João 11
SISIPAC AC ɊELIA (KGF) vs NAA
1 Ic méŋ hafi kiyu heyec. Qara imi Laʒaro. Inéŋ Maria ʒéma iwac embac dara Mata iorac ama areŋa Betania igucnec.
1 Um homem chamado Lázaro estava doente. Ele era de Betânia, da aldeia de Maria e de sua irmã Marta.
2 Maria yomi Miŋ Kewuac qahaiguc haléc héméŋa hiabia pocgéma eŋeya oruc ʒucyanéŋ hénaya naecmiyec imi mia. Waŋu Laʒaro hafi heyec iminéŋ mia Maria iwac nauŋ dara.
2 Esta Maria, cujo irmão Lázaro estava doente, era a mesma que ungiu o Senhor com perfume e lhe enxugou os pés com os seus cabelos.
3 Waŋu nauŋhéréra iereŋ Yesuaru ac yomuhuc haiyic keŋec; Miŋ Kewu, ic siŋa niŋmianʒaŋ imi hafi kiyu hezac.
3 Por isso, as irmãs de Lázaro mandaram dizer a Jesus: — Aquele que o Senhor ama está doente.
4 Waŋu Yesunéŋ suruc imi nimma yomuhuc ʒéyec; Hafi imuac tetecgia imi humuc qahac. Imi mia Anutu mepé qepési mihicŋi mimuac niŋac hicŋizac. Waŋu imuarunec Anutuac Naŋa acguc mepésimimu.
4 Ao receber a notícia, Jesus disse:
5 Yesunéŋ Mata ʒéma iwac embac munaya ʒéma Laʒaro ionac siŋgina niŋaŋec.
5 Ora, Jesus amava Marta e a irmã dela, e também Lázaro.
6 Waŋu Laʒaro hafi hezac ʒégic nimmaguc kerec imuaru waimanec keru ai meme éréhéc keŋec.
6 Quando soube que Lázaro estava doente, ainda se demorou dois dias no lugar onde estava.
7 Keŋu tohotoho ichéra énézéma ʒéyec; Neŋaŋ liliŋgéma Yuda baeciguc kembiŋ.
7 Depois, disse aos seus discípulos:
8 Ʒéyu ieneŋ ʒégic; Kiwi ic, Yuda ic ieneŋ hocnéŋ guwiŋ ʒé waŋgic imi ai meme sasala ménda tecgézac. Waŋu imuaru muŋguc kembésémaŋ?
8 Os discípulos disseram: — Mestre, ainda há pouco os judeus queriam apedrejá-lo! E o senhor quer voltar para lá?
9 Yesunéŋ melemma ʒéyec; Kaiwe éréma hiŋgacanʒac imuac naléya 12 ac séc ménda hezac me? Méŋnéŋ kaiweiguc keŋha wammaciguc baec kurumeŋac asac mararaŋiguc hémma ménda qonʒontoŋ gémac.
9 Jesus respondeu:
10 Méŋnéŋ siŋiiguc keŋha waŋu iwac qeriaiguc asac mararaŋ qahac waŋu mama qemac.
10 Mas, se andar de noite, tropeça, porque nele não há luz.
11 Imuhuc ʒémaguc andiaiguc yomuhuc énézéyec; Neŋaŋ alanina Laʒaro gauya hezacnec. Ni kemma mindiwa yacmac.
11 Tendo dito isso, acrescentou:
12 Waŋu iwac tohotoho ichéra ieneŋ ʒégic; Miŋ Kewu, gau hezaciguc hiarumac.
12 Então os discípulos disseram: — Senhor, se dorme, estará salvo.
13 Yesunéŋ iwac humuc niŋac imuhuc ʒéyec, néŋ iwac tohotoho ichéra ieneŋ gau hehe niŋac imuhuc ʒézac ʒéma niŋgic.
13 Jesus falava da morte de Lázaro, mas eles pensavam que tivesse falado do repouso do sono.
14 Waŋu Yesunéŋ ʒéasarima ʒéyec; Laʒaro imi humuyec.
14 Então Jesus lhes disse claramente:
15 Onac niŋ wamma nimba imuaru ménda keri iminéŋ hia waŋu ségiségi wanʒua. Imuhuc wamba ini ninʒéŋgému. Neŋaŋ iwac muru kenni.
