2 Samuel 3
rifa (RIFA) vs ARC
1 إِذْوڒْ إِجْ ن ؤُمنْغِي جَارْ ثَادَّارْثْ ن شَاوُولْ ذ ثَادَّارْثْ ن ذَاوُوذْ إِ إِكِّينْ أَطَّاسْ. ذَاوُوذْ إِذْوڒْ يَارنِّي ذِي جّْهذْ ؤُ إِنِّي ن ثَادَّارْثْ ن شَاوُولْ ڭُّورنْ أَرخُّونْ.
1 E houve uma longa guerra entre a casa de Saul e a casa de Davi; porém Davi se ia fortalecendo, mas os da casa de Saul se iam enfraquecendo.
2 ذِي حَابْرُونْ تّْوَارْونْ-د إِ ذَاوُوذْ إِحنْجِيرنْ. أَمنْزُو نّسْ أَمْنُونْ، ن أَخِينُوعَامْ ثَايَازْرَاعِيلِيثْ.
2 E a Davi nasceram filhos em Hebrom; foi o seu primogênito Amom, de Ainoã, a jezreelita;
3 وِيسّْ ثْنَاينْ نّسْ كِيلْ‘أَبْ، ن أَبِيجَايِيلْ، ثَامْغَارْثْ ن نَابَالْ، أَكَارْمَالِي، وِيسّْ ثْڒَاثَا أَبْشَالُومْ، مِّيسْ ن مَاعْكَا، يدْجِيسْ ن ثَالْمَايْ، أَجدْجِيذْ ن جَاشُورْ،
3 e seu segundo, Quileabe, de Abigail, mulher de Nabal, o carmelita; e o terceiro, Absalão, filho de Maaca, filha de Talmai, rei de Gesur;
4 وِيسّْ أَربْعَا أَذُونِييَا، مِّيسْ ن هَاجِّيثْ، وِيسّْ خمْسَا شَافَاطْيَا، مِّيسْ ن أَبِيطَالْ،
4 e o quarto, Adonias, filho de Hagite; e o quinto, Sefatias, filho de Abital;
5 ؤُ وِيسّْ ستَّا يِيثْرَاعَامْ، ن عَاجْلَا، ثَامْغَارْثْ ن ذَاوُوذْ. إِنَا تّْوَارْونْ-د غَارْ ذَاوُوذْ ذِي حَابْرُونْ.
5 e o sexto, Itreão, de Eglá, também mulher de Davi; estes nasceram a Davi em Hebrom.
6 مِينْ إِكَّا ؤُمنْغِي جَارْ ثَادَّارْثْ ن شَاوُولْ ذ ثَادَّارْثْ ن ذَاوُوذْ، إِمْسَارْ، أَقَا أَبْنِيرْ إِسّمْغَارْ ثِيزمَّارْ نّسْ ذِي ثَادَّارْثْ ن شَاوُولْ.
6 E, havendo guerra entre a casa de Saul e a casa de Davi, sucedeu que Abner se esforçava na casa de Saul.
7 شَاوُولْ ثُوغَا غَارسْ إِشْثْ ن ثَايَّا، تّْڒَاغَانْ أَسْ رِيصْفَا. نتَّاثْ ثُوغَا-ت ذ يدْجِيسْ ن أَيَّا. ؤُشَا إِنَّا إِشْ-بُوشَاثْ إِ أَبْنِيرْ: ”مَايمِّي ثُوذْفذْ غَارْ ثَايَّا ن بَابَا؟“
7 E tinha tido Saul uma concubina, cujo nome era Rispa, filha de Aiá; e disse Isbosete a Abner: Por que entraste à concubina de meu pai?
8 أَبْنِيرْ إِفُّوڭمْ خْ وَاوَاڒنْ ن إِشْ-بُوشَاثْ، إِنَّا: ”مَا نشّْ ذ إِجّْ ن ؤُزدْجِيفْ ن وقْزِينْ إِ إِقّْننْ غَارْ يَاهُوذَا؟ مَا وَارْ إِدْجِي ذ نشّْ ذ ونِّي إِسّْشَاننْ عَاذْ أَڒْ أَسّْ-أَ ثَامخْسِيوْثْ إِنُو إِشوَّارنْ إِ ثَادَّارْثْ ن شَاوُولْ، بَابَاشْ، ؤُ إِ يَايْثْمَاسْ ؤُ إِ إِمدُّوكَّاڒْ نّسْ، مَا وَارْ إِدْجِي ذ نشّْ ذ ونِّي وَارْ شكْ إِجِّينْ أَذْ ثوْضِيذْ ذڭْ إِفَاسّنْ ن ذَاوُوذْ؟ مَا ثخْسذْ خنِّي أَذْ خَافِي ثْعيَّارذْ أَسّْ-أَ خْ ڒْمُوعْصِييّثْ أَكْ-ذ إِشْثْ ن ثمْغَارْثْ؟
8 Então, se irou muito Abner pelas palavras de Isbosete e disse: Sou eu cabeça de cão, que pertença a Judá? Ainda hoje faço beneficência à casa de Saul, teu pai, a seus irmãos e a seus amigos e te não entreguei nas mãos de Davi; e tu hoje buscas motivo para me arguires por causa da maldade de uma mulher.
