João 7
Endagaano Epyaha mu Lunyole (NUJ) vs NTLH
1 Ebyo ni byaŋwa, nga Yesu agenderanga mu twale lyʼe Galilaaya, nʼatambuha huja mu lyʼe Buyudaaya olwohuba Abayudaaya baali basala amagesi ohumwita.
1 Depois disso, Jesus começou a andar pela Galileia; ele não queria andar pela Judeia, pois os líderes judeus dali estavam querendo matá-lo.
2 Aye Embaga yʼAbayudaaya eyi balanga baati Embaga eyomu busisira ni yaali ni yiri huupi ohwola,
2 Aconteceu que a festa dos judeus chamada Festa das Barracas estava perto.
3 ngʼabaganda ba Yesu bamuloma baati, “Koni soonatiine mu twale lyʼe Buyudaaya, abeegi babo bahebonera ebyamaliholiho ebi ohola?
3 Então os irmãos de Jesus disseram a ele: — Saia daqui e vá para a Judeia a fim de que os seus seguidores vejam o que você está fazendo.
4 Koni soomanyire oti hiisi owenda abaatu bamumanye, sigehwehahweha nʼebi ahola? Ngʼolu ohola ebyamaliholiho, leha ehyalo hyosihyosi hihwebonere.”
4 Pois quem quer ser bem-conhecido não deve esconder o que está fazendo. Já que você faz essas coisas, deixe que todos o conheçam.
5 Abaganda babe baaloma baatyo olwohuba baali sibafugiirira baati Hatonda njʼowamutuma.
5 Até os irmãos de Jesus não criam nele.
6 Olwʼehyo, nga Yesu abaloma ati, “Ehiseera hyange ohyʼohutiina hu Mbaga hihiiri hwola aye eyiri enywe, hiisi hiseera hiba hiraŋi omuutu ohuhola ehi aba ni genda.
6 Ele respondeu:
7 Abaatu sibaŋanga hubacaawa aye ese bacaawa olwohuba mbalomera amazima ti ebibahola bibi.
7 O mundo não pode ter ódio de vocês, mas tem ódio de mim porque eu afirmo que o que o mundo faz é mau.
8 Enywe mutiine hu Mbaga, ese sindi hutiinayo hatyane olwohuba ese ebiseera byange ebyʼohutiina eyo bihiiri hwola.”
8 Vão vocês à festa, mas eu não vou porque a minha hora ainda não chegou.
9 Ni gahena ohuloma atyo, nga niye asigalaho enyuma mu twale lyʼe Galilaaya.
9 Jesus disse isso e ficou na Galileia.
10 Abaganda babe ni bahena ohutiina hu Mbaga, nga Yesu yeesi alondaho aye mu ngiso.
10 Depois que os seus irmãos foram à festa, Jesus também foi, mas fez isso em segredo e não publicamente.
11 Mu hiseera ehyo, abatangirisi bʼAbayudaaya baali bamudaha hu Mbaga, ni bebuusa baati, “Omusinde nago ali ŋe?”
11 Os líderes judeus o procuravam na festa e perguntavam: — Onde é que está aquele homem?
12 Ngʼaŋo owaama obumuŋambaho butagiha ohubitabitana mu baatu hu Mbaga. Balala hu bo ni baloma baati, “Omusinde oyo mulaŋi.” Abandi baati, “Bbe, abbaamya abaatu.”
12 Na multidão havia muita gente comentando sobre ele. Alguns diziam: — Ele é bom. — Não é não; ele engana o povo! — afirmavam outros.
