João 11
Onanto eto kakle fɔfɔ; Sɛkpɛle (LIP) vs VC
1 Osani utsyuǝ baakpo Lazaro wǝ dísiǝ lǝ umǝ wǝ baakpo Betania ánɔ bufi. Wǝ ku wǝ bayimisio inuǝ ba baakpo Maria ku Marta dísiǝ lǝ umǝ ǝmǝ.
1 Lázaro caiu doente em Betânia, onde estavam Maria e sua irmã Marta.
2 Maria ǝmfo ni nwǝ dífi nnuǝbi bo laanyi fififi ókpo Bonamute Yesu lǝ akpa nya úfi wǝ disi eto sɛwɔni ɔ́si wǝ akpa nyamǝ. Wǝ ɔyimisani ni Lazaro wǝ lɛnɔ bufi bɔnlɛ bɔtɛyi mfo nɛ.
2 Maria era quem ungira o Senhor com o óleo perfumado e lhe enxugara os pés com os seus cabelos. E Lázaro, que estava enfermo, era seu irmão.
3 Wǝ bayimisio bamfo átsyese Yesu kɛnyɛ bǝ, “Bonamute, fǝ ɔyɛtsyuǝ lala ánɔ bufi!”
3 Suas irmãs mandaram, pois, dizer a Jesus: Senhor, aquele que tu amas está enfermo.
4 Se Yesu léfo kɛnyɛ kamfoo, ɔ́tɛyi nkǝ, “Bufi bomfo enni bukpǝmfi itǝ wǝ, bomu iyifo nnya ǝsuǝ buufi babesǝ Onanto eto diye kato, nya ɛyɛ lǝ nnya ǝsuǝ babesǝ Onanto eto Ubi tsya kato.”
4 A estas palavras, disse-lhes Jesus: Esta enfermidade não causará a morte, mas tem por finalidade a glória de Deus. Por ela será glorificado o Filho de Deus.
5 Nyaa, Yesu ála Marta ku wǝ ɔyimisio ku Lazaro eto asa tinti.
5 Ora, Jesus amava Marta, Maria, sua irmã, e Lázaro.
6 Fɛɛ se ɔ́nɔ nkǝ ɔ́nɔ bufii, usi ɔ́kɛ mfó eyi ǝnuǝ okpe.
6 Mas, embora tivesse ouvido que ele estava enfermo, demorou-se ainda dois dias no mesmo lugar.
7 Nyamfo eto kamaa, ɔ́tɛyi wǝ bakasebi nkǝ, “Bitǝ lǝ businkli busu Yudea.”
7 Depois, disse a seus discípulos: Voltemos para a Judéia.
8 Mfó nya wǝ bakasebi lɛtɛyɛ wǝ nkǝ, “Oteasa, kayinkǝnǝ ete Yudafɔ díkabɛbɛ kusu bǝ baakpɔ fǝ aba, nya fanlɛ bɔtɛyi fǝnkǝ busi boesu mfó?”
8 Mestre, responderam eles, há pouco os judeus te queriam apedrejar, e voltas para lá?
9 Yesu ǝtǝ mǝ mbuayɛ nkǝ, “Inni lefosi abombosɔsɔ ǝnuǝ nkpe lǝ diyi eto kalekpakpa ǝsuǝ? Lǝ utsyuǝ lɛ bɔyɛ lǝ kalekpakpa ǝsuǝǝ, weentusǝ itsyise ɔlɛ kawunsiǝ kamfo eto lekpasǝ bunyǝ.
