João 6

Tupana Ehay Satere Mawe Pusupuo (MAVNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Mio tã to'e kahu hawyi toto ra'yn Iesui yi Karireia hyemyi'a sakpo mekewat ihyemyi'a Tipe­riati e hap het rakat sakpo.
1 Depois disso, Jesus atravessou o lago da Galileia, que também é chamado de Tiberíades.
2 Mi'i hawyi hewat­'ymo miit'in tuwat typy'i kahato katu­pono te'e­ra­ha'at teran imisepap wo'o­moe­hãite hap kape.
2 Uma grande multidão o seguia porque eles tinham visto os milagres que Jesus tinha feito, curando os doentes.
3 Mi'i totepyi Iesui ipot'am yity'ok kape. Put'ok'e yity'ok tote hawyi ta'apyk itote topot­mu­'eria wywo.
3 Ele subiu um monte e sentou-se ali com os seus discípulos.
4 Porap put'ok'e mekewat ienuk koro hap e'at yt pya i ra'yn turan. Mi'i ienuk hap e'at pe Iuteuria hekatup aikotã sa'a­wy'i Esitu e'yi kaipywiat wanĩ­kaptia po pywiat Tupana ti'a­tue­ha­kye­ra'at irania'in hap e'at pe ta'a­tu­he­katup.
4 A Páscoa , a festa principal dos judeus, estava perto.
5 Mi'i hawyi yity'ok totepyi Iesui ta'a­kasa miit'in typy'i kahato õ'ẽ haria kape. Mi'i hawyi apo'e topot­mu'e Wiripi pe — Aikope pyi aru iwato mi'u wati­puẽti typy'i rakaria mi'u wo e.
5 Jesus olhou em volta de si e viu que uma grande multidão estava chegando perto dele. Então disse a Filipe:
6 Mio tã e Wiripi iã'ãg hamo katu­pono mi'i ikuap aikope pyi mi'u toipuẽti kuap miit'in poi hamuat hap.
6 Ele sabia muito bem o que ia fazer, mas disse isso para ver qual seria a resposta de Filipe.
7 Mi'i hawyi Wiripi tiwesat — Are pãi iwato kahato ti i'atu­mi'u sa'up uhyt e. Toĩne'en aipo pe pote 200 e'at motpap kapiat ma'ato mi'i pytkai yt put'ok'e hin i i'atu­mi'u sa'up nug hamo e Wiripi.
7 Filipe respondeu assim: — Para cada pessoa poder receber um pouco de pão, nós precisaríamos gastar mais de duzentas moedas de prata .
8 Mi'i hawyi Simãu Peteru ywyt Ãtere ipotmu'e to'e Iesui pe
8 Então um dos discípulos, André, irmão de Simão Pedro, disse:
9 — Meiũwat kurum po pe 5 a yn man Sewata iã'ỹi kawiat i'ewyte typy pira hit yn Uhyt ma'ato yt put'ok'e hin i typy'i rakaria poi hamo e.
9 — Está aqui um menino que tem cinco pães de cevada e dois peixinhos. Mas o que é isso para tanta gente?
10 Mi'i hawyi Iesui to'e topot­mu­'eria pe — Ewei'apyk to meimuẽ puo ewei'e ro miit'in me e. Mi'i hawyi te'e­ra­'apyk mopep hyp we mopep tok kahato itote pote. 5000 ihainia itote te'e­ra­'apyk.
10 Jesus disse: Então todos se sentaram. (Havia muita grama naquele lugar.) Estavam ali quase cinco mil homens.
11 Mi'i hawyi Iesui tat man hawyi waku e Tupana pe hawyi toipat'ok pat'ok topot­mu­'eria pe mekewat man toimo­wato kahato. Mi'i hawyi ipotmu­'eria tum miit'in sem me apyk haria pe. Mi'i hawyi i'ewyte pira hit typy rakat toipat'ok pat'ok i'atu­mi'u wo.
11 Em seguida Jesus pegou os pães, deu graças a Deus e os repartiu com todos; e fez o mesmo com os peixes. E todos comeram à vontade.
12 Mi'i hawyi te'e­renuk kahato i'atu'ok kahato. Mi'i hawyi to'e Iesui temiit'in me — Eweikat ro i'atu­mi'u ieĩpyt uhyt'i'in e. Yt naku i mi'u wato­mo­satek e.
