Daniel 2
rifa (RIFA) vs NAA
1 ذڭْ ؤُسڭّْوَاسْ وِيسّْ ثْنَاينْ ن ثْڭلْذَا ن نابُوخَاذْنَاصَّارْ يُورْجَا نابُوخَاذْنَاصَّارْ ثِيرْجَا. بُوحْبڒْ نّسْ إِنّحْوڒْ ؤُشَا إِرُوحْ أَسْ يِيضصْ.
1 No segundo ano do seu reinado, Nabucodonosor teve uns sonhos que o deixaram perturbado e sem poder dormir.
2 خنِّي إِنَّا ؤُجدْجِيذْ أَذْ ڒَاغَانْ إِ ثَارْوَا ن ثْسحَّارْثْ ذ إِمسْنَاونْ ن إِثْرَانْ ذ إِسحَّارنْ ذ إِكَالْذَانِييّنْ حِيمَا نِيثْنِي أَذْ أَسْ فسَّارنْ ثِيرْجَا نّسْ. نِيثْنِي ؤُسِينْ-د ؤُشَا بدّنْ زَّاثْ إِ وُوذمْ ن ؤُجدْجِيذْ.
2 Então o rei mandou chamar os magos, os encantadores, os feiticeiros e os caldeus, para que lhe dissessem o que ele havia sonhado. Eles vieram e se apresentaram diante do rei.
3 إِنَّا أَسنْ ؤُجدْجِيذْ: ”نشّْ غَارِي إِشْثْ ن ثَارْجِيثْ ؤُ بُوحْبڒْ إِنُو إِنّحْوڒْ، مَاحنْذْ أَذْ سّْنغْ مِينْ ثخْسْ أَذْ ثِينِي ثَارْجِيثْ.“
3 Ele lhes disse: — Tive um sonho e fiquei perturbado, querendo saber que sonho foi esse.
4 خنِّي نَّانْ إِكَالْذَانِييّنْ إِ ؤُجدْجِيذْ:
4 Os caldeus disseram ao rei em aramaico: — Que o rei viva eternamente! Conte o sonho a estes seus servos, e daremos a interpretação.
5 يَارَّا-د ؤُجدْجِيذْ، إِنَّا إِ إِكَالْذَانِييّنْ: ”أَقَا إِفّغْ-د ڒُومُورْ. مَاڒَا كنِّيوْ وَارْ ذ أَيِي ثسَّارْڭْبمْ خْ ثَارْجِيثْ، أَذْ ثتّْوَاقسّمْ ذ إِوثْوِيثنْ ؤُ ثُوذْرِينْ نْومْ أَذْ ثنْثْ أَرّنْ ذ ثِيزُوبَايِّينْ.
5 Mas o rei respondeu aos caldeus: — Uma coisa é certa: se não me contarem o sonho e a sua interpretação, vocês serão despedaçados, e as casas de vocês serão reduzidas a ruínas.
6 مَاشَا مَاڒَا ثْفسَّارمْ أَيِي كنِّيوْ ثَارْجِيثْ ذ مِينْ ثخْسْ أَذْ ثِينِي، أَذْ ثطّْفمْ زَّايِي ثَارْزفِينْ ذ أَرِّيغَالُوثنْ ذ شَّانْ أَمقّْرَانْ. س ؤُينِّي، سشّْنمْ أَيِي ثَارْجِيثْ إِنُو ذ ڒْمعْنَا نّسْ.“
6 Mas, se me contarem o sonho e a sua interpretação, vocês receberão de mim dádivas, prêmios e grandes honras. Portanto, contem-me o sonho e a sua interpretação.
7 أَرِّينْ-د نِيثْنِي خَاسْ ثْوَاڒَا وِيسّْ ثْنَاينْ، نَّانْ: ”أجّْ أَجدْجِيذْ أَذْ إِحَاجَا ثَارْجِيثْ إِ إِمْسخَّارنْ نّسْ، خنِّي أَذْ أَسْ نوْشْ أَفسَّارْ.“
7 Os caldeus responderam pela segunda vez: — Que o rei conte o sonho a estes seus servos, e nós lhe daremos a interpretação.
