Marcos 5
Wakità Zəzagəla Wakità Aŋa Makəs Vok Slawda Mawga (Cameroun) (MFH) vs NAA
1 La lig la ahəŋ tabəzà à gay dərəv uda aŋa gay dərəv aŋa Galili uwana la kutso Gerasəniya la abà.
1 Jesus e os discípulos chegaram à outra margem do mar, à terra dos gerasenos.
2 Uwana Yesu adasa à ahəŋ la kəslah iyaw la afik, batsàrà dza anik anəŋà Yesu kərkər, asà à waŋ kà magagamay səla. Dza uwaga asà à waŋ kà la gày zəvay la abà, dza uwatà kà zagəla zagəla lakəl.
2 Ao desembarcar, logo um homem possuído de espírito imundo veio dos túmulos ao encontro de Jesus.
3 Adzà à ahəŋ kà la mabuwaŋ zəvay la aku. Dza aslàla vok aŋa mawaɗəŋ à ahəŋ ba amiyaka la mazakazak aw.
3 Esse homem vivia nos túmulos, e ninguém podia prendê-lo, nem mesmo com correntes.
4 Aŋuvaw tawàɗàhalla ahàl à ahəŋ la azlamatatasla ahàl, la sasala asik la azlamazakazak aŋa ada. Ama aslàhàhàŋ ala la azlamanal sasala ala. Dza aslàla vok kà makəsiŋ à ahəŋ aw.
4 Porque, tendo sido muitas vezes preso com correntes e cadeias, as cadeias foram quebradas por ele, e as correntes foram despedaçadas. E ninguém conseguia dominá-lo.
5 Koksikoksi kəla mahənay la mavakay auguzahahay la azlagəl zəvay la azlamatəkukurùh la afik la mawiyay la masàh vok aŋha la akur.
5 Andava sempre, de noite e de dia, gritando por entre os túmulos e pelos montes, ferindo-se com pedras.
6 Dza uwatà anəŋà Yesu kərkər ŋgaha ahàd la mahoyay à huma aŋha, atə̀ɗ à Yesu à huma.
6 Quando, de longe, viu Jesus, correu e prostrou-se diante dele,
7 Awiyà la ndzəɗa: “Masak à ama Yesu, Kona aŋa Zəzagəla uwana la afik. Kamkam gənava à ka, kà la sləm aŋa Zəzagəla: Sàk à gi, bàsak, kavà à gi ŋgərpa aw.”
7 gritando em alta voz: — O que você quer comigo, Jesus, Filho do Deus Altíssimo? Por Deus, peço-lhe que não me atormente!
8 Apə̀h uwaga kà, kà uwana Yesu afàl gay à gəl: “Kak zagəla zagəla: Sà à dza uwaga la kəl ala.”
8 Ele disse isto, porque Jesus tinha dito a ele: “Espírito imundo, saia desse homem!”
9 La abatà Yesu anàval: “Uwa sləm aŋak uwa?” Masla zagəla zagəla agòɗal: “Sləm gulo kà maham à ahəŋ, kà uwana anu aŋuvaw.
9 Então Jesus lhe perguntou: Ele respondeu: — Legião é o meu nome, porque somos muitos.
10 Kamkam mədəv à ka kuɗa, kakuɗək anu la gudəŋ uwanay aw!”
10 E pediu-lhe com insistência que não os mandasse para fora do país.
11 Maham à ahəŋ namzi la ahəŋ la abatà uwana tadzadzàr à vok nekwa la matəkukurùh la afik.
11 Ora, uma grande manada de porcos estava pastando ali pelo monte.
12 Azlamasasəɗok mawisiga tanàv à Yesu, tagòɗal: “Slə̀l anu à maham à ahəŋ namzi à abà pəra, và à anu tetəvi, məda à atà à gəl.”
12 E os espíritos imundos pediram a Jesus: — Mande-nos para os porcos, para que entremos neles.
13 “Aya, dàw!” Yesu agòɗ à atà. La kità azlazagəla zagəla tasà à dza uwatà lakəl ala, ŋgaha tahàd à azlanamzi à gəl gesina. Batsàrà, tahòy à ahəŋ, tavàlàh à iyaw à abà, ŋgaha tasùfàh à abà. Azlanamzi uwaga gesina kà taslà dəbow səla.
13 E Jesus o permitiu. Então, saindo os espíritos imundos, entraram nos porcos. E a manada, que era cerca de dois mil, precipitou-se despenhadeiro abaixo, para dentro do mar, onde se afogaram.
14 Azlaməna manəŋla azlanamzi tahòy aŋatà, tadàla gay uwaga kà maziŋ azladza bəza gudəŋ la azlahuɗ gudəŋ gesina la makoray uwatà. Azladza tasàhà à uda, tasà à waŋ kà manəŋ tatak uwana aɗahà vok.
