Gênesis 1
rifa (RIFA) vs NVT
1 ذڭْ ؤُمزْوَارُو إِخْڒقْ-د أَربِّي إِجنْوَانْ ذ ثمُّورْثْ.
1 No princípio, Deus criou os céus e a terra.
2 ثُوغَا ثَامُّورْثْ ثخْڒَا، أَمْ مَامّشْ وَارْ ت إِتّْحِيذِي حذْ ؤُ خْ وُوذمْ ن وَامَانْ إِهوْڒنْ ثَادْجسْثْ، ؤُ أَرُّوحْ ن أَربِّي ثُوغَا إِتّْرَاحْ إِتَّاسْ-د خْ وُوذمْ ن وَامَانْ.
2 A terra era sem forma e vazia, a escuridão cobria as águas profundas, e o Espírito de Deus se movia sobre a superfície das águas.
3 ؤُشَا إِنَّا أَربِّي: ”أَذْ ثِيڒِي ثْفَاوْثْ“، ؤُشَا ثُوسَا-د ثْفَاوْثْ! ◼ 1:3 \+bd ’ثَافَاوْثْ‘\+bd* - أَقَا ذِينْ إِجّْ ن ڒْفَارْقْ جَارْ ثْفَاوْثْ غَارْ إِجّْ ن ؤُغزْذِيسْ ؤُ ثْفُوشْثْ ذ إِثْرَانْ غَارْ إِجّْ ن ؤُغزْذِيسْ نّغْنِي. ثَافُوشْثْ ذ يثْرَانْ أَقَا-ثنْ أَربُّونْ ثَافَاوْثْ، مَاشَا وَارْ ڭِّينْ ثَافَاوْثْ س يِيخفْ نْسنْ.
3 Então Deus disse: “Haja luz”, e houve luz.
4 إِژْرَا أَربِّي بلِّي ثَافَاوْثْ ثصْبحْ ؤُشَا إِبْضَا أَربِّي جَارْ ثْفَاوْثْ ذ ثَادْجسْثْ.
4 E Deus viu que a luz era boa, e separou a luz da escuridão.
5 إِڒَاغَا أَربِّي ثَافَاوْثْ ’أَزِيڒْ‘ ؤُ ’ثَادْجسْثْ‘ إِڒَاغَا أَسْ ’دْجِيڒثْ‘. ثذْوڒْ ذ ثَامذِّيثْ ؤُ إِذْوڒْ ذ صّْبحْ: ذ أَسّْ أَمزْوَارُو.
5 Deus chamou a luz de “dia” e a escuridão de “noite”. A noite passou e veio a manhã, encerrando o primeiro dia.
6 ؤُشَا إِنَّا أَربِّي: ”أَذْ ثِيڒِي إِشْثْ ن ڒْقُوبّثْ ذِي ڒْوسْطْ ن وَامَانْ، أَذْ ثبْضَا أَمَانْ خْ وَامَانْ!“
6 Então Deus disse: “Haja um espaço entre as águas, para separar as águas dos céus das águas da terra”.
7 أَربِّي إِڭَّا ڒْقُوبّثْ ن ؤُجنَّا ؤُشَا إِبْضَا أَمَانْ إِ إِدْجَانْ سْوَادَّايْ إِ ڒْقُوبّثْ خْ وَامَانْ إِ إِدْجَانْ سنّجْ إِ ڒْقُوبّثْ. ؤُشَا أَمُّو إِ ثمْسَارْ.
7 E assim aconteceu. Deus criou um espaço para separar as águas da terra das águas dos céus.
8 إِڒَاغَا أَربِّي إِ ڒْقُوبّثْ ’أَجنَّا‘. ؤُشَا ثذْوڒْ ذ ثَامذِّيثْ ؤُ إِذْوڒْ ذ صّْبحْ: ذ أَسّْ وِيسّْ ثْنَاينْ.
8 Deus chamou o espaço de “céu”. A noite passou e veio a manhã, encerrando o segundo dia.
9 ؤُشَا إِنَّا أَربِّي: ”أَذْ مُوننْ وَامَانْ إِ إِدْجَانْ سْوَادَّايْ إِ ؤُجنَّا غَارْ إِجّْ ن ومْشَانْ مَاحنْذْ أَذْ د-إِبَانْ ڒْبَارّْ!“ ؤُشَا أَمُّو إِ ثمْسَارْ.
9 Então Deus disse: “Juntem-se as águas que estão debaixo do céu num só lugar, para que apareça uma parte seca”. E assim aconteceu.