8 يَارَّا-د ؤُجدْجِيذْ، إِنَّا: ”ڒخُّو سّْنغْ نِيشَانْ، أَقَا كنِّيوْ ثخْسمْ أَذْ ثَاربْحمْ ڒْوقْثْ، ؤُمِي ثتّْوَاڒَامْ أَقَا إِفّغْ-د ڒُومُورْ زَّايِي.
8 O rei respondeu: — Bem percebo que vocês estão querendo ganhar tempo, porque sabem que o que eu disse está resolvido,
9 مَاڒَا وَارْ ذ أَيِي ثسَّارْڭْبمْ خْ ثَارْجِيثْ، أَذْ كنِّيوْ إِڒْقفْ ڒْحُوكْمْ ذ إِجّْ. كنِّيوْ ثكّْسمْ أَوَاڒْ مَاحنْذْ أَذْ خَافِي ثسّْخَارّْقمْ ؤُ أَذْ أَيِي ثْغشّمْ أَڒْ غَا ثْبدّڒْ ڒْوقْثْ. س ؤُينِّي، إِنِي أَيِي ثَارْجِيثْ، خنِّي أَذْ سّْنغْ أَقَا ثْزمَّارمْ أَذْ أَيِي ثوْشمْ ؤُڒَا ذ ڒْمعْنَا نّسْ.“
9 isto é, se não me contarem o sonho, todos vocês receberão a mesma sentença. Vocês combinaram dizer palavras mentirosas e perversas na minha presença, esperando que a situação mude. Portanto, contem-me o sonho, e saberei que vocês podem me dar a interpretação.
10 أَرِّينْ-د إِكَالْذَانِييّنْ قِيبَاتْشْ إِ ؤُجدْجِيذْ، نَّانْ: ”وَارْ ذِينْ ؤُڒَا ذ إِجّْ ن بْنَاذمْ ذِي ثمُّورْثْ ونِّي إِزمَّارنْ أَذْ إِفسَّارْ ثَامسْڒَاشْثْ-أَ إِ ؤُجدْجِيذْ. س ؤُينِّي وَارْ ذِينْ ؤُڒَا ذ إِجّْ ن ؤُجدْجِيذْ، مَامّشْ إِدْجَا ذ أَمقّْرَانْ نِيغْ مشْحَاڒْ مَا غَارسْ ذ ثِيزمَّارْ، ونِّي إِتَّارنْ ثَامسْڒَاشْثْ أَمْ ثَانِيثَا زِي شَا ن ؤُسحَّارْ نِيغْ أَمسْنَاوْ ن إِثْرَانْ نِيغْ أَكَالْذَانِييْ.
10 Os caldeus responderam na presença do rei: — Não há nenhum mortal sobre a face da terra que possa fazer o que o rei exige. Nunca houve um rei, por maior e mais poderoso que fosse, que tenha exigido semelhante coisa de um mago, encantador ou caldeu.
11 مِينْزِي ثَامسْڒَاشْثْ إِ إِتَّارْ ؤُجدْجِيذْ ثوْعَارْ أَطَّاسْ ؤُ وَارْ ذِينْ ؤُڒَا ذ إِجّْ إِزمَّارْ أَذْ ث إِسَّارْڭبْ، مْغِيرْ إِربِّيثنْ نِّي وَارْ إِزدّْغنْ جَارْ إِوْذَانْ.“
11 Isso que o rei exige é difícil, e não há ninguém que o possa revelar diante do rei, a não ser os deuses, e estes não moram entre os mortais.
12 س ؤُينِّي إِذْوڒْ ؤُجدْجِيذْ إِتّْحَاجَا ؤُ إِتّْخيَّاقْ كْثَارْ، يُومُورْ أَذْ نْغنْ مَارَّا إِمِيغِيسنْ ذِي بَابِيلْ.
12 Ao ouvir isto, o rei ficou tão irado e furioso, que mandou matar todos os sábios da Babilônia.
13 إِفّغْ-د ڒُومُورْ مَاحنْذْ أَذْ نْغنْ إِمِيغِيسنْ. أَرْزُونْ ؤُڒَا خْ ذَانِييَالْ ذ إِمدُّوكَّاڒْ نّسْ حِيمَا أَذْ ثنْ نْغنْ.
