Gênesis 21
rifa (RIFA) vs VC
1 ؤُشَا يَارْزفْ سِيذِي غَارْ سَارَا، أَمْ مَامّشْ ث إِنَّا، ؤُشَا إِكمّڒْ سِيذِي أَوَاڒْ إِ إِنَّا إِ سَارَا.
1 O Senhor visitou Sara, como ele tinha dito, e cumpriu em seu favor o que havia prometido.
2 ثكْسِي سَارَا س دّيْسثْ ؤُشَا ثُورُووْ-د إِجّْ ن ؤُسيْمِي إِ إِبْرَاهِيمْ خْ ثوْسَارْ نّسْ، ذِي ڒْمِيجَارْ نِّي إِ ذ أَسْ إِنَّا أَربِّي.
2 Sara concebeu e, apesar de sua velhice, deu à luz um filho a Abraão, no tempo fixado por Deus.
3 ؤُشَا إِڒَاغَا إِبْرَاهِيمْ إِ مِّيسْ أَسيْمِي، ونِّي ذ أَسْ د-ثُورُووْ سَارَا، إِسْحَاقْ.
3 Abraão pôs o nome de Isaac ao filho que lhe nascera de Sara.
4 إِبْرَاهِيمْ إِخْثنْ إِ مِّيسْ إِسْحَاقْ ؤُمِي ثُوغَا غَارسْ ثْمنْيَا ن وُوسَّانْ، أَمْ مَامّشْ ذ أَسْ يُومُورْ أَربِّي.
4 E, passados oito dias do seu nascimento, circuncidou-o, como Deus lhe tinha ordenado.
5 ثُوغَا غَارْ إِبْرَاهِيمْ مْيَا ن إِسڭّْوُوسَا، أَڒَامِي غَارسْ د-إِخْڒقْ مِّيسْ إِسْحَاقْ.
5 Abraão tinha cem anos, quando nasceu o seu filho Isaac.
6 ثنَّا سَارَا: ”إِسّضْحشْ أَيِي أَربِّي ؤُ كُوڒْ إِجّْ ونِّي إِ غَا إِسْڒَانْ إِ مَانْ أَيَا، أَذْ إِضْحشْ عَاوذْ أَكِيذِي.“
6 Sara disse: "Deus deu-me algo de que rir; e todos aqueles que o souberem se rirão de mim."
7 ثنَّا عَاوذْ: ”مَانْ ونْ إِزعْمنْ أَذْ يِينِي إِ إِبْرَاهِيمْ، أَقَا سَارَا أَذْ ثسُّوطّضْ إِسيْمَانْ؟ أَقَا ؤُرْوغْ أَسْ-د أَحنْجِيرْ خْ ثوْسَارْ نّسْ!“
7 E ajuntou: "Quem teria previsto que Sara amamentaria filhos a Abraão? Porque eu lhe dei um filho em sua velhice."
8 إِڭْمَا ؤُسيْمِي ؤُشَا إِتّْوَاكّسْ أَسْ ؤُطُّوضْ. ذڭْ وَاسّْ إِ ذ أَسْ كّْسنْ ؤُطُّوضْ إِ إِسْحَاقْ، إِسّوْجذْ إِبْرَاهِيمْ إِشْثْ ن زَّارْذثْ ثمْغَارْ.
8 O menino cresceu e foi desmamado. No dia em que foi desmamado, Abraão fez uma grande festa.
9 ؤُمِي ثژْرَا سَارَا مِّيسْ ن ثْمِيصْرشْثْ هَاجَارْ، ونِّي د-ثُورُووْ هَاجَارْ إِ إِبْرَاهِيمْ، إِقصَّارْ خَاسْ،
9 Sara viu que o filho nascido a Abraão de Agar, a egípcia, escarnecia de seu filho Isaac,
10 ثنَّا إِ إِبْرَاهِيمْ: ”أَژّڒْ خْ ثَايَّا-يَا ذ مِّيسْ، مِينْزِي مِّيسْ ن ثَايَّا-يَا وَارْ إِوَارّثْ شَا أَكْ-ذ مِّي، أَكْ-ذ إِسْحَاقْ.“
10 e disse a Abraão: "Expulsa esta escrava com o seu filho, porque o filho desta escrava não será herdeiro com meu filho Isaac."
