Marcos 7

Viakʼla txumbʼal u tioxh (IXLCNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Uncheeꞌ opon qꞌu fariseo kꞌatz u Jesuus. Ant imol unjolol qꞌu aa txumbꞌal tetz u oꞌtla mantaar. Aꞌ kꞌaskuꞌl tu Jerusaleen.
1 Alguns fariseus e alguns mestres da Lei que tinham vindo de Jerusalém reuniram-se em volta de Jesus.
2 Utz motx tila aas xeꞌt itxꞌaꞌn qꞌul ichusulibꞌ u Jesuus utz, yeꞌt motx iꞌan u kostuumbre tiꞌ itxꞌaal qꞌabꞌ. Ech taqꞌtu bꞌens aa paav. Tan, txaaꞌ vatz qꞌul ikostuumbre tzꞌibꞌamal vaꞌl iꞌana.
2 Eles viram que alguns dos discípulos dele estavam comendo com mãos impuras , quer dizer, não tinham lavado as mãos como os fariseus mandavam o povo fazer.
3 Tan aatz qꞌu fariseo tziꞌ tuchꞌ qꞌu qꞌesala xoꞌl qꞌu Israeel, jatpajul koꞌxh nichitxꞌaa iqꞌabꞌ bꞌaxa, ech tek nimotxitxꞌaꞌneꞌ. Tan tiira aꞌ chit nimotxtoksa tetz vikostuumbre qꞌul ikꞌuy imam tzꞌibꞌamal.
3 (Os judeus, e especialmente os fariseus, seguem os ensinamentos que receberam dos antigos: eles só comem depois de lavar as mãos com bastante cuidado.
4 Utz echaꞌ tziꞌ oj anal koꞌn iqꞌaav tu kꞌayibꞌal, jatu koj satxꞌaꞌni oj yeꞌxhkam nitxꞌaa iqꞌabꞌ. Utz taꞌn koꞌn koj. Pek sibꞌ tereꞌn koꞌxh kostuumbre nichmotxinima. Echaꞌ tiꞌ itxꞌaal qꞌul ivaaso, tuchꞌ itxeꞌn utz, tuchꞌ kaniꞌch itxꞌaat qꞌul ichꞌichꞌ kambꞌal niꞌan majte utz, tuchꞌ qꞌul itxꞌach.
4 E, antes de comer, lavam tudo o que vem do mercado. Seguem ainda muitos outros costumes, como a maneira certa de lavar copos, jarros, vasilhas de metal e camas.)
5 Ech aatz qꞌu fariseo tuchꞌ qꞌu aa txumbꞌal tetz u oꞌtla mantaar, ichꞌoti tu u Jesuus ech tzaꞌ: —¿Kam tokeꞌ yeꞌ ninima vikostuumbre qꞌu kukꞌuy kumam tzꞌibꞌamal qꞌul achusulibꞌ tziꞌ? Tan yeꞌ nitxꞌaa iqꞌabꞌ nitxꞌaꞌneꞌ.— Texh te.
5 Os fariseus e os mestres da Lei perguntaram a Jesus: — Por que é que os seus discípulos não obedecem aos ensinamentos dos antigos e comem sem lavar as mãos?
6 Ech tzaqꞌbꞌu u Jesuus utz, tal ech tzaꞌ: —¡Kaꞌvatz! Ekꞌul el chit vaꞌl tal u Isaias setiꞌ ech tzaꞌ:
6 Jesus respondeu:
7 Ech yeꞌk koꞌxh tokebꞌal kꞌuxh nitoksa unqꞌii. Tan aꞌ nichus ikostuumbre aanima. Nibꞌensas echaꞌ vunmantaar.» Chia.
7 A adoração deste povo é inútil,
8 Tan aꞌ nimotxetaqꞌka vimantaar u Tioxh. Pek aꞌ tii nebꞌan inimal kostuumbre tzꞌibꞌamal aas imantaar koꞌn aanima. Echaꞌ vekostuumbre tiꞌ txꞌaal txeꞌn tuchꞌ kambꞌal utz, vekostuumbre tiꞌ tereꞌn kam.— Texh te.
