2 Samuel 2

rifa (RIFA) vs ARIB

Sair da comparação
ARIB Almeida Revisada Imprensa Bíblica
1 أَوَارْنِي ؤُيَا إِمْسَارْ، أَقَا ذَاوُوذْ إِسّقْسَا سِيذِي، إِنَّا: ”مَا أَذْ ڭعّْذغْ غَارْ إِشْثنْ زِي ثْندَّامْ ن يَاهُوذَا؟“ سِيذِي إِنَّا أَسْ: ”ڭعّذْ!“ ؤُشَا ذَاوُوذْ إِنَّا: ”مَانِي غَا ڭعّْذغْ؟“ نتَّا إِنَّا: ”غَارْ حَابْرُونْ.“
1 Sucedeu depois disto que Davi consultou ao Senhor, dizendo: Subirei a alguma das cidades de Judá? Respondeu-lhe o Senhor: Sobe. Ainda perguntou Davi: Para onde subirei? Respondeu o Senhor: Para Hebrom.
2 خنِّي إِڭعّذْ ذَاوُوذْ غَارْ حَابْرُونْ أَكْ-ذ ثْنَاينْ ن ثمْغَارِينْ نّسْ، أَخِينُوعَامْ زِي يَازْرَاعِيلْ، ؤُ أَبِيجَايِيلْ، ثَامْغَارْثْ ن نَابَالْ زِي كَارْمِيلْ.
2 Subiu, pois, Davi para lá, e também as suas duas mulheres, Ainoã, a jizreelita, e Abigail, que fora mulher de Nabal, e carmelita.
3 ذَاوُوذْ يَارَّا أَذْ ڭعّْذنْ عَاوذْ إِرْيَازنْ نِّي ثُوغَا أَكِيذسْ إِدْجَانْ، كُوڒْ أَرْيَازْ أَكْ-ذ ثْوَاشُونْثْ نّسْ، ؤُشَا نِيثْنِي ؤُيُورنْ أَذْ زذْغنْ ذِي ثْندَّامْ ن حَابْرُونْ.
3 Davi fez subir também os homens que estavam com ele, cada um com sua família; e habitaram nas cidades de Hebrom.
4 أَوَارْنِي ؤُيَا ؤُسِينْ-د يرْيَازنْ ن يَاهُوذَا غَارْ حَابْرُونْ ؤُشَا ذهْننْ ذَاوُوذْ ذِينِّي ذ أَجدْجِيذْ خْ ثَادَّارْثْ ن يَاهُوذَا. خنِّي ؤُسِينْ-د حِيمَا أَذْ خبَّارنْ ذَاوُوذْ، نَّانْ: ”إِرْيَازنْ ن يَابِيشْ ذِي جِيلْعَاذْ أَقَا نضْڒنْ شَاوُولْ.“
4 Então vieram os homens de Judá, e ali ungiram Davi rei sobre a casa de Judá. Depois informaram a Davi, dizendo: Foram os homens de Jabes-Gileade que sepultaram a Saul.
5 خنِّي إِسّكّْ ذَاوُوذْ إِرقَّاسنْ غَارْ يرْيَازنْ ن يَابِيشْ ذِي جِيلْعَاذْ، إِنَّا أَسنْ: ”أَذْ كنِّيوْ إِبَاركْ سِيذِي، مِينْزِي كنِّيوْ ثڭِّيمْ إِ شَاوُولْ، سِيذِي نْومْ، س ثْمخْسِيوْثْ إِشوَّارنْ ؤُشَا ثْنضْڒمْ ث.
5 Pelo que Davi enviou mensageiros aos homens de Jabes-Gileade, a dizer-lhes: Benditos do Senhor sejais vós, que fizestes tal benevolência, sepultando a Saul, vosso senhor!
6 أَذْ أَومْ إِسّْشنْ سِيذِي ڒخُّو ثَامخْسِيوْثْ نّسْ إِشوَّارنْ ذ ڒَامَانْ نّسْ. ؤُڒَا ذ نشّْ أَذْ أَومْ ڭّغْ س ثْشُونِي، مِينْزِي أَقَا كنِّيوْ ثڭِّيمْ أَيَا.
