Mateus 11

Onanto eto kakle fɔfɔ; Sɛkpɛle (LIP) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Lefe nǝ Yesu dílǝkǝ wǝ bakasebi lefosi inuǝ bamfo útsyǝ mǝ kusu ólosǝǝ, údu mfó úsu óte asa nnya óbe nnya letsya lǝ kǝmǝ kamǝ ku nka letsyilama mfó.
1 Quando acabou de dar essas ordens aos seus doze discípulos, Jesus saiu daquele lugar e foi ensinar e anunciar a sua mensagem nas cidades que ficavam perto dali.
2 Lefe nǝmǝǝ, se Ntuflǝsǝtidi Yohanes wǝ nkpe lǝ Aba eto diyo lɛnɔ asa nnya Yesu nlɛ buyifoo, ókpe wǝ bakasebi bǝtsyuǝ Yesu ɔflɔ.
2 João Batista estava na cadeia e, quando ouviu falar do que Cristo fazia, mandou que alguns dos seus discípulos
3 Bésu bátɔ Yesu bǝnkǝ, “Tɛyi bo. Fǝ ni utidi wǝ Yohanes lɛtɛyi nkǝ ǝǝbǝ bubǝǝ, lee bobe obamba kusu?”
3 fossem perguntar a ele: — O senhor é aquele que ia chegar ou devemos esperar outro?
4 Mfó nya Yesu dítǝ mǝ mbuayɛ nkǝ, “Bisinkli bisu bɛtɛyi Yohanes asa nnya bɛnlɛ bɔnɔ ku nnya bɛnlɛ bunyǝ.
4 Jesus respondeu:
5 Bǝnǝmba lɛ bunyǝ, nya mba leba bankpo lǝ kasɔ lɛ bɔyɛ. Mba nlɛ bufisia bufi eto ǝsuǝ lɛ bokpa, batoti lɛ bɔnɔ, balɛ bekpǝnkpǝ botakasǝ kǝnyǝnsǝ, nya banlɛ bakombo Ditiki Sɛɛ nǝmǝ bɔtɛyi.
5 Digam a ele que os cegos veem, os coxos andam, os leprosos são curados, os surdos ouvem, os mortos são ressuscitados, e os pobres recebem o
6 Diyuǝ itǝ mba dimǝnyǝ kabua saa lǝ mɛ ǝsuǝ.”
6 E felizes são aqueles que não abandonam a sua fé em mim!
7 Se Yohanes eto bakasebi bamǝ dídu bantɔɔ, Yesu édi betidi bamǝ etiki itsyi lǝ Yohanes ǝsuǝ ɔ́tɛyi nkǝ, “Se bísu Yohanes ɔflɔ lǝ mfimintii, be béfo bɛnɔ biǝ biunyǝ? Lefanto nǝ ufiebi nlɛ bɔsɔ kafe lee?
7 Quando os discípulos de João foram embora, Jesus começou a dizer ao povo o seguinte a respeito de João:
8 Be bísu kabekɔ fɛɛ? Utidi wǝ nkpe bikǝ lǝ ǝsuǝ bia laanɔ bobe lee? Betidi ba laakpe bikǝ biamfo eto oklee, Lekayo baakɛ.
8 O que foram ver? Um homem bem-vestido? Ora, os que se vestem bem moram nos palácios!
9 Bɛtɛyi mɛ lesa nǝ kon bísu kabekɔ! Biǝ biesu bebe Onanto eto unyɛlǝkǝtidi lee? Ee, lǝ sitinti wǝ uni nɛ. Fɛɛ nwǝ bínyǝǝ, so Onanto eto unyɛlǝkǝtidi kulaa tsya.