14 Os que tratavam dos porcos fugiram e foram anunciá-lo na cidade e pelos campos. Então o povo saiu para ver o que tinha acontecido.
15 Uwana tabə̀z à slaka Yesu tanəŋà dza uwana agà la maham à ahəŋ zagəla zagəla lakəl, madza madzayga la lukut la vok, haŋkəli adawulla à gəl. Ləv avàl à azladza à gay. Guba akə̀s atà.
15 Aproximando-se de Jesus, viram o endemoniado, o que antes estava dominado pela legião, assentado, vestido, em perfeito juízo; e temeram.
16 Azlaməna manəŋ uwana apakà vok gesina kà, tazàhà gay aŋa dza uwana la zagəla zagəla lakəl uwarà la aŋa azlanamzi gesina bay.
16 Os que haviam presenciado os fatos contaram-lhes o que tinha acontecido ao endemoniado e também falaram a respeito dos porcos.
17 La abatà tagòɗ à Yesu: “Kamkam, sà à uda la makoray gami.” Yesu asà à afik, ahàd à slaka kəslah iyaw.
17 E começaram a pedir com insistência que Jesus se retirasse da terra deles.
18 Mok uwana adà à kəslah iyaw à afik, dza uwana agà la azlazagəla zagəla lakəl uwarà, agòɗ à Yesu: “Kamkam, asa à gi mədaw səla.”
18 Quando Jesus estava entrando no barco, aquele que antes estava possuído pelos demônios pediu com insistência que Jesus o deixasse ficar com ele.
19 Ama Yesu avàl tetəvi aw: “Wùl à huɗ gày aŋak, zàhàtàŋ uwana Sufəl Zəzagəla aɗahàkàŋ gesina lakəl aŋa uwana vok ahàmal kà kak!”, agòɗal.
19 Jesus, porém, não o permitiu; ao contrário, ordenou-lhe:
20 Dza uwaga adà aŋha zla, ŋgaha adzəkà mapahay la makoray uwana sləm aŋha gudəŋ kulo, à tatak uwana Yesu aɗahàlàŋ gesina. Azladza gesina uwana tatsə̀ɓ sləm à gay uwaga, gesina aŋatà, ləv avàl atà gay.
20 Então ele foi e começou a proclamar em Decápolis tudo o que Jesus lhe tinha feito; e todos se admiravam.
21 Yesu awùl à waŋ la gay dərəv uda anik la kəslah iyaw. La mok uwana adatsizl à ahəŋ la gay mukwà, maham à ahəŋ dza aŋuvaw ahamàl à adi.
21 Tendo Jesus voltado de barco para o outro lado, reuniu-se em volta dele uma grande multidão; e ele estava junto do mar.
22 Məŋga aŋa gày Zəzagəla asà à waŋ, sləm aŋha Yayrus. Uwana anəŋàŋ Yesu akəɗèɗ à makəla asik aŋha.
22 Então chegou um dos chefes da sinagoga, chamado Jairo, e, vendo-o, prostrou-se aos pés de Jesus
23 Anàval, agòɗal: “Bəzi dugu gulo azlàmətsay. Kamkam, sà à waŋ, kaɓək ahàl à bəzi à vok kà masla mawur ala ŋgaha kà masla aɓəz sifa aŋha aya.”
23 e lhe pediu com insistência: — Minha filhinha está morrendo; venha impor as mãos sobre ela, para que seja salva e viva.
24 Yesu asà à afik, tahàd atà səla, maham à ahəŋ dza aŋuvaw taŋìsl Yesu.
24 Jesus foi com ele. Uma grande multidão seguia Jesus, apertando-o de todos os lados.
25 Mis anik la ahəŋ la abatà, aŋiz akəllal à tsəh ala dagay mavakay kulo gəl aŋha səla.
25 Estava ali certa mulher, que, havia doze anos, vinha sofrendo de uma hemorragia.
26 Aday vok məŋga la madàh à slaka azlaməna mavàh yohof, az ləmana aŋha ala kà aŋuvaw. Ama aga ŋuləm aw: say mavədzehəŋ ala pəra.
26 Ela havia padecido muito nas mãos de vários médicos e gastado tudo o que tinha, sem, contudo, melhorar de saúde; pelo contrário, piorava cada vez mais.
27 Vərdi anik atsənàŋ tapəhay lakəl aŋa Yesu, kiya uwaga afà à vok à maham à ahəŋ dza à abà.
27 Tendo ouvido a fama de Jesus, a mulher chegou por trás, no meio da multidão, e tocou na capa dele.
28 Adzùgw la gəl aŋha: “Baŋa gədəɓani lukut aŋha pəra kà, gədàwurla”, agòɗ. Aguwà la lig aŋa Yesu, adəɓanì lukut aŋha.
28 Porque dizia: “Se eu apenas tocar na roupa dele, ficarei curada.”
29 Batsàrà makəlay aŋiz aŋha atsìzl à ahəŋ, atapà vok aŋha kà adawur ala la ɗuvats aŋha la abà.
29 E logo a hemorragia estancou, e ela sentiu no corpo que estava curada daquele mal.
30 La mok uwatà Yesu atapà kà ndzəɗa asà à uda la vok aŋha. Agolà vok à maham à ahəŋ dza à abà la magoɗay: “Uwa à uwana adəɓanì lukut gulo uwa?”