13 Saiu o decreto, segundo o qual os sábios deviam ser mortos. Foram buscar também Daniel e os seus companheiros, para que fossem mortos.
14 خنِّي يَارَّا-د ذَانِييَالْ س ثِيغِيثْ ذ ڒعْقڒْ غَارْ أَرِييُوخْ، ڒْقبْطَانْ ن إِعسَّاسنْ ن أَرِّيمثْ ن ؤُجدْجِيذْ، ونِّي ثُوغَا إِفّْغنْ حِيمَا أَذْ إِنغْ إِمِيغِيسنْ ن بَابِيلْ.
14 Então Daniel, com cautela e prudência, foi falar com Arioque, chefe da guarda do rei, que tinha saído para matar os sábios da Babilônia.
15 ذَانِي ألْ إِطّفْ ذڭْ وَاوَاڒْ، إِنَّا إِ أَرِييُوخْ، أَكُومَانْذَارْ ن ؤُجدْجِيذْ: ”مَايمِّي إِڭَّا ؤُجدْجِيذْ ڒُومُوڒْ أَمُّو س ثَازْڒَا؟“ ڒخْذنِّي إِسَّارْڭبْ أَرِييُوخْ خْ ثَامسْڒَاشْثْ إِ ذَانِييَالْ.
15 Daniel perguntou a Arioque, encarregado do rei: — Por que esse decreto do rei é tão urgente? Então Arioque explicou o caso a Daniel.
16 خَاسْ ؤُشَا يُوذفْ ذَانِييَالْ ؤُشَا إِتَّارْ زڭْ ؤُجدْجِيذْ، مَاحنْذْ نتَّا أَذْ أَسْ إِوْشْ إِجّْ ن ڒْمِيجَاڒْ ن ڒْوقْثْ، مَاحنْذْ أَذْ أَسْ إِوْشْ أَفسَّارْ.
16 Daniel foi falar com o rei, para pedir que lhe desse tempo, e ele revelaria ao rei a interpretação.
17 خنِّي يُويُورْ ذَانِييَالْ غَارْ ثَادَّارْثْ نّسْ، إِحَاجَا ثَامسْڒَاشْثْ إِ إِعْشِيرنْ نّسْ حَانَانْيَا، مِيشَايِيلْ ذ عَازَارْيَا،
17 Então Daniel foi para casa e explicou a situação a Hananias, Misael e Azarias, seus companheiros,
18 حِيمَا أَذْ تَّارنْ أَرّحْمثْ زِي أَربِّي ن إِجنْوَانْ خْ سِّيرّْ-أَ حِيمَا ذَانِييَالْ ذ إِعْشِيرنْ نّسْ وَارْ ثتّْوَاهلِّيكنْ شَا أَكْ-ذ إِمِيغِيسنْ نّغْنِي ن بَابِيلْ.
18 para que pedissem misericórdia ao Deus do céu sobre este mistério, a fim de que Daniel e os seus companheiros não fossem mortos com o resto dos sábios da Babilônia.
19 خَاسْ ؤُشَا إِتّْوَاسَّارْڭبْ-د إِ ذَانِييَالْ مِينْ ثُوغَا إِنُّوفَّارنْ ذڭْ إِجّْ ن ڒوْحِييْ سْ دْجِيڒثْ. خنِّي إِبَاركْ ذَانِييَالْ أَربِّي ن إِجنْوَانْ.
19 Então o mistério foi revelado a Daniel numa visão de noite. Daniel bendisse o Deus do céu,
20 يَارَّا-د ذَانِييَالْ، إِنَّا:
20 dizendo: “Bendito seja o nome de Deus, de eternidade a eternidade, porque dele é a sabedoria e o poder!
21 مَاغَارْ نتَّا إِتّْبدَّاڒْ زَّامَانَاثْ ذ ثْسَاعّثِينْ.
21 É ele quem muda o tempo e as estações, remove reis e estabelece reis; ele dá sabedoria aos sábios e entendimento aos inteligentes.
