Deuteronômio 2
rifa (RIFA) vs NTLH
1 ”خنِّي نذْوڒْ-د ؤُشَا نفْسِي إِقِيضَانْ ؤُشَا نُويُورْ غَارْ ڒخْڒَا، ذڭْ وبْرِيذْ غَارْ ڒبْحَارْ ن ثلْڭَا، أَمْ مَامّشْ ذ أَيِي إِنَّا سِيذِي ؤُشَا ننّضْ أَطَّاسْ ن وُوسَّانْ إِ إِذُورَارْ ن سَاعِيرْ.
1 Moisés disse ao povo: — Então continuamos a viagem pelo deserto na direção do golfo de Ácaba, conforme o
2 خنِّي إِسِّيوڒْ سِيذِي أَكِيذِي، إِنَّا:
2 Então o Senhor me disse:
3 ’أَطَّاسْ إِ ثنّْضمْ إِ وذْرَارْ-أَ، أَقَا شْفَا. أَرّمْ أَزدْجِيفْ غَارْ شَّامَالْ
3 “Já faz muito tempo que vocês andam por aí sem rumo. Agora vão na direção do norte.”
4 ؤُشَا ؤُمُورْ ڒْڭنْسْ، إِنِي: أَذْ ثكّمْ كنِّيوْ خْ ويْمِيرْ ن أَيْثْمَاثْومْ، أَيْثْ ن عِيسُو، إِنِّي إِزدّْغنْ ذِي سَاعِيرْ. نِيثْنِي أَذْ زَّايْومْ ڭّْوذنْ، مَاشَا إِتّْخصَّا كنِّيوْ أَذْ ثحْضَامْ إِخفْ نْومْ أَطَّاسْ.
4 E Deus ordenou que eu lhes dissesse: “Vocês vão passar pelo país de Edom, que é dos seus parentes , os descendentes de Esaú. Eles ficarão com medo de vocês, mas tomem cuidado
5 وَارْ كِيسنْ تّمْعَاڒَامْ، مِينْزِي وَارْ ذ أَومْ تِّيشغْ ؤُڒَا ذ إِجّْ ن شْبَارْ زِي ثمُّورْثْ نْسنْ، مِينْزِي نشّْ وْشِيغْ إِذُورَارْ ن سَاعِيرْ ذ ڒْوَارْثْ إِ عِيسُو.
5 para não provocarem uma luta com eles. Eu não darei a vocês nem mesmo um pedacinho da terra deles, pois foi aos descendentes de Esaú que eu dei o território de Edom.
6 أَذْ خَاسنْ ثسْغمْ ڒعْوتْشْ س نُّوقَارْثْ حِيمَا أَذْ ثْزمَّارمْ أَذْ ثشّمْ ؤُ أَذْ خَاسنْ ثسْغمْ عَاوذْ أَمَانْ س نُّوقَارْثْ حِيمَا أَذْ ثسْومْ.
6 Vocês poderão comprar deles a comida e a água que precisarem.”
7 مِينْزِي سِيذِي، أَربِّي نّشْ، ثُوغَا إِبَاركْ إِ شكْ ذِي مَارَّا ڒْخذْمثْ ن إِفَاسّنْ نّشْ. نتَّا إِسّنْ ثِيشْڒِي نّشْ ذِي ڒخْڒَا-يَا أَمقّْرَانْ. مَارَّا أَربْعِينْ ن إِسڭّْوُوسَا-يَا ثُوغَا سِيذِي، أَربِّي نّشْ، أَكِيذكْ ؤُشَا وَارْ ذ أَشْ إِخصِّي وَالُو.‘ “
7 — Lembrem que o Senhor , nosso Deus, abençoou tudo o que vocês fizeram. Ele não esqueceu vocês durante os quarenta anos em que caminharam por esse enorme deserto. Ele sempre cuidou de vocês, dando-lhes tudo o que precisavam.
8 ”ؤُمِي نكَّا خْ يَايْثْمَاثْنغْ، أَيْثْ ن عِيسُو نِّي ثُوغَا إِزدّْغنْ ذِي سَاعِيرْ، خْ وبْرِيذْ ن ڒوْضَا ن إِلَاثْ ذ عِيصْيُونْ-جَابِيرْ، نذْوڒْ-د ؤُشَا نكَّا خْ وبْرِيذْ ن ڒخْڒَا ن مُوآبَ.
