João 11
Wakità Zəzagəla Wakità Aŋa Makəs Vok Slawda Mawga (Cameroun) (MFH) vs NVI
1 Dza anik la ahəŋ, sləm aŋha Lazar, agà la ɗuvats, adzà à ahəŋ la Betaniya, la gudəŋ uwana Mariyama atà la deda aŋha Marta tadzà à ahəŋ.
1 Havia um homem chamado Lázaro. Ele era de Betânia, do povoado de Maria e de sua irmã Marta. E aconteceu que Lázaro ficou doente.
2 (Mariyama uwaga kà mis uwana adzadzàɓ amàl matərsin à Sufəl Yesu à asik à gəl, aslaslaɗà, aŋàlal la aŋidz gəl aŋha) Deda aŋha Lazar la uwana agà la ɗuvats.
2 Maria, sua irmã, era a mesma que derramara perfume sobre o Senhor e lhe enxugara os pés com os cabelos.
3 Azladeda dəgamga səla uwaga taslə̀l gay à Yesu à tsəh, tagòɗal: “Sufəl, slawda aŋak kà la ɗuvats.”
3 Então as irmãs de Lázaro mandaram dizer a Jesus: "Senhor, aquele a quem amas está doente".
4 Uwana Yesu atsənà uwaga, agòɗ: “Ɗuvats aŋa Lazar kà, ɗuvats mamamətsay aw, ama uwaga kà, kà mapəhla maslay aŋa Zəzagəla ala, uwaga la uwana adàpəhla mazləɓay aŋa Kona aŋha ala bay.”
4 Ao ouvir isso, Jesus disse: "Essa doença não acabará em morte; é para a glória de Deus, para que o Filho de Deus seja glorificado por meio dela".
5 Yesu awoyà Marta atà la Mariyama la Lazar deda aŋatà.
5 Jesus amava Marta, a irmã dela e Lázaro.
6 Mok uwana atsənàŋ kà Lazar la ɗuvats kà, adzà à ahəŋ la slaka uwatà mavakay səla aya gotənaŋ.
6 No entanto, quando ouviu falar que Lázaro estava doente, ficou mais dois dias onde estava.
7 La lig la ahəŋ, agòɗ à azlaməna matapla la slaka aŋha: “Məwùl à kutso Yahudiya!”
7 Depois disse aos seus discípulos: "Vamos voltar para a Judéia".
8 Azlaməna matapla la slaka aŋha tawulà ala: “Məŋga adasafay aw, bà nekwa nekwa azladza tayàh matsàh ka à gəl la akur, ŋgaha asa à ka mawul à abatà aya ay?”
8 Estes disseram: "Mestre, há pouco os judeus tentaram apedrejar-te e assim mesmo vais voltar para lá? "
9 Yesu agòɗ à atà: “Sa kulo gəl aŋha səla la ahəŋ la mavakay la tsəh aw takay? Kà uwana baŋa dza aday la afats, matekwiɗ atsalla aw, kà uwana anəŋa uɗaka aŋa gudəŋ à vok uwanay.
9 Jesus respondeu: "O dia não tem doze horas? Quem anda de dia não tropeça, pois vê a luz deste mundo.
10 Ama baŋa dza aday la vəɗ kà, matekwiɗ atsalla, kà uwana uɗaka la ahəŋ la masla la abà aw.”
10 Quando anda de noite, tropeça, pois nele não há luz".
11 Yesu apə̀h à atà gay uwaga ŋgaha azàtàlàŋ à gəl: “Slawda gami Lazar kà aga la madzehal gà, kà uwaga à uwana gəday aŋa madatsənəŋ ala.”
11 Depois de dizer isso, prosseguiu dizendo-lhes: "Nosso amigo Lázaro adormeceu, mas vou até lá para acordá-lo".
12 Azlaməna matapla tawulà à uda: “Sufəl, baŋa adzehal kà, adàwurla, haɗay!”
12 Seus discípulos responderam: "Senhor, se ele dorme, vai melhorar".
13 Ama Yesu kà asàl magoɗay kà Lazar kà adamətsay, ama azlaməna matapla la slaka aŋha tadzùgw lakəl aŋa madzehal deyday pəra.
13 Jesus tinha falado de sua morte, mas os seus discípulos pensaram que ele estava falando simplesmente do sono.
14 Kiya uwaga Yesu agòɗ à atà la paraka kà: “Lazar adamətsay.
14 Então lhes disse claramente: "Lázaro morreu,
15 Gi la marabay kà aŋkul, à kà uwana gi la abatà aw, ŋgaha kà akul aŋa madiŋ gi gəl à vok. Ama lagwa, məhad à slaka aŋha.”
