Lucas 20

Puka Lululi (LEX) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 La'awa la' lera ida, de Yesus Ntepartarlia wniatutu-wniaye'a me Nakot nohora Kot Kalwieda-Paitiota mak kwatiawu Uplerlawna la'a riy mak kden la Uplerlawna roma kreini de. Noma imam-imam o'tani-matni re me makwatutu-kwaye'a agama, ror wutga Yahudi in letni-am letni rmai pia
1 Certo dia, Jesus estava no pátio do Templo ensinando o povo e anunciando o evangelho . Então chegaram ali alguns chefes dos sacerdotes e alguns mestres da Lei, junto com alguns líderes do povo,
2 rakot la Yesus riwra: “Tuna, Mukot nohora tek la mai ami, de he' ed mak ktemna plola-mneh della' O limmu ralamni pede Omhi' nan hihi'imu-yapyapmu rena?”
2 e perguntaram: — Diga para nós: com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu essa autoridade?
3 Noma Yesus Nwahla lirni re Niwra: “A'g e giwra utian tek wali miy. Mikot nohor teka!
3 Jesus respondeu:
4 Yohansi makharan die, ha nlernan plol della he'a? Uplerlawna onde rimormiori?”
4 Quem deu autoridade a João para batizar? Foi Deus ou foram pessoas?
5 Dewade honona re rwahu'ru ralma-riora wamueh'a pa riwra: “La'pa itwet la Uplerlawna ed mak kala plolli la Yohansi de hota Eniwra: “Ne hya'a nrei pia miy edonna mpiesiay e'a?”
5 Aí eles começaram a dizer uns aos outros: — O que é que vamos dizer? Se dissermos que foi Deus, ele vai perguntar: “Então por que vocês não creram em João?”
6 Mere la'pa itiwra rimormiori plolli-mneheni hade de hota riy honona rala watu ra rwatliewur wen ita yoma riy rpesiaya de Yohansi de makwohorulu-ktatrulu id hade!”
6 Mas, se dissermos que foram pessoas, esta multidão vai nos apedrejar, pois eles acham que João era profeta .
7 Pede honona rla' lir id pa rwahla Yesus riwra: “Ami e maplinga de ha nlernan plol della he'a.”
7 Por isso responderam: — Nós não sabemos quem deu autoridade a João para batizar.
8 Noma Yesus Nakot la re Niwra: “Hade emkade, de A' muana edonna ukot wahyaria tiy miy la'a he'a mak kala plolli mai A' pua Aghi'a hihi'a-yapyapi re.”
8 Jesus disse:
9 Dewade Yesus Nwahaur nohor la ira, la'a yawalliohora id la'a rirahu re Niwra: “Ornoha ida nawuli-natniamin anggur wo'a la nhyi'ini-tlunanni ralamni. Nhor nia'nama nala nhyi'-tlunni anggur della riy rtimnia. Na'nama nla nlaun la riy ornoha pa mahnek meman la hande.
9 Depois Jesus contou esta parábola para o povo:
10 La'pa ntutu la lerni-melli pa riwra rreiki-rwo'or wa, noma ora nhyi' de nhopna e hopopanni-li'irnu id pa nmai pia na'ala ora nhyi'a nhiakarni la timanni-daharni. Mere mak ktimni-kdahara rwaldioin targho' pa rwanalga ora nhyi'a hopopanni-li'irnu de na'nama rhopan pa nawal die nhapirteum nan to'a.
10 Quando chegou o tempo da colheita, ele mandou um empregado para receber a sua parte. Mas os lavradores bateram nele e o mandaram de volta sem nada.
11 Noma ora nhyi' de nhopn owa'ana hopopanni id owa'ana. Mere emkade walia rliwra-rkaklia na'nama rahe'i-ramalia pa rhopan pa nawal die nhapirteum nan to'a.
11 O dono mandou outro empregado, mas eles também bateram nele, depois o trataram de modo vergonhoso e o mandaram de volta sem nada.
