João 9

Mam Comitancillo NT (MAM_COM) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Tej kyjaꞌtaq tikyꞌx Jesús toj jun bꞌe, xi tkaꞌyin jun ichin moẍ toj titzꞌjlin.
1 Ao passar, Jesus viu um cego de nascença.
2 Xi qqaniꞌn, a awoꞌy t-xnaqꞌtzbꞌin: Ay Aj Xnaqꞌtzil, ¿Tiꞌtzila quꞌnil s-itzꞌje ichin moẍ lo; tuꞌnpela kyiljo ttata, mo qa tuꞌnx til?
2 Seus discípulos lhe perguntaram: "Mestre, quem pecou: este homem ou seus pais, para que ele nascesse cego? "
3 O tzaj ttzaqꞌwiꞌn Jesús: Nya tuꞌn kyil ttata, ex nya tuꞌnxjo til; qalaꞌ ma tzꞌitzꞌje moẍ, noq tuꞌn tyekꞌiꞌn tipin qMan Dios tiꞌj.
3 Disse Jesus: "Nem ele nem seus pais pecaram, mas isto aconteceu para que a obra de Deus se manifestasse na vida dele.
4 A naꞌmx tex qꞌij, ilx tiꞌj tuꞌn tkubꞌ qbꞌinchin taqꞌin a tzaj chqꞌon weꞌy, quꞌn tzul kanin qnikyꞌin, aj nkyima, a jaꞌ mix aꞌl jun aku bꞌant taqꞌnin.
4 Enquanto é dia, precisamos realizar a obra daquele que me enviou. A noite se aproxima, quando ninguém pode trabalhar.
5 Loqin intiꞌnx tzaluꞌn, ayin weꞌ tzaj kye kykyaqil xjal twutz txꞌotxꞌ.
5 Enquanto estou no mundo, sou a luz do mundo".
6 Atzaj teꞌ tbꞌaj tqꞌmaꞌn ikyjo, kubꞌ ttzubꞌin twutz txꞌotxꞌ, ex kubꞌ tbꞌinchin chꞌin xoqꞌl tuꞌn taꞌl ttzi, ex ok tsuꞌn kyiꞌj twutzjo moẍ,
6 Tendo dito isso, ele cuspiu no chão, misturou terra com saliva e aplicou-a aos olhos do homem.
7 ex xi tqꞌmaꞌn te: Kux txiꞌy txjol kye twutza tojjo tkubꞌil aꞌ, Siloé tbꞌi (atzin tzꞌelpineꞌ: Chqꞌoꞌn). Ex bꞌeꞌxsin xiꞌ moẍ txjol twutz. Atzaj teꞌ tmeltzꞌaj, otaq bꞌant tkaꞌyin.
7 Então lhe disse: "Vá lavar-se no tanque de Siloé" ( que significa Enviado ). O homem foi, lavou-se e voltou vendo.
8 Ayetziꞌn t-xjalil najleqetaq nqayin tkꞌatz tja exqetziꞌn jniꞌ ojtzqilte, tej nmoꞌntaq, i jaw yolin kyxolx: ¿Ma nyapetzilaꞌ xjal lo a moẍtaq, a nkubꞌ qe qanil tmobꞌitz?
8 Seus vizinhos e os que anteriormente o tinham visto mendigando perguntaram: "Não é este o mesmo homem que costumava ficar sentado, mendigando? "
9 Attaq junjun nkyqꞌmante: Atziꞌn. Ex junjuntl nkyqꞌmaꞌntaq: Nya teꞌ, bꞌaꞌnxi chꞌime ikyx kaꞌyiꞌn. Me axjo ichin nqꞌmante: Ikytziꞌn. Ayin wejiꞌy.
9 Alguns afirmavam que era ele. Outros diziam: "Não, apenas se parece com ele". Mas ele próprio insistia: "Sou eu mesmo".
10 Bꞌeꞌxsin xi kyqanin te: Tzeꞌntzin tten ma bꞌant tkaꞌyiꞌn, chi chiꞌ.
10 "Então, como foram abertos os seus olhos? ", interrogaram-no eles.