15 e para o bem de vocês estou contente por não ter estado lá, para que vocês creiam. Mas, vamos até ele".
16 Kiya uwaga Tomas uwana tazalalla vəgal, agòɗ à azlaməna matapla anik: “Anu babay kà, məhàd kà mədàmətsay la məŋga gami.”
16 Então Tomé, chamado Dídimo, disse aos outros discípulos: "Vamos também para morrermos com ele".
17 Mok uwana Yesu adà à awtày kà, Lazar adaɗah mahənay ufaɗ la zəvay la aku.
17 Ao chegar, Jesus verificou que Lázaro já estava no sepulcro havia quatro dias.
18 Betaniya kà nekwa la Urusalima, kərkər aŋha kà bokuba magur mahoyay pəlis tekula.
18 Betânia distava cerca de três quilômetros de Jerusalém,
19 Azla Yahudiya aŋuvaw tasàhà à waŋ à mtəga Marta atà la Mariyama kà mamətsay aŋa deda aŋatà Lazar.
19 e muitos judeus tinham ido visitar Marta e Maria para confortá-las pela perda do irmão.
20 Uwana Marta atsənàŋ kà Yesu atsà à waŋ, ahàd kà matsəɗal à ama. Ama Mariyama adzà à ahəŋ à mtəga.
20 Quando Marta ouviu que Jesus estava chegando, foi encontrá-lo, mas Maria ficou em casa.
21 Marta agòɗ à Yesu: “Sufəl, agayŋa kagay la abanay kà, naka deda gulo amətsay aw.
21 Disse Marta a Jesus: "Senhor, se estivesses aqui meu irmão não teria morrido.
22 Ama lagonay babay kà, tatak uwana kadànavay à Zəzagəla gesina kà, adàvà à ka!”
22 Mas sei que, mesmo agora, Deus te dará tudo o que pedires".
23 Yesu agòɗal: “Deda aŋak adàula à uda la sifa.”
23 Disse-lhe Jesus: "O seu irmão vai ressuscitar".
24 Marta agòɗal: “Gəsəl adàwula à uda la mamətsay, la kaslà uwana azlamazimnekiɗ tadàula à uda la vuɗ makəɗ gəl à ahəŋ.”
24 Marta respondeu: "Eu sei que ele vai ressuscitar na ressurreição, no último dia".
25 Yesu agòɗal: “Gi la uwana gi masla maula azladza à uda la mamətsay, ŋgaha la sifa, dza uwana adiŋ gi gəl à vok, adàdza à ahəŋ la sifa, amiyaka kà aməts,
25 Disse-lhe Jesus: "Eu sou a ressurreição e a vida. Aquele que crê em mim, ainda que morra, viverá;
26 ŋgaha dza uwana la sifa, ŋgaha adiŋ gi gəl à vok kà, adàmətsay ɗikiɗiki aw, kadiŋ gəl à uwaga à vok nəmay?”
26 e quem vive e crê em mim, não morrerá eternamente. Você crê nisso? "
27 “Iyay Sufəl”, agòɗal, “Gədiŋal gəl à vok, kà kak Kristu, Kona aŋa Zəzagəla, uwana naka atsà à waŋ à gudəŋ à vok.”
27 Ela lhe respondeu: "Sim, Senhor, eu tenho crido que tu és o Cristo, o Filho de Deus que devia vir ao mundo".
28 Mok uwana Marta adapəh gay uwaga, ahàd, azàla deda aŋha Mariyama, agòɗal la gəl à gəl: “Məŋga gami kà, agà la abanay, ayàh ka, kà mad à awtày.”
28 E depois de dizer isso, foi para casa e, chamando à parte Maria, disse-lhe: "O Mestre está aqui e está chamando você".
29 Mok uwana Mariyama adatsən gay uwaga, asà à afik amərà vok kà mad à slaka Yesu.
29 Ao ouvir isso, Maria levantou-se depressa e foi ao encontro dele.
30 Mok uwatà kà, Yesu kà, adabəz à huɗ gudəŋ à abà dadàŋ aw, alə̀g la slaka uwana tagagàm la Marta.
30 Jesus ainda não tinha entrado no povoado, mas estava no lugar onde Marta o encontrara.
31 Uwana azla Yahudiya, uwana atà la kay la slaka Mariyama kà matabla gay à ahəŋ, tanəŋàŋ asà à uda la mamər vok kà, tanəfà à uda. Tadzùgw kà, adàla kà matuway à gəl zəvay tagòɗ.