22 نتَّا إِسَّارْڭبْ ثِيمسْڒَايِينْ يُودْجْغنْ إِنُّوفَارنْ،
22 Ele revela o profundo e o escondido; conhece o que está em trevas, e com ele mora a luz.
23 شكْ، أَ أَربِّي ن ڒجْذُوذْ إِنُو،
23 Ó Deus de meus pais, eu te agradeço e te louvo, porque me deste sabedoria e poder, e agora me revelaste o que te pedimos, porque nos fizeste saber este caso do rei.”
24 س ؤُينِّي يُويُورْ ذَانِييَالْ غَارْ أَرِييُوخْ، ونِّي إِڭَّا ؤُجدْجِيذْ مَاحنْذْ أَذْ إِسّْهلّكْ إِمِيغِيسنْ ن بَابِيلْ. يُويُورْ غَارسْ، إِسِّيوڒْ أَكِيذسْ أَمُّو: ”وَارْ نقّْ إِمِيغِيسنْ ن بَابِيلْ، مَاشَا نْذهْ أَيِي غَارْ وُوذمْ ن ؤُجدْجِيذْ. نشّْ أَذْ أَسْ سّشْنغْ أَفسَّارْ إِ ؤُجدْجِيذْ.“
24 Por isso, Daniel foi falar com Arioque, a quem o rei tinha encarregado de exterminar os sábios da Babilônia. Daniel entrou e lhe disse: — Não mate os sábios da Babilônia! Leve-me à presença do rei, e revelarei ao rei a interpretação.
25 ڒخْذنِّي إِنْذهْ أَرِييُوخْ ذَانِييَالْ س ثَازْڒَا غَارْ ؤُجدْجِيذْ ؤُشَا إِسِّيوڒْ أَكِيذسْ أَمُّو: ”نشّْ ؤُفِيغْ إِجّْ ن ورْيَازْ جَارْ إِمنْفِييّنْ ن يَاهُوذَا ونِّي ذ إِ غَا إِسّشْننْ أَفسَّارْ إِ شكْ، أَ أَجدْجِيذْ!“
25 Então Arioque depressa levou Daniel à presença do rei e lhe disse: — Achei um dos filhos dos exilados de Judá, que revelará ao rei a interpretação.
26 خنِّي إِطّفْ ؤُجدْجِيذْ ذڭْ وَاوَاڒْ، إِنَّا إِ ذَانِييَالْ، ونِّي ؤُمِي قَّارنْ بَالْطَاشَاصَّارْ: ”مَا ثْزمَّارذْ أَذْ أَيِي ثسَّارْڭْبذْ خْ ثَارْجِيثْ نِّي ژْرِيغْ ذ ڒْمعْنَا نّسْ؟“
26 O rei perguntou a Daniel, cujo nome era Beltessazar: — Você é capaz de me contar o que vi no sonho e qual é a sua interpretação?
27 يَارَّا-د ذَانِييَالْ زَّاثْ إِ ؤُجدْجِيذْ، إِنَّا: ”مِينْ إِنُّوفَّارنْ إِ إِتَّارْ ؤُجدْجِيذْ وَارْ زمَّارمْ إِمِيغِيسنْ ذ إِمسْنَاونْ ن إِثْرَانْ ذ ثَارْوَا ن ثْسحَّارْثْ ذ إِڭزَّاننْ أَذْ ث سَّارڭْبنْ إِ ؤُجدْجِيذْ.
27 Daniel respondeu na presença do rei: — O mistério que o rei exige, nem sábios, nem magos nem encantadores o podem revelar.
28 مَاشَا أَقَا ذِينْ إِجّْ ن أَربِّي ذڭْ ؤُجنَّا ونِّي إِسَّارْڭَابنْ مِينْ إِنُّوفَارنْ. نتَّا إِسَّارْڭبْ إِ ؤُجدْجِيذْ نابُوخَاذْنَاصَّارْ مِينْ غَا إِمْسَارنْ ذڭْ ؤُنڭَّارْ ن وُوسَّانْ. أَقَا ثَا ذ ثَارْجِيثْ نّشْ ذ إِوحَّانْ نِّي د-يُوسِينْ ذڭْ ؤُزدْجِيفْ نّشْ ذِي ثَاسُّوثْ.