11 Exsin i xi ttzaqꞌwin kye: Atzin ichin, a Jesús tbꞌi, xkubꞌ tbꞌinchin chꞌin xoqꞌl, exsin s-ok tsuꞌn kyiꞌj nwutza, ex tzaj tqꞌmaꞌn weꞌy: Ku t-xiꞌy ttzi tkubꞌil aꞌ, Siloé tbꞌi, ex txjomil twutzach. Kutzin, nchijiꞌy. Ẍinka. Atzaj teꞌ s-el ntxjon nwutza, bꞌeꞌx bꞌant nkaꞌyiꞌn.
11 Ele respondeu: "O homem chamado Jesus misturou terra com saliva, colocou-a nos meus olhos e me disse que fosse lavar-me em Siloé. Fui, lavei-me, e agora vejo".
12 Bꞌeꞌxsin xi kyqanin te: ¿Jaꞌtzin taꞌye ichin anetziꞌn? Ex xi tqꞌmaꞌn kye: Mi bꞌiꞌn wuꞌnch.
12 Eles lhe perguntaram: "Onde está esse homem? " "Não sei", disse ele.
13 Tuꞌnpetziꞌn, bꞌeꞌx xi kyiꞌn kywutzjo Parisey ajo ichin, a moẍtaq,
13 Levaram aos fariseus o homem que fora cego.
14 quꞌn toj jun qꞌij te ajlabꞌl, kubꞌ tbꞌinchin Jesúsjo xoqꞌl, ex kubꞌ tqꞌaniꞌn moẍ.
14 Era sábado o dia em que Jesus havia misturado terra com saliva e aberto os olhos daquele homem.
15 Ayetzin Parisey ok tentl qanilte teꞌ ichin: ¿Tzeꞌn tten otaq chi kaꞌyin twutz? Ante ichin xi tqꞌmaꞌn: Ok tsuꞌn xoqꞌl kyiꞌj nwutza, ex el ntxjoꞌn. Atziꞌn jaꞌlin, ma bꞌant nkaꞌyiꞌnch.
15 Então os fariseus também lhe perguntaram como ele recebera a visão. O homem respondeu: "Ele colocou uma mistura de terra e saliva em meus olhos, eu me lavei e agora vejo".
16 At junjun Parisey xi kyqꞌma: Ajo ichin kubꞌ tbꞌinchin ikyjo, nya te Dios teꞌ, quꞌn mina nkubꞌ tnimin qꞌij te ajlabꞌl. Me attaq junjunltl xi kyqꞌmaꞌn: ¿Tzeꞌntzin tten ikyjo? ¿Akupela bꞌant tbꞌinchin jun yekꞌbꞌil tipin nimx kyoklin, qa aj il? Tuꞌntzin ikyjo, mix mejeye kyyol, ex bꞌeꞌx bꞌaj kubꞌ kypaꞌn kyibꞌ.
16 Alguns dos fariseus disseram: "Esse homem não é de Deus, pois não guarda o sábado". Mas outros perguntavam: "Como pode um pecador fazer tais sinais miraculosos? " E houve divisão entre eles.
17 Bꞌeꞌx xi kyqanin majl teꞌ moẍtaq: ¿Yajtzin te? ¿Tiꞌtzin te ntqꞌmaꞌn tiꞌjjo ichin, ax jqonte twutza? I xi ttzaqꞌwin tej ichin: Bꞌa we wuꞌn jun yolil Tyol Dios teꞌ.
17 Tornaram, pois, a perguntar ao cego: "Que diz você a respeito dele? Foram os seus olhos que ele abriu". O homem respondeu: "Ele é um profeta".
18 Me ayetzin kye Judiy kykyꞌeꞌtaq tuꞌn txi kynimiꞌn, qa ataqjo a moẍtaq otaq bꞌant tkaꞌyin, tzmaxix xi kyniminxjo, teꞌ kytzaj kytxkoꞌn ttataꞌ a moẍtaq.
18 Os judeus não acreditaram que ele fora cego e havia sido curado enquanto não mandaram buscar os seus pais.
19 Xi kyqanin kye: ¿Atzin kykꞌwaljiꞌy lo, a nkyqꞌmaꞌn qa moẍtaq te titzꞌje? ¿Tzeꞌntzin ttentz ma bꞌant tkaꞌyin?
19 Então perguntaram: "É este o seu filho, o qual vocês dizem que nasceu cego? Como ele pode ver agora? "
20 Me atzin kye ttata xi kytzaqꞌwin: Ojtzqiꞌn qe quꞌn, qa a qkꞌwaljiꞌy, a moẍ te titzꞌje.
20 Responderam os pais: "Sabemos que ele é nosso filho e que nasceu cego.
21 Me mi bꞌiꞌn qe quꞌn tzeꞌn tten ẍi jqet twutz, ex alkye xkubꞌ qꞌaninte. Kyqaninxa te; quꞌn ma bꞌet tabꞌqꞌe, ex ax kqꞌolte tqanil.