12 Quando já estavam satisfeitos, ele disse aos discípulos:
13 Mi'i hawyi ta'a­tuwo 12 e'yry­sakag me topy­hu'at heĩpyt miit'in mi'u ieĩpyt 5 man yn typy pira hit kaipyi.
13 Eles ajuntaram os pedaços e encheram doze cestos com o que sobrou dos cinco pães.
14 Mi'i pote Iesui minug wakuap kapiat akasa haria te'e­ro'e to'ope — Pywo pe ti aimie­katup Mi'i Miit i'atu'e. Mi'i Miit ti Tupana Mipo­'oro tehay moherep ahepiat hanuat i'atu'e. To'iro pyno watunug meremo Mi'i Miit Aipo­rekuat no i'atu'e to'ope.
14 Os que viram esse milagre de Jesus disseram: — De fato, este é o
15 Ma'ato i'atu­wa­nẽtup hap Iesui tikuap ta'yn topy'a pe — Uinug irane ta'a­tu­po­rekuat no mi'u ky'ewi yt uimi­ky­'esat ewy i e tuwepe. Mi'i tã ne'i toikuap hawyi meremo toto ra'yn i'atu­py­'a­setpyi yity'ok kape. Tuweran ne'i toto ra'yn yt toiky­'esat i tuwepag i'atupo pe i'atu­po­rekuat no haype.
15 Jesus ficou sabendo que queriam levá-lo à força para o fazerem rei; então voltou sozinho para o monte.
16 Wãtym'i hawyi ipotmu­'eria tuwat ra'yn ihyemyi'a kape.
16 De tardinha, os discípulos de Jesus desceram até o lago.
17 Mi'i hawyi tuwe­hyt'ok yara pe hawyi tuwat ysakpo teran tawa Kawa­na'ũ kape ma'ato yt uwe i Iesui i'atu­py­'a­setpe.
17 Subiram num barco e começaram a atravessar o lago na direção da cidade de Cafarnaum. Quando já estava escuro, Jesus ainda não tinha vindo se encontrar com eles.
18 Mi'i hawyi ywytu uato put'ok'e ihyemyi'a tote. Mi'i hawyi ihy we'okmoĩ wato'in kahato.
18 De repente, um vento forte começou a soprar e a levantar as ondas.
19 Ihyemyi'a py'a­setpiat turan te'e­ra­'a­kasa ra'yn Iesui kape. Tut ra'yn i'atuupi yawa tote hewyry. Te'e­ra­'a­kasa hawyi te'e­ro­ken'ẽ kahato.
19 Os discípulos já tinham remado uns cinco ou seis quilômetros, quando viram Jesus andando em cima da água e chegando perto do barco. E ficaram com muito medo.
20 Iesui to'e i'atuepe. — Uito rat yt eweiken'ẽ tei'o e.
20 Mas Jesus disse:
21 Ta'a­tuehay kuap hawyi ereke uhyt i'atu'e. Mio tã i'atu'e hawyi Iesui teke ra'yn yara pe. Mi'i hawyi put'ok­'i­'a­tu'e aikopuo tuwat hap tote merep hap ewy Tupana inug.
21 Então eles o receberam com prazer no barco e logo chegaram ao lugar para onde estavam indo.
22 He'i­hot'ok pe ihyemyi'a sakpuaria imi'atoiat ko'i tikat ra'yn Iesui — Aikowo som toto Iesui i'atu'e. Ga'atpo ti wẽtup yara yn toĩne'en mesuwe. Mi'i puo ra'yn tuwat Iesui potmu­'eria ma'ato Iesui yt toto i i'atu'e. Aikowo som pyno toto i'atu'e.
22 No dia seguinte a multidão que estava no lado leste do lago viu que ali só havia um barco pequeno. Sabiam que Jesus não tinha embarcado com os discípulos, pois estes haviam saído sozinhos.
23 Mi'i hawyi tõ'ẽ po'og yara puo aikope sa'a­wy'i Iesui ti'a­tupoi man wo hap kape. Aikope waku e Tupana pe hap kape tõ'ẽ tõ'ẽ tawa Tipe­riati kaipyi.
23 Enquanto isso, outros barcos chegaram da cidade de Tiberíades e encostaram perto do lugar onde a multidão tinha comido pão depois de o Senhor Jesus ter dado graças.
