Atos 22
Tnúhu ní cáháⁿ yǎ ndiǒxí xito cùu uú (MILNT) vs ACF
1 —Chí cádá càhnu iní nchòhó cue tée sa cuéhé ndɨhɨ nchòhó cue tée cuechi, na càháⁿ‑í ɨɨⁿ tnúhu cundedóho‑ndo sǎ ñà túú cuěchi‑í, chi ñá túú nǎ ní quìde‑í, te ni ñà túú nǎ tnúhu càháⁿ‑í —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
1 Homens, irmàos e pais, ouvi agora a minha defesa perante vós
2 Te cuèndá sá dúcáⁿ nǐ cáháⁿ‑dé tnúhu mèé‑yu núu tnàvíí‑nǎ ní sadɨ́‑yu yuhú‑yu ní xíndedóho‑yu ní cáháⁿ‑dé, te xǎhaⁿ‑dě:
2 (E, quando ouviram falar-lhes em língua hebraica, maior silêncio guardaram). E disse:
3 —Yúhú cúù‑í tée isràél, te ní cacu‑í ñuú Tàrsú, te ñuú‑áⁿ yɨ́ndèhu‑xi Ciliciá. Te davitna lǐhli‑í cútnàhá ní quexìo‑í ñuú Jerusàlén ní dácuáhá ñàha té Gamàliél. Te ní dácuáhà‑í nchaa tnúhu ní chídó tnùní nchaa cue tée ndéé sanaha nàcuáa cada ñáyiu. Te yúhú ní cahu iní‑í ní quide‑í tɨtnɨ́ núú chìuⁿ nacuáa cuu váha iní Yǎ Ndiǒxí ní cáhàⁿ‑í, te dɨu‑ni ducaⁿ quìde nchohó tucu.
3 Quanto a mim, sou judeu, nascido em Tarso da Cilícia, e nesta cidade criado aos pés de Gamaliel, instruído conforme a verdade da lei de nossos pais, zelador de Deus, como todos vós hoje sois.
4 Te ní sánú ndúcù‑í nchaa ñáyiu sàndáá iní‑xi tnúhu Jèsús, cuěi tée, cuěi ñáyiu dɨ̀hɨ́ ní dácútù‑í‑yu, te ní chihi‑í‑yu vecaá, te ní níhì‑í tnúhu ndee ìní sá cáhní‑ndɨ̌‑yu.
4 E persegui este caminho até à morte, prendendo, e pondo em prisões, tanto homens como mulheres,
5 Te dútú cúnùu‑gá ndɨhɨ cue tée cùnuu núú‑ndó nàha‑güedé sá ndàá càháⁿ‑í chi mee‑güedě ní taxi‑güedé tutú cuáñaha‑ǐ xii ñáyiu isràél ñáyiu ndècu ñuú Dàmascú cuèndá cutnùní iní‑yu ná chíúⁿ cuǎháⁿ‑í ní cùu. Te ñùhu‑í ichi cuáháⁿ‑í ñuú‑áⁿ cuǎnúndúcù‑í ñáyiu ní sándáá iní‑xi tnúhu Jèsús cuèndá dacùtu‑í‑yu te candeca‑í‑yu ndixi, te iha cada úhú ñáhá‑güedě xií‑yu ni cùu.
5 Como também o sumo sacerdote me é testemunha, e todo o conselho dos anciãos. E, recebendo destes cartas para os irmãos, fui a Damasco, para trazer maniatados para Jerusalém aqueles que ali estivessem, a fim de que fossem castigados.
6 ’Te ta cùyatni‑í ñuú Dàmascú cuáháⁿ‑í, te cùu‑xi datná òré caúxúú nduu, te uuⁿni ní quee ñuhú andɨu, te ní dáyèhé‑xi ndéé núú nútnɨ̌ɨ‑í.
6 Ora, aconteceu que, indo eu já de caminho, e chegando perto de Damasco, quase ao meio-dia, de repente me rodeou uma grande luz do céu.