6 Agora, pois, o Senhor use convosco de benevolência e fidelidade; e eu também vos retribuirei esse bem que fizestes.
7 خنِّي ڒخُّو، جّمْ أَذْ تّْوَاسّْجهْذنْ إِفَاسّنْ نْومْ ؤُ إِڒِيمْ ثْمحّْذمْ، مَاغَارْ شَاوُولْ، سِيذِي نْومْ، إِمُّوثْ. ؤُڒَا ذ ثَادَّارْثْ ن يَاهُوذَا ثذْهنْ أَيِي ذ أَجدْجِيذْ خَاسنْ.“
7 Esforcem-se, pois, agora as vossas mãos, e sede homens valorosos; porque Saul, vosso senhor, é morto, e a casa de Judá me ungiu por seu rei.
8 أَبْنِيرْ، مِّيسْ ن نِيرْ، أَكُومَانْذَارْ ن ڒْعسْكَارْ ن شَاوُولْ، ثُوغَا يِيوِي أَكِيذسْ إِشْ-بُوشَاثْ، مِّيسْ ن شَاوُولْ، غَارْ مَاحَانَايِيمْ.
8 Ora, Abner, filho de Ner, chefe do exército de Saul, tomou a Is-Bosete, filho de Saul, e o fez passar a Maanaim,
9 نتَّا إِڭَّا إِ-ث ذ أَجدْجِيذْ خْ جِيلْعَاذْ، خْ إِشُورِييّنْ، خْ يَازْرَاعِيلْ، خْ إِفْرَايِيمْ، خْ بِينْيَامِينْ ؤُ خْ مَارَّا إِسْرَائِيل.
9 e o constituiu rei sobre Gileade, sobre os asuritas, sobre Jizreel, sobre Efraim, sobre Benjamim e sobre todo o Israel.
10 إِشْ-بُوشَاثْ، مِّيسْ ن شَاوُولْ، ثُوغَا غَارسْ أَربْعِينْ ن إِسڭّْوُوسَا ؤُمِي إِذْوڒْ نتَّا ذ أَجدْجِيذْ خْ إِسْرَائِيل، ؤُ نتَّا إِحْكمْ ثْنَاينْ ن إِسڭّْوُوسَا. مْغِيرْ إِنِّي ن ثَادَّارْثْ ن يَاهُوذَا بدّنْ أَكْ-ذ ذَاوُوذْ.
10 Quarenta anos tinha Is-Bosete, filho de Saul, quando começou a reinar sobre Israel, e reinou dois anos, A casa de Judá, porém, seguia a Davi.
11 ڒْقدّْ ن وُوسَّانْ إِ ثُوغَا ذَاوُوذْ إِحْكمْ ذِي حَابْرُونْ أَمْ ؤُجدْجِيذْ خْ ثَادَّارْثْ ن يَاهُوذَا، ثُوغَا سبْعَا ن إِسڭّْوُوسَا ذ ستَّا ن إِيُورنْ.
11 E foi o tempo que Davi reinou em Hebrom, sobre a casa de Judá, sete anos e seis meses.
12 أَبْنِيرْ، مِّيسْ ن نِيرْ، إِفّغْ أَكْ-ذ إِمْسخَّارنْ ن إِشْ-بُوشَاثْ، مِّيسْ ن شَاوُولْ، زِي مَاحَانَايِيمْ غَارْ جِيبْعُونْ.
12 Depois Abner, filho de Ner, com os servos de Is-Bosete, filho de Saul, saiu de Maanaim para Gibeão.
13 ؤُڒَا ذ يُووَابْ، مِّيسْ ن صَارُويَا، ذ إِمْسخَّارنْ ن ذَاوُوذْ فّْغنْ ؤُشَا نِيثْنِي مّڒْقَانْ أَكْ-ذ وَايَاوْيَا غَارْ ؤُيڒْمَامْ ن جِيبْعُونْ. ذِينِّي قِّيمنْ نِيثْنِي بدّنْ، إِجّْ غَارْ ؤُغزْذِيسْ-أَ ن ؤُيڒْمَامْ ؤُ ونّغْنِي خْ ؤُجمَّاضْ ن ؤُيڒْمَامْ.