10 إِڒَاغَا أَربِّي إِ ڒْبَارّْ ’ثَامُّورْثْ‘ ؤُ أَمُونِي ن وَامَانْ إِڒَاغَا أَسْ ’ڒبْحُورْ‘. ؤُشَا إِژْرَا أَربِّي بلِّي مَانْ أَيَا إِصْبحْ.
10 Deus chamou a parte seca de “terra” e as águas de “mares”. E Deus viu que isso era bom.
11 ؤُشَا إِنَّا أَربِّي: ”أَذْ د-ثسّغْمِي ثمُّورْثْ أَغمُّويْ أَزِيزَا: أَفْسُو أَزِيزَا إِ إِزَارّْعنْ زَّارِيعثْ ذ ثْشجُّورَا س فْرُوثَا إِ د إِتِّيشنْ فْرُوثَاثْ عْلَاحْسَابْ مَارْكَا نْسنْثْ س زَّارِيعثْ نْسنْثْ ذَايسْ خْ وُوذمْ ن ثمُّورْثْ!“ ؤُشَا أَمُّو إِ ثمْسَارْ.
11 Então Deus disse: “Produza a terra vegetação: toda espécie de plantas com sementes e árvores que dão frutos com sementes. As sementes produzirão plantas e árvores, cada uma conforme a sua espécie”. E assim aconteceu.
12 ثسّغْمِي-د ثمُّورْثْ أَغمُّويْ أَزِيزَا: أَفْسُو أَزِيزَا إِ إِزَارّْعنْ زَّارِيعثْ عْلَاحْسَابْ مَارْكَا نّسْ ذ ثْشجُّورَا إِ د إِتِّيشنْ ڒْغِيدْجثْ عْلَاحْسَابْ مَارْكَا نْسنْثْ س زَّارِيعثْ نْسنْثْ ذَايسْ. ؤُشَا إِژْرَا أَربِّي بلِّي مَانْ أَيَا إِصْبحْ.
12 A terra produziu vegetação: toda espécie de plantas com sementes e árvores que dão frutos com sementes. As sementes produziram plantas e árvores, cada uma conforme a sua espécie. E Deus viu que isso era bom.
13 ؤُشَا ثذْوڒْ ذ ثَامذِّيثْ ؤُ إِذْوڒْ ذ صّْبحْ: ذ أَسّْ وِيسّْ ثْڒَاثَا.
13 A noite passou e veio a manhã, encerrando o terceiro dia.
14 ؤُشَا إِنَّا أَربِّي: ”أَذْ ذِينْ إِڒِينْثْ ثْفَاوِينْ ذِي ڒْقُوبّثْ ن ؤُجنَّا حِيمَا أَذْ بْضَانْثْ جَارْ وَاسّْ ذ دْجِيڒثْ، أَذْ إِڒِينْثْ ذ ڒِْيمَارَاثْ، ذ وُوسَّانْ إِتّْوَاڭّنْ، ذ وُوسَّانْ، ذ إِسڭّْوُوسَا
14 Então Deus disse: “Haja luzes no céu para separar o dia da noite e marcar as estações, os dias e os anos.
15 ؤُشَا أَذْ إِڒِينْثْ ذ ثِيفَاوِينْ ذِي ڒْقُوبّثْ ن ؤُجنَّا حِيمَا أَذْ وْشنْثْ ثَافَاوْثْ خْ ثمُّورْثْ!“ ؤُشَا أَمُّو إِ ثمْسَارْ.
15 Que essas luzes brilhem no céu para iluminar a terra”. E assim aconteceu.
16 إِڭَّا أَربِّي ثْنَاينْ ن ثِيفَاوِينْ مْغَارنْثْ، ثَافَاوْثْ ثَامقّْرَانْثْ، حِيمَا أَذْ ثحْكمْ خْ ؤُزِيڒْ، ؤُ ثَافَاوْثْ ثَامژْيَانْثْ حِيمَا أَذْ ثحْكمْ خْ دْجِيڒثْ، ؤُشَا ؤُڒَا ذ إِثْرَانْ.
16 Deus criou duas grandes luzes: a maior para governar o dia e a menor para governar a noite, e criou também as estrelas.