9 أجّْ أَربِّي أَذْ إِڭّْ ثَا ذ ثَا أَكْ-ذ أَبْنِيرْ ؤُ أَذْ ذَايسْ يَارْنِي عَاذْ! أَمْ مَامّشْ إِجُّودْجْ سِيذِي إِ ذَاوُوذْ أَمُّو إِ زَّايسْ غَا ڭّغْ،
9 Assim faça Deus a Abner e outro tanto, que, como o Senhor jurou a Davi, assim lhe hei de fazer,
10 ؤُمِي غَا سّعْذُوغْ ثَاڭلْذِيثْ ن ثَادَّارْثْ ن شَاوُولْ ؤُشَا أَذْ سّْمثْنغْ ڒْعَارْشْ ن ذَاوُوذْ خْ إِسْرَائِيل ؤُ خْ يَاهُوذَا، زِي ذَانْ أَڒْ بِئرْ-سبْعَا.“
10 transferindo o reino da casa de Saul e levantando o trono de Davi sobre Israel e sobre Judá, desde Dã até Berseba.
11 ؤُشَا نتَّا وَارْ إِزمَّارْ خْ ثمْوَارِّيثْ إِ أَبْنِيرْ، مَاغَارْ نتَّا ثُوغَا إِڭّْوذْ زَّايسْ.
11 E nem ainda uma palavra podia responder a Abner, porque o temia.
12 خنِّي إِسّكّْ أَبْنِيرْ إِرقَّاسنْ ذِي طّْوعْ ن يِيخفْ نّسْ غَارْ ذَاوُوذْ، إِنَّا: ”وِي يِيڒَانْ ثَامُّورْثْ؟“ إِنَّا عَاوذْ: ”أڭّْ أَكِيذِي ڒْعَاهْذْ نّشْ، خْزَارْ، أَذْ أَشْ وْشغْ أَفُوسْ حِيمَا مَارَّا إِسْرَائِيل أَذْ غَاركْ د-إِنّقْڒبْ.“
12 Então, ordenou Abner da sua parte mensageiros a Davi, dizendo: De quem é a terra? E disse: Comigo faze a tua aliança, e eis que a minha mão será contigo, para tornar a ti todo o Israel.
13 ؤُ نتَّا إِنَّا: ”مْلِيحْ، نشّْ أَذْ ڭّغْ إِجّْ ن ڒْعَاهْذْ أَكِيذكْ، مَاشَا مْغِيرْ إِشْثْ ن ثْمسْڒَاشْثْ أَذْ أَشْ ت تَّارغْ. أَذْ أَشْ إِنِيغْ: ’شكْ وَارْ ثْژَارّذْ ؤُذمْ إِنُو، مْغِيرْ مَاڒَا شكْ أَذْ ثَاوْيذْ ذَا ذ أَمزْوَارُو مِيخَالْ، يدْجِيسْ ن شَاوُولْ، خْمِي د غَا ثَاسذْ حِيمَا أَذْ ثْژَارذْ ؤُذمْ إِنُو.‘ “
13 E disse Davi: Bem, eu farei contigo aliança, porém uma coisa te peço, que é: não verás a minha face se primeiro me não trouxeres a Mical, filha de Saul, quando vieres ver a minha face.
14 خنِّي إِسّكّْ ذَاوُوذْ إِرقَّاسنْ غَارْ إِشْ-بُوشَاثْ، مِّيسْ ن شَاوُولْ، إِنَّا: ”أوْشْ أَيِي-د ثَامْغَارْثْ إِنُو مِيخَالْ، ثنِّي إِ د-إِوْيغْ س مْيَا ن ڒعْذَاڒيَّاثْ ن إِفِيلِيسْطِينِييّنْ س وخْضَابْ ن ثسْڒِيثْ!“
14 Também enviou Davi mensageiros a Isbosete, filho de Saul, dizendo: Dá- me minha mulher Mical, que eu desposei por cem prepúcios de filisteus.
