Atos 15
Tnúhu ní cáháⁿ yǎ ndiǒxí xito cùu uú (MILNT) vs NVT
1 Te ní quee ɨɨⁿ ǔú cue tée distrìtú Jùdeá cuáháⁿ‑güedé ñuú Antiòquiá, te ní sáá‑güedé, te ní xáhaⁿ‑güedě xii ñáyiu sàndáá iní tnúhu Jèsús sá nǔu vá cuǎha‑güedé sèñá ñɨɨ nchaa cue tée dàtná ní cachí ndíi Moìsés, te vá nánǐhí tàhú‑güedé.
1 Chegaram a Antioquia alguns homens da Judeia e começaram a ensinar aos irmãos: “A menos que sejam circuncidados, conforme exige a lei de Moisés, vocês não poderão ser salvos”.
2 Te sá dúcáⁿ nǐ cáháⁿ cue tée‑áⁿ, te ní ngüíta té Pǎblú ndɨhɨ té Bèé ní tenàá‑güedé cue tée‑áⁿ, chi dandàhú ñáhá‑güedě cuìní‑güedé ní cùu. Te nchaa ñáyiu sàndáá iní tnúhu‑gá ní cachí‑yu sá quɨ̀hɨ́ⁿ té Pǎblú ndɨhɨ té Bèé ndɨhɨ ɨɨⁿ ǔú‑gá‑güedé ñuú Jerusàlén. Te yàcáⁿ cada‑güedé ɨɨⁿ jùndá ndɨhɨ mee‑ni cuè tée ní táúchíúⁿ Jèsús càháⁿ tnúhu‑gá, ndɨhɨ cue tée yɨ̀ndaha ñáyiu sàndáá iní tnúhu‑gá ñuú‑áⁿ, te jùndá‑áⁿ cada ndáá‑güedé tnúhu ní cáháⁿ cue tée ní sáá ñuú Antiòquiá.
2 Paulo e Barnabé discordaram deles e discutiram energicamente. Por fim, a igreja decidiu enviar Paulo e Barnabé a Jerusalém, acompanhados de alguns irmãos de Antioquia, para tratar dessa questão com os apóstolos e presbíteros.
3 Te nchaa ñáyiu sàndáá iní tnúhu‑gá ní quide ndee ìní ñáhǎ‑yu xii‑güedé, te ní tnɨɨ‑güedé ichi cuáháⁿ‑güedé. Te ní yáha‑güedé distrìtú Fèniciá ndɨhɨ distrìtú Sàmariá, te yàcáⁿ ní cani‑güedé cuèndú nása ní cuu ní tuha ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél ichi Yá Ndiǒxí, te ní cudɨ́ɨ́ víhí ìní nchaa ñáyiu ní xíndedóho‑áⁿ.
3 A igreja, portanto, enviou seus representantes a Jerusalém. No caminho, eles pararam na Fenícia e em Samaria para visitar os irmãos e contaram que os gentios também estavam sendo convertidos, o que muito alegrou a todos.
4 Te té Pǎblú ndɨhɨ té Bèé ní ndexìo‑güedé ñuú Jerusàlén, te ío ní cudɨ́ɨ́ ìní‑yu sá nǐ ndexìo váha‑güedé. Te ndècu dava‑gá cue tée ní táúchíúⁿ Jèsús dácuàha ñaha xií‑yu tnúhu‑gá, ndɨhɨ cue tée yɨ̀ndaha ñaha xií‑yu, ndɨhɨ dava‑gá ñáyiu sàndáá iní tnúhu‑gá, te ní cani‑güedé cuèndú núǔ‑yu nàcuáa ní quide Yá Ndiǒxí ní chindee ñàha‑gá xii‑güedé ní quide‑güedé chìuⁿ‑gá.
4 Quando chegaram a Jerusalém, foram bem recebidos pela igreja, pelos apóstolos e presbíteros, e relataram tudo que Deus havia feito por meio deles.