17 إِسَّارْسْ إِ-ثنْثْ أَربِّي ذِي ڒْقُوبّثْ ن ؤُجنَّا حِيمَا أَذْ وْشنْثْ ثَافَاوْثْ خْ ثمُّورْثْ
17 Deus colocou essas luzes no céu para iluminar a terra,
18 ؤُ حِيمَا أَذْ حكْمنْثْ خْ وَاسّْ ذ دْجِيڒثْ ؤُ حِيمَا أَذْ بْضَانْثْ جَارْ ثْفَاوْثْ ذ ثَادْجسْثْ. ؤُشَا إِژْرَا أَربِّي بلِّي مَانْ أَيَا إِصْبحْ.
18 para governar o dia e a noite e para separar a luz da escuridão. E Deus viu que isso era bom.
19 ؤُشَا ثذْوڒْ ذ ثَامذِّيثْ ؤُ إِذْوڒْ ذ صّْبحْ: ذ أَسّْ وِيسّْ أَربْعَا.
19 A noite passou e veio a manhã, encerrando o quarto dia.
20 ؤُشَا إِنَّا أَربِّي: ”أَذْ د-سّفْينْ وَامَانْ س وَاطَّاسْ ن مَارَّا مِينْ ذِي إِدْجَا بُوحْبڒْ إِدَّارنْ ؤُشَا أَذْ ضْونْ إِجْضَاضْ سنّجْ إِ ثمُّورْثْ غَارْ مَانِي ثدْجَا ڒْقُوبّثْ ن ؤُجنَّا!“
20 Então Deus disse: “Encham-se as águas de seres vivos, e voem as aves no céu acima da terra”.
21 إِخْڒقْ-د أَربِّي إِمُودَّارنْ إِمقّْرَاننْ ذِي ڒبْحَارْ ؤُ مَارَّا بُوحْبڒْ إِدَّارنْ إِتّنْهزَّانْ، إِنِّي زِي د-سّفْينْ وَامَانْ، عْلَاحْسَابْ مَارْكَا نْسنْ ؤُشَا مَارَّا إِجْضَاضْ س وَافْرِيونْ عْلَاحْسَابْ مَارْكَا نْسنْ. ؤُشَا إِژْرَا أَربِّي بلِّي مَانْ أَيَا إِصْبحْ.
21 Assim, Deus criou os grandes animais marinhos e todos os seres vivos que se movem em grande número pelas águas, bem como uma grande variedade de aves, cada um conforme a sua espécie. E Deus viu que isso era bom.
22 إِبَارْكْ إِ-ثنْ أَربِّي، إِنَّا: ”جّمْ-د ڒْغِيدْجثْ، كْثَارمْ، عمَّارمْ أَمَانْ ن ڒبْحُورْ ؤُشَا أَذْ كْثَارنْ إِجْضَاضْ ذِي ثمُّورْثْ.“
22 Então Deus os abençoou: “Sejam férteis e multipliquem-se. Que os seres encham os mares e as aves se multipliquem na terra”.
23 ؤُشَا ثذْوڒْ ذ ثَامذِّيثْ ؤُ إِذْوڒْ ذ صّْبحْ: ذ أَسّْ وِيسّْ خمْسَا.
23 A noite passou e veio a manhã, encerrando o quinto dia.
24 ؤُشَا إِنَّا أَربِّي: ”أجّْ ثمُّورْثْ أَذْ ثسُّوفّغْ مَارَّا مِينْ غَارسْ بُوحْبڒْ إِدَّارنْ عْلَاحْسَابْ مَارْكَا نّسْ: ڒبْهَايمْ ذ إِمُودَّارنْ نِّي إِتّْبُوعنْ ذ ڒْمَاڒْ نْ ڒخْڒَا عْلَاحْسَابْ مَارْكَا نْسنْ!“ ؤُشَا أَمُّو إِ ثمْسَارْ.
24 Então Deus disse: “Produza a terra grande variedade de animais, cada um conforme a sua espécie: animais domésticos, animais que rastejam pelo chão e animais selvagens”. E assim aconteceu.
25 إِڭَّا أَربِّي ڒْمَاڒْ ن ڒخْڒَا ن ثمُّورْثْ عْلَاحْسَابْ مَارْكَا نْسنْ، ؤُ ڒبْهَايمْ عْلَاحْسَابْ مَارْكَا نْسنْثْ ؤُ مَارَّا إِمُودَّارنْ نِّي إِتّْبُوعنْ خْ وُوذمْ ن ثمُّورْثْ عْلَاحْسَابْ مَارْكَا نْسنْ. ؤُشَا إِژْرَا أَربِّي بلِّي مَانْ أَيَا إِصْبحْ.