13 Saíram também Joabe, filho de Zeruia, e os servos de Davi, e se encontraram com eles perto do tanque de Gibeão; e pararam uns de um lado do tanque, e os outros do outro lado.
14 إِنَّا أَبْنِيرْ إِ يُووَابْ: ”أجّْ إِحُوذْرِييّنْ أَذْ كَّارنْ أَذْ مُّوغْزْڒنْ زَّاثْنغْ.“ يُووَابْ إِنَّا: ”نِيثْنِي أَذْ كَّارنْ!“
14 Então disse Abner a Joabe: Levantem-se os mancebos, e se batam diante de nós. Respondeu Joabe: Levantem-se.
15 نِيثْنِي كَّارنْ، خنِّيعدُّونْ. أَقَا حسْبنْ ثنْعَاشْ زِي بِينْيَامِينْ إِ إِشْ-بُوشَاثْ، مِّيسْ ن شَاوُولْ، ؤُ ثنْعَاشْ زڭْ إِمْسخَّارنْ ن ذَاوُوذْ.
15 Levantaram-se, pois, e passaram, em número de doze por Benjamim e por Is-Bosete, filho de Saul, e doze dos servos de Davi.
16 إِجّْ إِطّفْ ونّغْنِي زڭْ ؤُزدْجِيفْ ؤُ إِجُّو أَسْ س سِّيفْ نّسْ ذڭْ ؤُغزْذِيسْ ن ونّغْنِي ؤُ نِيثْنِي وْضَانْ س ثْنَاينْ إِذْسنْ. س ؤُينِّي قَّارنْ أَسْ إِ ومْشَانْ نِّي حَالْقَاثْ-هَاصُورِيمْ ونِّي إِدْجَانْ غَارْ جِيبْعُونْ.
16 E cada um lançou mão da cabeça de seu contendor, e meteu-lhe a espada pela ilharga; assim caíram juntos; pelo que se chamou àquele lugar, que está junto a Gibeão, Helcate-Hazurim.
17 ذڭْ وَاسّْ نِّي إِذْوڒْ ؤُمنْغِي إِقْسحْ أَطَّاسْ. أَبْنِيرْ ذ يرْيَازنْ ن إِسْرَائِيل تّْوَاغلّْبنْ زَّاثْ إِ وُوذمْ ن إِمْسخَّارنْ ن ذَاوُوذْ.
17 Seguiu-se naquele dia uma crua peleja; e Abner e os homens de Israel foram derrotados diante dos servos de Davi.
18 ثُوغَا ذِينْ ثْڒَاثَا ن إِحنْجِيرنْ ن صَارُويَا، نِيثْنِي ذ يُووَابْ ذ أَبِيشَايْ ذ عَسَائِيلْ. عَسَائِيلْ ثُوغَا إِفْسُوسْ خْ إِضَارنْ أَمْ يِيجّْ زڭْ إِغَايْضنْ ن وزْغَارْ ذڭْ إِيَّارْ.
18 Ora, estavam ali os três filhos de Zeruia: Joabe, Abisai, e Asael; e Asael era ligeiro de pés, como as gazelas do campo.
19 عَسَائِيلْ إِضْفَارْ أَبْنِيرْ. ؤُمِي ثُوغَا إِڭُّورْ، وَارْ إِحيّذْ غَارْ ضفَّارْ ن أَبْنِيرْ، ڒَْا غَارْ يفُوسْ ؤُڒَا غَارْ ؤُزڒْمَاضْ.
19 Perseguiu, pois, Asael a Abner, seguindo-o sem se desviar nem para a direita nem para a esquerda.
20 ؤُشَا إِنّقْڒبْ أَبْنِيرْ، إِنَّا: ”مَا ذ شكْ، عَسَائِيلْ؟“ ؤُ نتَّا إِنَّا: ”ذ نشّْ!“
20 Nisso Abner, olhando para trás, perguntou: És tu Asael? Respondeu ele: Sou eu.
21 أَبْنِيرْ إِنَّا أَسْ: ”فَارْغْ غَارْ يفُوسْ نِيغْ غَارْ ؤُزڒْمَاضْ ؤُ شبَّارْ ذڭْ إِجّْ زڭْ إِحُوذْرِييّنْ ؤُ كْسِي إِ يِيخفْ نّشْ أَرُّوضْ نّسْ ن ڒْعسْكَارْ!“ عَسَائِيلْ مَاشَا وَارْ إِخْسْ أَذْ خَاسْ إِحيّذْ زِي ضفَّارْ نّسْ.