5 Te ndècu ɨɨⁿ úú cue tée ní tuha ichi Yá Ndiǒxí, te cue tée‑áⁿ cúú‑güedě cue tée farìséú, te ní ndacuɨ́ñɨ́‑güedé, te ní xáhaⁿ‑güedě:
5 Contudo, alguns dos irmãos que pertenciam à seita dos fariseus se levantaram e disseram: “É necessário que os convertidos gentios sejam circuncidados e guardem a lei de Moisés”.
6 Te cue tée ní táúchíúⁿ Jèsús dacuàha ñaha xii ñáyiu tnúhu‑gá, ndɨhɨ cue tée yɨ̀ndaha ñáyiu sàndáá iní tnúhu‑gá ní quide‑güedé jùndá cuèndá ní ndatnúhu‑güedé nása cunduu.
6 Os apóstolos e presbíteros se reuniram para decidir a questão.
7 Te vài vihi tnúhu ní cáháⁿ‑güedé. Te té Pèlú ní ndacuɨ́ñɨ́‑dé, te ní xáhaⁿ‑dě xii‑güedé:
7 Depois de uma longa discussão, Pedro se levantou e se dirigiu a eles, dizendo: “Irmãos, vocês sabem que, há muito tempo, Deus me escolheu dentre vocês para falar aos gentios a fim de que eles pudessem ouvir as boas-novas e crer.
8 Dico Yá Ndiǒxí sa nàha‑gá nása càa iní ɨɨⁿ ɨɨⁿ ñáyiu. Te cùtnuní iní‑ó sǎ cúú ìní ñáhá‑gǎ xii cue ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél, chi ní sáñaha‑gǎ Espíritú‑gá ndécú ndɨ̀hɨ́‑yu dàtná cuìní‑ndó nǐ taxi‑gá ndécú ndɨ̀hɨ nchoo.
8 Deus conhece o coração humano e confirmou que aceita os gentios ao lhes dar o Espírito Santo, como o deu a nós.
9 Chi Yá Ndiǒxí ɨɨⁿnuu‑ni cùu iní ñáhá‑gǎ xii‑o nchàa‑o ndɨhɨ cue ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél, chi tnàhá‑yu ní xócání‑gǎ nchaa sá cuèhé sá dúhá nǐ xóo cadá‑yu ndéé òré ní sándáá iní‑yu Jèsús.
9 Não fez distinção alguma entre nós e eles, pois purificou o coração deles por meio da fé.
10 ¿Te ná cuèndá nchòhó cuìní‑ndó càda ñáyiu ní sándáá iní tnúhu‑gá ɨɨⁿ sá ñǎ tnàhá iní‑gá sá cádǎ‑yu? Te cuìní‑ndó dàndoho‑ndó‑yu. Te ni nchòo te ni cue ñaní tnáhá‑ó nǐ xíndecu ndéé sanaha ñǎ ní ndàcú‑yu cadá‑yu nchaa xíǎⁿ.
10 Então por que agora vocês provocam a Deus, sobrecarregando os discípulos gentios com um jugo que nem nós nem nossos antepassados conseguimos suportar?
11 Te vá dúcáⁿ cǎháⁿ‑ndó, chi sa nàha‑ndo sá Yǎ Ndiǒxí ní cundàhú iní ñáhá‑gǎ xii‑o, te dìó ducaⁿ nǐ quide‑gá sá nánìhí tàhú‑ó nchàa‑o. Te dɨu‑ni ducaⁿ nǐ quide‑gá ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél, te ní naníhí tàhú‑yu —càchí té Pèlú xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
11 Cremos que todos, nós e eles, somos salvos da mesma forma, pela graça do Senhor Jesus”.
12 Te dǎtnùní té Bèé ndɨhɨ té Pǎblú ní ngüíta‑güedé ní cáháⁿ‑güedé, te ní xíndedóho‑yu nchaa tnúhu ní cáháⁿ‑güedé. Te ní xáhaⁿ‑güedě xií‑yu nàcuáa ní chindee ñàha Yá Ndiǒxí xii‑güedé, te ní quide‑güedé vài núú sǎ vǎ yǒo tnàhí ndàcu cada, te ducaⁿ te ní cutnùní iní ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél sá ndàá càháⁿ‑güedé.
