Marcos 8

Onanto eto kakle fɔfɔ; Sɛkpɛle (LIP) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Lǝ eyi nyamfó ǝsuǝǝ, betidi kpǝ ǝbǝ bátsya mfó. Nya se kulesa dímǝntsyǝ boodi esoo, Yesu ákpadi wǝ bakasebi óboko wǝ akɔ nya ɔ́tɛyi mǝ nkǝ,
1 Pouco tempo depois, ajuntou-se outra vez uma grande multidão. Como eles não tinham nada para comer, Jesus chamou os discípulos e disse:
2 “Betidi bamfo eto asa lɛ mɛ kaminsǝ, itsyise eyi ǝtsyǝ sɔ̃ɔ̃ ni nyamfo se bǝbǝ mɔ ɔflɔ nɛ. Nya mɔmɔɔ, kulesa ente boodi.
2 — Estou com pena dessa gente porque já faz três dias que eles estão comigo e não têm nada para comer.
3 Lǝ nyani mǝ beluu, kukpɛnsɛ ebɔlɛ mǝ kola disi lǝ kusu itsyise mǝ bǝtsyuǝ etsyi katsyontsyokɔ.”
3 Se eu os mandar para casa com fome, eles vão cair de fraqueza pelo caminho, pois alguns vieram de longe.
4 Nya wǝ bakasebi lɛtɔ wǝ bǝnkǝ, “Se utidi luunyǝ lesa utǝ betidi bamfo lǝ mfiminti mfo bǝ bedi bemi?”
4 Os discípulos perguntaram: — Como vamos encontrar, neste lugar deserto, comida que dê para toda essa gente?
5 Mfó Yesu lɛtɔ mǝ nkǝ, “Abolo asia nte mi?”
5 — Quantos pães vocês têm? — perguntou Jesus. — Sete! — responderam eles.
6 Yesu átɛyi mǝmblɛ nkǝ bǝsiǝ kasɔ. Nya úfi abolo akuanse nyamǝ, nya ɔ́sɔ Onanto ani, nya úbudi nnya úfi útǝ wǝ bakasebi nkǝ befi bǝtǝ betidi bamǝ kenke. Nya mǝ tsya dífi nnya bésiǝ bǝtǝ mǝ.
6 Aí Jesus mandou o povo sentar-se no chão. Depois pegou os sete pães e deu graças a Deus. Então os partiu e os entregou aos discípulos, e eles os distribuíram ao povo.
7 Akpɛ asiani tsya ǝtsyǝ. Yesu éfi nnya tsya nya ɔ́sɔ ani. Nya úfi nnya útǝ wǝ bakasebi nkǝ besiǝ nnya tsya bǝtǝ mǝ.
7 Eles tinham também alguns peixinhos. Jesus deu graças a Deus por eles e mandou que os discípulos os distribuíssem.
8 — ausente —
8 Todos comeram e ficaram satisfeitos; e os discípulos ainda encheram sete cestos com os pedaços que sobraram.
9 — ausente —
9 As pessoas que comeram eram mais ou menos quatro mil. Jesus mandou o povo embora,
10 Nya Yesu ku wǝ bakasebi dídufǝ lǝ ɔklɔ báyila ditumbukplɛ bésu Dalmanuta eto lekpake.
10 e, logo depois, subiu no barco com os seus discípulos, e foi para a região de Dalmanuta.
11 Farisifɔ bǝtsyuǝ ǝbǝ Yesu ɔflɔ nya bétsyiko wǝ etiki bunǝnko lǝ befi bato wǝ babe. Nyaso bátɛyi wǝ bǝ uyifo ayanisa ǝtsyuǝ ote mǝ lǝ bate bǝ Onanto ɔflɔ útsyi úbǝ.
11 Alguns fariseus chegaram e começaram a falar com Jesus. Eles queriam conseguir alguma prova contra ele e por isso pediram que ele fizesse um milagre para mostrar que o seu poder vinha mesmo de Deus.
12 Nyamfo ǝlǝ Yesu tinti nya óla ɔwɔnɔ nya ɔ́tɔ mǝ nkǝ, “Beso kon mmi eto betidi laabɛbɛ bǝ bǝǝnyǝ ayanisa fɛ lǝ bafo banɔ? Kulefe, nlɛ mi bɔtɛyi minkǝ, membuyifo ayanisa nnya eto okle bela biǝ biǝnyǝ mfo!”
12 Jesus deu um grande suspiro e disse:
13 Nya údu lǝ mǝ ɔflɔ, nya úsinkli údufǝ lǝ ɔklɔ nya ɔ́yila ditumbukplɛ nǝmǝ úsu ni lekpake nǝ nse.
13 Então Jesus foi embora. Ele subiu no barco e voltou para o lado leste do lago.
14 Kase banlɛ ditumbukplɛ nǝmǝ bɔyilaa, wǝ bakasebi bamǝ áta ǝsuǝ béntsyi abolo kpǝ.
14 Os discípulos haviam esquecido de levar pão e só tinham um pão no barco.
15 Nya Yesu lɛtɛyi mǝ nkǝ, “Bekpe kobe lǝ bitsyue ato lǝ bɛnɔ etiki itsyi lǝ oka Herodes ku Farisifɔ eto ǝyǝnkisǝsa ǝsuǝ.”