11 أَوَاڒْ-أَ إِبَانْ-د ذ أَعفَّانْ أَطَّاسْ ذِي ثِيطَّاوِينْ ن إِبْرَاهِيمْ ذِي سِّيبّثْ ن مِّيسْ.
11 Isso desagradou muitíssimo a Abraão, por causa de seu filho Ismael.
12 مَاشَا إِنَّا أَربِّي إِ إِبْرَاهِيمْ: ”وَارْ تّجِّي أَحنْجِيرْ ذ ثَايَّا نّشْ أَذْ إِڒِينْ ذ ثِيسِينفْثْ ذِي ثِيطَّاوِينْ نّشْ. سڒْ غَارْ مَارَّا مِينْ إِ ذ أَشْ غَا ثِينِي سَارَا، مِينْزِي ذِي إِسْحَاقْ أَذْ أَشْ ثِيڒِي زَّارِيعثْ.
12 Mas Deus disse-lhe: "Não te preocupes com o menino e com a tua escrava. Faze tudo o que Sara te pedir, pois é de Isaac que nascerá a posteridade que terá o teu nome.
13 أَذْ ڭّغْ عَاوذْ إِجّْ ن ڒْڭنْسْ زِي مِّيسْ ن ثَايَّا-يَا، مِينْزِي ؤُڒَا ذ نتَّا ذ زَّارِيعثْ نّشْ.“
13 Mas do filho da escrava também farei um grande povo, por ser de tua raça."
14 خنِّي إِكَّارْ إِبْرَاهِيمْ زِيشْ ؤُشَا إِكْسِي أَغْرُومْ ذ إِشْثْ ن ثشْيَارْثْ ن وَامَانْ، إِوْشَا إِ-ثنْ إِ هَاجَارْ، إِسَّارْسْ أَسْ ثنْ خْ ثغْرُوضْثْ. إِوْشَا أَسْ عَاوذْ أَحنْجِيرْ ؤُشَا إِسّْقبّضْ إِ-ت. ؤُشَا نتَّاثْ ثْرُوحْ، ثنّجْرُو ذِي ڒخْڒَا ن بِئرْ-سبْعَا.
14 No dia seguinte, pela manhã, Abraão tomou pão e um odre de água, e deu-os a Agar, colocando-os às suas costas, e despediu-a com seu filho. Ela partiu, errando pelo deserto de Bersabéia.
15 ڒَْامِي نقْصنْ وَامَانْ زِي ثشْيَارْثْ، ثنْضَارْ أَحنْجِيرْ سَاذُو إِجّْ ن شْبَارْقْ،
15 Acabada a água do odre, deixou o menino sob um arbusto,
16 ؤُشَا ثْرُوحْ ثقِّيمْ قِيبَاتْشْ نّسْ ڒَاڭّْوَاجْ ن ثشْثِي ن ڒْقوْسْ، مِينْزِي ثنَّا: ”وَارْ زمَّارغْ أَذْ ژَترغْ مڒْمِي إِ غَا إِمّثْ ؤُحنْجِيرْ.“ أَمُّو إِ ثقِّيمْ قِيبَاتْشْ نّسْ ؤُشَا ثسّْڭعّذْ ثْمِيجَّا نّسْ، ثسْغُويُّو.
16 e foi assentar-se em frente, à distância de um tiro de flecha, "porque, dizia ela, não quero ver morrer o menino". Ela assentou-se, pois, em frente e pôs-se a chorar.
17 إِسْڒَا أَربِّي غَارْ ثْمِيجَّا ن ؤُحنْجِيرْ ؤُشَا لْمَالَاكْ ن أَربِّي إِڒَاغَا إِ هَاجَارْ زڭْ ؤُجنَّا، إِنَّا أَسْ: ”مِينْ شمْ يُوغِينْ، هَاجَارْ؟ وَارْ تّڭّْوذْ شَا، مِينْزِي أَربِّي إِسْڒَا ڒْحسّْ ن ؤُحنْجِيرْ، ذِينْ مَانِي إِدْجَا.