12 Todos ouviram em silêncio enquanto Barnabé e Paulo lhes relatavam os sinais e maravilhas que Deus havia realizado por meio deles entre os gentios.
13 Te òré ní ndɨhɨ cuèndú ní cáháⁿ‑güedé, te té Jàcobó ní xáhaⁿ‑dě:
13 Quando terminaram de falar, Tiago se levantou e disse: “Irmãos, ouçam-me!
14 Té Xǐmú, àdi Pelú chi úú dɨ̀u‑dé, ní cani‑dé cuèndú nàcuáa ní quide Yá Ndiǒxí ndéé díhna ní dáquéé dɨ̀ɨⁿ‑gá ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél tnuú nchaa ñáyiu ñá túú ndècu ichi‑gá, cuèndá cuìní‑gá chiñuhu ñàhá‑yu xii‑gá.
14 Pedro lhes falou sobre como Deus visitou primeiramente os gentios para separar dentre eles um povo para si.
15 Te dǎtnùní ní cáháⁿ‑dé nàcuáa ní cáháⁿ Yǎ Ndiǒxí ndéé sanaha. Te duha ní chídó tnùní cue tée ní xóo cáháⁿ tnúhu‑gá ndéé sanaha nàcuáa ní cáháⁿ‑gá, te duha ní cachí‑gá:
15 E isso está em pleno acordo com o que disseram os profetas. Como está escrito:
16 Dàtná cuìní‑ndó cùu ɨɨⁿ vehe ní sáá te ní ngoyo te dàndaa‑güedé xito cùu uú, ducaⁿ sǎtnahá‑xi cada‑xi ɨɨⁿ nduu,
16 ‘Depois disso voltarei e restaurarei a tenda caída de Davi. Reconstruirei suas ruínas e a restaurarei,
17 Te ducaⁿ te vài ñáyiu ñá túú cùu ñáyiu isràél nandùcú‑yu ichi‑í te cáháⁿ ndɨhɨ ñàhá‑yu.
17 para que o restante da humanidade busque o Senhor, incluindo os gentios, todos os que chamei para serem meus. O Senhor falou,
18 Duha ní cáháⁿ Yǎ Ndiǒxí, te ducaⁿ nǐ chídó tnùní cue tée ní xóo cáháⁿ tnúhu‑gá ndéé sanaha —càchí té Jàcobó xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
18 aquele que tornou essas coisas conhecidas desde a eternidade’.
19 Te xǎhaⁿ tùcu‑dé:
19 “Portanto, considero que não devemos criar dificuldades para os gentios que se convertem a Deus.
20 Dico xìni ñuhu‑xi daquɨhɨ́ⁿ‑ó tùtú cúñaha‑o sǎ vǎ cáxí‑gǎ‑yu nchaa sá nchító‑ó ndùu táhú nchaa sá càchí‑yu cùu ndióxǐ‑yu. Te cúñaha‑o sǎ vǎ càháⁿ ndɨhɨ cue tée ñadɨ̀hɨ́ te núu ñá dɨ́ú ñàdɨhɨ́‑güedé cúǔ‑yu, te ni cuè ñáyiu dɨ̀hɨ́ vá càháⁿ ndɨhɨ́‑yu tée te núu ñá dɨ́ú yɨ̀ɨ́‑yu cùu‑güedé, te vá cáxǐ‑yu cuñú quɨtɨ cuèhné, te vá cáxǐ‑yu nɨ́ñɨ́.
20 Ao contrário, devemos escrever a eles dizendo-lhes que se abstenham de alimentos oferecidos a ídolos, da imoralidade sexual, da carne de animais estrangulados e do sangue.