12 Nhor nioma ora nhyi'-tlunni de na'enyatg owa'an hopopanni mak la'pa re'eni wotellu, mere ha nlernan walia liwliwra-kakaklu pa namno'a-namrara na'nama rte'la la'pa rhopliala la nhyi'a to'orni.
12 Então ele enviou um terceiro empregado, mas os lavradores também bateram nele e o expulsaram.
13 La' pa hohoni dewade ora nhyi'-tlunni de nhar lirni pa niwra: “Hota a'uhak owa'an hya' tallo? Hade emkade de pena A'u'enyatga a a'nu maka a siayn memna. Meman neka la hota e' de hare rhu'ru-rhelma.”
13 Aí o dono da plantação pensou: “O que vou fazer? Já sei: vou mandar o meu filho querido. Tenho certeza de que vão respeitá-lo.”
14 Mere la'pa ramkek tut niana ora nhyi'-tlunni de a'nani de dewade idma nakot la ida, riwra: “Maka hota kodi plolli la ononni e inhatti! Mai pia itatuinia aranni totpena nhyi'ini-tlunanni di, it gahani!”
14 — Mas, quando os lavradores viram o filho, disseram: “Este é o filho do dono; ele vai herdar a plantação. Vamos matá-lo, e a plantação será nossa.”
15 Dewade rnaklia riy de la nhyi' de to'orni na'nama rwenna.”
15 — Então eles jogaram o filho para fora da plantação e o mataram. Aí Jesus perguntou:
16 Hota nma nhapartikil nohora re ne hota nwenna re, totpena nal to'a la riy doma rtimnia.”
16 Ele virá, matará aqueles homens e dará a plantação a outros lavradores. Então as pessoas que estavam ouvindo disseram: — Que Deus não permita que isso aconteça!
17 Noma Yesus Namkek tertehra na'nama Nakot la re Niwra: “La'pa emek miy lirmi re pa hota edon emkade, de emkameni targho'ola Puka lirni (la'a wat muaka ha rtot nohora la Ray Makamori-Kalewna maka Uplerlawna Nano'tar dena)? Yoma e rakot taru la Puka de:
17 Mas Jesus olhou bem para eles e disse:
18 Riy honona mak ktuin pa ktaiya wat die onde riy maka wat die nwaklol niana de hota ramkoha-ramnana pa rwal lia en liu'wu-tan miakmu.”
18 Quem cair em cima dessa pedra ficará em pedaços. E, se a pedra cair sobre alguém, essa pessoa vai virar pó.
19 Makwatutu-kwaye'a agama me imam-imam re o'tani-matni rat niohora la yawalliohora maka Yesus Nakota de, de Enakot nohor ira. Pede rwahak talan pa rtorna Yesus la' ler de memna, mere ramta'at rer lia' rirahu.
19 Os mestres da Lei e os chefes dos sacerdotes sabiam que era contra eles que Jesus havia contado essa parábola e queriam prendê-lo ali mesmo, porém tinham medo do povo.
20 Pede ramkek rer lia Yesus yanpa hota Nhi' hala. Rhopna riy pa rla ratian la'a-mai Yesus emeka e riwra rat niohora Yesus lirni-tunnu mere plollolli de e riwra rtot e' pa Nweta lir maka edonna klola o'ta-mata re wniarorni, nanpena o'ta-mata re rla rwet targa la mak kodi plolli doma maka kden la gubernur tnioranni-riautnu.
20 Então começaram a vigiar Jesus. Pagaram alguns homens para fazerem perguntas a ele. Eles deviam fingir que eram sinceros e procurar conseguir alguma prova contra Jesus. Assim os mestres da Lei e os chefes dos sacerdotes teriam uma desculpa para o prender e entregar nas mãos do Governador romano.
21 Noma riy maka ha rhopna re rma rakot la Yesus riwra: “Tungkurga, ami e matga de O' di de nanpena maka kakot nohora hya' ed mak kaplollola. Amatga de riy plele'er id O'a. O' e Mpuatut die Mukot nohora plollolli la Uplerlawna ralma-rior kalwiedwedni la'a rimormiori, de O' edonna Mhue'du nan etia riy ralma-riorni yoma riy lalawna onde riy kuku'uni ho'mana O' edonna Mpuadan nohora.