8 — Assim rodeamos o país de Edom, deixando o caminho que vai de Elate e Eziom-Geber até o mar Morto e seguindo o caminho que vai até o deserto de Moabe.
9 خنِّي إِسِّيوڒْ أَكِيذِي سِيذِي: ’وَارْ سَّاڭّْوَاذْ مُوآبَ ؤُ وَارْ كِيسنْ تّْمنْغَامْ، مِينْزِي نشّْ وَارْ ذ أَومْ تِّيشغْ وَالُو ذ ڒْوَارْثْ زِي ثمُّورْثْ نْسنْ، مِينْزِي نشّْ وْشِيغْ عَارْ ذ ڒْوَارْثْ إِ أَيْثْ ن لُوطْ.‘
9 E o Senhor Deus me disse: “Não ataque os moabitas, que são descendentes de Ló, nem entre em luta com eles. Eu dei a eles a cidade de Ar e não darei a você nenhuma parte do país deles.”
10 ثُوغَا زدّْغنْ ذِينْ إِمِييّنْ، إِجّْ ن ڒْڭنْسْ ذ أَمقّْرَانْ ذ أَطَّاسْ ؤُشَا نِيثْنِي ذ إِزِيرَارنْ أَمْ إِعَانَاقِييّنْ.
10 (Antigamente uma raça numerosa de gigantes fortes, chamados emins, vivia em Ar. Eles eram tão altos como os anaquins , outra raça de gigantes.
11 نِيثْنِي تّْوَاحسْبنْ ذ إِرَافَاوِييّنْ أَمْ إِعَانَاقِييّنْ ؤُشَا أَيْثْ ن مُوآبَ قَّارنْ أَسْ إِمِييّنْ.
11 Tanto os anaquins como os emins eram conhecidos como refains ; mas os moabitas os chamavam de emins.
12 \+tl ؤُڒَا ذ\+tl* إِخُورِييّنْ ثُوغَا زدّْغنْ قْبڒْ ذِي سَاعِيرْ، مَاشَا أَيْثْ ن عِيسُو كْسِينْ ڒْوَارْثْ نْسنْ ؤُشَا ثحَّانْ ثنْ زَّاثْ إِ وُوذمْ نْسنْ ؤُشَا ڭِّينْ زدّْغنْ \+tl ذِينْ\+tl* ذڭْ ومْشَانْ نْسنْ، أَمْ مَامّشْ ثُوغَا إِتّڭّْ إِسْرَائِيل س ثمُّورْثْ ن ڒْوَارْثْ نّسْ، ثنِّي إِ ذ أَسنْ إِوْشَا سِيذِي.
12 Naquele tempo os horeus viviam em Edom, mas os descendentes de Esaú os expulsaram dali, acabaram com eles e ficaram morando no seu território. Os descendentes de Esaú fizeram a mesma coisa que os israelitas fizeram mais tarde, quando estes tomaram posse da terra que o Senhor lhes tinha dado.)
13 ’كَّارمْ ڒخُّو، ثژْوَامْ ثغْزُورْثْ ن زَارَاذْ!‘ ؤُشَا نژْوَا ثغْزُورْثْ ن زَارَاذْ.
13 — Depois atravessamos o riacho de Zerede, conforme Deus havia mandado.
14 ثْمنْيَا ؤُ-ثْڒَاثِينْ ن إِسڭّْوُوسَا إِ نُويُورْ زِي قَاذَاشْ-بَارْنِيعْ أَڒَامِي نژْوَا ثَاغْزُورْثْ ن زَارَاذْ، أَڒَامِي إِقْضَا جِّيڒْ نِّي ن إِعسْكَارِييّنْ إِنِّي إِسّْننْ أَمنْغِي زِي ڒْوسْطْ ن ڒْمَارْڭحْ ن ڒْعسْكَارْ، أَمْ مَامّشْ ثُوغَا ذ أَسنْ إِجُّودْجْ سِيذِي.
14 Isso foi trinta e oito anos depois de termos saído de Cades-Barneia. Durante esses anos aconteceu aquilo que o Senhor nos tinha dito: morreram todos os homens daquela geração que tinham idade para ir à guerra.
15 أَمُّو إِ خَاسنْ ثُوغَا أَفُوسْ ن سِيذِي، حِيمَا أَذْ ثنْ إِثحَّا زِي ڒْوسْطْ ن ڒْمَارْڭحْ ن ڒْعسْكَارْ أَڒَامِي قْضَانْ مَارَّا.
