Atos 15
Tnúhu ní cáháⁿ yǎ ndiǒxí xito cùu uú (MILNT) vs VC
1 Te ní quee ɨɨⁿ ǔú cue tée distrìtú Jùdeá cuáháⁿ‑güedé ñuú Antiòquiá, te ní sáá‑güedé, te ní xáhaⁿ‑güedě xii ñáyiu sàndáá iní tnúhu Jèsús sá nǔu vá cuǎha‑güedé sèñá ñɨɨ nchaa cue tée dàtná ní cachí ndíi Moìsés, te vá nánǐhí tàhú‑güedé.
1 Alguns homens, descendo da Judéia, puseram-se a ensinar aos irmãos o seguinte: Se não vos circuncidais, segundo o rito de Moisés, não podeis ser salvos.
2 Te sá dúcáⁿ nǐ cáháⁿ cue tée‑áⁿ, te ní ngüíta té Pǎblú ndɨhɨ té Bèé ní tenàá‑güedé cue tée‑áⁿ, chi dandàhú ñáhá‑güedě cuìní‑güedé ní cùu. Te nchaa ñáyiu sàndáá iní tnúhu‑gá ní cachí‑yu sá quɨ̀hɨ́ⁿ té Pǎblú ndɨhɨ té Bèé ndɨhɨ ɨɨⁿ ǔú‑gá‑güedé ñuú Jerusàlén. Te yàcáⁿ cada‑güedé ɨɨⁿ jùndá ndɨhɨ mee‑ni cuè tée ní táúchíúⁿ Jèsús càháⁿ tnúhu‑gá, ndɨhɨ cue tée yɨ̀ndaha ñáyiu sàndáá iní tnúhu‑gá ñuú‑áⁿ, te jùndá‑áⁿ cada ndáá‑güedé tnúhu ní cáháⁿ cue tée ní sáá ñuú Antiòquiá.
2 Originou-se então grande discussão de Paulo e Barnabé com eles, e resolveu-se que estes dois, com alguns outros irmãos, fossem tratar desta questão com os apóstolos e os anciãos em Jerusalém.
3 Te nchaa ñáyiu sàndáá iní tnúhu‑gá ní quide ndee ìní ñáhǎ‑yu xii‑güedé, te ní tnɨɨ‑güedé ichi cuáháⁿ‑güedé. Te ní yáha‑güedé distrìtú Fèniciá ndɨhɨ distrìtú Sàmariá, te yàcáⁿ ní cani‑güedé cuèndú nása ní cuu ní tuha ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél ichi Yá Ndiǒxí, te ní cudɨ́ɨ́ víhí ìní nchaa ñáyiu ní xíndedóho‑áⁿ.
3 Acompanhados {algum tempo} dos membros da comunidade, tomaram o caminho que atravessa a Fenícia e Samaria. Contaram a todos os irmãos a conversão dos gentios, o que causou a todos grande alegria.
4 Te té Pǎblú ndɨhɨ té Bèé ní ndexìo‑güedé ñuú Jerusàlén, te ío ní cudɨ́ɨ́ ìní‑yu sá nǐ ndexìo váha‑güedé. Te ndècu dava‑gá cue tée ní táúchíúⁿ Jèsús dácuàha ñaha xií‑yu tnúhu‑gá, ndɨhɨ cue tée yɨ̀ndaha ñaha xií‑yu, ndɨhɨ dava‑gá ñáyiu sàndáá iní tnúhu‑gá, te ní cani‑güedé cuèndú núǔ‑yu nàcuáa ní quide Yá Ndiǒxí ní chindee ñàha‑gá xii‑güedé ní quide‑güedé chìuⁿ‑gá.
4 Chegando a Jerusalém, foram recebidos pela comunidade, pelos apóstolos e anciãos, a quem contaram tudo o que Deus tinha feito com eles.