30 Jesus, reconhecendo imediatamente que dele havia saído poder, virando-se no meio da multidão, perguntou:
31 Azlaməna matapla la slaka aŋha tagòɗal: “Nəŋà maham à ahəŋ dza taŋisl ka tsi, pəra kanav madəɓiŋ ka aya ay?”
31 Os discípulos responderam: — O senhor está vendo que a multidão o aperta e ainda pergunta: “Quem me tocou?”
32 Yesu anəŋà à makəla gəl kà masəl dza uwana aɗahà uwaga.
32 Ele, porém, olhava ao redor para ver quem tinha feito aquilo.
33 Anasl adadiya à mis à vok kà uwana asə̀l uwana aɗahà vok la masla. Asà à waŋ, atə̀ɗ à makəla asik aŋa Yesu, apə̀hal dziriga aŋha gesina.
33 Então a mulher, amedrontada e trêmula, ciente do que lhe havia acontecido, veio, prostrou-se diante de Jesus e declarou-lhe toda a verdade.
34 Yesu agòɗal: “Dugu gulo, madiŋal gəl à vok aŋak awurà ka ala. Hàd la wurwur, kadawurla la ŋgərpa aŋak la abà!”
34 Então Jesus lhe disse:
35 Mok uwana Yesu apə̀h gay uwaga kà, azlaməna masləlay tasà à waŋ la mtəga aŋa Yayrus, məŋga aŋa gày madəv kuɗa, tagòɗal: “Dugu aŋak kà adamətsay, kà mana katərə̀ɓ Sufəl aya ma?”
35 Enquanto Jesus ainda falava, chegaram alguns da casa do chefe da sinagoga, dizendo: — A sua filha já morreu; por que você ainda incomoda o Mestre?
36 Ama Yesu afà sləm à gay aŋatà aw, agòɗ à Yayrus: “Ləv aval à kak à gay, kasak à madiŋal gəl à vok aw!”
36 Mas Jesus, sem levar em conta tais palavras, disse ao chefe da sinagoga:
37 Avà tetəvi à dza kà malakəŋ aw, say Piyer, Yakuba la deda aŋha Yuhana pəra.
37 Jesus não permitiu que ninguém o acompanhasse, a não ser Pedro e os irmãos Tiago e João.
38 Mok uwana abə̀z à mtəga aŋa məŋga aŋa gày madəv kuɗa, Yesu atsənà hulolo aŋa azladza, la mataway, la mawiyay məŋga.
38 Chegando à casa do chefe da sinagoga, Jesus viu o alvoroço, os que choravam e os que pranteavam muito.
39 Yesu adà à gày, agòɗ à atà: “Kà mana kadzuɗəɗəkaw la mataway ma? Dugu uwanay kà, adamətsay aw, ama adzehal pəra!”
39 Ao entrar, disse:
40 Uwana azladza tatsənà uwaga: “Uwàà...”, tasakwà à ahəŋ, takəɗàslal. Kà uwaga: “Dàw à uda gesina!”, agòɗ à atà. Say Baba la iyà aŋa dugu la azlaməna matapla la slaka aŋha makər uwatà pəra tagə̀ɗ à gày. Uwana tahàd la gày uwana la aku tahənà dugu à agu.
40 E riam-se dele. Mas Jesus, mandando que todos saíssem, levou consigo o pai e a mãe da criança e os que vieram com ele e entrou onde ela estava.
41 Yesu akə̀s bəzi dugu la ahàl, agòɗal: “Talitha koum” (Bokuba magoɗay: Bəzi dugu sà à afik, gəgoɗ à ka)
41 Tomando a criança pela mão, disse:
42 Katskats bəzi dugu asà à afik, adzəkà maday. (Mavay aŋha kà kulo gəl aŋha səla) La mok uwana tanəŋà uwaga kà, ləv avàl à atà à gay kaykay.
42 Imediatamente a menina, que tinha doze anos, se levantou e começou a andar. Então todos ficaram muito admirados.
43 Ama Yesu afàhà à atà akur à lig kà aŋuvaw, kà atà mapəh à dza anik aw. Ŋgaha agòɗ à atà: “Vàwwal tatak may!”
43 Mas Jesus ordenou-lhes expressamente que ninguém o soubesse. E mandou que dessem de comer à menina.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.