9 Então me digam: o que esperavam ver? Um
10 Itsyise Yohanes ni nwǝ ǝsuǝ báwɔni bákpe lǝ Awɔnisa Kɛnkɛ eto Kukue bǝnkǝ, Onanto átɛyi nkǝ,
10 Porque João é aquele a respeito de quem as
11 Nya nlɛ mi bɔtɛyi sitinti minkǝ Ntuflǝsǝtidi Yohanes amɔ oso utsyuǝ saa wǝ usio léle lǝ kawunsiǝ kamfo. Fɛɛ nwǝ nso bɔfɛ lǝ Onanto eto sekakedikɔɔ, amɔ oso Yohanes ǝmǝ.
11 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: de todos os homens que já nasceram, João Batista é o maior. Porém quem é menor no
12 Idu lǝ Ntuflǝsǝtidi Yohanes eto lefe ibǝ ese mɔmɔɔ, balɛ bota kekleke ku kǝnǝmisɛ lǝ kato eto sekakedikɔ siamǝ ǝsuǝ. Fɛɛ mba ńyǝ lǝ se ǝsuǝ ku kǝnǝmisɛ tinti lɛ bokplatsya bǝ beeti se bubǝ kusu.
12 Desde os dias em que João anunciava a sua mensagem, até hoje, o Reino do Céu tem sido atacado com violência, e as pessoas violentas tentam conquistá-lo.
13 Ibǝ ese lǝ Yohanes eto lefee, Onanto eto bǝnyɛlǝkǝtidi ku Moses eto afi edi etiki itsyi lǝ sekakedikɔ siamǝ ǝsuǝ.
13 Até o tempo de João, todos os
14 Nya lǝ bela biǝ biafo mɔ dítiki bɛnɔɔ, Yohanes ni Elia, wǝǝ eto bubǝ bátɛyi bǝtsyǝ.
14 E, se vocês querem crer na mensagem deles, João é Elias, que estava para vir.
15 Nwǝ ato nkpee, utsyue ato lǝ ɔnɔ.
15 Se vocês têm ouvidos para ouvir, então ouçam.
16 “Nya mɔmɔɔ, be muufi mmi eto betidi nkatesǝ ko? Beyifo fe bekpefi ba laakpe kɔyɛ lǝ asi. Lekpa lɔni afa kakpadi mǝ bǝtsyuǝ katɛyi nkǝ,
16 — Mas com quem posso comparar as pessoas de hoje? São como crianças sentadas na praça. Um grupo grita para o outro:
17 ‘Búse kusiǝkpakpa eto ese butǝ mi,
17 “Nós tocamos músicas de casamento,
18 Itsyise lefe nǝ Yohanes díbǝǝ, ókle kɛnyɛ nya wǝnnǝ nte. Nya utsyuǝ saa lɛtɛyi nkǝ, ‘Utsyi lɛwɔnɔ bua.’
18 João Batista jejua e não bebe vinho, e todos dizem: “Ele está dominado por um demônio.”
19 Fɛɛ se Utidi Eto Ubi díbǝǝ, údi únǝ. Nya utsyuǝ saa lɛtɛyi nkǝ, ‘Be utidi ǝmfo! Uyifo udikpuu ku utenǝ, mba laafo umǝnko ku babuayifo eto ɔyɛtsyuǝ!’ Fɛɛ utidi eto eyifosa ǝsuǝǝ, nya woǝlǝkǝ Onanto eto kobe ko nkpe wǝ kate nɛ.”
19 O
20 Kǝmǝ ka ǝsuǝ Yesu díyifo ayanisa kpǝ eto betidi mántsyi báwuninsǝ bafo banɔ. Nyaso ílǝ wǝ itǝ mǝ.
20 Então Jesus começou a acusar as cidades onde tinha feito muitos milagres. Ele fez isso porque os seus moradores não haviam se arrependido dos seus pecados. Jesus disse:
21 Ɔ́tɛyi nkǝ, “Mbɔbɔɛ mǝǝtǝ fǝ Korasim! Nya mbɔbɔɛ mǝǝtǝ fǝ Betsaida! Lǝ ayanisa nnya béyifo lǝ mi ete béyifo lǝ Tiro ku Sidon innii, eni mfó eto betidi ebɔtsyi bawuninsǝ kokoko, befi atoku eto mfia beti, bediki ntɔ lǝ ǝsuǝ ete bǝ bani mǝ abua.