15 Por causa de vocês me alegro de que não estivesse lá, para que vocês possam crer. Mas vamos até ele.
16 Waŋu ic méŋ Toma, Didimo (Héi séwi séwi) ʒémianʒu, inéŋ tohotoho ic tosara yomuhuc énézéyec; Neŋaŋ momacnec kemma i guc humuwiŋ ʒé humuwiŋ.
16 Então Tomé, chamado Dídimo, disse aos outros discípulos: — Vamos também nós para morrer com o Mestre!
17 Yesunéŋ ama imuaru hayu Laʒaro imi téŋgégic kicsuaŋ qeriaiguc heyu ai meme kemboŋ qahac wanʒac ʒégic niŋec.
17 Quando Jesus chegou, encontrou Lázaro já sepultado havia quatro dias.
18 Betania ama areŋa imi Yerusalem hosuraiguc taru hénaya imi 3 kilomitawac séc waŋec.
18 Ora, Betânia ficava a mais ou menos três quilômetros de Jerusalém.
19 Waŋu Yuda ic sasalanéŋ nauŋgirawac soŋgoŋ iricma soŋgoŋ ac waŋ érécmiwiŋ ʒé Mata ʒéma Maria iorac muru hagic.
19 Muitos dos judeus vieram visitar Marta e Maria, a fim de consolá-las por causa do irmão.
20 Waŋu Yesu hazac ʒégic nimma Matanéŋ i hémmaŋ ʒé keŋec. Waŋu Marianéŋ amaiguc tarec.
20 Marta, quando soube que Jesus estava chegando, foi encontrar-se com ele; Maria, porém, ficou sentada em casa.
21 Miŋ Kewu! Matanéŋ ézéyec; Gi you kecbaŋnec nauŋ dacnira imi ménda humuwacnec.
21 Então Marta disse a Jesus: — Se o Senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido.
22 Waŋu ninʒua, deguc acguc némac iwawai niŋac Anutu welec mina Anutunéŋ hia niŋgémmac.
22 Mas também sei que, mesmo agora, tudo o que o senhor pedir a Deus, ele concederá.
23 Ʒéyu Yesunéŋ yomuhuc ézéyec; Guac nauŋ dacga imi muŋguc yacmac.
23 Jesus disse a ela:
24 Ʒéyu Matanéŋ melemma ʒéyec; Nalé tetecgia waŋu, humuc igucnec yacyac hicŋiyu muŋguc yacmac imi ni ninʒua.
24 Ao que Marta respondeu: — Eu sei que ele há de ressurgir na ressurreição, no último dia.
25 Ʒéyu Yesunéŋ ézéyec, Ni imi humuc igucnec yacyac ʒéma kekec imuac miŋina, méŋnéŋ méŋ ni ninʒéŋgé nénʒac imi kekecyaguc kecmac. Waŋu humumaciguc kileŋdac kekecyaguc kecmac.
25 Então Jesus declarou:
26 Waŋu méŋ ɋeliɋeli kecma ni ninʒéŋgé nénʒac imi kileŋdac humucya qahac kecmac. Gi imi ninʒéŋgézaŋ me qahac?
26 E todo o que vive e crê em mim não morrerá eternamente. Você crê nisto?
27 Ʒéyu embacnéŋ ʒéyec; Oo, Miŋ Kewu, ni ninʒéŋgézua. Gi Kristo, Anutuac Naŋa baeciguc hahaya.
27 Marta respondeu: — Sim, Senhor! Eu creio que o senhor é o Cristo, o Filho de Deus que devia vir ao mundo.
28 Imuhuc ʒémaguc liliŋgéma kemma embac munaya Maria qaru hayu iwacnec ézéyec; Kiwi ic imi hama guac guruzac.
28 Depois de dizer isto, Marta foi chamar Maria, a sua irmã, e lhe disse em particular: — O Mestre chegou e está chamando você.
29 Ʒéyu Marianéŋ nimma focdac yacma iwac muru keŋec.
29 Quando Maria ouviu isso, levantou-se depressa e foi até ele,
30 Waŋu Yesu imi ama areŋa yanda qeriaiguc ménda hayec, néŋ Mataguc aʒoroyoc imuhucgeŋ naŋecnec.
30 pois Jesus ainda não tinha entrado na aldeia, mas permanecia onde Marta o havia encontrado.