5 Te ndècu ɨɨⁿ úú cue tée ní tuha ichi Yá Ndiǒxí, te cue tée‑áⁿ cúú‑güedě cue tée farìséú, te ní ndacuɨ́ñɨ́‑güedé, te ní xáhaⁿ‑güedě:
5 Mas levantaram-se alguns que antes de ter abraçado a fé eram da seita dos fariseus, dizendo que era necessário circuncidar os pagãos e impor-lhes a observância da Lei de Moisés.
6 Te cue tée ní táúchíúⁿ Jèsús dacuàha ñaha xii ñáyiu tnúhu‑gá, ndɨhɨ cue tée yɨ̀ndaha ñáyiu sàndáá iní tnúhu‑gá ní quide‑güedé jùndá cuèndá ní ndatnúhu‑güedé nása cunduu.
6 Reuniram-se os apóstolos e os anciãos para tratar desta questão.
7 Te vài vihi tnúhu ní cáháⁿ‑güedé. Te té Pèlú ní ndacuɨ́ñɨ́‑dé, te ní xáhaⁿ‑dě xii‑güedé:
7 Ao fim de uma grande discussão, Pedro levantou-se e lhes disse: Irmãos, vós sabeis que já há muito tempo Deus me escolheu dentre vós, para que da minha boca os pagãos ouvissem a palavra do Evangelho e cressem.
8 Dico Yá Ndiǒxí sa nàha‑gá nása càa iní ɨɨⁿ ɨɨⁿ ñáyiu. Te cùtnuní iní‑ó sǎ cúú ìní ñáhá‑gǎ xii cue ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél, chi ní sáñaha‑gǎ Espíritú‑gá ndécú ndɨ̀hɨ́‑yu dàtná cuìní‑ndó nǐ taxi‑gá ndécú ndɨ̀hɨ nchoo.
8 Ora, Deus, que conhece os corações, testemunhou a seu respeito, dando-lhes o Espírito Santo, da mesma forma que a nós.
9 Chi Yá Ndiǒxí ɨɨⁿnuu‑ni cùu iní ñáhá‑gǎ xii‑o nchàa‑o ndɨhɨ cue ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél, chi tnàhá‑yu ní xócání‑gǎ nchaa sá cuèhé sá dúhá nǐ xóo cadá‑yu ndéé òré ní sándáá iní‑yu Jèsús.
9 Nem fez distinção alguma entre nós e eles, purificando pela fé os seus corações.
10 ¿Te ná cuèndá nchòhó cuìní‑ndó càda ñáyiu ní sándáá iní tnúhu‑gá ɨɨⁿ sá ñǎ tnàhá iní‑gá sá cádǎ‑yu? Te cuìní‑ndó dàndoho‑ndó‑yu. Te ni nchòo te ni cue ñaní tnáhá‑ó nǐ xíndecu ndéé sanaha ñǎ ní ndàcú‑yu cadá‑yu nchaa xíǎⁿ.
10 Por que, pois, provocais agora a Deus, impondo aos discípulos um jugo que nem nossos pais nem nós pudemos suportar?
11 Te vá dúcáⁿ cǎháⁿ‑ndó, chi sa nàha‑ndo sá Yǎ Ndiǒxí ní cundàhú iní ñáhá‑gǎ xii‑o, te dìó ducaⁿ nǐ quide‑gá sá nánìhí tàhú‑ó nchàa‑o. Te dɨu‑ni ducaⁿ nǐ quide‑gá ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél, te ní naníhí tàhú‑yu —càchí té Pèlú xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
11 Nós cremos que pela graça do Senhor Jesus seremos salvos, exatamente como eles.
12 Te dǎtnùní té Bèé ndɨhɨ té Pǎblú ní ngüíta‑güedé ní cáháⁿ‑güedé, te ní xíndedóho‑yu nchaa tnúhu ní cáháⁿ‑güedé. Te ní xáhaⁿ‑güedě xií‑yu nàcuáa ní chindee ñàha Yá Ndiǒxí xii‑güedé, te ní quide‑güedé vài núú sǎ vǎ yǒo tnàhí ndàcu cada, te ducaⁿ te ní cutnùní iní ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél sá ndàá càháⁿ‑güedé.