9 Jesus respondeu: Não são doze as horas do dia? Quem caminha de dia não tropeça, porque vê a luz deste mundo.
10 Fɛɛ lǝ ketsye ɔnlɛ bɔyɛɛ, wuutusǝ itsyise lekpasǝ ǝmbǝ itǝ wǝ.”
10 Mas quem anda de noite tropeça, porque lhe falta a luz.
11 Se Yesu lɛtɛyi nyamfo ólosǝǝ, usi ɔ́tɛyi úkǝ nkǝ, “Bo ɔyɛtsyuǝ Lazaro lɛ selabe, nyaso ntɔ wǝ kasanklisǝ kɔ.”
11 Depois destas palavras, ele acrescentou: Lázaro, nosso amigo, dorme, mas vou despertá-lo.
12 Se bakasebi bamǝ lɛnɔ nkoo, bátɛyi wǝ bǝnkǝ, “Bonamute, lǝ selabe onlabee, nyalɛ yuuyuǝ wǝ.”
12 Disseram-lhe os seus discípulos: Senhor, se ele dorme, há de sarar.
13 Fɛɛ Yesu wǝ lɛ bɔtɛyi nkǝ Lazaro ébukpǝ, fɛɛ wǝ bakasebi ébu bǝnkǝ selabe tinti ɔ́tɛyi utsyiko.
13 Jesus, entretanto, falara da sua morte, mas eles pensavam que falasse do sono como tal.
14 Nyaso Yesu ákpasǝ mǝ ɔ́tɛyi nkǝ, “Lazaro ǝkpǝ.
14 Então Jesus lhes declarou abertamente: Lázaro morreu.
15 Fɛɛ lǝ mi esoo, ɛlɛkɛ itǝ bǝ mánkɛ lǝ mfó fɛ úkpǝ, bǝ lǝ befo bɛnɔ esoo. Nyaso bítǝ lǝ busu wǝ ɔflɔ mfó.”
15 Alegro-me por vossa causa, por não ter estado lá, para que creiais. Mas vamos a ele.
16 Mfó nya Toma wǝ baakpo Ɔfimfinyǝ lɛtɛyi wǝ bakaseyimitsyuǝ bamǝ nkǝ, “Bitǝ lǝ bo tsya lǝ butǝkǝko Oteasa busu bǝ lǝ busu bukpǝ ku wǝ!”
16 A isso Tomé, chamado Dídimo, disse aos seus condiscípulos: Vamos também nós, para morrermos com ele.
17 Lefe nǝ Yesu dísu údufǝ mfoo, ɔ́nɔ nkǝ bébikǝ Lazaro diyi nale ni diyi nǝmfó nɛ.
17 À chegada de Jesus, já havia quatro dias que Lázaro estava no sepulcro.
18 Idu lǝ Betania isu Yerusalem eyifo fe esunkpo ǝnuǝ seka.
18 Ora, Betânia distava de Jerusalém cerca de quinze estádios.
19 Nyaso Yudafɔ kpǝ ǝbǝ mfó bǝ bǝǝbǝ bamansǝ Maria ku Marta lɛkɔ se mǝ ɔyimisani díkpǝ eso.
19 Muitos judeus tinham vindo a Marta e a Maria, para lhes apresentar condolências pela morte de seu irmão.
20 Se Marta lɛnɔ nkǝ Yesu lɛ bubǝǝ, úsu nkǝ weesu otsyako wǝ, fɛɛ Maria ebu ɔkɛ lǝ diyo.
20 Mal soube Marta da vinda de Jesus, saiu-lhe ao encontro. Maria, porém, estava sentada em casa.
21 Marta átɛyi Yesu nkǝ, “Bonamute, lǝ nnya ete fakɛ mfoo, eni mɔ ɔyimisani mǝnkpǝ!
21 Marta disse a Jesus: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
22 Fɛɛ nnyi miǝ mɔmɔ kulaa tsyaa, lesa saa nǝ fɔɔtɔ Onantoo, wuutǝ fǝ ni.”
22 Mas sei também, agora, que tudo o que pedires a Deus, Deus to concederá.
23 Mfó Yesu lɛtɛyi wǝ nkǝ, “Fǝ ɔyimisani ebotaka ubǝ nkpǝ.”
23 Disse-lhe Jesus: Teu irmão ressurgirá.
24 Nya Marta lɛtɛyi wǝ nkǝ, “Nyi miǝ wootaka ubǝ nkpǝ lǝ lefe nǝ bǝkpǝnkpǝ lootaka lǝ Diyi Fɛfɛ ǝsuǝ.”
24 Respondeu-lhe Marta: Sei que há de ressurgir na ressurreição no último dia.
25 Mfó Yesu lɛtɛyi wǝ nkǝ, “Mɔ ni nwǝ lǝǝtǝ bǝkpǝkpǝ eto botaka kǝńyǝ ku businkli kǝbǝ bǝsiǝ lǝ nkpǝ nɛ. Utsyuǝ saa ke léfo mɛ ɔ́nɔɔ, lǝ úkpǝ kulaa tsyaa, wuusiǝ nkpǝ.