13 Aye olwʼohutya abatangirisi bʼAbayudaaya abaaliŋo, ŋaŋuma owʼamulomaho ehiitu hyosihyosi mu lwijuuye.
13 Mas ninguém falava abertamente sobre ele porque todos tinham medo dos líderes judeus.
14 Aŋa Embaga eŋambira omwamba, Yesu gatiina mu lunya lwa Yekaalu, gatandiha ohusomesa.
14 Quando a festa já estava no meio, Jesus foi ao Templo e começou a ensinar.
15 Engeri eyi gasomesamo yeŋunjisa abatangirisi bʼAbayudaaya, nga bebuusa baati, “Omusinde oyo, gatusa ŋeena amagesi gano ate nga ko saasomanga mu masomero geefe?”
15 Os líderes judeus ficaram muito admirados e diziam: — Como é que ele sabe tanto sem ter estudado?
16 Nga Yesu abagobolamo ati, “Ebisomesa sibyange hu wange aye byʼoyo owaatuma.
16 Jesus disse:
17 Hiisi owenda ohuhola ebi Hatonda asiima, aja hutegeera oba ebisomesa biŋwa ewa Hatonda, oba byange hu wange.
17 Quem quiser fazer a vontade de Deus saberá se o meu ensino vem de Deus ou se falo em meu próprio nome.
18 Hiisi aloma hu lulwe aba geyendulira bibye hu wuwe aye oyo aloma ebyʼoyo owamutuma aba aholerera eŋono lyʼowamutuma era aloma byʼamazima, saaloma byʼobudulingi.
18 Quem fala em seu próprio nome está procurando ser elogiado. Mas quem quer conseguir louvores para aquele que o enviou, esse é honesto, e não há falsidade nele.
19 Kaho Musa sigabaŋa magambi ga Hatonda, ale hu nywe njʼani agaŋamba? Mubanga ni mugaŋamba hani simunesoomera hunjita.”
19 Foi Moisés quem deu a
20 Ngʼaŋo ehiŋindi hyʼabaatu himugobolamo hiiti, “Ewe kooji emisambwa jihubandire! Njʼani ali huhwesoomera ohuhwita?”
20 A multidão respondeu: — Você está dominado por um demônio! Quem é que está querendo matá-lo?
21 Nga Yesu abagobolamo ati, “Nahola ehyamaliholiho hirala hyonyene aye olwohuba nʼahihola lwa Sabbaato, mwesimwesi mwesisimula.
21 Então Jesus disse:
22 Cooka olwohuba Musa gabalagira ohuhomola (wayire sihwatandihira hu niye aye hu basehulu benywe), muhomola abaana nohu ludaalo lwa Sabbaato.
22 Vocês
23 Obanga muhomola omwana hu ludaalo lwa Sabbaato ohwoseresa amagambi aga baŋa Musa, lwahiina munyiigira olwʼohuŋonehesya erala omuutu hu ludaalo olwa Sabbaato?
23 Para não deixarem de cumprir a Lei de Moisés, vocês circuncidam um menino, mesmo no sábado. Então por que ficam com raiva de mim quando eu curo completamente uma pessoa no sábado?
24 Mulehere aŋo ohusala emisango ni mwema hu bimubona hu mugulu. Hiraŋi ohuŋonia omuutu oyo oba bbe? Musale omusango ogwo bulaŋi hubone.”
24 Parem de julgar pelas aparências e julguem com justiça.
25 Aŋo paŋa balala hu baatu bomu Yerusaalemu batandihira ohwebuusa baati, “Ono sinje omusinde oyu besoomera ohwita?
25 Algumas pessoas que moravam em Jerusalém perguntavam: — Não é este o homem que estão querendo matar?
26 Njʼono ali ŋano mu lwijuuye aye ŋaŋuma ehi bamulomaho. Abatangirisi beefe bahifaanisye baati nje Kurisito oyu bafuujaho amate ohunoŋola abaatu?
26 Vejam! Ele está falando em público, e ninguém diz nada contra ele! Será que as autoridades sabem mesmo que ele é o Messias ?