25 Deus criou grande variedade de animais selvagens, animais domésticos e animais que rastejam pelo chão, cada um conforme a sua espécie. E Deus viu que isso era bom.
26 ؤُشَا إِنَّا أَربِّي: ”أجّْ أَنغْ أَذْ نڭّْ أَذَامْ، بْنَاذمْ ذِي صِّيفثْ نّغْ، ذڭْ وَارْوَاسْ نّغْ، ؤُشَا أَذْ غَارسْ يِيڒِي جّهْذْ خْ إِسڒْمَانْ ن ڒبْحَارْ ؤُ خْ إِجْضَاضْ ن ؤُجنَّا ؤُ خْ ڒبْهَايمْ ؤُ خْ مَارَّا ثَامُّورْثْ ؤُ خْ مَارَّا إِمُودَّارنْ نِّي إِتّْبُوعنْ خْ ثمُّورْثْ!“
26 Então Deus disse: “Façamos o ser humano à nossa imagem; ele será semelhante a nós. Dominará sobre os peixes do mar, sobre as aves do céu, sobre os animais domésticos, sobre todos os animais selvagens da terra e sobre os animais que rastejam pelo chão”.
27 إِخْڒقْ-د أَربِّي أَذَامْ ذِي صِّيفثْ نّسْ. إِخْڒقْ إِ-ث-إِ-د ذِي صِّيفثْ ن أَربِّي، إِخْڒقْ إِ-ثنْ-د أَوْثمْ ذ ثوْثمْثْ.
27 Assim, Deus criou os seres humanos à sua própria imagem, à imagem de Deus os criou; homem e mulher
28 إِبَارْكْ إِ-ثنْ أَربِّي ؤُشَا إِنَّا أَسنْ أَربِّي: ”جّمْ-د ڒْغِيدْجثْ، كْثَارمْ، عمَّارمْ ثَامُّورْثْ ؤُشَا أَرّمْ ت سَاذُو ؤُفُوسْ نْومْ، حكْممْ خْ إِسڒْمَانْ ن ڒبْحَارْ ؤُ خْ إِجْضَاضْ ن ؤُجنَّا ؤُ خْ مَارَّا إِمُودَّارنْ نِّي إِتّْبُوعنْ خْ ثمُّورْثْ!“
28 Então Deus os abençoou e disse: “Sejam férteis e multipliquem-se. Encham e governem a terra. Dominem sobre os peixes do mar, sobre as aves do céu e sobre todos os animais que rastejam pelo chão”.
29 إِنَّا أَربِّي: ”خْزَارمْ، أَذْ أَومْ وْشغْ مَارَّا أَفْسُو أَزِيزَا إِ إِزَارّْعنْ زَّارِيعثْ خْ مَارَّا وُوذمْ ن ثمُّورْثْ ؤُڒَا ذ مَارَّا ثِيشجُّورَا س ڒْغِيدْجثْ نِّي إِزَارّْعنْ زَّارِيعثْ. مَانْ أَيَا أَذْ أَومْ يِيڒِي ذ مَاشَّا.
29 Então Deus disse: “Vejam! Eu lhes dou todas as plantas com sementes em toda a terra e todas as árvores frutíferas, para que lhes sirvam de alimento.
30 ؤُ إِ مَارَّا ڒْمَاڒْ ن ڒخْڒَا ن ثمُّورْثْ، ؤُ إِ مَارَّا إِجْضَاضْ ن ؤُجنَّا ؤُ إِ مَارَّا مِينْ إِتّْبُوعنْ خْ ثمُّورْثْ إِ ذِي إِدْجَا بُوحْبڒْ إِدَّارنْ، أَذْ أَسنْ يِيڒِي مَارَّا أَفْسُو أَزِيزَا ذ مَاشَّا إِ نِيثْنِي.“ ؤُشَا أَمُّو إِ ثمْسَارْ.
30 E dou todas as plantas verdes como alimento a todos os seres vivos: aos animais selvagens, às aves do céu e aos animais que rastejam pelo chão”. E assim aconteceu.
31 ؤُشَا إِژْرَا أَربِّي مَارَّا مِينْ إِڭَّا، ؤُ خْزَارْ، ثُوغَا إِصْبحْ أَطَّاسْ. ثذْوڒْ ذ ثَامذِّيثْ ؤُ إِذْوڒْ ذ صّْبحْ: ذ أَسّْ وِيسّْ ستَّا.
31 Então Deus olhou para tudo que havia feito e viu que era muito bom. A noite passou e veio a manhã, encerrando o sexto dia.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.