17 Deus ouviu a voz do menino, e o anjo de Deus chamou Agar, do céu, dizendo-lhe: "Que tens, Agar? Nada temas, porque Deus ouviu a voz do menino do lugar onde está.
18 كَّارْ، سْڭعّذْ أَحنْجِيرْ ؤُشَا طّفْ أَسْ ذڭْ ؤُفُوسْ نّمْ، مِينْزِي أَذْ زَّايسْ ڭّغْ إِجّْ ن ڒْڭنْسْ إِمْغَارْ.“
18 Levanta-te, toma o menino e tem-no pela mão, porque farei dele uma grande nação."
19 ؤُشَا يَارْزمْ أَربِّي ثِيطَّاوِينْ نّسْ، ثژْرَا ڒْعُونْصَارْ ن وَامَانْ. ثْرُوحْ، ثْعمَّارْ ثَاشْيَارْثْ س وَامَانْ، ثوْشَا أَسْ إِ ؤُحنْجِيرْ، أَذْ إِسُو.
19 Deus abriu-lhe os olhos, e ela viu um poço, onde foi encher o odre, e deu de beber ao menino.
20 ثُوغَا أَربِّي أَكْ-ذ ؤُحنْجِيرْ، إِيْمَا، إِزْذغْ ذِي ڒخْڒَا ؤُ ثُوغَا-ث ذ أَمْجبَّاذْ نْ ڒْقوْسْ.
20 Deus esteve com este menino. Ele cresceu, habitou no deserto e tornou-se um hábil flecheiro.
21 ثُوغَا إِزدّغْ ذِي ڒخْڒَا ن فَارَانْ ؤُشَا ثكْسِي أَسْ-د يمَّاسْ ثَامْغَارْثْ زِي ثمُّورْثْ ن مِيصْرَا.
21 E habitou no deserto de Farã, e sua mãe tomou para ele uma mulher egípcia.
22 ذِي ڒْوقْثْ نِّي ذ إِشْثْ إِمْسَارْ، بلِّي أَبِيمَالِيكْ أَكْ-ذ فِيكُولْ، أَكُومَانْذَارْ ن ڒْعسْكَارْ نّسْ، إِسِّيوڒْ أَكْ-ذ إِبْرَاهِيمْ، إِنَّا: ”أَربِّي أَقَا-ث أَكِيذكْ ذِي مَارَّا مِينْ ثتّڭّذْ.
22 Por aquele tempo, Abimelec, acompanhado de Ficol, general do seu exército, disse a Abraão: "Deus está contigo em tudo o que fazes.
23 ڒخُّو، جَادْجْ أَيِي غَارْ أَربِّي، أَقَا وَارْ ثتّْغشِّيذْ إِحنْجِيرنْ إِنُو ؤُڒَا ذ أَيَّاونْ إِنُو! مَاشَا س مُوخَاسْ ثَامخْسِيوْثْ إِشوَّارنْ إِ كِيكْ ڭِّيغْ قْبڒْ، أَذْ زَّايسْ ثڭّذْ شكْ أَكِيذِي ؤُ أَكْ-ذ ثمُّورْثْ مَانِي ثقِّيمذْ أَمْ ؤُبَارَّانِي.“
23 Jura-me, pois, pelo nome de Deus, que não me enganarás, nem a mim, nem a meus filhos, nem aos meus descendentes, mas que usarás para comigo e com a terra onde habitas, da mesma benevolência que eu te tenho testemunhado."
24 إِنَّا إِبْرَاهِيمْ: ”نشّْ أَذْ جَّادْجغْ!“
24 "Eu juro", respondeu Abraão.
25 خَاسْ ؤُشَا إِعيّبْ إِبْرَاهِيمْ أَبِيمَالِيكْ خْ ڒْعُونْصَارْ ن وَامَانْ نِّي إِطّْفنْ زَّايسْ إِمْسخَّارنْ ن أَبِيمَالِيكْ س ؤُغِيڒْ.
