Gênesis 35
rifa (RIFA) vs ARIB
1 ؤُشَا إِنَّا أَربِّي إِ يَاعْقُوبْ: ”كَّارْ، ڭعّذْ غَارْ بَايْثْ-إِلْ ؤُشَا قِّيمْ ذِينْ. أڭّْ ذِينْ إِجّْ ن ؤُعَالْطَارْ مِينْ خفْ إِ غَا ثسَّارْسذْ ثَاغَارْصْثْ إِ أَربِّي، ونِّي ذ أَشْ د-إِبَاننْ ؤُمِي د-ثَاروْڒذْ زڭْ ؤُغمْبُوبْ ن ؤُمَاشْ عِيسُو.“
1 Depois disse Deus a Jacó: Levanta-te, sobe a Betel e habita ali; e faze ali um altar ao Deus que te apareceu quando fugias da face de Esaú, teu irmão.
2 خنِّي إِنَّا يَاعْقُوبْ إِ ڒْوَاشُونْ ن ثَادَّارْثْ نّسْ ؤُ إِ مَارَّا إِنِّي ثُوغَا أَكِيذسْ: ”كّْسمْ إِربِّيثنْ إِغْرِيبنْ نِّي إِدْجَانْ جَارْ أَومْ، سِيزذْڭمْ إِخفْ نْومْ ؤُشَا بدّْڒمْ أَرُّوضْ نْومْ.
2 Então disse Jacó à sua família, e a todos os que com ele estavam: Lançai fora os deuses estranhos que há no meio de vós, e purificai-vos e mudai as vossas vestes.
3 أَذْ نكَّارْ، أَذْ نْڭعّذْ غَارْ بَايْثْ-إِلْ. نشّْ أَذْ ڭّغْ ذِينْ إِجّْ ن ؤُعَالْطَارْ إِ أَربِّي نِّي خَافِي د-يَارِّينْ ذڭْ وَاسّْ ن ڒحْصَارثْ إِنُو، ذ ونِّي ثُوغَا أَكِيذِي ذڭْ وبْرِيذْ نِّي ؤُيُورغْ.“
3 Levantemo-nos, e subamos a Betel; ali farei um altar ao Deus que me respondeu no dia da minha angústia, e que foi comigo no caminho por onde andei.
4 ؤُشَا وْشِينْ إِ يَاعْقُوبْ مَارَّا إِربِّيثنْ إِغْرِيبنْ نِّي ثُوغَا غَارْسنْ ؤُڒَا ذ ثِيخْرَازِينْ ذڭْ إِمزُّوغنْ نْسنْ ؤُشَا إِفَّارْ إِ-ثنْ يَاعْقُوبْ سَاذُو ثْشجَّارْثْ ن يِيڭّْ إِ ثُوغَا زَّاثْ إِ شَاكِيمْ.
4 Entregaram, pois, a Jacó todos os deuses estranhos, que tinham nas mãos, e as arrecadas que pendiam das suas orelhas; e Jacó os escondeu debaixo do carvalho que está junto a Siquém.
5 ڒَْامِي فسْينْ إِقِيضَانْ، ؤُيُورنْ سّنِّي، ثُوغَا ثِيڭّْوُوذِي ن أَربِّي خْ ثْندَّامْ نِّي ثُوغَا ذِي جّْوَايهْ إِ ذ أَسنْ د-إِنّْضنْ، أَڒَامِي نِيثْنِي وَارْ ضفَّارنْ إِحنْجِيرنْ ن يَاعْقُوبْ.
5 Então partiram; e o terror de Deus sobreveio às cidades que lhes estavam ao redor, de modo que não perseguiram os filhos de Jacó.
6 أَمُّو إِ يِيوضْ يَاعْقُوبْ غَارْ لُوزْ ذِي ثمُّورْثْ ن كنْعَانْ، أَقَا-ت ذ بَايْثْ-إِلْ، نتَّا ذ مَارَّا ڒْڭنْسْ إِ ثُوغَا أَكِيذسْ.
