْ رُوحنْ غَارْ إِفَارِيسِييّنْ، نَّانْ أَسنْ مِينْ إِڭَّا يَاسُوع.
46 Alguns deles, porém, foram aos fariseus e lhes contaram o que Jesus realizara.
47 ؤُشَا ڭِّينْ إِمقّْرَاننْ ن إِكهَّاننْ ذ إِفَارِيسِييّنْ إِجّْ ن ؤُمُونِي، نَّانْ: ”مِينْ غَا نڭّْ، مِينْزِي أَرْيَازْ-أَ إِتّڭّْ أَطَّاسْ ن ڒعْڒَامَاثْ.
47 Os pontífices e os fariseus convocaram o conselho e disseram: Que faremos? Esse homem multiplica os milagres.
48 مَاڒَا نجَّا إِ-ث أَمْيَا، مَارَّا أَذْ زَّايسْ أَمْننْ. خنِّي أَذْ د-أَسنْ إِرُومَانِييّنْ، أَذْ زَّايْنغْ كّْسنْ أَمْشَانْ نّغْ إِقدّْسنْ ؤُڒَا ذ إِوْذَانْ ن ڒْڭنْسْ نّغْ.“
48 Se o deixarmos proceder assim, todos crerão nele, e os romanos virão e arruinarão a nossa cidade e toda a nação.
49 إِنَّا أَسنْ إِجّنْ زَّايْسنْ، أَقَا-ث ذ قَايَافَا، نتَّا ذ أَرَّايْسْ ن إِكهَّاننْ ذڭْ ؤُسڭّْوَاسْ نِّي: ”كنِّيوْ وَارْ ثسِّينمْ وَالُو،
49 Um deles, chamado Caifás, que era o sumo sacerdote daquele ano, disse-lhes: Vós não entendeis nada!
50 ؤُشَا وَارْ ثفْهِيممْ شَا بلِّي إِنفّعْ إِ نشِّينْ خْ مِينِّي إِ غَا إِمّثْ إِجّْ ن بْنَاذمْ ذِي طّْوعْ ن ڒْڭنْسْ، ؤُشَا وَارْ إِتّْمتِّي شَا ڒْڭنْسْ نّغْ مَارَّا.“
50 Nem considerais que vos convém que morra um só homem pelo povo, e que não pereça toda a nação.
51 وَارْ إِنِي شَا مَانْ أَيَا زڭْ إِخفْ نّسْ، مَاشَا، ؤُمِي ثُوغَا ذ أَرَّايْسْ ن إِكهَّاننْ ذڭْ ؤُسڭّْوَاسْ نِّي، ثُوغَا إِتّْنبَّا بلِّي يَاسُوع أَذْ إِمّثْ ذِي طّْوعْ ن ڒْڭنْسْ.
51 E ele não disse isso por si mesmo, mas, como era o sumo sacerdote daquele ano, profetizava que Jesus havia de morrer pela nação,
52 وَارْ إِدْجِي حَاشَا ذِي طّْوعْ ن ڒْڭنْسْ، مَاشَا ؤُڒَا حِيمَا أَذْ إِسّْمُونْ إِحنْجِيرنْ إِتّْوَازُوزَّارنْ ن أَربِّي غَارْ إِجّنْ.
52 e não somente pela nação, mas também para que fossem reconduzidos à unidade os filhos de Deus dispersos.
53 زڭْ وَاسّْ نِّي نْوَانْ أَذْ ث نْغنْ.
53 E desde aquele momento resolveram tirar-lhe a vida.
54 مَاشَا يَاسُوع وَارْ إِقِّيمْ إِڭُّورْ جَارْ وُوذَاينْ س بْطَايْطَايْ، مَاشَا إِرُوحْ سّنِّي غَارْ إِشْثْ ن ثمُّورْثْ ثُوذسْ ڒخْڒَا، غَارْ إِشْثْ ن ثنْذِينْثْ قَّارنْ أَسْ إِفْرَايِيمْ، ؤُشَا إِقِّيمْ ذِينِّي أَكْ-ذ إِمحْضَارنْ نّسْ.
54 Em conseqüência disso, Jesus já não andava em público entre os judeus. Retirou-se para uma região vizinha do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ali se detinha com seus discípulos.
55 ثُوغَا ڒْعِيذْ ن ثْغَارْصْثْ ن ؤُسعْذُو ن وُوذَاينْ عْڒَاينْ يِيوضْ-د. أَطَّاسْ زِي ذْشُورَاثْ ؤُسِينْ-د غَارْ ؤُرْشَالِيمْ حِيمَا أَذْ طهَّارنْ إِخفْ نْسنْ قْبڒْ ڒْعِيذْ.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muita gente de todo o país subia a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 نِيثْنِي ثُوغَا أَرزُّونْ خْ يَاسُوع، نَّانْ جَارْ أَسنْ ؤُمِي نِيثْنِي بدّنْ ذِي زَّاوشْثْ ثَامقّْرَانْثْ: ”مِينْ ثتّْوَاڒَامْ؟ مَا زعْمَا وَارْ د-إِتِّيسْ غَارْ ڒْعِيذْ؟“
56 Procuravam Jesus e falavam uns com os outros no templo: Que vos parece? Achais que ele não virá à festa?
57 مَاشَا إِمقّْرَاننْ ن إِكهَّاننْ ذ إِفَارِيسِييّنْ وصَّانْ بلِّي، مَاڒَا شَا ن يِيجّنْ إِسّنْ مَانِي إِدْجَا، أَذْ ث إِنِي، حِيمَا أَذْ ث طّْفنْ.
57 Mas os sumos sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem para que todo aquele que soubesse onde ele estava o denunciasse, para o prenderem.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.