25 Mas Abraão queixou-se a Abimelec por causa de um poço que os seus homens lhe tinham tirado à força.
26 خنِّي إِنَّا أَبِيمَالِيكْ: ”نشّْ وَارْ سِّينغْ وِي إِڭِّينْ مَانْ أَيَا ؤُ شكْ وَارْ ذ أَيِي ث ثنِّيذْ شَا قْبڒْ. أَقَا أَڒْ ڒخُّو إِ زَّايكْ ث سْڒِيغْ.“
26 "Ignoro quem tenha feito isto, respondeu Abimelec; tu mesmo nunca me disseste nada a respeito, e só hoje estou ouvindo falar disso."
27 إِكْسِي إِبْرَاهِيمْ ؤُدْجِي ذ إِفُونَاسنْ ذ ثْفُونَاسِينْ ؤُشَا إِوْشَا أَسْ ثنْ إِ أَبِيمَالِيكْ ؤُشَا نِيثْنِي س ثْنَاينْ إِذْسنْ ڭِّينْ إِجّْ ن ڒْعَاهْذْ جَارْ أَسنْ.
27 Abraão tomou então ovelhas e bois e deu-os a Abimelec, e fizeram aliança entre si.
28 مَاشَا إِسَّارْسْ إِبْرَاهِيمْ سبْعَا ن ثْخسْوِينْ زڭْ وُودْجِي غَارْ ؤُغزْذِيسْ.
28 Abraão pôs à parte sete jovens ovelhas do rebanho.
29 خنِّي إِنَّا أَبِيمَالِيكْ إِ إِبْرَاهِيمْ: ”مِينْ عْنَانْثْ سبْعَا ن ثْخسْوِينْ نِّي ثڭِّيذْ غَارْ ؤُغزْذِيسْ؟“
29 "Que significam, disse-lhe o rei, estas sete ovelhinhas que puseste à parte?
30 إِنَّا نتَّا: ”كْسِي زعْمَا سبْعَا أَيَا ن ثْخسْوِينْ زڭْ إِفَاسّنْ إِنُو، حِيمَا أَذْ إِڒِينْثْ ذ شّْهَاذثْ ذِي طّْوعْ إِنُو بلِّي نشّْ إِ إِغْزِينْ أَنُو-يَا.“
30 "Aceitarás de minhas mãos estas sete ovelhinhas, respondeu Abraão, como testemunho de que fui eu que cavei este poço".
31 خْ ؤُيَا سمَّانْ أَمْشَانْ نِّي بِئرْ-سبْعَا، مِينْزِي نِيثْنِي س ثْنَاينْ إِذْسنْ ثُوغَا جُّودْجنْ ذِينْ.
31 Por isso deu-se àquele lugar o nome de Bersabéia; porque ambos ali tinham jurado.
32 أَمُّو إِ ڭِّينْ ڒْعَاهْذْ ذِي بِئرْ-سبْعَا. أَوَارْنِي مَانْ أَيَا إِكَّارْ أَبِيمَالِيكْ أَكْ-ذ فِيكُولْ، أَكُومَانْذَارْ ن ڒْعسْكَارْ نّسْ، إِعْقبْ غَارْ ثمُّورْثْ ن إِفِيلِيسْطِينِييّنْ.
32 Foi assim que fizeram aliança em Bersabéia. Depois disso, voltou Abimelec para a terra dos filisteus com Ficol, general do seu exército.
33 إِژُّو إِبْرَاهِيمْ إِشْثْ ن ثْشجَّارْثْ ن ثْمَارِيسْثْ ذِي بِئرْ-سبْعَا ؤُشَا إِڒَاغَا ذِينْ إِسمْ ن سِيذِي، أَربِّي ن ڒبْذَا.
33 Abraão plantou um tamariz em Bersabéia e invocou ali o nome do Senhor, Deus da eternidade.
34 إِزْذغْ إِبْرَاهِيمْ أَمْ ؤُبَارَّانِي ذِي ثمُّورْثْ ن إِفِيلِيسْطِينِييّنْ أَطَّاسْ ن وُوسَّانْ.
34 Abraão habitou muito tempo na terra dos filisteus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.