6 Assim chegou Jacó à Luz, que está na terra de Canaã {esta é Betel}, ele e todo o povo que estava com ele.
7 إِبْنَا ذِينْ إِجّْ ن ؤُعَالْطَارْ ؤُشَا إِڒَاغَا إِ ومْشَانْ نِّي إِلْ-بَايْثْ-إِلْ، مِينْزِي ذِينِّي إِ ذ أَسْ د-إِضْهَارْ أَربِّي، ؤُمِي د-يَارْوڒْ زڭْ ؤُغمْبُوبْ ن ؤُمَاسْ.
7 Edificou ali um altar, e chamou ao lugar El-Betel; porque ali Deus se lhe tinha manifestado quando fugia da face de seu irmão.
8 ثمُّوثْ ذِيبُورَا، ثَامسّطَّاضْثْ ن رِيفْقَا ؤُشَا نضْڒنْ ت سْوَادَّايْ إِ بَايْثْ-إِلْ، سَاذُو ثَابدْجُوضْثْ ؤُشَا إِڒَاغَا إِسمْ نّسْ ’أَلُّونْ-بَاكُوثْ‘، أَقَا-ت ذ ’ثَابدْجُوضْثْ ن إِمطَّاونْ‘.
8 Morreu Débora, a ama de Rebeca, e foi sepultada ao pé de Betel, debaixo do carvalho, ao qual se chamou Alom-Bacute.
9 إِضْهَارْ أَسْ-د عَاوذْ أَربِّي إِ يَاعْقُوبْ ؤُمِي د-إِذْوڒْ زِي فَاذَانْ-أَرَامْ ؤُشَا إِبَارْكْ إِ-ث.
9 Apareceu Deus outra vez a Jacó, quando ele voltou de Padã-Arã, e o abençoou.
10 إِنَّا أَسْ أَربِّي: ”إِسمْ نّشْ ذ يَاعْقُوبْ. زِي سَّا ذ ثْسَاونْثْ وَارْ تّڭّنْ عَاذْ إِسمْ نّشْ ’يَاعْقُوبْ‘، مَاشَا ’إِسْرَائِيل‘، ذ وَا إِ غَا يِيڒِينْ ذ إِسمْ نّشْ.“ ؤُشَا إِسمَّا ث إِسْرَائِيل.
10 E disse-lhe Deus: O teu nome é Jacó; não te chamarás mais Jacó, mas Israel será o teu nome. Chamou-lhe Israel.
11 إِنَّا أَسْ أَربِّي: ”نشّْ ذ أَربِّي، أَمْزمَّارْ خْ كُوڒْشِي! أڭّْ ڒْغِيدْجثْ، مَّارْنِييْ! زَّايكْ إِ غَا إِفّغْ إِجّْ ن ڒْڭنْسْ، وَاهْ، ذ إِجّْ ن وڭْرَاوْ ن ڒڭْنُوسْ أَذْ فّْغنْ زَّايكْ ؤُ إِجدْجِيذنْ أَذْ فّْغنْ زِي ثجْعِينَّا نّشْ.
11 Disse-lhe mais: Eu sou Deus Todo-Poderoso; frutifica e multiplica-te; uma nação, sim, uma multidão de nações sairá de ti, e reis procederão dos teus lombos;
12 ؤُشَا ثَامُّورْثْ-أَ إِ وْشِيغْ إِ إِبْرَاهِيمْ ذ إِسْحَاقْ، إِ شكْ ؤُمِي ت إِ غَا وْشغْ ؤُشَا ؤُڒَا إِ زَّارِيعثْ نّشْ أَوَارْنِي أَشْ أَذْ وْشغْ ثَامُّورْثْ.“
12 a terra que dei a Abraão e a Isaque, a ti a darei; também à tua descendência depois de ti a darei.