31 Quando notaram que ela se levantou depressa e saiu, os judeus, que a estavam confortando em casa, seguiram-na, supondo que ela ia ao sepulcro, para ali chorar.
32 Mok uwana Mariyama adabəz à slaka uwana Yesu kà agà la abatà, atə̀ɗ à makəla asik aŋha la makədeɗay, ŋgaha agòɗal: “Sufəl, à magay kagay la abanay kà, naka deda gulo kà amətsay aw.”
32 Chegando ao lugar onde Jesus estava e vendo-o, Maria prostrou-se aos seus pés e disse: "Senhor, se estivesses aqui meu irmão não teria morrido".
33 Uwana Yesu anəŋà, atuway la azla Yahudiya uwana tasà à waŋ atà nna bay tataway, huɗ kut, ləv agòɗal kà uwaga.
33 Ao ver chorando Maria e os judeus que a acompanhavam, Jesus agitou-se no espírito e perturbou-se.
34 Anàv atà: “Kalàw ma uwala?” Tagòɗal: “Sufəl, sà à waŋ, kanəŋa slaka uwana tallà à abà.”
34 "Onde o colocaram? ", perguntou ele. "Vem e vê, Senhor", responderam eles.
35 Yesu atùw.
35 Jesus chorou.
36 Kiya uwaga azla Yahudiya tagòɗ: “Nə̀ŋàw mawoy masla aŋha tsi!”
36 Então os judeus disseram: "Vejam como ele o amava! "
37 Ama azlaanik la tataka aŋatà la abà tagòɗ: “Masla uwana apokwàhà yewdi à azlaguləf tak ma, kà mana asla kà maɗəɗ gay à mamətsay à Lazar la vok ala aw ma?”
37 Mas alguns deles disseram: "Ele, que abriu os olhos do cego, não poderia ter impedido que este homem morresse? "
38 Bà gotənaŋ kà, Yesu kà ləv aŋha adatəsl ala aw, ahàd à gəl zəvay. Uwaga kà tsakur, matsakal à ama gà la akur mabəlam bəlamga.
38 Jesus, outra vez profundamente comovido, foi até o sepulcro. Era uma gruta com uma pedra colocada à entrada.
39 “Zə̀ɓàwwal abəlam la gay ala!”, Yesu agòɗ à atà. Marta, deda aŋa mazimnekiɗ agòɗ: “Sufəl, azinay adagay, kà uwana adaɗah mahənay ufaɗ la aku.”
39 "Tirem a pedra", disse ele. Disse Marta, irmã do morto: "Senhor, ele já cheira mal, pois já faz quatro dias".
40 Yesu agòɗal: “Gəpə̀h à ka aw takay, kà baŋa kadiŋal gəl à vok kà, kadànəŋəŋ mazləɓay Zəzagəla, gəgòɗ à ka aw ay?”
40 Disse-lhe Jesus: "Não lhe falei que, se você cresse, veria a glória de Deus? "
41 Tazə̀ɓal abəlam la gay ala. Yesu anəŋà à zagəla la magoɗay: “Baba, kikay gəgoɗ à ka, kà uwana katsəɓ gi sləm.
41 Então tiraram a pedra. Jesus olhou para cima e disse: "Pai, eu te agradeço porque me ouviste.
42 Gəsəl kà kadatsəɓ gi sləm koksikoksi, ama uwana gəpəh uwanay kà, kà maham à ahəŋ dza uwanay tatsəɓ gi sləm lagwa, kà atà aŋa madiŋal gəl à vok, kà kak la uwana kaslə̀l gi à waŋ.”
42 Eu sabia que sempre me ouves, mas disse isso por causa do povo que está aqui, para que creia que tu me enviaste".
43 Mok uwana adapəh gay uwaga, awiyà la ndzəɗa: “Lazar, sà à lag la aku!”
43 Depois de dizer isso, Jesus bradou em alta voz: "Lázaro, venha para fora! "
44 Mazimnekiɗ asà à lag, azlaahàl la azlaasik aŋha matsafàɗ à ahəŋ à ahəŋ gà la gabaga, huɗ adi aŋha mafafaɗal nalbət à adi gà. Yesu agòɗ à atà: “Pə̀làwwàŋ ala, ŋgaha sàkàwwal, adà aŋha.”
44 O morto saiu, com as mãos e os pés envolvidos em faixas de linho, e o rosto envolto num pano. Disse-lhes Jesus: "Tirem as faixas dele e deixem-no ir".
45 Aŋuvaw la tataka azla Yahudiya uwana la abà tasà à waŋ à slaka Mariyama, tanəŋà tatak uwana Yesu aɗahàŋ gesina, tadìŋ gəl à masla à vok.