12 Toda a assembléia o ouviu silenciosamente. Em seguida, ouviram Barnabé e Paulo contar quantos milagres e prodígios Deus fizera por meio deles entre os gentios.
13 Te òré ní ndɨhɨ cuèndú ní cáháⁿ‑güedé, te té Jàcobó ní xáhaⁿ‑dě:
13 Depois de terminarem, Tiago tomou a palavra: Irmãos, ouvi-me, disse ele.
14 Té Xǐmú, àdi Pelú chi úú dɨ̀u‑dé, ní cani‑dé cuèndú nàcuáa ní quide Yá Ndiǒxí ndéé díhna ní dáquéé dɨ̀ɨⁿ‑gá ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél tnuú nchaa ñáyiu ñá túú ndècu ichi‑gá, cuèndá cuìní‑gá chiñuhu ñàhá‑yu xii‑gá.
14 Simão narrou como Deus começou a olhar para as nações pagãs para tirar delas um povo que trouxesse o seu nome.
15 Te dǎtnùní ní cáháⁿ‑dé nàcuáa ní cáháⁿ Yǎ Ndiǒxí ndéé sanaha. Te duha ní chídó tnùní cue tée ní xóo cáháⁿ tnúhu‑gá ndéé sanaha nàcuáa ní cáháⁿ‑gá, te duha ní cachí‑gá:
15 Ora, com isto concordam as palavras dos profetas, como está escrito:
16 Dàtná cuìní‑ndó cùu ɨɨⁿ vehe ní sáá te ní ngoyo te dàndaa‑güedé xito cùu uú, ducaⁿ sǎtnahá‑xi cada‑xi ɨɨⁿ nduu,
16 Depois disto voltarei, e reedificarei o tabernáculo de Davi que caiu. E reedificarei as suas ruínas, e o levantarei
17 Te ducaⁿ te vài ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél nandùcú‑yu ichi‑í te cáháⁿ ndɨhɨ ñàhá‑yu.
17 para que o resto dos homens busque o Senhor, e todas as nações, sobre as quais tem sido invocado o meu nome.
18 Duha ní cáháⁿ Yǎ Ndiǒxí, te ducaⁿ nǐ chídó tnùní cue tée ní xóo cáháⁿ tnúhu‑gá ndéé sanaha —càchí té Jàcobó xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
18 Assim fala o Senhor que faz estas coisas, coisas que ele conheceu desde a eternidade {Am 9,11s.}.
19 Te xǎhaⁿ tùcu‑dé:
19 Por isso, julgo que não se devem inquietar os que dentre os gentios se convertem a Deus.
20 Dico xìni ñuhu‑xi daquɨhɨ́ⁿ‑ó tùtú cúñaha‑o sǎ vǎ cáxí‑gǎ‑yu nchaa sá nchító‑ó ndùu táhú nchaa sá càchí‑yu cùu ndióxǐ‑yu. Te cúñaha‑o sǎ vǎ càháⁿ ndɨhɨ cue tée ñadɨ̀hɨ́ te núu ñá dɨ́ú ñàdɨhɨ́‑güedé cúǔ‑yu, te ni cuè ñáyiu dɨ̀hɨ́ vá càháⁿ ndɨhɨ́‑yu tée te núu ñá dɨ́ú yɨ̀ɨ́‑yu cùu‑güedé, te vá cáxǐ‑yu cuñú quɨtɨ cuèhné, te vá cáxǐ‑yu nɨ́ñɨ́.
20 Mas que se lhes escreva somente que se abstenham das carnes oferecidas aos ídolos, da impureza, das carnes sufocadas e do sangue.