13 خَاسْ ؤُشَا إِڭعّذْ أَربِّي سنّجْ زڭْ ومْشَانْ مَانِي كِيذسْ إِسِّيوڒْ.
13 E Deus subiu dele, do lugar onde lhe falara.
14 يَاعْقُوبْ إِسّْڭعّذْ إِجّْ ن وژْرُو ن ڒِيذَارثْ ذڭْ ومْشَانْ مَانِي كِيسْ إِسِّيوڒْ، إِجّْ ن وژْرُو ن ڒِيذَارثْ. إِسيّبْ خَاسْ إِشْثْ ن ثوْهِيبْثْ ن ؤُسيّبْ ؤُشَا إِفَارّغْ زّشْثْ خْ ؤُزدْجِيفْ نّسْ.
14 Então Jacó erigiu uma coluna no lugar onde Deus lhe falara, uma coluna de pedra; e sobre ela derramou uma libação e deitou-lhe também azeite;
15 إِڭَّا يَاعْقُوبْ إِسمْ ن ومْشَانْ مَانِي كِيذسْ إِسِّيوڒْ أَربِّي ’بَايْثْ-إِلْ!‘
15 e Jacó chamou Betel ao lugar onde Deus lhe falara.
16 فسْينْ نِيثْنِي إِقِيضَانْ نْسنْ، فّْغنْ زِي بَايْثْ-إِلْ ؤُشَا ؤُمِي ثُوغَا تّڭّْوِيجنْ مْغِيرْ شْوَايْثْ خْ إِفْرَاثَا، خنِّي ثُورُووْ-د رَاحِيلْ ؤُ ثعْذُو خَاسْ ثَارْوَا ثقْسحْ.
16 Depois partiram de Betel; e, faltando ainda um trecho pequeno para chegar a Efrata, Raquel começou a sentir dores de parto, e custou-lhe o dar à luz.
17 إِمْسَارْ، ؤُمِي ثغُّوضذْ ذِي ثَارْوَا نّسْ، ثنَّا أَسْ ڒْقَابْڒَا: ”وَارْ تّڭّْوذْ، أَقَا وَا عَاوذْ أَذْ يِيڒِي ذ مِّيمْ!“
17 Quando ela estava nas dores do parto, disse-lhe a parteira: Não temas, pois ainda terás este filho.
18 ڒَامِي ثضْڒقْ إِ بُوحْبڒْ أَمْ ثمُّوثْ ذِينْ، أَقَا ثْڒَاغَا أَسْ بِينْ-ؤُنِي، إِسمْ-أَ إِخْسْ أَذْ يِينِي ’مِّيسْ ن ڒحْرِيقْ إِنُو‘، مَاشَا بَابَاسْ إِڒَاغَا أَسْ بِينْيَامِينْ، إِخْسْ أَذْ يِينِي ’مِّيسْ ن زّْهَارْ إِنُو‘.
18 Então Raquel, ao sair-lhe a alma {porque morreu}, chamou ao filho Benôni; mas seu pai chamou-lhe Benjamim.
19 أَمُّو إِ ثمُّوثْ رَاحِيلْ ؤُشَا نضْڒنْثْ ت ذڭْ وبْرِيذْ غَارْ إِفْرَاثَا، إِخْسْ أَذْ يِينِي بَايْثْ-لَاحْمْ.
19 Assim morreu Raquel, e foi sepultada no caminho de Efrata {esta é Bete-Leém}.
20 ؤُشَا إِڭَّا يَاعْقُوبْ إِجّْ ن وژْرُو ن ڒِيذَارثْ خْ ونْضڒْ نّسْ. ذ وَا ذ أَژْرُو ن ڒِيذَارثْ ن رَاحِيلْ خْ ونْضڒْ ن رَاحِيلْ أَڒْ أَسّْ-أَ.