21 Te ducaⁿ cǔñaha‑o, chi ndɨ tnahá ñuú núú ndécǔ‑yu, te xǐndecu ñáyiu isràél dácuàhá‑yu tnúhu ní chídó tnùní ndíi Moìsés, te ndɨ tnahá nduu ndètatú‑yu dàcuahá‑yu tnúhu ndíi veñúhu‑yu —càchí té Jàcobó xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
21 Pois essas leis de Moisés são pregadas todos os sábados nas sinagogas judaicas em todas as cidades há muitas gerações”.
22 Te dǎtnùní cue tée ní táúchíúⁿ Jèsús dacuàha ñaha xií‑yu tnúhu‑gá, ndɨhɨ cue tée yɨ̀ndaha ñáyiu sàndáá iní tnúhu‑gá ní cachí‑güedé sá ndúcú‑güedě ɨɨⁿ ǔú‑gá cue tée quɨ́hɨ́ⁿ ndɨhɨ té Pǎblú ndɨhɨ té Bèé ñuú Antiòquiá, te dɨu‑ni ducaⁿ nǐ cáháⁿ dava‑gá ñáyiu ndècu ichi‑gá. Te úú cue tée ní ndúcú‑güedě, ɨɨⁿ‑dé nání‑dě Sìlás, te ɨɨⁿ‑dé nání‑dě Jùdás, àdi Barsabás chi úú dɨ̀u‑dé, te cùnuu‑güedé ndɨ ndùú‑güedé.
22 Então os apóstolos e presbíteros e toda a igreja em Jerusalém escolheram representantes e os enviaram a Antioquia da Síria, com Paulo e Barnabé, para informar sobre essa decisão. Os homens escolhidos eram dois líderes entre os irmãos: Judas, também chamado Barsabás, e Silas.
23 Te ní cadúha nchaa cue tée cùnuu tutú canehe‑güedé quɨ́hɨ́ⁿ, te duha càháⁿ‑xi:
23 Esta foi a carta que levaram: “Nós, os apóstolos e presbíteros, e seus irmãos em Jerusalém, escrevemos esta carta aos irmãos gentios em Antioquia, Síria e Cilícia. Saudações.
24 nǐ níhí‑ndɨ̌ tnúhu sá ɨ̀ɨⁿ úú cue tée ndècu iha ní quixi‑güedé núú ndécú‑ndó, te ñá túú chìuⁿ ni tahu‑ndɨ́ quixi‑güedé. Te sá ɨ́ɨ́ⁿ tnǔhu ní cáháⁿ‑güedé ní xáhaⁿ‑güedě xii‑ndo sǎ ngǔndecu sèñá ñɨɨ‑ndo, te canchicúⁿ nihnu‑ndo nchàa nacuáa ní chídó tnùní ndíi Moìsés, te xíǎⁿ ní sani ɨɨⁿ ní sani úú iní‑ndó, chi ñá túú xìní‑ndó nǔu ndáá tnúhu càháⁿ‑güedé àdi ñá ndàá.
24 “Soubemos que alguns homens, que daqui saíram sem nossa autorização, têm perturbado e inquietado vocês com seu ensino.
25 Te ní ndatnúhu‑ndɨ́ nàcuáa cunduu sá téndàha‑ndɨ́ úú cue tée quixi‑güedé ndɨhɨ té Bèé ndɨhɨ té Pǎblú, cue tée ío cùu iní‑ndɨ́, te cue tée‑áⁿ cǎháⁿ‑güedé nàcuáa càháⁿ‑ndɨ́‑a.
25 Portanto, depois de chegarmos a um consenso, resolvemos enviar-lhes alguns representantes com nossos amados irmãos Barnabé e Paulo,
26 Te dɨu‑ni té Bèé ndɨhɨ té Pǎblú ní sáháⁿ‑güedé ní cáháⁿ‑güedé tnúhu Xítohó Jesucrìstú nchaa xichi. Te ndɨ tnahá cuáháⁿ‑güedé cuìní‑yu cahni ñàhá‑yu xii‑güedé.