15 إِشْ-بُوشَاثْ إِسّكّْ إِرقَّاسنْ ؤُشَا إِكّسْ إِ-ت خْ ورْيَازْ نّسْ، خْ فَالْطِييِيلْ، مِّيسْ ن لَايِيشْ.
15 E enviou Isbosete e a tirou a seu marido, a Paltiel, filho de Laís.
16 أَرْيَازْ نّسْ يُويُورْ أَكِيذسْ أَڒْ بَاخُورِيمْ، يُويُورْ إِتّْرُو أَوَارْنِي أَسْ. خنِّي إِنَّا أَسْ أَبْنِيرْ: ”ؤُيُورْ، عْقبْ!“ ؤُشَا إِعْقبْ نتَّا.
16 E ia com ela seu marido, caminhando, e chorando detrás dela, até Baurim. Então, lhe disse Abner: Vai-te, agora, volta. E ele voltou.
17 ثُوغَا إِسِّيوڒْ أَبْنِيرْ خْ إِمْغَارنْ ن إِسْرَائِيل، إِنَّا: ”أَطَّاسْ زڭْ وَامِي كنِّيوْ ثخْسمْ ذَاوُوذْ أَذْ يِيڒِي ذ أَجدْجِيذْ خَاومْ.
17 E praticava Abner com os anciãos de Israel, dizendo: Muito tempo há que procuráveis que Davi reinasse sobre vós.
18 ڒخُّو ڭّمْ ث، مَاغَارْ سِيذِي إِسِّيوڒْ أَكْ-ذ ذَاوُوذْ، إِنَّا: ’س ؤُفُوسْ ن ذَاوُوذْ، أَمْسخَّارْ إِنُو، أَذْ فكّغْ ڒْڭنْسْ إِنُو إِسْرَائِيل زڭْ ؤُفُوسْ ن إِفِيلِيسْطِينِييّنْ ؤُ زڭْ ؤُفُوسْ ن مَارَّا ڒْعذْيَانْ نْسنْ.‘ “
18 Fazei- o, pois, agora, porque o Senhor falou a Davi, dizendo: Pela mão de Davi, meu servo, livrarei o meu povo das mãos dos filisteus e das mãos de todos os seus inimigos.
19 إِسِّيوڒْ أَبْنِيرْ ؤُڒَا ذڭْ إِمزُّوغنْ ن أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ. خنِّي يُويُورْ أَبْنِيرْ غَارْ حَابْرُونْ، حِيمَا أَذْ إِسِّيوڒْ ذڭْ إِمزُّوغنْ ن ذَاوُوذْ خْ مَارَّا مِينْ إِدْجَانْ ذ لمْلِيحْ ذِي ثِيطَّاوِينْ ن إِسْرَائِيل ؤُ ذِي ثِيطَّاوِينْ ن ثَادَّارْثْ ن بِينْيَامِينْ.
19 E falou também Abner o mesmo aos ouvidos de Benjamim; e foi também Abner dizer aos ouvidos de Davi, em Hebrom, tudo o que era bom aos olhos de Israel e aos olhos de toda a casa de Benjamim.
20 ؤُشَا يُوسَا-د أَبْنِيرْ غَارْ ذَاوُوذْ ذِي حَابْرُونْ. ثُوغَا عِيشْرِينْ ن يرْيَازنْ أَكِيذسْ. ذَاوُوذْ إِڭَّا إِشْثْ ن زَّارْذثْ إِ أَبْنِيرْ ذ يرْيَازنْ إِ كِيذسْ إِدْجَانْ.
20 E veio Abner a Davi, a Hebrom, e vinte homens com ele; e Davi fez um banquete a Abner e aos homens que com ele vinham.
21 خنِّي إِنَّا أَبْنِيرْ إِ ذَاوُوذْ: ”نشّْ أَذْ كَّارغْ أَذْ طّْفغْ أَبْرِيذْ مَاحنْذْ أَذْ يَارْوغْ مَارَّا إِسْرَائِيل غَارْ سِيذِي إِنُو، أَجدْجِيذْ، حِيمَا نِيثْنِي أَذْ ڭّنْ أَكِيذكْ إِجّْ ن ڒْعَاهْذْ ؤُ شكْ أَذْ ثِيڒِيذْ ذ أَجدْجِيذْ خْ مَارَّا مِينْ إِمّژْرِي ڒعْمَارْ نّشْ.“ س ؤُيَا إِجَّا ذَاوُوذْ أَبْنِيرْ أَذْ يُويُورْ ذِي ڒهْنَا.