20 E Jacó erigiu uma coluna sobre a sua sepultura; esta é a coluna da sepultura de Raquel até o dia de hoje.
21 خَاسْ ؤُشَا إِفْسِي إِسْرَائِيل إِقِيضَانْ ؤُشَا إِوْثَا أَقِيضُونْ نّسْ خْ ؤُعدُّو ن مَاجْذَالْ-عِيذْرْ.
21 Então partiu Israel, e armou a sua tenda além de Migdal-Eder.
22 ؤُمِي إِزْذغْ إِسْرَائِيل ذِي ثمُّورْثْ نِّي، إِمْسَارْ بلِّي رُوبِينْ إِرُوحْ إِطّصْ أَكْ-ذ بِيلْهَا، ثَايَّا ن بَابَاسْ، ؤُشَا يِيوضْ أَذْ ث إِفْهمْ إِسْرَائِيل.
22 Quando Israel habitava naquela terra, foi Rúben e deitou-se com Bila, concubina de seu pai; e Israel o soube. Eram doze os filhos de Jacó:
23 ثَارْوَا ن لِييَا ثُوغَا أَثنْ: رُوبِينْ، أَمنْزُو ن يَاعْقُوبْ ذ شِيمْعُونْ ذ لَاوِي ذ يَاهُوذَا ذ إِسَّاكَارْ ذ زابُولُونْ.
23 Os filhos de Léia: Rúben o primogênito de Jacó, depois Simeão, Levi, Judá, Issacar e Zebulom;
24 ثَارْوَا ن رَاحِيلْ ثُوغَا أَثنْ: يُوسُوفْ ذ بِينْيَامِينْ.
24 os filhos de Raquel: José e Benjamim;
25 ثَارْوَا ن بِيلْهَا، ثَايَّا ن رَاحِيلْ، ثُوغَا أَثنْ: ذَانْ ذ نَافْثَالِي.
25 os filhos de Bila, serva de Raquel: Dã e Naftali;
26 ثَارْوَا ن زِيلْپَا، ثَايَّا ن لِييَا، ثُوغَا أَثنْ: جَاذْ ذ أَشِيرْ. إِنَا ثُوغَا أَثنْ ذ إِحنْجِيرنْ ن يَاعْقُوبْ إِنِّي ذ أَسْ د-إِتّْوَاخڒْقنْ ذِي فَاذَانْ-أَرَامْ.
26 os filhos de Zilpa, serva de Léia: Gade e Aser. Estes são os filhos de Jacó, que lhe nasceram em Padã-Arã.
27 ؤُشَا يُوسَا-د يَاعْقُوبْ غَارْ بَابَاسْ إِسْحَاقْ ذِي مَامْرِي، ذِي ثنْذِينْثْ ن أَرْبَاعْ، ثنِّي إِدْجَانْ ذ ثَانْذِينْثْ ن حَابْرُونْ، مَانِي ثُوغَا إِبْرَاهِيمْ إِزدّغْ أَمْ ؤُبَارَّانِي، ؤُشَا إِسْحَاقْ أَمنِّي أَوَارْنِي أَسْ.
27 Jacó veio a seu pai Isaque, a Manre, a Quiriate-Arba {esta é Hebrom}, onde peregrinaram Abraão e Isaque.
28 إِدَّارْ إِسْحَاقْ مْيَا ؤُ-ثْمَانْيِينْ ن إِسڭّْوُوسَا.
28 Foram os dias de Isaque cento e oitenta anos;
29 إِضْڒقْ إِسْحَاقْ إِ بُوحْبڒْ، إِمُّوثْ ؤُشَا إِمَّارْنِي غَارْ ڒْڭنْسْ نّسْ، إِوْسَارْ، إِجِّيونْ زِي ثُوذَارْثْ، ؤُشَا عِيسُو ذ يَاعْقُوبْ، إِحنْجِيرنْ نّسْ، نضْڒنْ ث.
29 e, exalando o espírito, morreu e foi congregado ao seu povo, velho e cheio de dias; e Esaú e Jacó, seus filhos, o sepultaram.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 35, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.