Isaías 50
rifa (RIFA) vs VC
1 ”أَمُّو إِ إِقَّارْ سِيذِي: ’مَانِي ثدْجَا ثبْرَاثْ ن وَادْجَافْ، ثنِّي زِي سّْقبّْضغْ يمَّاثْومْ؟ نِيغْ إِ مَانْ ونْ زڭْ أَيْثْبَابْ ن وَارطَّارْ إِنُو كنِّيوْ زّنْزغْ؟ خْزَارْ، زِي سِّيبّثْ ن ڒْمُوعْصِييّثْ نْومْ ثمّنْزمْ ؤُ زِي سِّيبّثْ ن إِعذِّيينْ نْومْ ثمّنْزْ يمَّاثْومْ.
1 Eis o que diz o Senhor: Onde está a carta de divórcio pela qual eu teria repudiado vossa mãe? Ou então, a qual de meus credores eu vos vendi? Está bem claro que por vossos crimes fostes vendidos, e por causa de vossos pecados vossa mãe foi repudiada.
2 مَايمِّي د-ؤُسِيغْ، وَارْ ذِينْ إِدْجِي ؤُڒَا ذ إِجّْ، مَايمِّي إِ ڒَاغِيغْ، وَارْ د-يَارِّي ؤُڒَا ذ إِجّْ؟ مَا أَفُوسْ إِنُو ذ أَقُوضَاضْ أَڒَامِي وَارْ إِزمَّارْ أَذْ إِفكّْ، مَا وَارْ ذَايِي إِدْجِي جّْهذْ، حِيمَا أَذْ فكّغْ؟ خْزَارْ، س ؤُسِيڭّْوذْ إِنُو أَذْ سِّيژْرغْ ڒبْحَارْ، أَذْ ڭّغْ إِغزْرَانْ ذ ڒخْڒَا ؤُشَا أَذْ أَژْغنْ أَڒَامِي إِ غَا يَارْصُوضنْ إِسڒْمَانْ نْسنْ مَاغَارْ وَارْ ذِينْ إِدْجِي عَاذْ وَامَانْ، ؤُشَا أَذْ مّْثنْ زڭْ ؤُفَاذِي.
2 Então, por que não encontrei pessoa alguma quando vim? Por que ninguém respondeu ao meu apelo? Tenho eu realmente a mão demasiado curta para libertar, ou não tenho bastante força para salvar? Contudo, com uma simples ameaça, seco o mar e transformo as ondas em terra firme, de forma tal a faltar água para seus peixes, e seus animais perecerem de sede.
3 أَذْ سّْيَارْضغْ أَجنَّا س ثُوبَّارْشنْثْ، أَذْ ثنْ ڒحّْفغْ س ثْخَانْشثْ ن وشْضَانْ أَمْ وَارُّوضْ نْسنْ.‘ “
3 Visto os céus com vestimentas de luto, e os cubro como de um cilício.
4 ”سِيذِي إِنُو، سِيذِي، إِوْشَا أَيِي إِڒسْ ن ؤُمحْضَارْ، مَاحنْذْ نشّْ أَذْ سّْنغْ مَامّشْ غَا سّْمحْذغْ ونِّي يُوحّْڒنْ س إِجّْ ن وَاوَاڒْ. قَاعْ ثُوفُّوثْ نتَّا إِسّْفَاقَا أَيِي، إِسّْفَاقَا أَيِي أَمزُّوغْ، مَاحنْذْ نشّْ أَذْ غَارسْ سْڒِيغْ أَمْ ؤُمحْضَارْ.
4 O Senhor Deus deu-me a língua de um discípulo para que eu saiba reconfortar pela palavra o que está abatido. Cada manhã ele desperta meus ouvidos para que escute como discípulo;
5 سِيذِي إِنُو، سِيذِي، يَارْزمْ أَيِي أَمزُّوغْ ؤُ نشّْ وَارْغوّْغغْ شَا، وَارْ د-دّْوِيڒغْ غَارْ ضفَّارْ.
5 {o Senhor Deus abriu-me o ouvido} e eu não relutei, não me esquivei.