28 Mas há um Deus no céu, que revela os mistérios, pois fez saber ao rei Nabucodonosor o que vai acontecer nos últimos dias. O sonho e as visões que o senhor teve, quando estava em sua cama, são estes:
29 شكْ، أَ أَجدْجِيذْ، ؤُمِي شكْ ثُوغَا ذِي ثَاسُّوثْ ؤُسِينْ أَشْ-د إِخَارِّيصنْ خْ مِينْ إِ غَا إِمْسَارنْ أَوَارْنِي أَيَا ؤُ ونِّي إِسَّارْڭْبنْ مِينْ إِنُوفَّارنْ، أَقَا إِسّْشنْ أَشْ مِينْ غَا إِمْسَارنْ.
29 — Quando o senhor, ó rei, estava na sua cama, surgiram em sua mente pensamentos a respeito do que vai acontecer no futuro. Deus, que revela os mistérios, revelou ao senhor o que vai acontecer.
30 أَقَا إِتّْوَاسّْشنْ أَيِي-د مِينْ ثُوغَا إِنُّوفَّارنْ، وَارْ إِدْجِي زِي ثِيغِيثْ نِّي ذَايِي سنّجْ إِ مَارَّا مِينْ إِدَّارنْ، مَاشَا حِيمَا أَذْ إِتّْوَاسَّارْڭبْ ؤُفسَّارْ إِ ؤُجدْجِيذْ ؤُ حِيمَا أَذْ ثسّْنذْ إِخَارِّيصنْ ن وُوڒْ نّشْ.“
30 Quanto a mim, este mistério me foi revelado, não porque exista em mim mais sabedoria do que em todos os outros homens, mas para que a interpretação fosse revelada ao rei, e para que ele entenda o que passou pela sua mente.
31 ”شكْ، أَ أَجدْجِيذْ، ثُوغَا ثْخزَّارذْ ؤُ ثژْرِيذْ إِجّْ ن ڒخْيَاڒْ ذ أَمقّْرَانْ. ڒخْيَاڒْ-أَ ثُوغَا إِسِّيڭّْوذْ ؤُ ثِيسِّيقْثْ نّسْ ثدْجَا أَڒْ طَّارْفْ. أَقَا إِبدّْ زَّاثكْ ؤُ إِسِّيڭّْوذْ أَمْ ث ثژْرِيذْ.
31 — O senhor, ó rei, estava olhando e viu uma grande estátua. Esta, que era imensa e de extraordinário esplendor, estava em pé, bem na sua frente; e a aparência dela era terrível.
32 أَزدْجِيفْ ن ڒخْيَاڒْ-أَ ثُوغَا ذ ؤُرغْ إِصْفَانْ، إِذْمَارنْ نّسْ ذ إِغَادْجنْ نّسْ ذ نُّوقَارْثْ، أَعذِّيسْ نّسْ ذ ثِيجْعِينَّا نّسْ ذ نّْحَاسْ،
32 A cabeça era de ouro puro, o peito e os braços eram de prata, o ventre e os quadris eram de bronze;
33 ثِيمسَّاضِينْ نّسْ ذ ؤُزَّاڒْ، إِضَارنْ نّسْ شْوَايْثْ ذ ؤُزَّاڒْ ؤُ شْوَايْثْ زَّايْسنْ ذ ثَارِّيسْثْ.
33 as pernas eram de ferro, e os pés eram em parte de ferro e em parte de barro.
34 أَيَا إِ ثژْرِيذْ، أَڒَامِي إِتّْوَاشدْجقْ إِجّْ ن وژْرُو بْڒَا إِفَاسّنْ. وَانِيثَا إِڒْقفْ ڒخْيَاڒْ نِّي غَارْ إِضَارنْ نّسْ ن وُوزَّاڒْ أَكْ-ذ ثَارِّيسْثْ، ؤُشَا إِڒْبزْ إِ-ثنْ.