8 E continuou:
9 Utz tal paj u Jesuus te ech tzaꞌ: —Etelabꞌal iqelax vimantaar u Tioxh tan, aꞌ esaꞌ yeꞌ koj chit sotz qꞌul ekostuumbre netaleꞌ.
9 E Jesus terminou, dizendo:
10 Tan echaꞌ vimantaar u Tioxh talka u Moisees ech tzaꞌ: «Atoj tatin atxutx abꞌaal saatz.» Chia. Utz nital majte: «Abꞌil vaꞌl yeꞌk itxaꞌk itxutx ibꞌaal siatz, yatzꞌel sabꞌanli.» Texhtuꞌ.
10 Pois Moisés ordenou: “Respeite o seu pai e a sua mãe.” E disse também: “Que seja morto aquele que amaldiçoar o seu pai ou a sua mãe!”
11 Pek aatz ex, netaleꞌ: «Yeꞌxhkantuꞌ kꞌuxh satal maꞌj aanima titat inan ech tzaꞌ: Kuyin, vetvalaꞌtziꞌil tu u Tioxh kajay vapuaj savaqꞌeꞌ bꞌanel. Ech yeꞌxhkam veꞌt eetz savaqꞌeꞌ. Chaj.» Cheꞌex.
11 Mas vocês ensinam que, se alguém tem alguma coisa que poderia usar para ajudar os seus pais, mas diz: “Eu dediquei isto a Deus”,
12 Utz aatz tu vaꞌl netaleꞌ tziꞌ, yeꞌkan tek niloch itxutx ibꞌaal setaqꞌo.
12 então ele não precisa ajudar os seus pais.
13 Ech aꞌ neyakꞌinsa vikostuumbre qꞌul ekꞌuy emam tzꞌibꞌamal utz, neqel u Yolbꞌal Tioxh. Utz sibꞌ tereꞌn koꞌxh kam nebꞌaneꞌ echaꞌ qꞌuꞌl tziꞌ.— Texh u Jesuus te.
13 Assim vocês desprezam a palavra de Deus, trocando-a por ensinamentos que passam de pais para filhos. E vocês fazem muitas outras coisas como esta.
14 Ech aatz u Jesuus, isikꞌle tek ul u mam tenam kꞌatza. Utz tal te ech tzaꞌ: —Abꞌitaj bꞌaꞌnil vaꞌl nivaleꞌ tzaꞌ kajay ex. Utz paaloj etxumbꞌal tuul.
14 Jesus chamou outra vez a multidão e disse:
15 Yeꞌk maꞌj echbꞌubꞌal saꞌaqꞌon bꞌens aa paav u aanima kꞌuxh yeꞌ siꞌan u kostuumbre tiꞌ itxꞌaal iqꞌabꞌ. Pek aꞌ niaqꞌon bꞌens aa paav qꞌu yeꞌxtxojla yol nijeꞌul titziꞌ.
15 Tudo o que vem de fora e entra numa pessoa não faz com que ela fique
16 [Abꞌiste ex niabꞌin qꞌu yol tzaꞌ, nimataj.]— Texhtuꞌ.
16 [Se vocês têm ouvidos para ouvir, então ouçam.]
17 Uncheeꞌ elbꞌen u Jesuus kꞌatz qꞌu tenam, bꞌenoꞌk tu maꞌl otzotz. Aatz qꞌul ichusulibꞌ, motx ichꞌoti te aas kam tok u yol vaꞌl tala.
17 Quando Jesus se afastou da multidão e entrou em casa, os seus discípulos lhe perguntaram o que queria dizer essa comparação.
18 Ech tal u Jesuus ech tzaꞌ: —Utz ¿ant ex yeꞌxh bꞌoj etxumbꞌal tzik? ¿Yeꞌ nekan tabꞌil tokebꞌal? Tan yeꞌxhkam nikuꞌ u aanima tu paav tu vaꞌl nitechbꞌu, kꞌuxh yeꞌ sitxꞌaa iqꞌabꞌ.