21 Mas não sabemos como ele pode ver agora ou quem lhe abriu os olhos. Perguntem a ele. Idade ele tem; falará por si mesmo".
22 Xi kyqꞌmaꞌn ttata ikyjo noq tuꞌn kyxobꞌil kye aj Judiy, quꞌn bꞌiꞌntaq kyuꞌn, qa otaq chi kyij aj Judiy toj wen, tuꞌn tex lajet jun aꞌla toj ja te naꞌbꞌl Dios, qa ma txi kyqꞌmaꞌn qa axix Jesúsjo a Crist.
22 Seus pais disseram isso porque tinham medo dos judeus, pois estes já haviam decidido que, se alguém confessasse que Jesus era o Cristo, seria expulso da sinagoga.
23 Tuꞌnpetziꞌn, xi kyqꞌmaꞌn ttata: Kyqaninxa te; quꞌn ma bꞌet tabꞌqꞌe, ex ax kqꞌolte tqanil.
23 Foi por isso que seus pais disseram: "Idade ele tem; perguntem a ele".
24 Ayetziꞌn Judiy tzaj kytxkoꞌn juntl majljo ichin moẍtaq, ex xi kyqꞌmaꞌn te: Qꞌmantza qeꞌy twutz Dios. ¿Tiꞌn bꞌaj tiꞌja? Quꞌn bꞌiꞌn qe quꞌn qa ajo ichin anetziꞌn aj il teꞌ.
24 Pela segunda vez, chamaram o homem que fora cego e lhe disseram: "Para a glória de Deus, diga a verdade. Sabemos que esse homem é pecador".
25 Ante ichin xi ttzaqꞌwin: Qa aj il mo qa minaj; oꞌkx wejiꞌy bꞌiꞌn wuꞌn qa moẍqintaqa. Atziꞌn jaꞌlin ma bꞌant nkaꞌyiꞌn.
25 Ele respondeu: "Não sei se ele é pecador ou não. Uma coisa sei: eu era cego e agora vejo! "
26 Xi kyqanin majljo Parisey te: ¿Tzeꞌntzin s-okiy tuꞌn? ¿Tiꞌtzin xbꞌant tuꞌn, tuꞌn tjqet twutza?
26 Então lhe perguntaram: "O que ele lhe fez? Como lhe abriu os olhos? "
27 I xi ttzaqꞌwin: Ma txi nqꞌmaꞌn kyeꞌy ilaꞌ maj, me mi n-okx toj kywiꞌy. ¿Tiquꞌn kyaja tuꞌn t-xi nqꞌmaꞌntla juntl majl? ¿Bꞌalaqa kyaja tuꞌn kyok lipey tiꞌj?
27 Ele respondeu: "Eu já lhes disse, e vocês não me deram ouvidos. Por que querem ouvir outra vez? Acaso vocês também querem ser discípulos dele? "
28 Bꞌeꞌxsin i bꞌaj ok tentz yisolte, ex xi kyqꞌmaꞌn te: Ma txi lipey tiꞌjjo maꞌ ichin anetziꞌn; me metzin qe, axsa qo xela lipe qe tiꞌjjo t-xnaqꞌtzbꞌil Moisés.
28 Então o insultaram e disseram: "Discípulo dele é você! Nós somos discípulos de Moisés!
29 Quꞌn bꞌiꞌn qe quꞌn, aku te Dios o yolin tukꞌa Moisés; me ante ichin anetziꞌn, ntiꞌx chꞌin bꞌiꞌn quꞌn jaꞌ tzajnin.
29 Sabemos que Deus falou a Moisés, mas, quanto a esse, nem sabemos de onde ele vem".
30 Me atzin teꞌ ichin xi ttzaqꞌwin kye: ¿Tzeꞌnxsin tteꞌn ikyjo? Mi bꞌin kyuꞌn jaꞌ tzajnin ichin, ex ma jqet nwutza tuꞌn.
30 O homem respondeu: "Ora, isso é extraordinário! Vocês não sabem de onde ele vem, contudo ele me abriu os olhos.
31 ¿Nyapela bꞌin kyuꞌn, qa mi nchi tzaj tbꞌin Diosjo aj il? Qalaꞌ nchi tzaj tbꞌiꞌn aye nchi kꞌulin te, exqetziꞌn nkubꞌ kybꞌinchin a taj.