31 Waŋu Marianéŋ geriwaguc yacma keŋu, Yuda ic amaiguc i guc tacgic ieneŋ hémma siacmaŋ ʒé kic suaŋiguc kenʒac gezaŋ imuhuc ʒéma i méndacmigic.
31 Os judeus que estavam com Maria em casa e a consolavam, vendo-a levantar-se depressa e sair, seguiram-na, pensando que ela ia ao túmulo para chorar.
32 Waŋu Marianéŋ Yesu naŋec imuaru hama hémma iwac hénayaiguc mama sicgéma ézéyec; Miŋ Kewu, gi you tacbaŋnec nauŋ dacnira ménda humuwacnec.
32 Quando Maria chegou ao lugar onde Jesus estava, ao vê-lo, lançou-se aos seus pés, dizendo: — Se o Senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido.
33 Imuhuc ʒéma siaru Yuda ic i guc hagic momacnec siacgic Yesunéŋ iniru qeri uŋaya yéwériyu wésia témaŋ ʒé waŋec.
33 Quando Jesus viu que ela chorava, e que os judeus que a acompanhavam também choravam, agitou-se no espírito e se comoveu.
34 Waŋu, Dimucgeŋ haigic ʒéma qesiyu, Miŋ Kewu, hama hénna ʒégic.
34 E perguntou: Eles responderam: — Senhor, venha ver!
35 Waŋu Yesu kic masiya mayec.
35 Jesus chorou.
36 Waŋu Yuda ic ieneŋ hémma ʒégic; Héŋgic, Laʒaro iwac siŋa dimuhuc nimmiaŋec!
36 Então os judeus disseram: — Vejam o quanto ele o amava.
37 Ic tosaranéŋ yomuhuc ʒégic; Kic hilic imi mehiaruyec. Waŋu ic yomi ménda humumac niŋ méra mimacac séc qahac waŋec me?
37 Mas alguns disseram: — Será que ele, que abriu os olhos ao cego, não podia fazer com que Lázaro não morresse?
38 Waŋu Yesunéŋ wésia muŋguc yanda wamma kicsuaŋiguc keŋec. Waŋu kicsuaŋ imi hoc kifaŋa, kuaya imi hocnéŋ héʒicgégic heyec.
38 Jesus, agitando-se novamente em si mesmo, foi até o túmulo, que era uma gruta em cuja entrada tinham colocado uma pedra.
39 Yesunéŋ ʒéyec; Hoc imi qililiŋgégic keŋu. Ʒéyu ic humuyec iwac embac nauŋa Matanéŋ yomuhuc ézéyec; Miŋ Kewu, ai meme kemboŋ qahac wanʒac, imi bec héméŋaguc wanʒac.
39 Então Jesus ordenou: Marta, irmã do falecido, disse a Jesus: — Senhor, já cheira mal, porque está morto há quatro dias.
40 Ʒéyu Yesunéŋ ézéyec; Gi ninʒéŋgéma Anutuac edamuya hémbésémaŋ imuhuc ménda gézézua me?
40 Jesus respondeu:
41 Waŋu hoc qililiŋgégic keŋu Yesunéŋ kiwa hima hémma ʒéyec; Maŋgoc gi acna ninʒaŋ imuac niŋac ewa hia ac gézézua.
41 Então tiraram a pedra. E Jesus, levantando os olhos para o céu, disse:
42 Gi nalé séc nuac niŋanʒaŋ imi niŋi. Waŋu ʒézua imi ic you nanʒu ieneŋ geŋ ni méli nénnec imi ninʒéŋgému niŋac ionac niŋ wamma imuhuc gézézua.
42 Eu sei que sempre me ouves, mas falei isso por causa da multidão presente, para que creiam que tu me enviaste.
43 Imuhuc ʒéma Yesunéŋ kucnec qarec; Laʒaro, mama hana!
43 E, depois de dizer isso, clamou em alta voz:
44 Ʒéyu ic humumia iminéŋ mama hayec. Waŋu héna méria imi lineŋ malekunéŋ osogic heyu musuya imi kereŋnéŋ osogic heyec.