7 Te ní quide nee‑xi núù‑í, xíǎⁿ ní nduá‑í ndéé ñuhu. Te ní tecú dóho‑í càháⁿ ɨɨⁿ sá càháⁿ andɨu, te càchí‑xi: “Yòhó té Sàulú, ¿ná cuèndá cúú ǔhú iní ñáhá‑n dàndoho ñaha‑n xii‑í?”, càchí sá càháⁿ‑áⁿ.
7 E caí por terra, e ouvi uma voz que me dizia: Saulo, Saulo, por que me persegues?
8 Te ní xáhaⁿ‑ǐ: “¿Ná cúú yòhó sá càháⁿ‑áiⁿ?”, xǎhaⁿ‑ǐ. Te ní cáháⁿ tucu ɨngá xito te càchí‑xi: “Yúhú cúù‑í Jèsús tée ní xíndecu ñuú Nazàrét, te ducaⁿ ǐo dàndoho ñaha‑n xii‑í”, càchí sá càháⁿ‑áⁿ. Te xíǎⁿ ní cutnùní iní‑í sá dɨ́ú Jèsús càháⁿ.
8 E eu respondi: Quem és, Senhor? E disse-me: Eu sou Jesus Nazareno, a quem tu persegues.
9 Te nchaa cue tée ndɨhɨ‑í ní xiní‑güedé ní dáyèhé ñuhú, te ní yùhú‑güedé, dico ñá túú ní tècú dóho‑güedé òré ní cáháⁿ‑gá.
9 E os que estavam comigo viram, em verdade, a luz, e se atemorizaram muito, mas não ouviram a voz daquele que falava comigo.
10 Te ní xáhaⁿ‑ǐ xii‑gá: “Yòhó Xítohó Jesucrìstú, ¿ná cuìní‑n càda‑í?”, xǎhaⁿ‑ǐ xii‑gá. Te ní cachí‑gá: “Ndacóo, te quɨ́hɨ́ⁿ‑n ñùú Dàmascú, yàcáⁿ tecú tnúhu‑n nchàa nacuáa cuìní Yǎ Ndiǒxí cada‑n”, càchí‑gá —càchí té Pǎblú xǎhaⁿ‑dě xií‑yu.
10 Então disse eu: Senhor, que farei? E o Senhor disse-me: Levanta-te, e vai a Damasco, e ali se te dirá tudo o que te é ordenado fazer.
11 Te ní xáhaⁿ tùcu té Pǎblú:
11 E, como eu não via, por causa do esplendor daquela luz, fui levado pela mão dos que estavam comigo, e cheguei a Damasco.
12 ’Te yàcáⁿ ndécú ɨ̀ɨⁿ tée nàni Ananiás, te ío vài sá nǐ chídó tnùní ndíi Moìsés cadá‑yu quìde‑dé. Te nchaa ñáyiu ñuú Dàmascú ío váha càháⁿ ndɨhɨ ñàhá‑yu xii‑dé.
12 E um certo Ananias, homem piedoso conforme a lei, que tinha bom testemunho de todos os judeus que ali moravam,
13 Te ní quexìo‑dé núú ndécù‑í, te ní cachí‑dé: “Yòhó té Sàulú, tée ndècu ndɨhɨ‑í ichi Xítohó Jesucrìstú, ndúha núú‑n”, càchí‑dé. Te òré‑ni ní nacaáⁿ núù‑í te ní xiní‑í‑dé.
13 Vindo ter comigo, e apresentando-se, disse-me: Saulo, irmão, recobra a vista. E naquela mesma hora o vi.
14 Te dǎtnùní ní cachí‑dé: “Yá Ndiǒxí ní cáháⁿ ndɨhɨ‑gá ñaní tnáhá‑ó nǐ xíndecu ndéé sanaha. Te dɨu‑gá ní cáxi ñaha‑gǎ xii‑n cuèndá quiní‑n nchàa sá vǎha cuìní‑gá cada‑n. Te quiní‑n Jèsús Yaá ñá túú cuěchi‑xi, te dɨu‑ni mee‑gǎ cáháⁿ ndɨhɨ ñaha‑gǎ xii‑n.