21 Te ducaⁿ cǔñaha‑o, chi ndɨ tnahá ñuú núú ndécǔ‑yu, te xǐndecu ñáyiu isràél dácuàhá‑yu tnúhu ní chídó tnùní ndíi Moìsés, te ndɨ tnahá nduu ndètatú‑yu dàcuahá‑yu tnúhu ndíi veñúhu‑yu —càchí té Jàcobó xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
21 Porque Moisés, desde muitas gerações, tem em cada cidade seus pregadores, pois que ele é lido nas sinagogas todos os sábados.
22 Te dǎtnùní cue tée ní táúchíúⁿ Jèsús dacuàha ñaha xií‑yu tnúhu‑gá, ndɨhɨ cue tée yɨ̀ndaha ñáyiu sàndáá iní tnúhu‑gá ní cachí‑güedé sá ndúcú‑güedě ɨɨⁿ ǔú‑gá cue tée quɨ́hɨ́ⁿ ndɨhɨ té Pǎblú ndɨhɨ té Bèé ñuú Antiòquiá, te dɨu‑ni ducaⁿ nǐ cáháⁿ dava‑gá ñáyiu ndècu ichi‑gá. Te úú cue tée ní ndúcú‑güedě, ɨɨⁿ‑dé nání‑dě Sìlás, te ɨɨⁿ‑dé nání‑dě Jùdás, àdi Barsabás chi úú dɨ̀u‑dé, te cùnuu‑güedé ndɨ ndùú‑güedé.
22 Então pareceu bem aos apóstolos e aos anciãos com toda a comunidade escolher homens dentre eles e enviá-los a Antioquia com Paulo e Barnabé: Judas, que tinha o sobrenome de Barsabás, e Silas, homens notáveis entre os irmãos.
23 Te ní cadúha nchaa cue tée cùnuu tutú canehe‑güedé quɨ́hɨ́ⁿ, te duha càháⁿ‑xi:
23 Por seu intermédio enviaram a seguinte carta: "Os apóstolos e os anciãos aos irmãos de origem pagã, em Antioquia, na Síria e Cilícia, saúde!
24 nǐ níhí‑ndɨ̌ tnúhu sá ɨ̀ɨⁿ úú cue tée ndècu iha ní quixi‑güedé núú ndécú‑ndó, te ñá túú chìuⁿ ni tahu‑ndɨ́ quixi‑güedé. Te sá ɨ́ɨ́ⁿ tnǔhu ní cáháⁿ‑güedé ní xáhaⁿ‑güedě xii‑ndo sǎ ngǔndecu sèñá ñɨɨ‑ndo, te canchicúⁿ nihnu‑ndo nchàa nacuáa ní chídó tnùní ndíi Moìsés, te xíǎⁿ ní sani ɨɨⁿ ní sani úú iní‑ndó, chi ñá túú xìní‑ndó nǔu ndáá tnúhu càháⁿ‑güedé àdi ñá ndàá.
24 Temos ouvido que alguns dentre nós vos têm perturbado com palavras, transtornando os vossos espíritos, sem lhes termos dado semelhante incumbência.
25 Te ní ndatnúhu‑ndɨ́ nàcuáa cunduu sá téndàha‑ndɨ́ úú cue tée quixi‑güedé ndɨhɨ té Bèé ndɨhɨ té Pǎblú, cue tée ío cùu iní‑ndɨ́, te cue tée‑áⁿ cǎháⁿ‑güedé nàcuáa càháⁿ‑ndɨ́‑a.
25 Assim nós nos reunimos e decidimos escolher delegados e enviá-los a vós, com os nossos amados Barnabé e Paulo,
26 Te dɨu‑ni té Bèé ndɨhɨ té Pǎblú ní sáháⁿ‑güedé ní cáháⁿ‑güedé tnúhu Xítohó Jesucrìstú nchaa xichi. Te ndɨ tnahá cuáháⁿ‑güedé cuìní‑yu cahni ñàhá‑yu xii‑güedé.