24 Ma'ato yt ta'a­tu­puẽti Iesui i'ewyte yt ta'a­tu­puẽti i ipotmu­'eria. Mi'i tupono tuwe­hyt'ok ta'a­tue­'yara ko'i piat i ra'yn hawyi tuwat ysakpo tawa Kawa­na'ũ kape ikat hamo.
24 Quando viram que Jesus e os seus discípulos não estavam ali, subiram nos barcos e saíram para Cafarnaum a fim de procurá-lo.
25 Put'ok­'i­'a­tu'e ysakpo hawyi ta'a­tu­puẽti ta'a­tu­mikat hawyi apo'i­'a­tu'e Iesui pe — Kat puo eriot meikowo urumu'e hat i'atu'e.
25 A multidão encontrou Jesus no lado oeste do lago, e perguntaram a ele: — Mestre, quando foi que o senhor chegou aqui?
26 Ma'ato Iesui ti'a­tu­wesat — Pãi e atikuap kat hamo uikat eipe e. Eimo'ok mi'u wuat hamo yn uikat eipe e. Ma'ato atunug uimi­sepap Tupana esaika hap upi uwe sese Uito hap moherep hamo ma'ato yt eweikat hin i uwe Uito sese hap kuap hamo. Man atimo­wato kahato eimo­'a­kasa hamo uwe sese Uito hap kuap hamo ma'ato man wuat eimo'ok hap yn eweikat. Ta'i man u hap upi yn uikat eipe. Iwato kahato uimi­sepap nug hap man ati'a­tunug ehehamo uwe Uito moherep hamo ehepe wen ma'ato yt uimohey hin i aremo­herep pytkai e.
26 Jesus respondeu:
27 Yt naku i eimo'ok mi'u wuat hap yn eweikat mesuwe e. Eweikat ro mi'u sese wuat'i e'at piat eimo'ok kuap sese hamuat eimoieĩ­ne'en hamuat are e. Miit'in Yke'et tum neran kahato mi'u eimoieĩ­ne'en wuat'i e'at piat hap e mi'i tupono eweikat ro e. Uito eheyke'et tum kahato ehepe man sese katu­pono Ui'ywot waku etum no i'atuepe i'atu­mi'u sese e ra'yn uhepe e Iesui.
27 Não trabalhem a fim de conseguir a comida que se estraga, mas a fim de conseguir a comida que dura para a vida eterna. O
28 Mi'i hawyi apo'i­'a­tu'e — Aikotã som pyno Tupana tiky­'esat urutunug i'atu'e.
28 — O que é que Deus quer que a gente faça? — perguntaram eles.
29 Mi'i hawyi Iesui tiwesat — Tupana tiky­'esat kahato ti tomi­po­'oro mohey ehepiat hap e Iuteuria pe.
29 — Ele quer que vocês creiam naquele que ele enviou! — respondeu Jesus.
30 Mio tã e hawyi te'e­ro'e — Kat som pyno etunug irane iwato rakat Tupana minug ewywuat uru'a­kasa hamo ekuap hamo emohey hamo i'atu'e.
30 Eles disseram: — Que milagre o senhor vai fazer para a gente ver e crer no senhor? O que é que o senhor pode fazer?
31 Sa'a­wy'i ti Ai'y­wania tu'u man yahig note i'atu'e aikotã miwan tohenoi Esutu 16.15 pe — Atipy kaipyi Musei tum man i'atu­mi'u wo e miwan me i'atu'e.
31 Os nossos antepassados comeram o maná no deserto, como dizem as Escrituras Sagradas : “Do céu ele deu pão para eles comerem.”
32 Mi'i hawyi Iesui ti'a­tu­wesat — Mekewat man atipy kaipywiat yt Musei miium i ma'ato Ui'ywot miium. Koran tutum i ehepe wẽtup man are. Mio Ui'ywot miium na'yn man sese emoieĩne'en wuat'i e'at pianuat tutum na'yn ehepe e tuwepe e.
32 Jesus disse:
33 Tupana wat man tut ra'yn atipy kaipyi. Tutum ne'en neran wuat'i miit'in moieĩne'en hamuat e.
33 Porque o pão que Deus dá é aquele que desce do céu e dá vida ao mundo.
34 Mi'i pote te'e­ro'e tope — Urupoi ro pyno mi'i man wo Uhyt wuat'i e'at pe i'atu'e.
34 — Queremos que o senhor nos dê sempre desse pão! — pediram eles.