25 Disse-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição e a vida. Aquele que crê em mim, ainda que esteja morto, viverá.
26 Nya utsyuǝ saa ke nsi nkpǝ nya ófo mɛ ɔ́nnɔ, embukpǝ kulefe. Afo nyamfo anɔ?”
26 E todo aquele que vive e crê em mim, jamais morrerá. Crês nisto?
27 Útǝ mbuayɛ nkǝ, “Ee, Bonamute. Mfo nnɔ miǝ fǝ ni Nwǝ Onanto Lékpo Ɔhile Utsyǝ, Onanto eto Ubi nwǝ bátɛyi bǝtsyǝ bǝ wuubǝ kawunsiǝ.”
27 Respondeu ela: Sim, Senhor. Eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, aquele que devia vir ao mundo.
28 Se Marta lɛtɛyi nyamfo ólosǝǝ, úsu ókpadi wǝ ɔyimisio Maria, nya ɔ́tɛyi wǝ buɛɛ nkǝ, “Oteasa ǝmǝ ebubǝ nya ɔnlɛ fǝ disi bɔtɔ.”
28 A essas palavras, ela foi chamar sua irmã Maria, dizendo-lhe baixinho: O Mestre está aí e te chama.
29 Se Maria lɛnɔ nkoo, ótaka mlǝ nya úsu wǝ katsyakokɔ.
29 Apenas ela o ouviu, levantou-se imediatamente e foi ao encontro dele.
30 Lefe nǝmfoo, Yesu méndufǝ tɔ umǝ kafo. Bomu usi úńyǝ lǝ kaka Marta díbǝ otsyako wǝ mfó.
30 {Pois Jesus não tinha chegado à aldeia, mas estava ainda naquele lugar onde Marta o tinha encontrado.}
31 Se Yudafɔ ba nsi lǝ diyo lǝ Maria ɔflɔ banlɛ wǝ lɛkɔ bomansǝ dínyǝ bǝ ótaka kplaa, mǝ tsya átaka bǝtǝkǝko Maria kama. Bébu bǝ kudi komǝ eti ɔntɔ lǝ usi usu uwi keku.
31 Os judeus que estavam com ela em casa, em visita de pêsames, ao verem Maria levantar-se depressa e sair, seguiram-na, crendo que ela ia ao sepulcro para ali chorar.
32 Se Maria dísu údufǝ kaka Yesu ńyǝǝ, óse akonki lǝ wǝ akɔ nya ɔ́tɛyi wǝ nkǝ, “Bonamute, lǝ nnya ete fákɛ mfoo, eni mɔ ɔyimisani mǝnkpǝ!”
32 Quando, porém, Maria chegou onde Jesus estava e o viu, lançou-se aos seus pés e disse-lhe: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
33 Yesu ǝnyǝ kase Maria ku betidi ba dítǝkǝko wǝ nlɛ nku. Ílǝ wǝ lǝ utu nya óla ɔ́wɔnɔ hũũ.
33 Ao vê-la chorar assim, como também todos os judeus que a acompanhavam, Jesus ficou intensamente comovido em espírito. E, sob o impulso de profunda emoção,
34 Ɔ́tɔ mǝ nkǝ, “Sieti bíbikǝ wǝ?”
34 perguntou: Onde o pusestes? Responderam-lhe: Senhor, vinde ver.