15 O Senhor ficou contra eles e os foi matando, até que não sobrou mais nenhum deles no acampamento dos israelitas.
16 ؤُمِي قْضَانْ ؤُ مُّوثنْ مَارَّا إِعسْكَارِييّنْ إِنِّي إِسّْننْ أَمنْغِي زِي ڒْوسْطْ ن ڒْڭنْسْ، إِمْسَارْ
16 — Depois da morte de todos aqueles homens,
17 أَقَا إِسِّيوڒْ أَكِيذِي سِيذِي، إِنَّا:
17 o Senhor Deus me disse:
18 ’أَسّْ-أَ أَذْ ثژْوِيذْ أَيْمِيرْ ن ثمُّورْثْ ن مُوآبَ، غَارْ ثنْذِينْثْ ن عَارْ.
18 “Passe hoje pela cidade de Ar, na fronteira com Moabe.
19 أَذْ د-ثْقَارّْبذْ غَارْ ؤُرنْذَاذْ ن أَيْثْ ن عَامُّونْ. وَارْ ثنْ تّسِّيڭّْوِيذْ شَا، وَارْ خَاسنْ تّْعذِّيذْ شَا، مِينْزِي وَارْ ذ أَومْ تِّيشغْ ڒْوَارْثْ زِي ثمُّورْثْ ن أَيْثْ ن عَامُّونْ، مِينْزِي وْشِيغْ ت ذ ڒْوَارْثْ إِ أَيْثْ ن لُوطْ.‘
19 Quando chegar à terra dos amonitas, que são descendentes de Ló, não os ataque, nem entre em luta com eles. Eu entreguei a eles a terra de Amom e não darei a você nenhuma parte do país deles.”
20 ثتّْوَاحْسبْ ؤُڒَا ذ عَامُّونْ ذ إِشْثْ ن ثمُّورْثْ ن إِرَافَاوِييّنْ. ثُوغَا إِرَافَاوِييّنْ زدّْغنْ ذِينْ قْبڒْ ؤُ إِعَامُونِييّنْ قَّارنْ أَسنْ إِزَامْزُومِييّنْ.
20 (Essa região é conhecida também como a terra dos refains, uma raça de gigantes que antigamente moravam ali; os amonitas os chamavam de zanzumins.
21 ثُوغَا-ثنْ ذ إِجّْ ن ڒْڭنْسْ إِمْغَارْ أَطَّاسْ، ذ أَزِيرَارْ \+tl ن وَادُّوذْ\+tl* أَمْ إِعَانَاقِييّنْ. ثُوغَا يَاردّدْجْ إِ-ثنْ سِيذِي زَّاثْ إِ وُوذمْ نّسْ ؤُ نِيثْنِي كْسِينْ ڒْوَارْثْ نْسنْ ؤُشَا زدّْغنْ ذڭْ ومْشَانْ نْسنْ.
21 Havia muitos deles, e eram altos e fortes, como os anaquins. Deus destruiu os zanzumins, e os amonitas ocuparam a região e ficaram morando ali.
22 ثُوغَا نتَّا إِڭَّا أَمُّو عَاوذْ إِ أَيْثْ ن عِيسُو، إِنِّي ثُوغَا إِزذْغنْ ذِي سَاعِيرْ، مَاغَارْ إِثحَّا إِخُورِييّنْ زَّاثْسنْ ؤُشَا نِيثْنِي كْسِينْ ڒْوَارْثْ نْسنْ ؤُشَا زدّْغنْ ذِينْ أَڒْ أَسّْ-أَ.
22 Deus havia feito a mesma coisa em favor dos edomitas, que são descendentes de Esaú: ele acabou com os horeus, e os edomitas ocuparam a terra deles e ali moram até hoje .
23 ؤُشَا إِكَافْثُورِييّنْ نِّي ثُوغَا إِفّْغنْ زِي كَافْثُورْ، ثحَّانْ إِعَاوِييّنْ، إِنِّي ثُوغَا إِزدّْغنْ ذِي ذْشُورَاثْ أَڒْ غَازَّا، ؤُشَا نِيثْنِي ڭِّينْ أَذْ \+tl ذِينْ\+tl* زذْغنْ أَڒْ أَسّْ-أَ.
23 Os cretenses fizeram a mesma coisa: eles saíram da ilha de Creta, invadiram a terra dos avins, no litoral do mar Mediterrâneo, e foram na direção do sul até a cidade de Gaza. Os cretenses acabaram com os avins e ficaram morando nas cidades deles.)