21 Esses homens perguntaram: — Mestre, sabemos que aquilo que o senhor diz e ensina é certo. Sabemos também que o senhor não julga pela aparência e ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige.
22 La' hade pede Mukot teka la mai ami, la' it agamni deullu-tatarni nakot am pia ampairia blastena la'a mak ktorna horta-hairi Romawi (Kaisar) onde yana?”
22 Diga: é ou não é contra a nossa Lei pagar impostos ao Imperador romano?
23 Mere ir ralma riorni mak edon kaplola de Yesus Nat niohor oleka re pede Nakot la re:
23 Mas Jesus percebeu a má intenção deles e disse:
24 “Mi'al tek la kupan dinar id pa mtiut tieka mai A'u, de he'a herni-gaini me he' nanni mak kden la kupan de?”
24 — Tragam aqui uma moeda. De quem são o nome e a cara que estão gravados nela? — São do Imperador! — responderam eles.
25 Noma Yesus Nakot la re: “Hade emkade, miala kupan maka ray herni-gaini etla de la'a ray, yoma hanni hade. Ne miala la Uplerlawna hya' maka Uplerlawna gahani wali.”
25 Então Jesus disse:
26 Pede ta'en niana rtot Yesus la hala wawannu la riy mutlialawna gaini ralamni. Honona re mtulu-mtie'el tar momuoga yoma rwer rer wiawni la'a Yesus lirni-tunnu maka ha ratiana re honona.
26 Eles não puderam conseguir nenhuma prova contra Jesus diante do povo. Por isso ficaram calados, admirados com a resposta dele.
27 Noma Saduki riy doma rmai pia ratian nohora Yesus la'a emkameni la riy mak kmati hota rmori owa'ana, yoma Saduki re er mak edonna kpesiaya riy mak kmati hota rmori owa'ana.
27 Alguns saduceus , os quais afirmam que ninguém ressuscita, chegaram perto de Jesus
28 Riwra: “Tungkurga, Musa e nhorat targa mai ita, de emkadilla: La'pa muanke' ida nmati mere nakleh ma'ta a'na, de muanke'a mak kmat die hyalli nor owa'an yerni patyat de rmehlima, totpena rlernana hyalli mak kmati olek de duratni-waitni.
28 e disseram: — Mestre, Moisés escreveu para nós a seguinte
29 Mere la' lera ida, de muanke'a riy wo'itu rwahyal riaralma. Noma yanulu nmehlima, mere edonna nlernan ma'ta a'na, ne nmat wia.
29 Acontece que havia sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos.
30 Noma garni mak klernohor hyalli nora yerni rmehlima mere edonna nlernan wal mia'ta a'na noma nmati wali.
30 Então o segundo casou com a viúva,
31 La'pa emkade wali la'a hyalli re korni re ror owa'an yerni de rmehlima mere id mana nakleh ma'ta a'na de rmat wia pa emkade mamain pa nodi liarni pa la ntutu mueman la gari hoho'a.
31 e depois, o terceiro. E assim a mesma coisa aconteceu com os sete irmãos, isto é, todos morreram sem deixar filhos.
32 La'awa hohoni noma pat de mana nmat wia, mere nakleh etia a'na ida.
32 Depois a mulher também morreu.
33 Pede la'pa la'awa lerni pa mak kmati honona rmori owa'ana, de hota he' hawni patke'a dena? Yoma mak kwahyali re wo'itu meman pa rora pat de rmehlima.”
33 Portanto, no dia da ressurreição, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
34 Noma Yesus Nakot la re Niwra: “Riy maka kmormior mia'ta la nohkeran di, de e rmehlima.
34 Jesus respondeu:
35 Mere riy maka ha rwalir nian pa hota rmori owa'an la matmiatni pa rdella Ilyamou-Watyatoha, de hota edonna rmehlim owa'ana.