18 Então ele disse:
19 Tan yeꞌxhkam niyansa u taanima tu paav. Pek tu koꞌn tuul nikoꞌkoꞌp. Utz nibꞌen tu xaanbꞌal.— Texhtuꞌ.
19 porque não vai para o coração, mas para o estômago, e depois sai do corpo. Com isso Jesus quis dizer que todos os tipos de alimento podem ser comidos.
20 Utz tal ech tzaꞌ majte: —Pek aꞌ niaqꞌon bꞌen u aanima tu paav qꞌu yeꞌxtxojla chaj yol nijeꞌul titziꞌ.
20 Ele continuou:
21 Tan tu taanima qꞌu aanima nikꞌaskuꞌl qꞌu yeꞌxtxojla chaj txumbꞌal. Echaꞌ u eesaibꞌ tu bꞌey tuchꞌ aanima, u yatzꞌoꞌm,
21 Porque é de dentro, do coração, que vêm os maus pensamentos, a imoralidade sexual, os roubos, os crimes de morte,
22 u elaqꞌ, qꞌu kam yeꞌk nooebꞌal tiꞌ, qꞌu yeꞌxtxoj, u subꞌuꞌm, u tzuꞌkin pabꞌaꞌl, u chiꞌkꞌulaꞌm, u chuli yol, u tꞌeꞌsil utz, tuchꞌ vaꞌl taꞌxh okoj tetz.
22 os adultérios, a avareza, as maldades, as mentiras, as imoralidades, a inveja, a calúnia, o orgulho e o falar e agir sem pensar nas consequências.
23 Tan aatz kajay qꞌu paav tziꞌ, aꞌ nicheek tu taanima u aanima. Utz aꞌ vaꞌl niaqꞌon kuꞌ tu paav.— Texhtuꞌ.
23 Tudo isso vem de dentro e faz com que as pessoas fiquem impuras.
24 Uncheeꞌ kꞌastekꞌul u Jesuus tu vaꞌl atichka utz, bꞌen tikuenta u tenam Tiro tuchꞌ tikuenta Sidoon. Utz okoꞌp tu maꞌl u atibꞌal. Loqꞌ yeꞌich isaꞌ aas abꞌil saꞌabꞌin. Pek yitꞌ ech koj elka.
24 Jesus saiu dali e foi para a região que fica perto da cidade de Tiro. Ele entrou numa casa e não queria que soubessem que estava ali, mas não pôde se esconder.
25 Tan tabꞌi maꞌl u ixoj aas atich u Jesuus tziꞌ. Oponi utz, ex pecheꞌoj ok siatz. Tan atich maꞌl titzꞌin ixviak atich ok tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj kꞌatza.
25 Certa mulher, que tinha uma filha que estava dominada por um espírito mau, ouviu falar a respeito de Jesus. Ela veio e se ajoelhou aos pés dele.
26 Utz ijaj bꞌaꞌnil u ixoj tu u Jesuus aas satojcha el u tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj kꞌatz u titzꞌin. Loqꞌ puera aanima; yitꞌ Israeel koj. Aa tenam tu Feniicia tikuenta Siiria.
26 Era estrangeira, de nacionalidade siro-fenícia, e pediu que Jesus expulsasse da sua filha o demônio.
27 Aatz u Jesuus tan, tal te: —Aꞌ bꞌaxal sunbꞌan bꞌaꞌn tu qꞌu Israeel tziꞌ. Yitꞌ saꞌkojiꞌaneꞌ saqeesa u bꞌaꞌnil vatz qꞌu Israeel utz, saqaqꞌ tu qꞌu puera aanima. Echaꞌ u kaxhlaan txꞌix saꞌkojiꞌaneꞌ saqeesa vatz qꞌu kꞌaol meꞌala utz, aꞌ savaqꞌvu tu qꞌu txꞌiꞌ.— Texh u Jesuus.