26 que têm arriscado a vida pelo nome de nosso Senhor Jesus Cristo.
27 Te tendaha‑ndɨ̌ té Jùdás ndɨhɨ té Sìlás quixi‑güedé tnàhá‑güedé cachí tnúhu váha‑güedé nàcuáa cuáháⁿ tnúhu càháⁿ‑ndɨ́.
27 Estamos enviando Judas e Silas para confirmarem pessoalmente o que aqui escrevemos.
28 Te dɨu‑ni ducaⁿ càháⁿ‑ndɨ́ càchí tnúhu‑ndɨ́ nàcuáa càháⁿ Espíritú Yǎ Ndiǒxí cada‑ndo, chi nchúhú vá càháⁿ‑ndɨ́ sá cádá‑ndó nchàa sá nǐ cáháⁿ ndíi Moìsés cada ñáyiu, chi ío úhú, te vá yǒo ndacu cada. Te vitna na càháⁿ‑ndɨ́ ɨɨⁿ ǔú‑ni tnúhu nàcuáa cada‑ndo.
28 “Pois pareceu bem ao Espírito Santo e a nós não impor a vocês nenhum peso maior que estes poucos requisitos:
29 Vá cáxí‑ndó sǎ nchító‑ó ndùu táhú nchaa sá càchí ñáyiu cùu ndióxǐ‑yu, te vá cáxí‑ndó nɨ̌ñɨ́, te vá cáxí‑ndó cùñú quɨtɨ cuèhné, te vá càháⁿ ndɨhɨ cue tée ñadɨ̀hɨ́ te núu ñá dɨ́ú ñàdɨhɨ́‑güedé cúǔ‑yu, te ni cuè ñáyiu dɨ̀hɨ́ vá càháⁿ ndɨhɨ́‑yu tée te núu ñá dɨ́ú yɨ̀ɨ́‑yu cùu‑güedé. Te núu na càda‑ndo nchaa nacuáa càháⁿ‑ndɨ́‑a, te cada váha‑ndo. Te vitna ío cada ndee ìní‑ndó nchàa‑ndo‑na.” Duha ní chídó tnùní‑güedé núú tùtú ní tendaha‑güedě cuáháⁿ.
29 abstenham-se de comer alimentos oferecidos a ídolos, de consumir o sangue ou a carne de animais estrangulados, e de praticar a imoralidade sexual. Farão muito bem se evitarem essas coisas. “Que tudo lhes vá bem.”
30 Te ní quide ndee ìní‑yu cue tée quɨ́hɨ́ⁿ ñuú Antiòquiá, te ducaⁿ te ní xica‑güedé cuáháⁿ‑güedé. Te òré ní quexìo‑güedé ñuú‑áⁿ, te ní cana‑güedé nchaa ñáyiu sàndáá iní tnúhu Jèsús, te ní sáñaha‑güedě tutú xií‑yu.
30 Os mensageiros partiram de imediato para Antioquia, onde reuniram os irmãos e entregaram a carta.
31 Te ní dácuáhǎ‑yu tutú ní sáñaha‑güedě‑áⁿ, te ní cudɨ́ɨ́ víhí ìní‑yu chi ío váha càháⁿ tutú‑áⁿ.
31 Houve grande alegria em toda a igreja no dia em que leram essa mensagem animadora.
32 Te té Jùdás ndɨhɨ té Sìlás tnàhá‑güedé ní nduu táhú‑güedě cáháⁿ‑güedé tnúhu sá dácàhu iní ñáhá Yǎ Ndiǒxí. Te ní xáhaⁿ‑güedě vài tnúhu nàcuáa cadá‑yu, te vìhi‑gá ní cudɨ́ɨ́ ìní‑yu cadá‑yu nàcuáa càháⁿ Yǎ Ndiǒxí cadá‑yu.