35 Mfóo, Yesu éwi keku.
35 Jesus pôs-se a chorar.
36 Nya Yudafɔ bamǝ lɛtɛyi bǝnkǝ, “Bebe kase ko óla wǝǝ!”
36 Observaram por isso os judeus: Vede como ele o amava!
37 Fɛɛ mǝ bǝtsyuǝ átɛyi bǝnkǝ, “Ɔ́sini unemba ǝnǝmi nya ɔnlɛ asa bunyǝ. Beso wǝntǝ lǝ Lazaro lǝ ɔyɛ bukpǝ?”
37 Mas alguns deles disseram: Não podia ele, que abriu os olhos do cego de nascença, fazer com que este não morresse?
38 Isi ílǝ Yesu tinti, nya ɔ́nyi úsu kudi komǝ ɔflɔ. Kudi komǝ eyifo dibiǝ lǝ koba kafo nya béfi leba béti ko kɛnyɛ.
38 Tomado, novamente, de profunda emoção, Jesus foi ao sepulcro. Era uma gruta, coberta por uma pedra.
39 Yesu átɛyi mǝ nkǝ, “Bɛnyi leba nǝmǝ lǝ kudi komǝ eto kɛnyɛ.”
39 Jesus ordenou: Tirai a pedra. Disse-lhe Marta, irmã do morto: Senhor, já cheira mal, pois há quatro dias que ele está aí...
40 Yesu átɛyi wǝ nkǝ, “Mántɛyi fǝ minkǝ lǝ áfo mɛ ánɔɔ, ebunyǝ Onanto eto diyǝnde?”
40 Respondeu-lhe Jesus: Não te disse eu: Se creres, verás a glória de Deus? Tiraram, pois, a pedra.
41 Nyaso bányi leba nǝmǝ lǝ kudi komǝ eto kɛnyɛ. Yesu ábesǝ ǝnǝmi kato óbe nya ɔ́tɛyi nkǝ, “Nto, maasɔ fǝ ani, itsyise eetsyue mɛ koto lǝ nkpadi fǝ.
41 Levantando Jesus os olhos ao alto, disse: Pai, rendo-te graças, porque me ouviste.
42 Nyi miǝ eetsyue mɛ koto lefe saa. Fɛɛ mba ńyǝ mfo eso minlɛ nyamfo bɔtɛyi nko, bǝ lǝ bafo banɔ bǝ fǝ lékpe mɛ kɔtɔ.”
42 Eu bem sei que sempre me ouves, mas falo assim por causa do povo que está em roda, para que creiam que tu me enviaste.
43 Se ɔ́tɛyi nyamfo nkoo, ófa bembembe nkǝ, “Lazaro, bɔ ǝbǝ!”
43 Depois destas palavras, exclamou em alta voz: Lázaro, vem para fora!
44 Nya ukpǝnkpǝ ǝmǝ lɛbɔ úbǝ ku kafia ka béfi bémini wǝ ǝsuǝ ku nka béfi bémini wǝ ǝnǝmi.
44 E o morto saiu, tendo os pés e as mãos ligados com faixas, e o rosto coberto por um sudário. Ordenou então Jesus: Desligai-o e deixai-o ir.
45 Lǝ nyamfo esoo, Yudafɔ ba díbǝ Maria ɔflɔ nya bǝnyǝ nnya Yesu díyifoo, eto bǝtsyuǝ kpǝ áfo wǝ bánɔ.
45 Muitos dos judeus, que tinham vindo a Marta e Maria e viram o que Jesus fizera, creram nele.
46 Fɛɛ mǝ bǝtsyuǝ édu bésu Farisifɔ ɔflɔ nya bátɛyi mǝ lesa nǝ Yesu díyifo.
46 Alguns deles, porém, foram aos fariseus e lhes contaram o que Jesus realizara.
47 Nyaso Farisifɔ ku besumunyǝ ninǝ ákpe disi ku Yudafɔ eto batɔnkotɔnko nya bátɔ bǝtsyuǝ bǝnkǝ, “Be ele bǝ buyifo? Bebe ayanisa kpǝ nnya osani ǝmfo nlɛ buyifo kate!
47 Os pontífices e os fariseus convocaram o conselho e disseram: Que faremos? Esse homem multiplica os milagres.
48 Lǝ butǝ wǝ kusu ɔnlɛ nyamfo buyifo nkoo, utsyuǝ saa ebofo wǝ ɔnɔ. Nya Romafɔ luubǝ baba bo Disumuyo kɛnkɛ kamǝ ku kusǝ komǝ tsya!”