31 Sabemos que Deus não ouve a pecadores, mas ouve ao homem que o teme e pratica a sua vontade.
32 Quꞌn bꞌajx qbꞌiye tqanil tzmax tzaluꞌn tiꞌj jun xjal, tuꞌn tjqet twutz jun xjal tuꞌn, a moẍ teꞌ titzꞌje.
32 "Ninguém jamais ouviu que os olhos de um cego de nascença tivessem sido abertos.
33 Qa nya te Diosjo ichin lo, ¿Ma akupetla tzul Dios weꞌy tuꞌn?
33 Se esse homem não fosse de Deus, não poderia fazer coisa alguma".
34 Tuꞌnpetziꞌn xi kytzaqꞌwin te: Ntiꞌ te tajbꞌiꞌn tuꞌn tyolin qukꞌiy ikyjo, quꞌn manyor aj ilx te atxix teꞌ titzꞌjiy. ¿Ex tajnaja tuꞌn qkubꞌ t-xnaqꞌtziꞌn? Ex bꞌeꞌx etz kylajoꞌn toj ja te naꞌbꞌl Dios.
34 Diante disso, eles responderam: "Você nasceu cheio de pecado; como tem a ousadia de nos ensinar? " E o expulsaram.
35 Atzaj teꞌ tbꞌinte Jesús, qa otaq tzꞌex lajoꞌn tej ichin toj ja te naꞌbꞌl Dios, el tkꞌulbꞌin tibꞌ tukꞌa, ex xi tqanin te: ¿Niminxsiꞌn Tkꞌwal Ichin tuꞌn?
35 Jesus ouviu que o haviam expulsado, e, ao encontrá-lo, disse: "Você crê no Filho do homem? "
36 Atzin te ichin xi tqꞌmaꞌn te: Tata, qꞌmaꞌntza weꞌy ankye, tuꞌntzintla nnimiꞌn tiꞌj.
36 Perguntou o homem: "Quem é ele, Senhor, para que eu nele creia? "
37 Xi ttzaqꞌwin Jesús te: O tlixiy, ex ayintzinjiꞌy, a nchin yoliꞌn tukꞌiy.
37 Disse Jesus: "Você já o tem visto. É aquele que está falando com você".
38 Bꞌeꞌxsin kubꞌ meje ichin twutz Jesús, ex xi tqꞌmaꞌn te: Ma txi nnimiꞌn, wAjaw.
38 Então o homem disse: "Senhor, eu creio". E o adorou.
39 Bꞌeꞌx xi tqꞌmaꞌn Jesús: Ma chin ula tzaluꞌn twutz txꞌotxꞌ, tuꞌn nkawiꞌn tukꞌa tumil, tuꞌntzintla ayejo moẍqe toj kyanmin, tuꞌn tbꞌant kykaꞌyin; ex ayetziꞌn njaw kynimsin kyibꞌ, tuꞌn kyok moẍ toj kyanmin.
39 Disse Jesus: "Eu vim a este mundo para julgamento, a fim de que os cegos vejam e os que vêem se tornem cegos".
40 Ayetziꞌn junjun Parisey iteꞌtaq tukꞌa Jesús. Tej kybꞌinte ikyjo, xi kyqanin te: ¿Mej qa majqox qe moẍqo toj twutza?
40 Alguns fariseus que estavam com ele ouviram-no dizer isso e perguntaram: "Acaso nós também somos cegos? "
41 I xi ttzaqꞌwin Jesús: Noqpetzin ma tzꞌel kyetz kynikyꞌ tiꞌj qa moẍqiꞌy toj kyanmiꞌn, matla kubꞌ najsit kyetza kyil. Me tuꞌn njaw kynimsin kyibꞌa, ex noq tuꞌn kyqꞌmaꞌn qa n-el kynikyꞌa te tkyaqil, at kye kypaj tuꞌn kyila.
41 Disse Jesus: "Se vocês fossem cegos, não seriam culpados de pecado; mas agora que dizem que podem ver, a culpa de vocês permanece".

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.