21 Ao que lhe disse Abner: Desvia-te para a direita, ou para a esquerda, e lança mão de um dos mancebos, e toma os seus despojos. Asael, porém , não quis desviar-se de seguí-lo.
22 خنِّي إِنَّا أَبْنِيرْ عَاوذْ إِ عَسَائِيلْ: ”حيّذْ زِي ضفَّارْ إِنُو. مَايمِّي شكْ إِ غَا وْثغْ غَارْ ثمُّورْثْ؟ مَامّشْ إِ غَا ڭّغْ خنِّي عَاذْ أَذْ خْزَارغْ إِ ؤُمَاشْ يُووَابْ ذِي ثِيطَّاوِينْ؟“
22 Então Abner tornou a dizer a Asael: Desvia-te de detrás de mim; porque hei de ferir-te e dar contigo em terra? e como levantaria eu o meu rosto diante de Joabe, teu irmão?
23 نتَّا مَاشَا يُوڭِي أَذْ أَسْ إِحيّذْ. خنِّي إِجُّو أَسْ أَبْنِيرْ ذڭْ ؤُعذِّيسْ س يِيخفْ أَنڭَّارُو ن لَانْسَا نّسْ، أَڒَامِي د-إِسُّوفّغْ فْڒِيثْشَا زِي ضفَّارْ. نتَّا إِوْضَا ذِينْ ؤُشَا إِمُّوثْ ذڭْ ومْشَانْ نِّي. إِمْسَارْ بلِّي مَارَّا إِنِّي د-يُوسِينْ غَارْ ومْشَانْ مَانِي إِوْضَا ؤُ مَانِي إِمُّوثْ عَسَائِيلْ، قِّيمنْ بدّنْ.
23 Todavia ele recusou desviar-se; pelo que Abner o feriu com o conto da lança pelo ventre, de modo que a lança lhe saiu por detrás; e ele caiu ali, e morreu naquele mesmo lugar. E sucedeu que, todos os que chegavam ao lugar onde Asael caíra morto, paravam.
24 يُووَابْ ذ أَبِيشَايْ ضْفَارنْ أَبْنِيرْ. ڒَامِي د-إِوْضنْ نِيثْنِي أَڒْ ثَاوْرِيرْثْ ن أَمَّا، ثنِّي زَّاثْ إِ جِييَاحْ، غَارْ وبْرِيذْ ن ڒخْڒَا ن جِيبْعُونْ، ثغْڒِي ثْفُوشْثْ.
24 Mas Joabe e Abisai perseguiram a Abner; e pôs-se o sol ao chegarem eles ao outeiro de Amá, que está diante de Giá, junto ao caminho do deserto de Gibeão.
25 أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ مُوننْ أَوَارْنِي أَبْنِيرْ، ذوْڒنْ ذ إِشْثْ ن ثرْبِيعْثْ أَكِيذسْ، ؤُشَا أَمُّو إِ قِّيمنْ نِيثْنِي بدّنْ خْ ثْقِيشّثْ ن إِشْثْ ن ثوْرِيرْثْ.
25 E os filhos de Benjamim se ajuntaram atrás de Abner e, formando-se num batalhão, puseram-se no cume dum outeiro.
26 أَبْنِيرْ إِڒَاغَا-د خْ يُووَابْ، إِنَّا: ”مَا أَذْ إِشّْ سِّيفْ إِ ڒبْذَا؟ مَا وَارْ ثسِّينذْ شكْ، أَقَا أَيَا أَذْ إِنْذهْ غَارْ إِجّْ ن ؤُقطُّو ذ أَمرْزَاڭْ؟ أَڒْ مڒْمِي عَاذْ وَارْ ثقَّارذْ إِ ڒْڭنْسْ نّشْ، حِيمَا أَذْ إِعْقبْ زڭْ وضْفَارْ ن أَيْثْمَاثْسنْ؟“
26 Então Abner gritou a Joabe, e disse: Devorará a espada para sempre? não sabes que por fim haverá amargura? até quando te demorarás em ordenar ao povo que deixe de perseguir a seus irmãos?