34 Enquanto o senhor estava olhando, uma pedra foi cortada sem auxílio de mãos humanas, atingiu a estátua nos pés de ferro e de barro e os despedaçou.
35 خنِّي إِتّْوَاڒْبزْ وُوزَّاڒْ ذ ثَارِّيسْثْ ذ نّْحَاسْ ذ نُّوقَارْثْ ذ وُورغْ ذڭْ إِشْثْ ن ثشْثِي ؤُشَا ذوْڒنْ أَمْ ؤُڒُومْ ن إِنذْرَارنْ ذڭْ ؤُنبْذُو، ؤُشَا إِسُوضْ ذَايْسنْ ؤُسمِّيضْ، وَارْ زَّايْسنْ ثقِّيمْ ؤُڒَا ذ إِشْثْ ن جُّورثْ. مَاشَا أَژْرُو نِّي إِڒقْفنْ ڒخْيَاڒْ، إِذْوڒْ ذ إِجّْ ن وذْرَارْ أَمقّْرَانْ، إِعمَّارْ مَارَّا ثَامُّورْثْ.
35 O ferro, o barro, o bronze, a prata e o ouro foram despedaçados no mesmo instante, e se fizeram como a palha das eiras no verão. O vento os levou, e deles não se viu mais nenhum vestígio. Mas a pedra que atingiu a estátua se tornou uma grande montanha, que encheu toda a terra.
36 ذ ثَا ذ ثَارْجِيثْ. أَذْ نْعَاوذْ مِينْ ثخْسْ أَذْ ثِينِي ڒخُّو زَّاثْ إِ ؤُجدْجِيذْ. *
36 — Este é o sonho; e também a sua interpretação diremos ao rei.
37 شكْ، أَ أَجدْجِيذْ، ثدْجِيذْ ذ أَجدْجِيذْ ن إِجدْجِيذنْ، مَاغَارْ أَربِّي ن إِجنْوَانْ إِوْشَا أَشْ ثَاڭلْذَا ذ ثْزمَّارْ ذ جّهْذْ ذ شَّانْ.
37 O senhor, ó rei, que é rei de reis, a quem o Deus do céu conferiu o reino, o poder, a força e a glória;
38 مَانِي مَا زدّْغنْ ثَارْوَا ن بْنَاذمْ، إِڭَّا إِمُودَّارنْ ن ڒخْڒَا ذ إِجْضَاضْ ن ؤُجنَّا ذڭْ ؤُفُوسْ نّشْ ؤُ نتَّا إِڭَّا شكْ ذ ڒْحَاكمْ خْ مَارَّا مَانْ أَيَا. أَقَا شكْ ذ أَزدْجِيفْ نِّي ن وُورغْ. *
38 em cujas mãos foram entregues os filhos dos homens, onde quer que eles habitem, e os animais do campo e as aves do céu, para que dominasse sobre todos eles, o senhor, ó rei, é a cabeça de ouro.
39 أَوَارْنِي أَشْ أَذْ د-ثَاسْ إِشْثْ ن ثْڭلْذِيثْ نّغْنِيثْ، ثُوذْرُوسْ خْ ثنِّي نّشْ. أَوَارْنِي أَسْ أَذْ ثِيڒِي إِشْثْ ن نّغْنِيثْ، ثَاڭلْذِيثْ وِيسّْ ثْڒَاثَا ن نّْحَاسْ، ثنِّي أَذْ ثحْكمْ خْ مَارَّا ثَامُّورْثْ. *
39 — Depois do senhor, se levantará outro reino, inferior ao seu; e um terceiro reino, de bronze, que terá domínio sobre toda a terra.
40 ؤُشَا ثَاڭلْذِيثْ وِيسّْ أَربْعَا أَذْ ثِيڒِي ثجْهذْ أَمْ وُوزَّاڒْ، مَاغَارْ ؤُزَّاڒْ إِڒبّزْ ؤُ إِبَارِّي مَارَّا، ؤُ أَمْ مَامّشْ إِتَّارژَّا وُوزَّاڒْ مَارَّا، أَمُّو إِ غَا ثڒْبزْ ؤُ ثْبَارِّي مَارَّا. *
40 O quarto reino será forte como o ferro; pois o ferro quebra e despedaça tudo; como o ferro quebra todas as coisas, assim esse reino fará em pedaços e destruirá todos os outros.