15 Jesus chamou a atenção deles, dizendo:
16 Lefe nǝmfóo, mǝ sɔ̃ɔ̃ dínyǝ mfó bánlɛ etiki búdi katɛyi bǝ, “Lee nnya buuntsyi abolo kpǝ eso ɔnlɛ bɔtɛyi nkoo?”
16 Aí os discípulos começaram a dizer uns aos outros: — Ele está dizendo isso porque não temos pão.
17 Fɛɛ se Yesu nyi etiki nnya banlɛ bɔtɛyi esoo, ɔ́tɔ mǝ nkǝ, “Beso bɛnlɛ etiki lǝ abolo butsyi ǝsuǝ? Ibǝ ese mɔmɔɔ, biǝnyǝtɔ nye bɛnɔ kasɔ? Bitidi ato ko!
17 Jesus ouviu o que eles estavam dizendo e perguntou:
18 Bekpe ǝnǝmi, tsya fɛ biǝnnyǝ! Bekpe ato, tsya fɛ biannɔ!
18 Vocês têm olhos e não enxergam? Têm ouvidos e não escutam? Não lembram
19 Bíankloma lefe nǝ ménsie abolo anɔ míntǝ betidi akpi anɔ dídi? Etsyitsya kplɛ asia nnya wɛlɛwɛlɛ díbu díyi?”
19 dos cinco pães que eu parti para cinco mil pessoas? Quantos cestos cheios de pedaços vocês recolheram? Eles responderam: — Doze.
20 Yesu esi ɔ́tɔ mǝ nkǝ, “Nya lǝ lefe nǝ mínsiǝ abolo akuanse míntǝ betidi akpi anaa, nnya wɛlɛwɛlɛ díbuu, etsyitsya asia íyi?”
20 Jesus perguntou outra vez: Eles responderam: — Sete.
21 Nya ɔ́tɔ mǝ nkǝ, “Ibǝ ese mɔmɔɔ, biante tɔ futsyǝ mini?”
21 Então Jesus perguntou:
22 Se Yesu ku wǝ bakasebi dídufǝ Betsaida, betidi bǝtsyuǝ ákpa unǝmba utsyuǝ báboko Yesu ku wǝ bakasebi ɔflɔ nya bálɛ wǝ lekpakpa bǝ lǝ ufi wǝ kɔni utǝkǝ lǝ wǝ.
22 Depois Jesus e os discípulos chegaram ao povoado de Betsaida. Algumas pessoas trouxeram um cego e pediram a Jesus que tocasse nele.
23 Yesu ákɔbe nwǝ ǝmǝ lǝ kɔni nya ókpa wǝ ɔ́bɔnko lǝ umǝ nti. Se útufǝ ntufǝ ókpo lǝ unǝmba ǝmǝ eto ǝnǝmii, úfi wǝ ani útǝkǝ lǝ wǝ ǝsuǝ, nya ɔ́tɔ wǝ nkǝ, “Alɛ lesatsyuǝ bunyǝǝ?”
23 Ele pegou o cego pela mão e o levou para fora do povoado. Então cuspiu, passou a saliva nos olhos do homem, pôs a mão sobre ele e perguntou:
24 Nya utidi ǝmǝ létakasǝ wǝ ǝnǝmi óbe kato nya ɔ́tɛyi nkǝ, “Ee, nlɛ betidi bunyǝ, tsya beyifo fe eyi. Fɛɛ balɛ bɔyɛ katsyilama.”
24 O homem olhou e disse: — Vejo pessoas; elas parecem árvores, mas estão andando.
25 Nya Yesu disi útidi wǝ ǝnǝmi. Lǝ lefe nuǝfǝ nǝmfoo, utidi ǝmǝ ásini wǝ ǝnǝmi kukɔnɔ, nya wǝ ǝnǝmi lékpa, nya únyǝ lesa saa kukɔnɔ.
25 Jesus pôs outra vez as mãos sobre os olhos dele. Dessa vez o cego olhou firme e ficou curado; aí começou a ver tudo muito bem.
26 Nya Yesu dílǝkǝ wǝ kusu nkǝ udu usu wǝ diyo, wensisinkli usu umǝ ǝmǝ nti.
26 Em seguida, Jesus mandou o homem para casa e ordenou:
27 Lǝ nnya kamaa, Yesu ku wǝ bakasebi édu mfó bésu kebuto kǝtsyuǝ ka lɛfi Kaisarea Filipi eto kasɔ eti. Nya lefe nǝ bányɛ lǝ kusu bantɔɔ, Yesu édi mǝ etiki ɔ́tɛyi nkǝ, “Bɛtɛyi mɛ, futsyǝ betidi laatɛyi bǝ wǝ mini?”