27 يُووَابْ إِنَّا: ”س ثِيذتّْ أَمْ إِدَّارْ أَربِّي، مَاڒَا شكْ وَارْ ثسِّيوْڒذْ خْ إِجّْ ن ؤُمُوغْزڒْ، خنِّي أَذْ يِيڒِي ڒْڭنْسْ إِسّْبدّْ زِي مَانْ أَيَا غَارْ صّْبحْ، إِڒِي كُوڒْ أَرْيَازْ أَذْ إِسّْبدّْ زڭْ وضْفَارْ ن ؤُمَاسْ!“
27 Respondeu Joabe: Vive Deus, que, se não tivesses falado, só amanhã cedo teria o povo cessado, cada um, de perseguir a seu irmão.
28 خنِّي إِسُوضْ يُووَابْ ذڭْ ؤُيِيشّْ ن إِشَارِّي ؤُ مَارَّا ڒْڭنْسْ إِسّْبدّْ. نِيثْنِي وَارْ ضْفَارنْ عَاذْ إِسْرَائِيل ؤُشَا وَارْ مّنْغنْ عَاذْ كْثَارْ.
28 Então Joabe tocou a buzina, e todo o povo parou; e não perseguiram mais a Israel, e tampouco pelejaram mais.
29 أَبْنِيرْ ذ يرْيَازنْ نّسْ شُوقنْ دْجِيڒثْ نِّي مَارَّا ذِي ڒوْضَا، ژْوَانْ لْ-ؤُرْذُونْ، كِّينْ خْ مَارَّا ثَاغْزُورْثْ ؤُشَا إِوْضنْ غَارْ مَاحَانَايِيمْ.
29 E caminharam Abner e os seus homens toda aquela noite pela Arabá; e, passando o Jordão, caminharam por todo o Bitrom, e vieram a Maanaim.
30 ؤُڒَا ذ يُووَابْ إِعْقبْ-د زڭْ وضْفَارْ ن أَبْنِيرْ ؤُ نتَّا إِسّْمُونْ مَارَّا ڒْڭنْسْ. ودَّارنْ ثْسعْطَاشْ ن إِرْيَازنْ ن ذَاوُوذْ ؤُڒَا ذ عَسَائِيلْ.
30 Voltou, pois, Joabe de seguir a Abner; e quando ajuntou todo o povo, faltavam dos servos de Davi dezenove homens, e Asael.
31 إِمْسخَّارنْ ن ذَاوُوذْ مَاشَا ثُوغَا وْثِينْ أَطَّاسْ ن يرْيَازنْ زڭْ أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ ؤُ زڭْ يرْيَازنْ ن أَبْنِيرْ. مُّوثنْ ثڒْثْ-مْيَا ؤُ-ستِّينْ ن يرْيَازنْ.
31 Mas os servos de Davi tinham ferido dentre os de Benjamim, e dentre os homens de Abner, a trezentos e sessenta homens, de tal maneira que morreram.
32 نِيثْنِي سّْڭعّْذنْ عَسَائِيلْ ؤُ نضْڒنْ ث ذڭْ ونْضڒْ ن بَابَاسْ ذِي بَايْثْ-لَاحْمْ. يُووَابْ ذ يرْيَازنْ نّسْ ؤُيُورنْ دْجِيڒثْ نِّي مَارَّا ؤُ ڒَامِي إِوْضنْ غَارْ حَابْرُونْ، ثنْقَارْ-د خَاسنْ ثْفَاوْثْ.
32 E levantaram a Asael, e o sepultaram no sepulcro de seu pai, que estava em Belém. E Joabe e seus homens caminharam toda aquela noite, e amanheceu-lhes o dia em Hebrom.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 2 Samuel 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.