14 E ele disse: O Deus de nossos pais de antemão te designou para que conheças a sua vontade, e vejas aquele Justo e ouças a voz da sua boca.
15 Te cáháⁿ‑n tnǔhu Jèsús núú nchàa ñáyiu, te cáháⁿ‑n nchàa sá nǐ xiní‑n ndɨ̀hɨ nchaa sá nǐ xíndedóho‑n.
15 Porque hás de ser sua testemunha para com todos os homens do que tens visto e ouvido.
16 Tnàvíí, te quɨ́hɨ́ⁿ‑n cuàndute‑n, te cáháⁿ ndɨhɨ‑n Yǎ Ndiǒxí cuèndá cada càhnu iní‑gá nchaa sá cuèhé sá dúhá nǐ quide‑n”, duha ní cachí té Anàniás xii‑í —càchí té Pǎblú xǎhaⁿ‑dě xií‑yu.
16 E agora por que te deténs? Levanta-te, e batiza-te, e lava os teus pecados, invocando o nome do Senhor.
17 Te ní xáhaⁿ tùcu té Pǎblú:
17 E aconteceu que, tornando eu para Jerusalém, quando orava no templo, fui arrebatado para fora de mim.
18 te ní cachí‑gá: “Yáchí, quee‑n ñùú Jerusàlén, chi ñáyiu‑a vá quɨ̀ndáá iní‑yu nàcuáa ní cachí‑í cúñaha‑n xìí‑yu cuèndá‑í”, duha ní cachí‑gá xii‑í.
18 E vi aquele que me dizia: Dá-te pressa e sai apressadamente de Jerusalém; porque não receberão o teu testemunho acerca de mim.
19 Te ní xáhaⁿ‑ǐ xii‑gá: “Yòhó Xítohó Jesucrìstú, sa xìní‑n sǎ ncháá ñǎyiu nàhá‑yu sá nǐ sáháⁿ‑í ndɨ tnahá ɨɨⁿ ndɨ tnahá ɨɨⁿ veñúhu nànducu‑í ñáyiu sàndáá iní tnúhu‑n, te ní tnɨɨ‑í‑yu, ní chihi‑í‑yu vecaá, te ní táúchíùⁿ‑í ní caniha‑güedě xií‑yu.
19 E eu disse: Senhor, eles bem sabem que eu lançava na prisão e açoitava nas sinagogas os que criam em ti.
20 Te cútnàhá ní sahni‑güedé ndíi Těvá tée ní xóo cáháⁿ tnúhu‑n, te tnàhá‑í ndécú òré‑áⁿ te ní xíndeé‑í dóó cue tée ní sahni ñaha xìi ndíi. Te yúhú ní cáhàⁿ‑í sá nǐ quide váha‑güedé sá dúcáⁿ nǐ quide‑güedé”, duha ní xáhaⁿ‑ǐ xii‑gá.
20 E quando o sangue de Estêvão, tua testemunha, se derramava, também eu estava presente, e consentia na sua morte, e guardava as capas dos que o matavam.
21 Te ní cachí tnúhu‑gá xii‑í: “Cuàháⁿ chi cuìní‑í quɨ́hɨ́ⁿ‑n nchàa ñuú xícá nǔú xǐndecu cue ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél cáháⁿ‑n tnǔhu‑í”, càchí‑gá —càchí té Pǎblú xǎhaⁿ‑dě xií‑yu.
21 E disse-me: Vai, porque hei de enviar-te aos gentios de longe.
22 Te sá dúcáⁿ nǐ cáháⁿ‑dé, te ñá ní tnàhá‑gá iní‑yu cundedóho‑yu tnúhu càháⁿ‑dé. Te ɨɨⁿ‑ni nǐ cuú‑yu nchaá‑yu, te ní cuáá‑yu, te xǎhǎⁿ‑yu:
22 E ouviram-no até esta palavra, e levantaram a voz, dizendo: Tira da terra um tal homem, porque não convém que viva.
23 Te mei òré ducaⁿ nǐ cáháⁿ‑yu, te ní ndátǎ‑yu dóǒ‑yu, te ní dáquéně‑yu núú nǐnu sá sàtú iní‑yu. Te ní quéhnu‑yu ñuhu, te ní dácácòyó‑yu núú nǐnu sá ǐo sàtú iní‑yu.