41 ؤُمِي ثژْرِيذْ بلِّي إِضَارنْ ذ ثْفذْنِينْ أَقَا شْوَايْثْ زَّايْسنْ س ثَارِّيسْثْ ن بُو-ثْڒَاخْثْ ؤُ شْوَايْثْ زَّايْسنْ س وُوزَّاڒْ، إِخْسْ أَذْ يِينِي أَقَا أَذْ ثِيڒِي ذ إِشْثْ ن ثْڭلْذِيثْ ثمْسبْضَا. شْوَايْثْ زَّايسْ وَاهَا أَذْ ذَايسْ ثِيڒِي ڒقْسَاحثْ أَمْ وُوزَّاڒْ، مَاغَارْ ثژْرِيذْ ؤُزَّاڒْ إِصُّورْ س ثَارِّيسْثْ ن ثْڒَاخْثْ.
41 — Quanto aos pés e aos dedos dos pés que o senhor viu, que eram em parte de barro de oleiro e em parte de ferro, isto significa que esse será um reino dividido. Contudo, haverá nele alguma coisa da firmeza do ferro, porque o senhor viu o ferro misturado com barro.
42 ؤُ ؤُمِي ثژْرِيذْ ثِيفذْنِينْ ن إِضَارنْ، أَقَا شْوَايْثْ زَّايْسنْثْ س وُوزَّاڒْ ؤُ شْوَايْثْ زَّايْسنْثْ س ثَارِّيسْثْ، إِخْسْ أَذْ يِينِي أَقَا ثَاڭلْذِيثْ نِّي شْوَايْثْ زَّايسْ أَذْ ذَايسْ ثِيڒِي ڒقْسَاحثْ ؤُ شْوَايْثْ أَذْ ثِيڒِي ثَارْخفْ.
42 Como os dedos dos pés eram em parte de ferro e em parte de barro, assim, por um lado, o reino será forte e, por outro, será frágil.
43 ؤُ ؤُمِي ثژْرِيضْ أَقَا ؤُزَّاڒْ إِصُّورْ س ثَارِّيسْثْ ن ثْڒَاخْثْ، إِخْسْ أَذْ يِينِي نِيثْنِي أَذْ صُّورنْ س زَّارِيعثْ ن ورْيَازْ، مَاشَا وَارْ ڒسّْقنْ شَا إِجّْ غَارْ ونّغْنِي، وَا وَارْ إِڒسّقْ أَكْ-ذ وَا، أَمْ وُوزَّاڒْ وَارْ إِڒسّْقنْ أَكْ-ذ ثْڒَاخْثْ.
43 Quanto ao ferro misturado com o barro que o senhor viu, isto significa que procurarão se misturar por meio de casamentos, mas não se ligarão um ao outro, assim como o ferro não se mistura com o barro.
44 مَاشَا ذڭْ وُوسَّانْ ن إِجدْجِيذنْ نِّي أَذْ إِسّْبدّْ أَربِّي ن إِجنْوَانْ إِشْثْ ن ثْڭلْذِيثْ نِّي وَارْ ثتّْوَاضيِّيعْ إِ ڒبْذَا ؤُ ثَاڭلْذَا نّسْ وَارْ ثتّْرِيحْعمَّارْصْ غَارْ إِجّْ ن ڒْڭنْسْ نّغْنِي. أَذْ ثڒْبزْ ؤُ أَذْ ثبْضڒْ مَارَّا ثِيڭلْذِيوِينْ نِّي، مَاشَا نتَّاثْ س يِيخفْ نّسْ أَثْ ثِيڒِي إِ ڒبْذَا قَاعْ.