21 — Ai de você, cidade de Corazim! Ai de você, cidade de Betsaida! Porque, se os milagres que foram feitos em vocês tivessem sido feitos nas cidades de Tiro e de Sidom, os seus moradores já teriam abandonado os seus pecados há muito tempo. E, para mostrarem que estavam arrependidos, teriam vestido roupa feita de pano grosseiro e teriam jogado cinzas na cabeça!
22 Nlɛ mi bɔtɛyi sitinti minkǝ, lǝ Lekpoyi Fɛfɛɛ, Onanto ebunyǝ Tiro ku Sidon eto kǝmǝ kaminsǝ eso mi.
22 Pois eu afirmo a vocês que, no Dia do Juízo, Deus terá mais pena de Tiro e de Sidom do que de vocês, Corazim e Betsaida.
23 Nya fǝ Kapernaum, bubu fanlɛ fǝ Onanto ebobesǝ fǝ kato? Boobokosǝ fǝ kasɔ bato fǝ bakpe lǝ ditefɛnku kǝmiǝ ke! Lǝ ayanisa nnya minyifo lǝ fǝ ete mínyifo lǝ Sodom, eni usi okpe eyo mmi!
23 E você, cidade de Cafarnaum, acha que vai subir até o céu? Pois será jogada no
24 Nlɛ fǝ bɔtɛyi sitinti minkǝ lǝ lekpo yi fɛfɛɛ, Onanto ebunyǝ Sodom kaminsǝ tinti oso fǝ!”
24 Pois eu afirmo a vocês que, no Dia do Juízo, Deus terá mais pena de Sodoma do que de você, Cafarnaum.
25 Lǝ lefe nǝmfoo, Yesu átɛyi nkǝ, “Anto, kato ku kasɔ eto Onamute. Maasɔ fǝ ani, itsyise ǝlǝkǝ asa nnya lɛkula babesibe ku bekuente áté mba lennyi kulesa.
25 Naquela ocasião Jesus disse:
26 Ee, Anto, sitinti, nko fála fǝ ibǝ itǝ nɛ.
26 Sim, ó Pai, tu tiveste prazer em fazer isso.
27 “Mɔ Anto éfi asa nnya kenke útǝ mɛ. Kuutsyuǝ saa enyi Ubi ǝmǝ enso Anto. Nya kuutsyuǝ saa enyi Anto ǝmǝ enso Ubi ǝmǝ ku mba Ubi ǝmǝ laala nkǝ wǝǝlǝkǝ wǝ oté.
27 — O meu Pai me deu todas as coisas. Ninguém sabe quem é o Filho, a não ser o Pai; e ninguém sabe quem é o Pai, a não ser o Filho e também aqueles a quem o Filho quiser mostrar quem o Pai é.
28 “Bibǝ mɔ ɔflɔ mimba ntsyi bike kinkinki bia nlɛ mi bulǝ, lǝ ntǝ lǝ bitsyǝ ɔnwɛ.
28 — Venham a mim, todos vocês que estão cansados de carregar as suas pesadas cargas, e eu lhes darei descanso.
29 Bibǝ lǝ busie mɔ bitsyike butǝ bǝtsyuǝ lǝ bekase asa bitsyiko mɔ ɔflɔ, itsyise nkpe lefonǝ nya mimbokosǝ ǝsuǝ kasɔ lǝ lɛwɔnɔ ǝsuǝ.
29 Sejam meus seguidores e aprendam comigo porque sou bondoso e tenho um coração humilde; e vocês encontrarão descanso.
30 Itsyise bitsyikǝ bia muutsyisǝ mi ǝyuǝ, nya bitsyikǝ bia muutsyisǝ mi tsya eyifo fomfloo.”
30 Os deveres que eu exijo de vocês são fáceis, e a carga que eu ponho sobre vocês é leve.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.