24 ’كَّارمْ، فسْيمْ إِقِيضَانْ نْومْ ؤُشَا ژْوَامْ ثَاغْزُورْثْ ن ثغْزَارْثْ ن أَرْنُونْ. خْزَارْ، وْشِيغْ سِيحُونْ، أَجدْجِيذْ ن حَاشْبُونْ، أَمُورِي، ذ ثمُّورْثْ نّسْ ذڭْ إِفَاسّنْ نْومْ. بْذَا أَذْ ت ثكْسِيذْ ؤُشَا ثَاذْفذْ أَكِيذسْ غَارْ ڭَارَّا.
24 — Depois que atravessamos o país de Moabe, Deus nos disse: “Continuem avançando e atravessem o rio Arnom, pois eu deixarei que vocês derrotem Seom, o rei dos amorreus, que mora na cidade de Hesbom. Lutem contra Seom e tomem posse da terra dele.”
25 أَسّْ-أَ أَذْ بْذِيغْ أَذْ أَرّغْ ثِيڭّْوُوذِي ذ ڒْعُورّثْ زَّايكْ خْ مَارَّا ڒڭْنُوسْ سَاذُو أَجنَّا مَارَّا، إِنِّي إِ خَاكْ غَا إِسْڒنْ ڒخْبَارْ ؤُشَا أَذْ أَرْجِيجنْ ؤُ أَذْ قْذِيدّْسنْ زَّاثكْ.‘
25 E Deus me disse: “De hoje em diante eu vou fazer com que todos os povos do mundo tenham medo de você. Você será famoso, e, quando ouvirem falar a seu respeito, todos ficarão tão assustados, que tremerão de medo.”
26 خنِّي سّكّغْ إِرقَّاسنْ زِي ڒخْڒَا ن قَاذِيمُوثْ غَارْ سِيحُونْ، أَجدْجِيذْ ن حَاشْبُونْ س وَاوَاڒنْ ن ڒهْنَا، نِّيغْ:
26 E Moisés continuou, dizendo: — Depois, quando estávamos no deserto de Quedemote, mandei que alguns mensageiros levassem ao rei Seom, que morava na cidade de Hesbom, um tratado de paz, com as seguintes condições:
27 ’أَذْ كّغْ خْ ثمُّورْثْ نّشْ ذ أَبْرِيذْ، خْ وبْرِيذْ أَذْ رَاحغْ. وَارْ هيّْضغْ خْ وبْرِيذْ غَارْ يفُوسْ ؤُڒَا غَارْ ؤُزڒْمَاضْ.
27 “Pedimos licença para passar pelo seu país. Prometemos andar somente pela estrada, sem sair dela;
28 أَذْ أَيِي ثزّنْزذْ مَاشَّا إِ نُّوقَارْثْ حِيمَا أَذْ شّغْ، أَمَانْ أَذْ أَيِي ثنْ ثوْشذْ إِ نُّوقَارْثْ حِيمَا أَذْ سْوغْ. أَذْ ژْوِيغْ خْ إِضَارنْ إِنُو وَاهَا
28 e também pagaremos pela comida e pela bebida que precisarmos. A única coisa que queremos é licença para passarmos pelo seu país
29 - أَمْ مَامّشْ ذ أَيِي سَارّْحنْ أَيْثْ ن عِيسُو نِّي إِزدّْغنْ ذِي سَاعِيرْ ذ أَيْثْ ن مُوآبَ نِّي إِزدّْغنْ ذِي عَارْ - أَڒَامِي غَا ژْوِيغْ لْ-ؤُرْذُونْ غَارْ ثمُّورْثْ إِ ذ أَنغْ غَا إِوْشْ سِيذِي، أَربِّي نّغْ.‘
29 até chegarmos ao rio Jordão. Então atravessaremos o rio para entrar na terra que o Senhor , nosso Deus, nos está dando. Os descendentes de Esaú, que moram em Edom, e os moabitas, que moram em Ar, já nos deram licença para passarmos pelos países deles.”
30 مَاشَا سِيحُونْ، أَجدْجِيذْ ن حَاشْبُونْ وَارْ إِخْسْ أَذْ أَنغْ يجّْ أَذْ ت نژْوَا، مِينْزِي سِيذِي، أَربِّي نّشْ، إِسّقْسَاحْ بُوحْبڒْ نّسْ، ؤُ إِسّقْسَاحْ ؤُڒْ نّسْ حِيمَا أَذْ ث إِسلّمْ ذڭْ إِفَاسّنْ نّشْ، أَمْ ثدْجَا أَسّْ-أَ.