44 Mas, nos dias desses reis, o Deus do céu levantará um reino que jamais será destruído e que não passará a outro povo. Esse reino despedaçará e consumirá todos esses outros reinos, mas ele mesmo subsistirá para sempre,
45 س ؤُينِّي ثژْرِيذْ، إِتّْوَاشدْجقْ-د إِجّْ ن وژْرُو زڭْ وذْرَارْ بْڒَا إِفَاسّنْ، ونِّي إِڒبْزنْ ؤُزَّاڒْ ذ ثَارِّيسْثْ ذ نُّوقَارْثْ ذ نّْحَاسْ. أَربِّي أَمقّْرَانْ أَقَا إِسّْشنْ إِ ؤُجدْجِيذْ مِينْ غَا إِمْسَارنْ أَوَارْنِي أَيَا. ثَارْجِيثْ أَقَا ثْبدّْ ؤُ ڒْمعْنَا نّسْ ذ ثِيذتّْ.“
45 assim como o rei viu que do monte foi cortada uma pedra, sem auxílio de mãos humanas, e ela despedaçou o ferro, o bronze, o barro, a prata e o ouro. O Grande Deus revelou ao rei o que vai acontecer no futuro. Certo é o sonho, e fiel é a sua interpretação.
46 خنِّي إِوْضَا ؤُجدْجِيذْ نابُوخَاذْنَاصَّارْ خْ ؤُغمْبُوبْ نّسْ غَارْ ثمُّورْثْ ؤُشَا إِسْجذْ إِ ذَانِييَالْ، إِوصَّا أَذْ أَوْينْ إِشْثْ ن ثوْهِيبْثْ ذ ڒبْخُورْ إِتّْفُوحنْ أَمْ يِيشْثْ ن ثوْهِيبْثْ ن ؤُسيّبْ.
46 Então o rei Nabucodonosor se inclinou e se prostrou com rosto em terra diante de Daniel. Ordenou que oferecessem a Daniel uma oferta de cereais e incenso.
47 يَارَّا-د ؤُجدْجِيذْ خْ ذَانِييَالْ، إِنَّا: ”ذ ثِيذتّْ، أَقَا أَربِّي نْومْ ذ أَربِّي خْ مَارَّا إِربِّيثنْ ؤُ نتَّا ذ سِيذِي خْ مَارَّا إِجدْجِيذنْ ؤُڒَا ذ ونِّي إِسَّارْڭَابنْ مِينْ إِنُّوفَارنْ، مَاغَارْ ثِيوْضذْ أَذْ ثْكشْفذْ أَيَا إِ ثُوغَا إِنُّوفَّارنْ.“
47 O rei disse a Daniel: — Certamente o Deus que vocês adoram é o Deus dos deuses e o Senhor dos reis. Ele é quem revela os mistérios, pois você foi capaz de revelar este mistério.
48 خَاسْ ؤُشَا إِوْشَا ؤُجدْجِيذْ إِ ذَانِييَالْ أَسمْغَارْ أَمقّْرَانْ ؤُ إِوْشَا أَسْ ثِيرْزِيفِينْ ثِيمقّْرَانِينْ. إِڭَّا إِ-ث خْ مَارَّا لْعَامَالَا ن بَابِيلْ ؤُ إِڭَّا إِ-ث ذ أَرَّايْسْ خْ إِمحْضَاينْ نِّي ثُوغَا خْ مَارَّا إِمِيغِيسنْ ن بَابِيلْ.
48 Então o rei engrandeceu Daniel e lhe deu muitos e grandes presentes. Ele o pôs como governador de toda a província da Babilônia. Também o fez chefe supremo de todos os sábios da Babilônia.
49 ؤُ ذَانِييَالْ إِقدّمْ إِشْثْ ن ثُوثْرَا إِ ؤُجدْجِيذْ ؤُ وَانِيثَا إِڭَّا سَاذْرَاخْ، مِيشَاخْ ذ عَابْذْ-نَاغُو ذ إِمْضبَّارنْ خْ لْعَامَالَا ن بَابِيلْ، مَاشَا ذَانِييَالْ إِقِّيمْ غَارْ ڒقْصَارْ ن ؤُجدْجِيذْ.
49 A pedido de Daniel, o rei pôs Sadraque, Mesaque e Abede-Nego como administradores da província da Babilônia; mas Daniel permaneceu na corte do rei.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Daniel 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.