32 Então Judas e Silas, ambos profetas, encorajaram e fortaleceram os irmãos com muitas palavras.
33 Te ní xíndecu‑güedé ɨɨⁿ ǔú nduu ndɨhɨ́‑yu, te dǎtnùní ní quide ndee ìní ñáhǎ‑yu xii‑güedé cuèndá sá nùhú‑güedé núú věxi‑güedé, te mee‑ni tě Jùdás cuánuhú‑dé.
33 Permaneceram ali algum tempo, e depois os irmãos os enviaram em paz de volta à igreja de Jerusalém.
34 Te té Sìlás ní xáhaⁿ‑dě sá vǎ nùhú‑ni‑dé.
34 Silas, porém, resolveu permanecer ali.
35 Te té Pǎblú ndɨhɨ té Bèé ní ndóo‑güedé ní cáháⁿ‑güedé tnúhu Yá Ndiǒxí ñuú Antiòquiá, te vài‑gá tucu ñáyiu Antiòquiá ní cáháⁿ‑yu tnúhu‑gá.
35 Paulo e Barnabé ficaram em Antioquia. Eles e muitos outros ensinavam e pregavam a palavra do Senhor naquela cidade.
36 Te sátá nǐ cuu cuéhé nduu, te ní xáhaⁿ tě Pǎblú xii té Bèé:
36 Algum tempo depois, Paulo disse a Barnabé: “Voltemos para visitar cada uma das cidades onde pregamos a palavra do Senhor, para ver como os irmãos estão indo”.
37 Te té Bèé ní xáhaⁿ‑dě sá quɨ̀hɨ́ⁿ ndɨhɨ‑güedé té Juàá, àdi Mácú chi úú dɨ̀u‑dé.
37 Barnabé queria levar João Marcos,
38 Dico té Pǎblú ñá ní dàña‑gá‑dé quɨ́hɨ́ⁿ té Juàá, chi ní dándǒo ñaha‑dě xii‑güedé cútnàhá ní xíndecu‑güedé Pànfiliá, te ní nacuico‑dě cuánuhú‑dé, te ñá túú‑gǎ ní sǎháⁿ ndɨhɨ ñaha‑dě xii‑güedé.
38 mas Paulo se opôs, pois João Marcos tinha se separado deles na Panfília, não prosseguindo com eles no trabalho.
39 Xíǎⁿ ní cuu ní tenàá tnáhá tě Bèé ndɨhɨ té Pǎblú, te ichi càa ichi caa ní cuu‑güedé. Te té Bèé ndɨhɨ té Mǎcú ní quée‑güedé bàrcú cuáháⁿ‑güedé Chìpré.
39 O desentendimento entre eles foi tão grave que os dois se separaram. Barnabé levou João Marcos e navegou para Chipre.
40 Te té Pǎblú ní xáhaⁿ‑dě xii té Sìlás sá quɨ̀hɨ́ⁿ ndɨhɨ ñaha‑dě, te ñáyiu sàndáá iní‑xi tnúhu Jèsús ní cáháⁿ ndɨhɨ́‑yu Yá Ndiǒxí sá chíndèe ñaha‑gá xii‑güedé.
40 Paulo escolheu Silas e partiu, e os irmãos o entregaram ao cuidado gracioso do Senhor.
41 Te ní xica‑güedé cuáháⁿ‑güedé te ní yáha‑güedé nɨhìí distrìtú Sìriá ndɨhɨ distrìtú Cìliciá. Te ní cáháⁿ‑güedé tnúhu Jèsús núú nchàa ñáyiu ní sándáá iní tnúhu‑gá, núu xíǎⁿ ío‑gá ní cudɨ́ɨ́ ìní‑yu cadá‑yu nàcuáa càháⁿ Yǎ Ndiǒxí.
41 Então ele viajou por toda a Síria e Cilícia, fortalecendo as igrejas de lá.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.