35 Ma'ato Iesui ti'a­tu­wesat — Mi'i man ni Uito e. Uito rat mi'u miit'in moieĩne'en hanuat e. Uwe uwe uhowawiat sut hat uimohey hanuat ti aru yt karãpe i hesy'at yt karãpe i te'y­'utui e Iesui.
35 Jesus respondeu:
36 Ha'a­wyte are ehepe — Eipe uhowawiat seha'at haria ma'ato yt uimohey i eipe are e.
36 Mas eu já disse que vocês não creem em mim, embora estejam me vendo.
37 Ui'ywot miium uhepiaria wyti aru uhowawi tõ'ẽ miit'in. Mi'iria ti aru yt karãmuo i ra'yn ati'a­tu­'aro ui'ya­ty­pepyi.
37 Todos aqueles que o Pai me dá virão a mim; e de modo nenhum jogarei fora aqueles que vierem a mim.
38 Katu­pono Uito ti ariot atipy kaipyi Uipo­'oro hat miky­'esat yne nug hamo ariot e.
38 Pois eu desci do céu para fazer a vontade daquele que me enviou e não para fazer a minha própria vontade.
39 Uipo­'oro hat miky­'esat ahenoi ehepe katu­pono toiky­'esat yt wẽtup ok i imiium ho'o­wasat ui'ya­ty­pe­pywiat hap toiky­'esat. Toiky­'esat atum i'atuepe i'atuieĩ­ne'en pakup i hap ikahuro hap e'at piat hap e.
39 E a vontade de quem me enviou é esta: que nenhum daqueles que o Pai me deu se perca, mas que eu ressuscite todos no último dia.
40 Mi'i hap Ui'ywot tiky­'esat — Uwe uwe ta'a­kasa Uha'yru kape hawyi imohey mi'i hat pe atum aru wuat'i e'at piat ieĩne'en hap e. Uwe uwe Uha'yru mohey mi'i haria ti aru Uha'yru ti'a­tu­mo­nõ'ẽ i'atu­'asyp hap kaipyi i'atuieĩ­ne'en pakup i hamo ikahuro hap e'at pe hap atiky­'esat e Ui'ywot wuat'i miit'in me mesup e Iesui.
40 Pois a vontade do meu Pai é que todos os que veem o Filho e creem nele tenham a vida eterna; e no último dia eu os ressuscitarei.
41 Mio tã e hawyi ta'a­tue­ro­mõ­pusu Iesui — Uito man atipy kaipywiat e pote.
41 Eles começaram a criticar Jesus porque ele tinha dito: “Eu sou o pão que desceu do céu.”
42 Mi'i haype te'e­ro'e to'ope — Ta'i watikuap kahato uwe en i'atu'e e'ywot uwe ety hap uruikuap i'atu'e. Ta'i Iuse sa'yru ti en i'atu'e. Katu­ponoĩ atipy kaipywiat Uito ere i'atu'e.
42 E diziam: — Este não é Jesus, filho de José? Por acaso nós não conhecemos o pai e a mãe dele? Como é que agora ele diz que desceu do céu?
43 Mi'i hawyi Iesui ti'a­tu­wesat — Wãi uhero­mõ­pusu tei'o eipe e.
43 Jesus respondeu:
44 Uipo­'oro hat Ui'ywot sese yt ehekyi i uhowawi eipy'a pe pote yt eweikosap kuap i uhowawi e. Uwe uwe uhowawiat gosap haria ti aru atenõ'ẽ i'atu­'asyp hap kaipyi ikahuro hap e'at pe are e.
44 Só poderão vir a mim aqueles que forem trazidos pelo Pai, que me enviou, e eu os ressuscitarei no último dia.
45 Sa'a­wy­'i­tewuat Tupana e hap moherep haria te'e­ro'e — Meiũran ti aru wuat'i puo Tupana ti'a­tu­mu'e miit'in i'atu'e miwan me e Iesui. Mi'i pote are'e uwe uwe ikuap Ui'ywot mienoi mi'i hat ti aru tut uhowawi e.
45 Nos
46 Yt uwe i ti mesuwat yi totiaria te'e­ra­'a­kasa Ui'ywot kape e. Mi'i rẽ wẽtup ok yn ni Tupana kapiat akasa hat. Mi'i Miit ti Tupana kaipywiat sut hat pote are e tuwepiat.