6 نشّْ وْشِيغْ أَعْرُورْ إِنُو إِ يِينِّي ذ أَيِي إِوْثِينْ، ؤُ إِغمِّيزنْ إِنُو إِ يِينِّي ذ أَيِي إِسّْنشْفنْ ثْمَارْثْ. أَغمْبُوبْ إِنُو وَارْ ث سّْنُوفَّارغْ زَّاثْ إِ ؤُسحْقَارْ ذ ؤُسُوسفْ.
6 Aos que me feriam, apresentei as espáduas, e as faces àqueles que me arrancavam a barba; não desviei o rosto dos ultrajes e dos escarros.
7 مَاشَا سِيذِي إِنُو، سِيذِي، أَذْ أَيِي إِوْشْ أَفُوسْ، خْ ؤُيَا وَارْ قطِّيغْ ذِي ڒفْضِيحثْ، خْ ؤُيَا جِّيغْ أَغمْبُوبْ إِنُو إِقْسحْ أَمْ سّدْجَاحْ، مِينْزِي سّْنغْ، أَقَا نشّْ وَارْ تّْسضْحِيغْ شَا.
7 Mas o Senhor Deus vem em meu auxílio: eis por que não me senti desonrado; enrijeci meu rosto como uma pedra, convicto de não ser desapontado.
8 ونِّي ذ أَيِي إِتّْسڭّْذنْ، أَقَا-ث يُوذسْ. مَانْ ونْ إِ غَا إِزعْمنْ أَذْ كِيذِي إِشَارّعْ؟ جّمْ أَنغْ أَذْ نْبدّْ نْمُونْ! مَانْ ونْ كِيذِي إِتّمْشَارَّاعنْ، أجّْ إِ-ث أَذْ غَارِي د-يَاسْ.
8 Aquele que me fará justiça aí está. Quem ousará atacar-me? Vamos medir-nos! Quem será meu adversário? Que se apresente!
9 خْزَارْ، سِيذِي إِنُو، سِيذِي، أَذْ أَيِي إِوْشْ أَفُوسْ. مَانْ ونْ إِزمَّارنْ أَذْ أَيِي إِڭّْ ڒْعِيبْ؟ خْزَارْ، نِيثْنِي مَارَّا أَمْ وَارُّوضْ إِدُّويْسَارنْ، أَذْ ثنْ ثشّْ ثْشِينْذَا.“
9 O Senhor Deus vem em meu auxílio: quem ousaria condenar-me? Cairão em frangalhos como um manto velho; a traça os roerá.
10 ”مَانْ ونْ إِ ذِينْ جَارْ أَومْ إِتّڭّْوذْ زِي سِيذِي، مَانْ ونْ جَارْ أَومْ إِتّسْڒَانْ إِ ثْمِيجَّا ن ؤُمْسخَّارْ نّسْ؟ ونِّي إِڭُّورنْ ذِي ثَادْجسْثْ ذ ونِّي ؤُمِي وَارْ غَارْ ثدْجِي ثَافَاوْثْ، أجّْ إِ-ث أَذْ إِتّْشڒْ خْ يِيسمْ ن سِيذِي، أجّْ إِ-ث أَذْ إِعمّذْ خْ أَربِّي نّسْ.
10 Que aqueles dentre vós que temem o Senhor ouçam a voz de seu Servo! Que aqueles que caminham no escuro, privados de luz, confiem no nome do Senhor e contem com o seu Deus!
11 خْزَارْ، كنِّيوْ مَارَّا ثسَّارْغمْ ثِيمسِّي، ثْبيْسمْ إِخفْ نْومْ س فْڒِيثْشَاثْ إِ ؤُسشْمَاضْ. إِوَا، ؤُيُورمْ خنِّي ذِي ثْفَاوْثْ ن ثْمسِّي نْومْ ؤُ غَارْ ثْفَاوْثْ ن فْڒِيثْشَاثْ يَارقّنْ نِّي ثسَّارْغمْ. أَيَا أَذْ خَاومْ د-يَاسْ زڭْ ؤُفُوسْ إِنُو، س ڒحْرِيقْ أَذْ ثزّْڒمْ ذِينِّي.“
11 Mas vós, que ateais um incêndio, que preparais projéteis inflamáveis, ide ao fogo do vosso incêndio, e dos projéteis que fizestes arder! É minha mão que vos imporá esse tratamento: sereis prostrados nos tormentos.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Isaías 50, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.