27 Mas Jesus lhe disse:
28 Tzaqꞌbꞌu u ixoj ech tzaꞌ: —Aꞌ chituꞌ unBꞌaal. Pek loqꞌ aal aatz qꞌu txꞌiꞌ, nimotxtechbꞌu qꞌu juyaj txꞌix qꞌuꞌl nichajpu koꞌp jaqꞌ u meexha tetz qꞌu kꞌaol meꞌala.— Texh te.
28 — Mas, senhor, — respondeu a mulher — até mesmo os cachorrinhos que ficam debaixo da mesa comem as migalhas de pão que as crianças deixam cair.
29 Ech tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —Kuxh, elyu u tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj kꞌatz val iitzꞌin tan, kꞌujlel akꞌuꞌl viꞌ tu u yol vetaallaꞌ tziꞌ.— Texh te.
29 Jesus disse:
30 Uncheeꞌ opon u ixoj tu totzotz. Utz anchituꞌ. Xoklich u titzꞌin viꞌ txꞌach. Maꞌtich tel u tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj kꞌatza.
30 Quando a mulher voltou para casa, encontrou a criança deitada na cama; de fato, o demônio tinha saído dela.
31 Uncheeꞌ kꞌasuꞌl u Jesuus tikuenta Tiro, paal tu Sidoon, tuchꞌ tikuenta Decaapolis utz, opon tziꞌ u choo tu Galilea.
31 Jesus saiu da região que fica perto da cidade de Tiro, passou por Sidom e pela região das Dez Cidades e chegou ao lago da Galileia.
32 Ech iqꞌol opon maꞌl u vinaj siatz, chakan. Utz kꞌabꞌ tziꞌ majte. Ech jajax bꞌaꞌnil tu u Jesuus aas sataqꞌ jeꞌ iqꞌabꞌ tibꞌa.
32 Algumas pessoas trouxeram um homem que era surdo e quase não podia falar e pediram a Jesus que pusesse a mão sobre ele.
33 Uncheeꞌ aatz u Jesuus, ixaanseꞌl u vinaj xoꞌl qꞌu tenam. Utz taqꞌ okoꞌp qꞌu viꞌ iqꞌabꞌ tixichin u yaꞌv. Takꞌsa viꞌ iqꞌabꞌ titzubꞌ majte utz, ikanoꞌk u taqꞌ u vinaj.
33 Jesus o tirou do meio da multidão e pôs os dedos nos ouvidos dele. Em seguida cuspiu e colocou um pouco da saliva na língua do homem.
34 Ech sajin jeꞌ tu amlika utz, ixijxoꞌlansa tibꞌ. Utz tal tu u vinaj ech tzaꞌ: —Efata.— Texh te. —Jajpen.— Chia niyolonka.
34 Depois olhou para o céu, deu um suspiro profundo e disse ao homem:
35 Yakich abꞌinoj u vinaj. Utz iꞌan bꞌaꞌn u taqꞌ. Ech tiira bꞌaꞌnich tek iyoloneꞌ.
35 E naquele momento os ouvidos do homem se abriram, a sua língua se soltou, e ele começou a falar sem dificuldade.
36 Uncheeꞌ aatz u Jesuus, tal tu qꞌu aanima aas yeꞌxhabꞌil koꞌxh e saꞌalaxku u kam tziꞌ. Pek kꞌuxh tzukꞌel nichtaleꞌ, aal koꞌn maas nichipaxsal itziiul.
36 Jesus ordenou a todos que não contassem para ninguém o que tinha acontecido; porém, quanto mais ele ordenava, mais eles falavam do que havia acontecido.
37 Ech techalich itzꞌejx ikꞌuꞌl qꞌu aanima taqꞌo. Utz nichtekmotxtal tiꞌ ech tzaꞌ: —¡Techal kajay qꞌuꞌl niꞌaneꞌ tziꞌ! Tan nitabꞌin qꞌu chakan taqꞌo utz, niyolonsa qꞌu mem majte.— Texhtuꞌ.
37 E todas as pessoas que o ouviam ficavam muito admiradas e diziam: — Tudo o que faz ele faz bem; ele até mesmo faz com que os surdos ouçam e os mudos falem!

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.