30 Mas o rei Seom não deixou, pois o Senhor , nosso Deus, fez com que Seom ficasse teimoso e rebelde. Deus fez isso para que nós pudéssemos derrotar o rei Seom e conquistar a terra dele, que é nossa até hoje.
31 ؤُشَا إِنَّا أَيِي سِيذِي: ’خْزَارْ، نشّْ بْذِيغْ أَذْ سلّْمغْ سِيحُونْ ذ ثمُّورْثْ نّسْ غَاركْ. بْذَا أَذْ ت ثكْسِيذْ حِيمَا أَذْ ثْوَارْثذْ ثَامُّورْثْ نّسْ.‘
31 — Então o Senhor Deus me disse: “Veja! Eu vou deixar que você derrote Seom; ataque-o imediatamente e tome posse da terra dele.”
32 خنِّي إِفّغْ-د سِيحُونْ غَارْ ؤُمْسَاڭَارْ أَكِيذْنغْ، نتَّا أَكْ-ذ مَارَّا ڒْڭنْسْ نّسْ، إِ ڭَارَّا ذِي يَاهَاصْ.
32 Seom saiu com o seu exército para lutar contra nós na cidade de Jasa.
33 سِيذِي، أَربِّي نّغْ، إِسلّمْ أَنغْ ث ؤُشَا نَارْنِي ث، نتَّا ذ إِحنْجِيرنْ نّسْ ذ مَارَّا ڒْڭنْسْ نّسْ.
33 O Senhor , nosso Deus, nos deu a vitória, e nós derrotamos Seom, os seus filhos e todo o seu exército.
34 نكْسِي مَارَّا ثِيندَّامْ نّسْ ؤُشَا نْحَارّمْ كُوڒْ ثَانْذِينْثْ إِ ؤُثحِّي، إِرْيَازنْ ذ ثمْغَارِينْ ذ إِحنْجِيرنْ، وَارْ نجِّي أَذْ إِقِّيمْ ؤُڒَا ذ إِجّْ ن ؤُمَارْوڒْ.
34 Além disso conquistamos e destruímos todas as suas cidades e matamos todos os homens, mulheres e crianças. Não escapou ninguém.
35 مْغِيرْ ڒبْهَايمْ ذ مِينْ إِتّْوَاكشّْضنْ زِي ثْندَّامْ أَقَا نكْسِي أَيَا ذ ثْكشَّاضْثْ إِ يِيخفْ نّغْ.
35 Mas ficamos com o gado e com os objetos de valor que encontramos nas cidades.
36 زِي أَرُوعِيرْ نِّي يدْجَانْ غَارْ ثْمَا ن ثغْزَارْثْ ن أَرْنُونْ، ؤُ زِي ثنْذِينْثْ نِّي يدْجَانْ ذِي ثغْزُورْثْ أَڒْ جِيلْعَاذْ، وَارْ ذِينْ ثُوغِي ؤُڒَا ذ إِشْثْ ن ثنْذِينْثْ ثُوعْڒَا خَانغْ عَاذْ. سِيذِي، أَربِّي نّغْ، إِسلّمْ أَنغْ مَارَّا.
36 O Senhor , nosso Deus, deixou que conquistássemos todas as cidades, desde Aroer, que fica perto do vale do rio Arnom, e desde a cidade que está no vale, até a região de Gileade. Nós conquistamos todas as cidades, mesmo as que tinham muralhas altas e fortes.
37 مَاشَا شكْ وَارْ د-ثْقَارّْبذْ شَا غَارْ ثمُّورْثْ ن أَيْثْ ن عَامُّونْ، مَارَّا مِينْ ثُوغَا غَارْ ثْمَا ن ثغْزَارْثْ ن يَابُّوقْ ذ ثْندَّامْ خْ إِذُورَارْ، ؤُ وَارْ د-ثْقَارّْبذْ شَا غَارْ ؤُڒَا ذ إِشْثْ ن ثمُّورْثْ إِ ذ أَنغْ إِحَارّمْ سِيذِي.“
37 Não invadimos a terra dos amonitas, nem as cidades que ficam nas margens do rio Jaboque, nem as que ficam na região montanhosa, nem os outros lugares que o Senhor , nosso Deus, havia proibido.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Deuteronômio 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.