27 Ne omusinde ono efe humanyire eyi aŋwera, ate nga Kurisito nʼaliija, ŋaŋuma alimanya eyi aliŋwera.”
27 No entanto, quando o Messias vier, ninguém saberá de onde ele é; e nós sabemos de onde este homem vem.
28 Yesu ni gaali nʼahisomehesa mu lunya lwa Yekaalu, ngʼaŋulira ni baloma baatyo. Ngʼaŋo adundaho ejanjaasi alangirira ati, “Wayire muŋeega muuti muumanyire era mumanyire nʼeyi pwera aye sindi ŋano hu lwange. Hatonda owʼamazima njʼomwene hutuma. Enywe simumumanyire,
28 Quando estava ensinando no pátio do Templo, Jesus disse bem alto:
29 aye ese mumanyire olwohuba nʼaŋwa eyi ali era njʼowaatuma.”
29 Mas eu o conheço porque venho dele e fui mandado por ele.
30 Balala hu bo ni baŋulira ebyo, nga benda ohumuŋamba aye ŋaŋuma owahihola olwohuba ehiseera hihye ehyʼohufa hyali hihiiri hwola.
30 Então quiseram prender Jesus, mas ninguém fez isso porque a sua hora ainda não tinha chegado.
31 Cooka era bangi mu hibbubbu hyʼabaatu abaaliŋo bafugiirira ebibye, baloma baati, “Kurisito oyu bafuujaho amate ohunoŋola abaatu nʼaliija, alihola obubonero oweŋunjisa obuhira obu ono ahola?”
31 Porém muitas pessoas que estavam na multidão creram nele e perguntavam: — Quando o Messias vier, será que vai fazer milagres maiores do que este homem tem feito?
32 Ngʼaŋo Abafalisaayo baŋulira abaatu ni baŋweŋweta ebibono ebyo hu Yesu. Ngʼabatangirisi bʼabasengi batuma abahuumi ba Yekaalu ohumuŋamba.
32 Os fariseus ouviram a multidão comentando essas coisas sobre Jesus, e por isso eles e os chefes dos sacerdotes mandaram guardas para o prenderem.
33 Nga Yesu abaloma ati, “Nja huhena ahamanga hatono ni nenywe, kene nagame eyiri oyo owaatuma.
33 Jesus disse:
34 Muja hunyendula aye ni mutambona olwohuba simuŋanga huuja eyi ndi hutiina.”
34 Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou.
35 Ngʼaŋo abatangirisi bʼAbayudaaya bebuusa abeene nʼabeene baati, “Omusinde ono genda hutiina ŋeena eyi hutaligobolayo humubona? Genda hutiina asomese Abatali Bayudaaya, eyi baatu beefe basalanihira?
35 Então os líderes judeus começaram a comentar: — Para onde será que ele vai que não o poderemos achar? Será que ele vai morar com os judeus que moram no estrangeiro? Será que vai ensinar os não judeus?
36 Ategeesa hi ohuloma ati, ‘Muja hunyendula aye simuja humbona era simuŋanga huuja eyi ndi hutiina?’ ”
36 O que será que ele quis dizer quando afirmou: “Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou”?
37 Aŋa Embaga enyinyitirira, hu ludaalo olusembayo, ko njʼoluhirira erala obubbala, Yesu genyoha galangirira ati, “Hiisi oyu enduŋo eruma gaaje eyi ndi, anywe amaaji agaleeta obulamu obutaŋwaŋo.
37 O último dia da festa era o mais importante. Naquele dia Jesus se pôs de pé e disse bem alto:
38 Owufugiirira ngʼolu hyaŋandiihiwa hiroma, ‘Esulo ejʼamaaji agaleeta obulamu obutaŋwaŋo jihulumuta ohuŋwa mu mwoyo gugwe.’ ”
38 Como dizem as
39 Yesu galoma atyo nʼategeesa Omwoyo Omutukuvu oyu abamufugiirira baali ni baja husuna. Mu hiseera ehyo, baali bahiiri hubaŋa Mwoyo olwohuba Hatonda gaali ahiiri hulamusa Yesu.