46 Isso não quer dizer que alguém já tenha visto o Pai, a não ser aquele que vem de Deus; ele já viu o Pai.
47 Pywo pe are'e ehepe uwe uwe uimohey hat ti aru toĩne'en wuat'i e'at pe ihãite ra'yn e.
47 — Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem crê tem a vida eterna.
48 Man ewy kahato Uito are uwe uwe uimohey mi'i hat ti uimi­moieĩ­ne'en hanuat topy­hu'at wuat'i e'at pe e Iesui.
48 Eu sou o pão da vida.
49 Sa'a­wy'i aha'a­se­'i'in tu'u man yahig note ma'ato mio mi'i haria yne topap ta'yn yt uwe i ra'yn mekewuat man u haria e.
49 Os antepassados de vocês comeram o maná no deserto, mas morreram.
50 Ma'ato ti mekewat atipy kaipywiat man wyti yt mi'i man ewywuat i ra'yn katu­pono uwe uwe i'u hat yt karãmuo i ra'yn topap sese e.
50 Aqui está o pão que desce do céu; e quem comer desse pão nunca morrerá.
51 Uito ti atipy kaipywiat man miit'in moieĩne'en hamuat e. Uwe uwe mi'i man i'u mi'i hat ti aru toĩne'en wuat'i e'at pe e. Mekewat uimiium man wyti uipiit e. Atum aru uipiit miit'in moieĩne'en hamuat e Iesui.
51 Eu sou o pão vivo que desceu do céu. Se alguém comer desse pão, viverá para sempre. E o pão que eu darei para que o mundo tenha vida é a minha carne.
52 Mi'i hawyi Iuteuria tu'uka to'ope sehay wo kat to'e sese Iesui hap ete — Aikotã aru pyno mekewat miit tum ahepe topiit aimi'u wo i'atu'e to'ope.
52 Aí eles começaram a discutir entre si. E perguntavam: — Como é que este homem pode dar a sua própria carne para a gente comer?
53 Mi'i pote Iesui to'e — Pywo pe ti ewetu'u ro Miit'in Yke'et pu'i i'ewyte huu wo eiwe­'y'u ro ma'ato yt pote ti aru yt kat i eheĩne'en hap sese wuat'i e'at pianuat topy­hu'at are e.
53 Então Jesus disse:
54 Uwe uwe uipu'i i'u uwe uwe uhuu wo te'y'u mi'i haria yn ni aru ipuẽti tukup­te'en hap sese mi'i haria yn atiõtem i'atu­'asyp hap kaipyi e.
54 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue tem a vida eterna, e eu o ressuscitarei no último dia.
55 Uipu'i ti mi'u kahato e uhuu sapo hy kahato e.
55 Pois a minha carne é a comida verdadeira, e o meu sangue é a bebida verdadeira.
56 Uwe uwe uipu'i uhuu u haria te'e­ro­py­hu'at uipy'a pe i'ewyte areĩne'en i'atu­py'a pe e.
56 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue vive em mim, e eu vivo nele.
57 Ui'ywot uipo­'oro hat toĩne'en tuwe­kaipyi i'ewyte Uito areĩne'en ikaipyi. Mi'i hap ewy uwe uinug tomi'u wo mi'i hat toĩne'en wuat'i e'at pe uikaipyi e Iesui.
57 O Pai, que tem a vida, foi quem me enviou, e por causa dele eu tenho a vida. Assim, também, quem se alimenta de mim terá vida por minha causa.
58 Uipu'i ti man atipy kaipywiat e. Sa'a­wy­'ite man ai'y­wania tu'u mesuwat yt uimiium ewywuat man i.
58 Este é o pão que desceu do céu. Não é como o pão que os antepassados de vocês comeram e mesmo assim morreram. Quem come deste pão viverá para sempre.
59 Mi'i u haria aha'a­se­'i'in topap yne ra'yn ma'ato uwe uwe uimiium man u haria ti aru wuat'i e'at pe toĩne'en sese e Iesui tawa Kawa­na'ũ piat Tupana mõtypot yat piaria pe.
59 Jesus disse isso quando estava ensinando na sinagoga de Cafarnaum.
60 Mi'i pote Iesui potmu­'eria irania'in te'e­ro'e to'ope — Yt aimi­ky­'esat ewy hin i aimu'e Iesui i'atu'e. Kat pote — Atum aru uhuu uipu'i eimi'u wo e Iesui ahepe i'atu'e. Yt ihay se hin i puo aimu'e mesup.