21 Então, disse Abner a Davi: Eu me levantarei, e irei, e ajuntarei ao rei, meu senhor, todo o Israel, para fazerem aliança contigo; e tu reinarás sobre tudo o que desejar a tua alma. Assim, despediu Davi a Abner, e foi-se ele em paz.
22 ؤُشَا خْزَارْ، إِمْسخَّارنْ ن ذَاوُوذْ ذ يُووَابْعقْبنْ-د زڭْ إِجّْ ن ؤُسَافَارْ ن ؤُكشّضْ. نِيثْنِي إِوْينْ أَكِيذْسنْ إِشْثْ ن ثْكشَّاضْثْ ذ ثَامقّْرَانْثْ. أَبْنِيرْ ثُوغَا وَارْ إِدْجِي عَاذْ غَارْ ذَاوُوذْ ذِي حَابْرُونْ، مَاغَارْ ذَاوُوذْ ثُوغَا إِجَّا إِ-ث أَذْ يُويُورْ ذِي ڒهْنَا.
22 E eis que os servos de Davi e Joabe vieram de uma sortida e traziam consigo grande despojo; e já Abner não estava com Davi em Hebrom, porque este o tinha despedido, e se tinha ido em paz.
23 ڒَْامِي د-يِيوضْ يُووَابْ ذ مَارَّا ڒْعسْكَارْ نِّي غَارسْ، عَاوْذنْ إِ يُووَابْ، نَّانْ: ”أَبْنِيرْ، مِّيسْ ن نِيرْ، يُوسَا-د غَارْ ؤُجدْجِيذْ ؤُ نتَّا إِجَّا إِ-ث أَذْ يُويُورْ ؤُشَا خنِّي يُويُورْ أَبْنِيرْ ذِي ڒهْنَا.“
23 Chegando, pois, Joabe e todo o exército que vinha com ele, deram aviso a Joabe, dizendo: Abner, filho de Ner, veio ao rei; e o despediu, e foi-se em paz.
24 خنِّي يُويُورْ يُووَابْ غَارْ ؤُجدْجِيذْ، إِنَّا أَسْ: ”مِينْ ثڭِّيذْ؟ أَقَا أَبْنِيرْ يُوسَا-د غَاركْ. مَايمِّي إِ ث ثسّكّذْ ؤُشَا خنِّي يُويُورْ نتَّا أَمنِّي وَاهَا؟
24 Então, Joabe entrou ao rei e disse: Que fizeste? Eis que Abner veio ter contigo; por que, pois, o despediste de maneira que se fosse assim livremente?
25 شكْ ثسّْنذْ أَبْنِيرْ، مِّيسْ ن نِيرْ. نتَّا يُوسَا-د وَاهَا حِيمَا أَذْ شكْ إِشْمثْ ؤُ حِيمَا أَذْ إِسّنْ خْ وُوفُّوغْ نّشْ غَارْ ؤُمنْغِي ؤُ خْ وعْقَابْ نّشْ ؤُ خْ مَارَّا مِينْ ثخْسذْ أَذْ ثڭّذْ.“
25 Bem conheces a Abner, filho de Ner, que te veio enganar, e saber a tua saída e a tua entrada, e entender tudo quanto fazes.
26 يُووَابْ إِفّغْ زِي غَارْ ذَاوُوذْ ؤُشَا إِسّكّْ إِرقَّاسنْ أَوَارْنِي إِ أَبْنِيرْ إِنِّي ث-إِ-د-يَارِّينْ أَذْ إِذْوڒْ زڭْ وَانُو ن سِيرَا. مَاشَا ذَاوُوذْ وَارْ إِسِّينْ وَالُو خْ مَانْ أَيَا.
26 E Joabe, retirando-se de Davi, enviou mensageiros atrás de Abner, e o fizeram voltar desde o poço de Sira, sem que Davi o soubesse.