26 homens que têm exposto suas vidas pelo nome de nosso Senhor Jesus Cristo.
27 Te tendaha‑ndɨ̌ té Jùdás ndɨhɨ té Sìlás quixi‑güedé tnàhá‑güedé cachí tnúhu váha‑güedé nàcuáa cuáháⁿ tnúhu càháⁿ‑ndɨ́.
27 Enviamos, portanto, Judas e Silas que de viva voz vos exporão as mesmas coisas.
28 Te dɨu‑ni ducaⁿ càháⁿ‑ndɨ́ càchí tnúhu‑ndɨ́ nàcuáa càháⁿ Espíritú Yǎ Ndiǒxí cada‑ndo, chi nchúhú vá càháⁿ‑ndɨ́ sá cádá‑ndó nchàa sá nǐ cáháⁿ ndíi Moìsés cada ñáyiu, chi ío úhú, te vá yǒo ndacu cada. Te vitna na càháⁿ‑ndɨ́ ɨɨⁿ ǔú‑ni tnúhu nàcuáa cada‑ndo.
28 Com efeito, pareceu bem ao Espírito Santo e a nós não vos impor outro peso além do seguinte indispensável:
29 Vá cáxí‑ndó sǎ nchító‑ó ndùu táhú nchaa sá càchí ñáyiu cùu ndióxǐ‑yu, te vá cáxí‑ndó nɨ̌ñɨ́, te vá cáxí‑ndó cùñú quɨtɨ cuèhné, te vá càháⁿ ndɨhɨ cue tée ñadɨ̀hɨ́ te núu ñá dɨ́ú ñàdɨhɨ́‑güedé cúǔ‑yu, te ni cuè ñáyiu dɨ̀hɨ́ vá càháⁿ ndɨhɨ́‑yu tée te núu ñá dɨ́ú yɨ̀ɨ́‑yu cùu‑güedé. Te núu na càda‑ndo nchaa nacuáa càháⁿ‑ndɨ́‑a, te cada váha‑ndo. Te vitna ío cada ndee ìní‑ndó nchàa‑ndo‑na.” Duha ní chídó tnùní‑güedé núú tùtú ní tendaha‑güedě cuáháⁿ.
29 que vos abstenhais das carnes sacrificadas aos ídolos, do sangue, da carne sufocada e da impureza. Dessas coisas fareis bem de vos guardar conscienciosamente. Adeus!
30 Te ní quide ndee ìní‑yu cue tée quɨ́hɨ́ⁿ ñuú Antiòquiá, te ducaⁿ te ní xica‑güedé cuáháⁿ‑güedé. Te òré ní quexìo‑güedé ñuú‑áⁿ, te ní cana‑güedé nchaa ñáyiu sàndáá iní tnúhu Jèsús, te ní sáñaha‑güedě tutú xií‑yu.
30 Tendo-se despedido, a delegação dirigiu-se a Antioquia. Ali reuniram a assembléia e entregaram a carta.
31 Te ní dácuáhǎ‑yu tutú ní sáñaha‑güedě‑áⁿ, te ní cudɨ́ɨ́ víhí ìní‑yu chi ío váha càháⁿ tutú‑áⁿ.
31 À sua leitura, todos se alegraram com o estímulo que ela trazia.
32 Te té Jùdás ndɨhɨ té Sìlás tnàhá‑güedé ní nduu táhú‑güedě cáháⁿ‑güedé tnúhu sá dácàhu iní ñáhá Yǎ Ndiǒxí. Te ní xáhaⁿ‑güedě vài tnúhu nàcuáa cadá‑yu, te vìhi‑gá ní cudɨ́ɨ́ ìní‑yu cadá‑yu nàcuáa càháⁿ Yǎ Ndiǒxí cadá‑yu.