39 Jesus estava falando a respeito do Espírito Santo, que aqueles que criam nele iriam receber. Essas pessoas não tinham recebido o Espírito porque Jesus ainda não havia voltado para a presença gloriosa de Deus.
40 Abaatu ni baŋulira ebibono ebyo, ngʼabalala hu bo baloma baati, “Hituufu ono nje naabbi oyu baaloma baati aja huuja.”
40 Muitas pessoas que ouviram essas palavras afirmavam: — De fato, este homem é o
41 Ngʼabandi baloma baati, “Ono nje Kurisito oyu bafuujaho amate ohunoŋola abaatu.” Aye abandi nga baloma baati, “Dala oyo oyu bafuujaho amate aŋanga atye ohuŋwa mu twale lyʼe Galilaaya?
41 Outros diziam: — Ele é o E ainda outras pessoas perguntavam: — Mas será que o Messias virá da Galileia?
42 Ehyaŋandiihiwa sihiroma hiiti Kurisito oyu bafuujaho aja huŋwa mu lulyo lwa Dawudi era aliba musaale wʼe Bbeserekemu ehibuga eyi basala Dawudi?”
42 As Escrituras Sagradas dizem que o Messias será descendente de Davi e vai nascer em Belém, onde Davi morou.
43 Olwʼohutaŋambagana hu bibaali ni baloma hu Yesu, babuhanamo.
43 Então o povo se dividiu por causa dele.
44 Era abandi baali benda ohumuŋamba aye ŋaŋuma owahihola.
44 Alguns queriam prender Jesus, mas ninguém fez isso.
45 Abahuumi ba Yekaalu bala ni baagamayo, ngʼabatangirisi bʼabasengi nʼAbafalisaayo bababuusa baati, “Lwahiina simumuŋambe mwamutuleetera?”
45 Os guardas voltaram para o lugar onde estavam os chefes dos sacerdotes e os fariseus , e eles perguntaram: — Por que vocês não trouxeram aquele homem?
46 Aye abahuumi abo babagobolamo baati, “Hubaaye sihubonangaho aloma mu ngeri eyeŋunjisa hyʼeyomusinde oyo!”
46 Eles responderam: — Nunca ninguém falou como ele!
47 NgʼAbafalisaayo babagobolamo baati, “Kaho mwesi ababbaamisye?
47 Então os fariseus disseram aos guardas: — Será que vocês também foram enganados?
48 Mwali muweneeho mulala hu fe abatangirisi oba hu Bafalisaayo, afugiirira ebibye?
48 Por acaso alguma autoridade ou algum fariseu creu nele?
49 Ohutusaho abaatu bano abatamanyire magambi, leha ehiraamo hya Hatonda hibalonde abeene olwʼohuŋuliirisa ebibye!”
49 Essa gente que não conhece a Lei está amaldiçoada por Deus.
50 Nga Nekodemu, mulala hu batangirisi abo, owaali nʼatiinire ohwebuusa hu Yesu owiire, ababuusa ati,
50 Mas Nicodemos, que era um deles e que certa ocasião havia falado com Jesus, disse:
51 “Kaho amagambi geefe gafugiirira ohusalira omuutu omusango nʼahiiri huŋosya, nʼohufaania ehi aholire?”
51 — De acordo com a nossa Lei não podemos condenar um homem sem ouvi-lo primeiro e descobrir o que ele fez.
52 Nga bamugobolamo baati, “Kaho weesi oŋwa mu twale lyʼe Galilaaya, ko olome otyo? Wetegerese mu byaŋandiihiwa, oja hubona oti naabbi oyo saaja huŋwa mu twale lyʼe Galilaaya.”
52 — Por acaso você também é da Galileia? — perguntaram eles. — Estude as Escrituras Sagradas e verá que da Galileia nunca surgiu nenhum profeta .
53 Ngʼaŋo hiisi muutu gagamayo ewuwe.
53 — ausente —
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.