48 Se o deixarmos proceder assim, todos crerão nele, e os romanos virão e arruinarão a nossa cidade e toda a nação.
49 Mfóo, mǝ nti eto nwǝ baakpo Kayafa, wǝ ni Usumunyǝ Ninǝ lɛlɛ nǝmfoo, lɛtɛyi mǝ nkǝ, “Ntsyǝ asakasɔnɔnɔ lǝǝlǝ mi mmǝ!
49 Um deles, chamado Caifás, que era o sumo sacerdote daquele ano, disse-lhes: Vós não entendeis nada!
50 Binyi tɔ biǝ ɛlɛkɛ bǝ utidi ɔni kpǝ lǝ kusǝ komǝ eto disi enso bǝ kusǝ komǝ kenke eto betidi tsylɔ lee?”
50 Nem considerais que vos convém que morra um só homem pelo povo, e que não pereça toda a nação.
51 Lǝ sitintii, wóantɛyi nyamfo ɛyɛ lǝ wǝ kosate eto nsusu ǝsuǝ. Bomu fe nwǝ ni Usumunyǝ Ninǝ itǝ lɛlɛ nǝmfo esoo, Onanto áyɛ lǝ wǝ ǝsuǝ útǝ nkǝ ɔtɛyi nyamfo, nnya ni katɛyikǝtsyǝ bǝ Yesu ebubǝ ukpǝ lǝ Yudafɔ kenke eto disi.
51 E ele não disse isso por si mesmo, mas, como era o sumo sacerdote daquele ano, profetizava que Jesus havia de morrer pela nação,
52 Inni bǝnkǝ lǝ ukpǝ lǝ kusǝ komǝ eto disi mate ete. Bomu bǝ ɛyɛ lǝ nnya ǝsuǝǝ, lǝ ɔsɔ Onanto eto bebi ba kenke dísensǝ bankpo lǝ kawunsiǝ eto akpɔ akpɔ nnya kenke lebo, beyifo bani.
52 e não somente pela nação, mas também para que fossem reconduzidos à unidade os filhos de Deus dispersos.
53 Lǝ nyaso ídu dinǝmfo ǝsuǝ, Yudafɔ eto beninǝ bamǝ dítsyiko esu bɔbɛbɛ kase bomuǝ Yesu lǝ balo wǝ.
53 E desde aquele momento resolveram tirar-lhe a vida.
54 Lǝ nyamfo esoo, Yesu ménsifo bɔyɛ kafe mmǝ lǝ Yudafɔ nti. Bomu údu úsu úsiǝ lǝ umǝbibi wǝ baakpo Efraim kaka lefi mfiminti. Mfó wonko wǝ bakasebi dísiǝ.
54 Em conseqüência disso, Jesus já não andava em público entre os judeus. Retirou-se para uma região vizinha do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ali se detinha com seus discípulos.
55 Lefe nǝmfoo, Yudafɔ eto Ukpǝ Ása Bo Ɔ́yila eto Diyi didife éboyo elo. Nya betidi kpǝ dítsyi kasɔ kamǝ eto akpɔakpɔ bésu Yerusalem lǝ besu bǝmuǝ ǝsuǝ beyifo ǝsuǝflǝflǝ eto lekpa nǝmǝ fɛ lɛ diyididi nǝmǝ lǝ leyo.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muita gente de todo o país subia a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Se bǝńyǝ lǝ Disumuyo nǝmǝǝ, bákabɛbɛ Yesu nya bákatɔ bǝtsyuǝ bǝnkǝ, “Ntsyǝ bibu? Nyi miǝ wǝmbofo diyi nǝmǝ kedikɔ bubǝ, lee ntsyǝ ini?”
56 Procuravam Jesus e falavam uns com os outros no templo: Que vos parece? Achais que ele não virá à festa?
57 Lefe nǝmfóo, besumunyǝ ninǝ ku Farisifɔ ébutǝ bote bǝ lǝ utsyuǝ yi kaka Yesu nkpee, lǝ ubǝ utǝ mǝ bote, lǝ besu bǝmuǝ wǝ.
57 Mas os sumos sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem para que todo aquele que soubesse onde ele estava o denunciasse, para o prenderem.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.