44 Aquele que tinha morrido saiu, tendo os pés e as mãos amarrados com ataduras e o rosto envolto num lenço. Então Jesus lhes ordenou:
45 Imuac niŋac Yuda ic sasala Maria iwac hagic ieneŋ ai Yesunéŋ meyec imi hémma ninʒéŋgégic.
45 Muitos dos judeus que tinham vindo visitar Maria, vendo o que Jesus havia feito, creram nele.
46 Waŋu tosaranéŋ Farisaio ic ionac muru kemma ai Yesu meyec imuac ac suruc waŋ énécmigic.
46 Outros, porém, foram até os fariseus e lhes contaram o que Jesus havia feito.
47 Hofac oo ic kiwahécgina ʒéma Farisaio ic ieneŋ kaunsol tocgo énécmima yomuhuc énézégic; Neŋaŋ dimuhuc waŋkecʒiŋ? Ic imi kiwi méréra hénia hénia yanda waŋanʒac.
47 Então os principais sacerdotes e os fariseus convocaram o Sinédrio e disseram: — O que estamos fazendo, uma vez que este homem opera muitos sinais?
48 Neŋaŋ i imuhuc waimini, ic embac mocʒoŋ ninʒéŋgé mimu. Ninʒéŋgé migic Roma ic ieneŋ hama baec yandanina ʒéma ic embac hécnina imi nonagicmu.
48 Se o deixarmos assim, todos crerão nele; depois, virão os romanos e tomarão não só o nosso lugar, mas a própria nação.
49 Ʒégic sucgina igucnec hofac oo ic méŋ qara Kayafa yawuŋ imuaru eŋeŋagina kerec iminéŋ yomuhuc énézéyec; Ini niniŋgina qahac téŋgéŋ!
49 Mas um deles, Caifás, que era sumo sacerdote naquele ano, advertiu-os, dizendo: — Vocês não sabem nada,
50 Ic méŋnéŋ ic embachéra mocʒoŋ ionac niŋ wamma humuyu ic embachéranéŋ ménda humumu iminéŋ onac muru hia wammac imi ménda niŋyacgézu?
50 nem entendem que é melhor para vocês que morra um só homem pelo povo e que não venha a perecer toda a nação.
51 Ac imi eŋeyawac ewaya niŋac ménda ʒéyec. Inéŋ yawuŋ imuac eŋeŋagina kerec imuac niŋ Yesu imi Yuda ic onac humumacac niŋ andiawac ara imuhuc ʒéyec.
51 Ora, Caifás não disse isto por conta própria, mas, sendo sumo sacerdote naquele ano, profetizou que Jesus estava para morrer pela nação.
52 Baec yandagina imuac sac qahac Anutuac nambérac héra baec séc tuima kecʒu imi momacnec tocgé énécmiyu tuŋ momacguc wammac niŋac imuhuc ʒéyec.
52 E não somente pela nação, mas também para reunir em um só corpo os filhos de Deus, que andam dispersos.
53 Waŋu nalé imuarunec Yesu qemu niŋac ac saŋec waŋgic.
53 Desde aquele dia, resolveram matar Jesus.
54 Imuac niŋac Yesunéŋ Yuda ic sucginaiguc winiŋu muŋguc ménda lelecgéyec. Waŋu ʒéléŋ baec hosuraiguc tauŋ méŋ qara Eferaim taru, tohotoho ichéra iniguc imuhucgeŋ kemma kecgic.
54 Assim sendo, Jesus já não andava publicamente entre os judeus, mas retirou-se para uma região vizinha ao deserto, para uma cidade chamada Efraim, onde permaneceu com os discípulos.
55 Yuda ic ionac nagu sacyaguc ogicma keŋgic imuac kendoŋ hosuru hayu ic embac sasalanéŋ kendoŋ imi ménda hayunec imuac météré haka wambiŋ niŋac amaya amaya igucnec yacma Yerusalem ekeŋgic.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muitos daquela região foram a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Waŋu ieneŋ ocmuŋ téréya sombeŋiguc namma Yesuac kic hihi wamma yomuhuc qesiamugic; Ini dimuhuc ninʒu? Kendoŋ niŋac ic imi hélacnec ménda hamac me?
56 Lá, procuravam Jesus e, estando eles no templo, diziam uns aos outros: — O que vocês acham? Ele não virá à festa?
57 Waŋu hofac oo ic kiwahécgina ʒéma Farisaio ic ieneŋ bec yomuhuc ʒéseli waŋ énécmigic; Méŋnéŋ Yesu dimuaru keru ninzaciguc kileŋdac nénézéyu késawiŋ.
57 Ora, os principais sacerdotes e os fariseus haviam ordenado que, se alguém soubesse onde ele estava, o denunciasse, para que pudessem prendê-lo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.