32 Judas e Silas, que eram também profetas, dirigiam aos irmãos muitas palavras de exortação e de animação.
33 Te ní xíndecu‑güedé ɨɨⁿ ǔú nduu ndɨhɨ́‑yu, te dǎtnùní ní quide ndee ìní ñáhǎ‑yu xii‑güedé cuèndá sá nùhú‑güedé núú věxi‑güedé, te mee‑ni tě Jùdás cuánuhú‑dé.
33 Demoraram-se ali por algum tempo. Foram depois pelos irmãos despedidos em paz, voltando aos que lhos tinham enviado.
34 Te té Sìlás ní xáhaⁿ‑dě sá vǎ nùhú‑ni‑dé.
34 {A Silas contudo, pareceu bem ficar ali, e Judas partiu sozinho.}
35 Te té Pǎblú ndɨhɨ té Bèé ní ndóo‑güedé ní cáháⁿ‑güedé tnúhu Yá Ndiǒxí ñuú Antiòquiá, te vài‑gá tucu ñáyiu Antiòquiá ní cáháⁿ‑yu tnúhu‑gá.
35 Paulo e Barnabé detiveram-se também em Antioquia, ensinando e pregando com muitos outros a palavra do Senhor.
36 Te sátá nǐ cuu cuéhé nduu, te ní xáhaⁿ tě Pǎblú xii té Bèé:
36 Ao termo de alguns dias, disse Paulo a Barnabé: Tornemos a visitar os irmãos por todas as cidades onde temos pregado a palavra do Senhor, para ver como estão passando.
37 Te té Bèé ní xáhaⁿ‑dě sá quɨ̀hɨ́ⁿ ndɨhɨ‑güedé té Juàá, àdi Mácú chi úú dɨ̀u‑dé.
37 Barnabé queria levar consigo também João, que tinha por sobrenome Marcos.
38 Dico té Pǎblú ñá ní dàña‑gá‑dé quɨ́hɨ́ⁿ té Juàá, chi ní dándǒo ñaha‑dě xii‑güedé cútnàhá ní xíndecu‑güedé Pànfiliá, te ní nacuico‑dě cuánuhú‑dé, te ñá túú‑gǎ ní sǎháⁿ ndɨhɨ ñaha‑dě xii‑güedé.
38 Paulo, porém, achava que não devia ser admitido quem se tinha separado deles em Panfília e não os havia acompanhado no ministério.
39 Xíǎⁿ ní cuu ní tenàá tnáhá tě Bèé ndɨhɨ té Pǎblú, te ichi càa ichi caa ní cuu‑güedé. Te té Bèé ndɨhɨ té Mǎcú ní quée‑güedé bàrcú cuáháⁿ‑güedé Chìpré.
39 Houve tal discussão que se separaram um do outro, e Barnabé, levando consigo Marcos, navegou para Chipre.
40 Te té Pǎblú ní xáhaⁿ‑dě xii té Sìlás sá quɨ̀hɨ́ⁿ ndɨhɨ ñaha‑dě, te ñáyiu sàndáá iní‑xi tnúhu Jèsús ní cáháⁿ ndɨhɨ́‑yu Yá Ndiǒxí sá chíndèe ñaha‑gá xii‑güedé.
40 Paulo, porém, tendo escolhido Silas, e depois de ter sido recomendado pelos irmãos à graça do Senhor, partiu.
41 Te ní xica‑güedé cuáháⁿ‑güedé te ní yáha‑güedé nɨhìí distrìtú Sìriá ndɨhɨ distrìtú Cìliciá. Te ní cáháⁿ‑güedé tnúhu Jèsús núú nchàa ñáyiu ní sándáá iní tnúhu‑gá, núu xíǎⁿ ío‑gá ní cudɨ́ɨ́ ìní‑yu cadá‑yu nàcuáa càháⁿ Yǎ Ndiǒxí.
41 Ele percorreu a Síria, a Cilícia, confirmando as comunidades.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.