35 Mas as pessoas que merecem alcançar a ressurreição e a vida futura não vão casar lá,
36 Yoma yehwani re emeknekama Uplerlawna hopopanni-lili'irnu pa hota edonna rlernan owa'an matmiati la'a Uplerlawna gen warwuarnu. Rwet olek ir la Uplerlawna upni-a'nani, yoma Uplerlawna Namori-nalewn olek ir la' matmiati ralamni.
36 pois serão como os anjos e não poderão morrer. Serão filhos de Deus porque ressuscitaram.
37 Nah! Miy die edon mimpiesiaya de hota mak kmati rmori owa'ana, mere Musa orgahani nek de enakot momuoga de hota riy mak kmati mana rmori owa'ana. Yoma e nhorat taru Orgahi-Orha'a lirni maka Musa natlin nana la' ler maka Musa nlernan ai la'a pu'na-kiarti ralamni de. Orgahi-Orha'a lirni emkadi: “A' di de Abrahama, Isaka me Yakopa Uplerlawna ma'ta A'u.” Nakot emkade kennama Abraham, Isak me Yakopa rmati olekwa.
37 E Moisés mostra claramente que os mortos serão ressuscitados. Quando fala do espinheiro que estava em fogo, ele escreve que o Senhor é “o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.”
38 Uplerlawna upni-a'nani honona la'pa rmati oleka ho'mana Uplerlawna Natga hota rmori owa'ana. Uplerlawan de, riy mak kmati Uplerlawanni atia'a hade. E' de de, mak kmormiori Uplerlawanni E'a.”
38 Isso mostra que Deus é Deus dos vivos e não dos mortos, pois para ele todos estão vivos.
39 Noma makwatutu-kwaye'a agama dom rakot la Yesus riwra: “Am tungkurg ee, mak ompuet la re, id mana edonna nhal eti!”
39 Aí alguns mestres da Lei disseram: — Boa resposta, Mestre!
40 Dewade riy id mana edonna nparan pia nhar lirni pa natiana Yesus.
40 E não tinham coragem de lhe fazer mais perguntas.
41 Noma Yesus Natiana re: “Hya'a nariei pia riwra Ray Makamori-Kalewan maka Uplerlawna Nano'taru, de Daud duratni-waitni hade?
41 Em seguida Jesus perguntou a eles:
42 Daud nmeh'a nek de e nhorat targa la'a Puka Masmur la'a Uplerlawna lirni la Ray Makamori-Kalewan de niwra:
42 Pois o próprio Davi diz assim no livro de Salmos:
43 La'pa Aghi'a arwalmu re pa rwaltior la O lakmu nayanni.”
43 até que eu ponha os seus inimigos
44 La'pa Ray Daud nwet la Ray Makamori-Kalewna, niwra e Matromlawanni, de nihya'pa mikota ray Daud duratni E'a?”
44 Se Davi chama o Messias de Senhor, como é que o Messias pode ser descendente de Davi?
45 La'pa rirahu ertepartarlia ratlin la Yesus lirni-tunnu, noma Yesus Nakot la maka ha Nwatutu-nwaye'a re Niwra:
45 O povo todo estava escutando, e Jesus disse aos discípulos:
46 “Erammi la'a tungkurga agama re! Nhi'inde rala' nohora raini plalahwani totpena riy ramkek de riy mak inponni ira me ir suksukni de riy ral ir la rekna-waiti la'a ya'olu-yala' geni. Rler la Yahudi kreini-iskolli ralamni de rtota gen miak kden la gaini me la'a he'i-hepru la'a ya'anlawna-yemunlawna, de rahak geni samomuou totpa riy ra'uli ira, nanpena ramtatna la' hande.
46 — Cuidado com os
47 Ra'ohpa-ralahara a'na riy patyata me reyahru romni-lewnu. Ne rsumbain de plo'a-plahwa la rirahu gaini ralamni totpa ra rtutwua ir do'oni-halli. Mere hade mak karei pia rlernana niukum mak hota kwerwerta maka nareh dioin niukum maka riy dom to'a rlernana.”
47 Exploram as viúvas e roubam os seus bens; e, para disfarçar, fazem orações compridas. Portanto, o castigo que eles vão sofrer será pior ainda!

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.