60 Muitos seguidores de Jesus ouviram isso e reclamaram: — O que ele ensina é muito difícil! Quem pode aceitar esses ensinamentos?
61 Mi'i hawyi Iesui tikuap ta'yn temiit'in ehay sa'ag tetiat hap tuwa­nẽtup hawe. Mi'i haype to'e topot­mu­'eria pe — Kat pote — Watoiat ro imienoi ewei'e eipy'a pe e.
61 Não disseram nada a Jesus, mas ele sabia que eles estavam resmungando contra ele. Por isso perguntou:
62 Yt uimohey i te apo eipe e. Pyno kat ewei'e aru mekewat meiũran Eheyke'et ta'am i ra'yn aikope toĩne'en sa'a­wy­'iwuat hap kapiat pote e. Mi'i turan aporu kat ewei'e uhetiat ui'atoiat hawyi e. Eimu'e hap uhetiat Tupana Pã'ãu e hap. Tupana Pã'ãu e hap yn eimoieĩ­ne'en kuap wuat'i e'at pe e.
62 E o que aconteceria se vocês vissem o
63 Ta'i Tupana Pã'ãu ete uhehay yt uipu'i ete uhehay e. Uhehay Mã'ãu kaipywiat eimu'e hap. Mi'i yn eimoieĩ­ne'en hap wuat'i e'at pianuat e ma'ato yt uimohey i eipe e Iesui.
63 O Espírito de Deus é quem dá a vida, mas o ser humano não pode fazer isso. As palavras que eu lhes disse são espírito e vida,
64 Yt uimohey yne i eipe e woro­ho­'okuap kahato eipe e temiit'in 70 ok pe katu­pono ha'a­wynug hawyi te toikuap uwe yt tomohey i hanuaria i'ewyte toikuap temiit toma'at sese hanuat.
64 mas mesmo assim alguns de vocês não creem. Jesus disse isso porque já sabia desde o começo quem eram os que não iam crer nele e sabia também quem ia traí-lo.
65 Mi'i haype to'e i — Yt uimohey yne i eipe aikotã are'e — Ui'ywot yt ehekyi i uhowawi eipy'a pe pote yt eweikosap kuap i uhowawi e Iesui topot­mu­'eria ran me.
65 Jesus continuou:
66 Mio tã e pote typy'i ra'yn ipotmu­'eria tuwat ra'yn Iesui upi pyi ta'a­tu­'atoiat ra'yn. Yt tuwat po'og neran i hupi.
66 Por causa disso muitos seguidores de Jesus o abandonaram e não o acompanhavam mais.
67 Mi'i hawyi to'e temiit'in sese pe 12 ok takaria pe — Eipe apo i'ewyte ra'yn ui'atoiat reran irania'in ewy e.
67 Então ele perguntou aos doze discípulos:
68 Ma'ato Simãu Peteru tiwesat Iesui — Yt rat pãi e. Yt uwe i ra'yn e'e ewywuat Urupo­rekuat e. En yn ni urumu'e kuap hat e. Emienoi yn ni urumoieĩ­ne'en wuat'i e'at piat hamuat Uruka­'iwat e. Urui'atoiat En hawyi urui'atoiat sehay wuat'i e'at piat kuap hap e.
68 Simão Pedro respondeu: — Quem é que nós vamos seguir? O senhor tem as palavras que dão vida eterna!
69 Koitywy uruimohey ra'yn En Urupo­rekuat nuat Tupana Mipo­'oro Tupana sese Sa'yru En e. Worokuap En na'yn Uhyt e. Uruikuap En na'yn urupy'a pe e Peteru Iesui pe.
69 E nós cremos e sabemos que o senhor é o Santo que Deus enviou.
70 Mi'i hawyi Iesui to'e — Uimi­'airo 12 ok takaria eipe ma'ato wẽtup ok eipy­'a­setpe ahiag kawiat e topot­mu'e Iuta etiat mekewat Simãu Ikarioti sa'yru etiat tohenoi.
70 Jesus disse:
71 Sa'a­wy'i Iesui ti'airo Iuta e hap het rakat topot­mu'e wo. Mi'i hawyi toĩne'en irania'in 12 ok takaria py'a­setpe ma'ato ihay typy rakat Iesui ma'at hanuat toĩne'en mi'i miit.
71 Ele estava falando de Judas, filho de Simão Iscariotes. Pois Judas, embora fosse um dos doze discípulos, ia trair Jesus.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.