27 Depois Jesus e os seus discípulos foram para os povoados que ficam perto de Cesareia de Filipe. No caminho, ele lhes perguntou:
28 Bátɛyi wǝ bǝnkǝ, “Bǝtsyuǝ lɛ bɔtɛyi bǝ fǝ ni Ntuflǝsǝtidi Yohanes. Nya bǝtsyuǝ tsya nlɛ bɔtɛyi bǝnkǝ fǝ ni Onanto eto Unyɛlǝkǝtidi Elia. Nya bǝtsyuǝ tsya nlɛ bɔtɛyi bǝnkǝ fǝ ni Onanto eto mba lǝǝlǝkǝ wǝ kɛnyɛ eto mba kɔ eto okle ɔni.”
28 Os discípulos responderam: — Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias; e outros, que é um dos
29 Nya Yesu disi ɔ́tɔ mǝ nkǝ, “Mimi nkpǝ, owoe biebu biǝ wǝ mini?”
29 — E vocês? Quem vocês dizem que eu sou? — perguntou Jesus. — O senhor é o
30 Nya Yesu díkǝ mǝ ato nkǝ bántɛyi ku utsyuǝ saa, lesa nǝ benyi itsyi lǝ wǝ mfo.
30 Então Jesus proibiu os discípulos de contarem isso a qualquer pessoa.
31 Nya Yesu dítsyiko wǝ bakasebi asa ǝtsyuǝ bóte, ɔ́tɛyi mǝ nkǝ, “Ele bǝ ibǝ itǝ bǝ Utidi Eto Ubi nyǝ kanyi lǝ Yudafɔ eto beninǝ ku besumunyǝ ninǝ ku afi eto bateasa eto ani, bani wǝ. Boolo wǝ, tsya lǝ diyi tsyǝfǝǝ wootaka.”
31 Jesus começou a ensinar os discípulos, dizendo: — O
32 Ɔ́tɛyi mǝ nyamfo ókpasǝ, bǝ lǝ banɔ kasɔ. Nya Petro lékpa wǝ usuko ɔflɔ wonko wǝ inuǝ, nya ɔ́ninko wǝ.
32 Jesus dizia isso com toda a clareza. Então Pedro o levou para um lado e começou a repreendê-lo.
33 Tsyaa, se Yesu díkǝnsǝ óbe wǝ bakasebii, údi etiki ku lɛblɔfi ókpe Petro nkǝ, “Obansam, du mɛ lǝ ɔflɔ!” Nya ɔlɔ bɔ́tɛyi nkǝ, “Anla asa nnya Onanto lala, bomu nnya betidinini lala!”
33 Jesus virou-se, olhou para os discípulos e repreendeu Pedro, dizendo:
34 Nyaso Yesu ákpadi betidi eto ditsyukpa nǝmǝ ku wǝ bakasebi óboko wǝ ɔflɔ nya ɔ́tɛyi mǝ nkǝ, “Lǝ utsyuǝ ala nkǝ wǝǝtǝkǝko mɛɛ, ele bǝ ulǝkǝ wǝ ato ku wǝ ǝsuǝ utsyiko lǝ wǝ alasa ǝsuǝ nya lǝ utsyi wǝ uyikabie utǝkǝko mɛ.
34 Aí Jesus chamou a multidão e os discípulos e disse:
35 Itsyise nwǝ ke lela nkǝ wǝǝlǝkǝ wǝ nkpǝǝ, woo nyansǝ mu. Nya utidi wǝ ke loonyansǝ wǝ nkpǝ lǝ mɔ disi ku lǝ Ditiki Sɛɛ nǝmfo esoo, wuunyǝ nkpǝ manlo.
35 Pois quem põe os seus próprios interesses em primeiro lugar nunca terá a vida verdadeira; mas quem esquece a si mesmo por minha causa e por causa do
36 Nte kutǝkǝ ko utudi luunyǝ lǝ kawunsiǝ kamfo eto bikǝ kenke afiani wǝ bele fɛ wǝnnyǝ nkpǝ manlo?
36 O que adianta alguém ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida verdadeira?
37 Nye be utidi luufi ofloma ko bǝ lǝ unyǝ nkpǝ manlo?
37 Pois não há nada que poderá pagar para ter de volta essa vida.
38 Mɔmɔ mfoo, betidi kpǝ lǝ asa bua buyifo ketsyi kama kakpe Onanto. Nyaso lǝ utsyuǝ efi mɔ ku mɔ asatete fe afanisa mɔmɔɔ, wuuntsya ebudi kofani lǝ mɔ, Utidi Eto Ubi, ɔflɔ lǝ lefe nǝ muubǝ ku Onanto eto Batɔnkpe kɛnkɛ ku lǝ Onanto eto diyǝnde ǝsuǝ.”
38 Portanto, se nesta época de incredulidade e maldade alguém tiver vergonha de mim e dos meus ensinamentos, então o Filho do Homem, quando vier na

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.