23 E, clamando eles, e arrojando de si as vestes, e lançando pó para o ar,
24 Te tée cùu capitáⁿ cúnùu‑gá ní xáhaⁿ‑dě xii cue sandàdú‑dé:
24 O tribuno mandou que o levassem para a fortaleza, dizendo que o examinassem com açoites, para saber por que causa assim clamavam contra ele.
25 Te sátá nǐ dácútú ñàha‑güedé xii té Pǎblú sá cání ñàha‑güedé ní cùu, te ní xáhaⁿ‑dě xii tée cùu capitáⁿ ndécú‑ǎⁿ:
25 E, quando o estavam atando com correias, disse Paulo ao centurião que ali estava: É-vos lícito açoitar um romano, sem ser condenado?
26 Te sá dúcáⁿ nǐ cáháⁿ‑dé, te ní sáháⁿ tée cùu capitáⁿ núú těe cùnuu‑gá, te ní xáhaⁿ‑dě:
26 E, ouvindo isto, o centurião foi, e anunciou ao tribuno, dizendo: Vê o que vais fazer, porque este homem é romano.
27 Te ní sáháⁿ tée cùu capitáⁿ cúnùu‑gá ndéé núú tě Pǎblú, te ní xáhaⁿ‑dě:
27 E, vindo o tribuno, disse-lhe: Dize-me, és tu romano? E ele disse: Sim.
28 Te ní xáhaⁿ těe cùnuu‑áⁿ:
28 E respondeu o tribuno: Eu com grande soma de dinheiro alcancei este direito de cidadão. Paulo disse: Mas eu o sou de nascimento.
29 Te uuⁿni ní nacaca sata cuè tée cuáháⁿ caniha xìi‑dé ní cùu. Te ní yùhú tée tàxi tnuní sá dúcáⁿ nǐ xáhaⁿ tě Pǎblú sá těe ròmá cúú‑dě, chi ní xáhaⁿ‑dě ní dácútú ñàha‑güedé xii‑dé, núu xíǎⁿ ní yùhu‑dé.
29 E logo dele se apartaram os que o haviam de examinar; e até o tribuno teve temor, quando soube que era romano, visto que o tinha ligado.
30 Te tée tàxi tnuní sandàdú ñá ní xìní‑dé ná cuéchi ní dácáá ñǎyiu isràél dɨ́quɨ́ tě Pǎblú, núu xíǎⁿ nduu tněé ní cana‑dé cue dútú cúnùu, ndɨhɨ cue tée cùchiuⁿ, ndɨhɨ cue tée cùu sacuéhé, te ní xáhaⁿ‑dě sá cádá‑güedě jùndá cuèndá nducu tnǔhu‑güedé núú tě Pǎblú ná cuéchi ní dácáǎ‑yu dɨ́quɨ́‑dě. Te ní xáhaⁿ‑dě xii cue sandàdú sá nándàxi ñaha‑güedé cadèná ndútú‑dě, te candeca ñaha‑güedě quɨ́hɨ́ⁿ núú cádá‑güedě jùndá. Te ní sáháⁿ‑güedé ní nandaxi ñàha‑güedé xii‑dé ndécá ñàha‑güedé cuáháⁿ jùndá, te ní quexìo‑güedé, te ní ngúnutnɨ́ɨ‑dé núú cuè tée cùchiuⁿ.
30 E no dia seguinte, querendo saber ao certo a causa por que era acusado pelos judeus, soltou-o das prisões, e mandou vir o principais dos sacerdotes, e todo o seu conselho; e, trazendo Paulo, o apresentou diante deles.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.