27 ؤُمِي د-إِعْقبْ أَبْنِيرْ غَارْ حَابْرُونْ، إِنْذهْ إِ-ث يُووَابْ غَارْ ؤُغزْذِيسْ ذِي ڒْوسْطْ ن ثوَّارْثْ ن ثنْذِينْثْ مَاحنْذْ أَذْ كِيذسْ إِسِّيوڒْ س ڒْهُوذْنثْ ؤُشَا خنِّي إِجُّو ث ذِينْ ذڭْ ؤُعذِّيسْ، أَڒَامِي إِمُّوثْ، ذِي سِّيبّثْ ن وخْڒَافْ ن إِذَامّنْ ن ؤُمَاسْ عَسَائِيلْ.
27 Tornando, pois, Abner a Hebrom, Joabe o tomou à parte, à entrada da porta, para lhe falar em segredo, e feriu-o ali pela quinta costela, e morreu por causa do sangue de Asael, seu irmão.
28 ؤُمِي إِسْڒَا ذَاوُوذْ مَانَاونِّي أَوَارْنِي أَسْ، إِنَّا: ”نشّْ ذ ثْڭلْذِيثْ إِنُو ذ أَفُورِّي زَّاثْ إِ سِيذِي إِ ڒبْذَا خْ إِذَامّنْ ن أَبْنِيرْ، مِّيسْ ن نِيرْ.
28 O que Davi, depois, ouvindo, disse: Inocentes somos eu e o meu reino, para com o Senhor , para sempre, do sangue de Abner, filho de Ner.
29 أجّْ إِ-ثنْ أَذْ إِڒِينْ خْ ؤُزدْجِيفْ ن يُووَابْ ؤُ خْ مَارَّا ثَادَّارْثْ ن بَابَاسْ. أجّْ ثَادَّارْثْ ن يُووَابْ وَارْ ذ أَسْ إِنقّصْعمَّارْصْ شَا ن إِجّْ أَذْ ذَايسْ يِيڒِي ؤُسيّڒْ، نِيغْ ونِّي ذِي إِدْجَا ڒْبَارْصْ، نِيغْ ونِّي إِطّْفنْ ذڭْ ؤُمكُّوكْ ن ؤُخيَّاضْ، نِيغْ ونِّي إِوْضَانْ س سِّيفْ، نِيغْ ونِّي إِتّْخصَّانْ أَغْرُومْ!“
29 Fique-se sobre a cabeça de Joabe e sobre toda a casa de seu pai, e nunca da casa de Joabe falte quem tenha fluxo, nem quem seja leproso, nem quem se atenha a bordão, nem quem caia à espada, nem quem necessite de pão.
30 يُووَابْ ذ ؤُمَاسْ أَبِيشَايْ نْغِينْ أَبْنِيرْ، مِينْزِي نتَّا ثُوغَا إِنْغَا ؤُمَاثْسنْ عَسَائِيلْ ذڭْ ؤُمنْغِي غَارْ جِيبْعُونْ.
30 Joabe, pois, e Abisai, seu irmão, mataram a Abner, por ter morto a Asael, seu irmão, na peleja em Gibeão.
31 مَاشَا ذَاوُوذْ إِنَّا إِ يُووَابْ ؤُ إِ مَارَّا ڒْڭنْسْ نِّي ثُوغَا غَارسْ إِدْجَانْ: ”شَارّْڭمْ أَرُّوضْ نْومْ، يَارْضمْ أَرُّوضْ ن وشْضَانْ ؤُشَا ؤُيُورمْ زَّاثْ إِ ڒْمحْمڒْ ن أَبْنِيرْ أَمْ ثشَّاثمْ أَڭجْذُورْ!“ أَجدْجِيذْ ذَاوُوذْ سِيمَانْثْ نّسْ يُويُورْ غَارْ ضفَّارْ ن ڒْمحْمڒْ.
31 Disse, pois, Davi a Joabe e a todo o povo que com ele estava: Rasgai as vossas vestes; e cingi-vos de panos de saco e ide pranteando diante de Abner. E o rei Davi ia seguindo o féretro.
32 ڒَْامِي نضْڒنْ أَبْنِيرْ ذِي حَابْرُونْ، إِسّْڭعّذْ ؤُجدْجِيذْ ثْمِيجَّا نّسْ، إِرُو غَارْ ونْضڒْ ن أَبْنِيرْ ؤُڒَا ذ ڒْڭنْسْ إِرُو مَارَّا.