45 Muitos dos judeus que tinham vindo visitar Maria, vendo o que Jesus fizera, creram nele.
46 Ama azlaanik la tataka aŋatà la abà, tahàd à slaka azla Farisəya, tatùgw à atà uwana Yesu aɗahàŋ gesina.
46 Mas alguns deles foram contar aos fariseus o que Jesus tinha feito.
47 Kiya uwaga azla Farisəya la azlamadzahaga aŋa azlaməna mav tatak à Zəzagəla la azlaməna makoray tahamà gay à vok kà matstsəzl vok gay, tagòɗ: “Mana məɗehəŋ la dza uwanay aɗàh azlanadzipo aŋuvaw mi?
47 Então os chefes dos sacerdotes e os fariseus convocaram uma reunião do Sinédrio. "O que estamos fazendo? ", perguntaram eles. "Aí está esse homem realizando muitos sinais miraculosos.
48 Baŋa məsakal kiya uwanay, azladza gesina tadiŋ gəl à masla à vok, ŋgaha azla Rom bay tadàsa à waŋ, tadàkalah anu məŋ gày Zəzagəla gami à ahəŋ la tsəhay gami.”
48 Se o deixarmos, todos crerão nele, e então os romanos virão e tirarão tanto o nosso lugar como a nossa nação".
49 Tekula la tataka aŋatà, uwana sləm aŋha Kayyif, uwana masla agà məŋ madzahaga la mavay uwatà la tsəh, agòɗ à atà: “Kasəlaw tatak aw!
49 Então um deles, chamado Caifás, que naquele ano era o sumo sacerdote, tomou a palavra e disse: "Nada sabeis!
50 Kasəlaw kà ŋuləm dza tekula aməts kà gudəŋ gesina aŋa mazila aw takay?”
50 Não percebeis que vos é melhor que morra um homem pelo povo, e que não pereça toda a nação".
51 Apə̀h gay uwaga kà la masal aŋha aw, ama kà masla la uwana məŋ madzahaga la mavay uwatà la tsəh. Apə̀h à ahəŋ kà say Yesu amətsay, kà aŋa azla Yahudiya,
51 Ele não disse isso de si mesmo, mas, sendo o sumo sacerdote naquele ano, profetizou que Jesus morreria pela nação judaica,
52 Kà aŋa tsəhay aŋatà pəra aw, ama bay kà maham gay azlabəza aŋa Zəzagəla uwana à vok, taslə̀h gəl à ahəŋ la uda gesina.
52 e não somente por aquela nação, mas também pelos filhos de Deus que estão espalhados, para reuni-los num povo.
53 Dagay la vuɗ uwatà, azlaməŋga aŋa azla Yahudiya tatsatsə̀l vok gay, kà makəs Yesu kà makəɗay.
53 E daquele dia em diante, resolveram tirar-lhe a vida.
54 Kà uwaga à uwana Yesu auguzàh la dazuwaya, la tataka azla Yahudiya la abà aya aw. Masla ahàd à gudəŋ anik à abà la fəta, uwana sləm aŋha Efərayim, adzà à ahəŋ la abatà la azlaməna matapla la slaka aŋha.
54 Por essa razão, Jesus não andava mais publicamente entre os judeus. Ao invés disso, retirou-se para uma região próxima do deserto, para um povoado chamado Efraim, onde ficou com os seus discípulos.
55 Madəvaday aŋa Paska aŋa azla Yahudiya nekwa. Azladza gudəŋ anik anik aŋuvaw tadà à afik à Urusalima, kà uwana asà à atà matsikasl gəl ala ŋurayŋa mavakay madəvaday atsà à waŋ.
55 Ao se aproximar a Páscoa judaica, muitos foram daquela região para Jerusalém a fim de participarem das purificações cerimoniais antes da Páscoa.
56 Tayàh Yesu à mok, uwana atà la məŋ gày Zəzagəla la aku. Tanavà vok kà atà kà atà: “Mana kadzugwaw ma, adàsa à waŋ à madəvaday takay? Awma adàsa à waŋ aw ay?”
56 Continuavam procurando Jesus e, no templo, perguntavam uns aos outros: "O que vocês acham? Será que ele virá à festa? "
57 Uwana tapàh kiya uwaga kà, kà uwana azlamazdahaga aŋa azlaməna mav tatak la azla Farisəya tagòɗ kà: “Baŋa dza asəl slaka aŋha kà, apəhla ala kà maday makəsay”, tagòɗ.
57 Mas os chefes dos sacerdotes e os fariseus tinham ordenado que, se alguém soubesse onde Jesus estava, o denunciasse, para que o pudessem prender.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.