32 E, sepultando a Abner em Hebrom, o rei levantou a sua voz e chorou junto da sepultura de Abner; e chorou todo o povo.
33 أَجدْجِيذْ إِسّْڭعّذْ إِشْثْ ن ؤُشثْشِي ن إِمتَّانْ إِ أَبْنِيرْ، إِنَّا: ”مَا إِمُّوثْ أَبْنِيرْ أَمْ إِمُّوثْ إِجّْ ن ؤُبُوهَاڒِي؟
33 E o rei, pranteando a Abner, disse: Não morreu Abner como morre o vilão?
34 إِفَاسّنْ نّشْ ثُوغَا وَارْ شَارْفنْ ؤُ إِضَارنْ نّشْ ثُوغَا وَارْ قيّْذنْ س سّْنَاسڒْ ن نّْحَاسْ، مَاشَا شكْ ثوْضِيذْ أَمْ مَامّشْ إِوْضَا بْنَاذمْ سَاذُو ؤُفُوسْ ن أَيْثْ ن ڒْمُوعْصِييّثْ.“ ڒخْذنِّي يَارْنِي ڒْڭنْسْ مَارَّا عَاذْ ذڭْ إِمطَّاونْ.
34 As tuas mãos não estavam atadas, nem os teus pés carregados de grilhões de bronze, mas caíste como os que caem diante dos filhos da maldade! Então, todo o povo chorou muito mais por ele.
35 مَارَّا ڒْڭنْسْ يُوسَا-د غَارْ ذَاوُوذْ حِيمَا أَذْ خَاسْ زِييَّارنْ أَذْ إِشّْ أَغْرُومْ أَمْ ثُوغَا عَاذْ ذ أَزِيڒْ. مَاشَا ذَاوُوذْ إِجِّيدْجْ، إِنَّا: ”أجّْ أَربِّي أَذْ أَيِي إِڭّْ ثَا ذ ثَا ؤُشَا أَذْ ذَايسْ يَارْنِي عَاذْ، مَاڒَا نشّْ شِّيغْ شَا ن وغْرُومْ نِيغْ شَا نّغْنِي قْبڒْ مَا أَذْ ثغْڒِي ثْفُوشْثْ!“
35 Então, todo o povo veio fazer que Davi comesse pão, sendo ainda dia, porém Davi jurou, dizendo: Assim Deus me faça e outro tanto, se, antes que o sol se ponha, eu provar pão ou alguma coisa.
36 مَانْ أَيَا إِذْوڒْ إِتّْوَاسّنْ غَارْ مَارَّا ڒْڭنْسْ ؤُشَا ثُوغَا ذ مَانْ أَيَا ذ لمْلِيحْ ذِي ثِيطَّاوِينْ نْسنْ، أَمْ مَامّشْ ثُوغَا مَارَّا مِينْ إِڭَّا ؤُجدْجِيذْ ذ لمْلِيحْ ذِي ثِيطَّاوِينْ ن مَارَّا ڒْڭنْسْ.
36 O que todo o povo entendendo, pareceu bem aos seus olhos, assim como tudo quanto o rei fez pareceu bem aos olhos de todo o povo.
37 مَارَّا ڒْڭنْسْ ذ مَارَّا إِسْرَائِيل سّْننْ ذڭْ وَاسّْ نِّي، أَقَا وَارْ د-يكِّي زڭْ ؤُجدْجِيذْ مَاحنْذْ أَذْ نْغنْ أَبْنِيرْ، مِّيسْ ن نِيرْ.
37 E todo o povo e todo o Israel entenderam, naquele mesmo dia, que não procedera do rei que matassem a Abner, filho de Ner.
38 إِنَّا ؤُجدْجِيذْ إِ إِمْسخَّارنْ نّسْ: ”مَا وَارْ ثسِّينمْ كنِّيوْ، أَقَا أَسّْ-أَ إِوْضَا إِجّْ ن ڒْحَاكمْ، وَاهْ، إِجّْ ن ورْيَازْ ذ أَمقّْرَانْ ذِي إِسْرَائِيل؟
38 Então, disse o rei aos seus servos: Não sabeis que, hoje, caiu em Israel um príncipe e um grande?
39 أَسّْ-أَ ضعْفغْ، وَاخَّا نشّْ تّْوَاذهْنغْ ذ أَجدْجِيذْ. إِرْيَازنْ-أَ، أَرَّاوْ ن صَارُويَا، قسْحنْ خَافِي. سِيذِي أَذْ إِخدْجصْ أَعفَّانْ ثُوعفّْنَا نّسْ نِّي إِڭَّا.“
39 Eu, hoje, estou fraco, ainda que seja ungido rei; estes homens, filhos de Zeruia, são mais duros do que eu; o Senhor pagará ao malfeitor, conforme a sua maldade.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 2 Samuel 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.