Marcos 11

Viakʼla txumbʼal u tioxh (IXLCNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Uncheeꞌ motx najabꞌ opon tu Jerusaleen tuchꞌ xeꞌ u muunte vaꞌl Olivo. Utz aatz siꞌchtexhopon tu Betaania tuchꞌ tu Betfagee, ichaj bꞌen kaꞌvaꞌl qꞌul ichusulibꞌ u Jesuus.
1 Quando Jesus e os discípulos estavam chegando a Jerusalém, foram até o monte das Oliveiras, que fica perto dos povoados de Betfagé e Betânia. Então Jesus enviou dois discípulos na frente,
2 Utz tal te ech tzaꞌ: —Bꞌenojex tu u tal tenam sukuvatz bꞌen tziꞌ. Utz aatz loꞌoponex, setil maꞌl u chelem bꞌuuro qitzel. Yeꞌsaj tok tijbꞌal. Chittaj, ech iqꞌotaj ul tzaꞌ.
2 com a seguinte ordem:
3 Untzꞌoj abꞌil laꞌalon sete: «¿Kam tokeꞌ aas nechiteꞌ?» Chaj.
3 Se alguém perguntar por que vocês estão fazendo isso, digam que o Mestre precisa dele, mas o devolverá logo.
4 Ech motx bꞌen qꞌul ichusulibꞌ utz, til u bꞌuuro qitzich tziꞌ bꞌey tu maꞌl u tziꞌ peꞌ tetz maꞌl u otzotz. Ech motx ichita.
4 Eles foram e acharam o jumentinho na rua, amarrado perto da porta de uma casa. Quando estavam desamarrando o animal,
5 Anchituꞌ. Atich unjolol qꞌu aanima tziꞌ, motx tal te ech tzaꞌ: —¿Kam nebꞌaneꞌ atziꞌ, ech nechit u bꞌuuro tziꞌ?— Texh te.
5 algumas pessoas que estavam ali perguntaram: — O que é que vocês estão fazendo? Por que estão desamarrando o jumentinho?
6 Ech motx tzaqꞌbꞌi. Aꞌ motx tal qꞌu yol alax bꞌen te tu u Jesuus. Ech aqꞌax tzii te.
6 Eles responderam como Jesus havia mandado, e então aquelas pessoas deixaram que os dois discípulos levassem o animal.
7 Uncheeꞌ ech motx tiqꞌot ul u bꞌuuro tu vaꞌl atichkuka u Jesuus. Motx taqꞌ jeꞌ qꞌul ikaapa tiꞌ. Ech jeꞌ u Jesuus tiꞌ u bꞌuuro.
7 Eles levaram o jumentinho a Jesus e puseram as suas capas sobre o animal. Em seguida, Jesus o montou.
8 Ech sibꞌal aanima motx iliiu kuꞌ qꞌul ikaapa tu bꞌey. Utz atia ichok xaj qꞌabꞌaj tzeꞌ majte. Taqꞌ kuꞌ tibꞌey u Jesuus.
8 Muitas pessoas estenderam as suas capas no caminho, e outras espalharam no caminho ramos que tinham cortado nos campos.
9 Utz motx qꞌeqꞌun qꞌu tenam, qꞌuꞌl bꞌaxaich siatz, tuchꞌ qꞌuꞌl xamich tiꞌ iqul. Utz motx tal ech tzaꞌ: —¡Bꞌan bꞌaꞌnil eesaꞌoꞌ tu tzaꞌl tzaꞌ! ¡Techal axh! Tan tibꞌii u kuBꞌaals Amlika vetꞌulkꞌaxh.
9 Tanto os que iam na frente como os que vinham atrás começaram a gritar: — Que Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor!
10 ¡Techal viQꞌesalail vituꞌxh ixalam u kukꞌuy kumam Daviid vaꞌl tuleꞌ tziꞌ! ¡Techal u Tioxh tu Amlika, u kolol qetz!— Texh qꞌu tenam.
10 Que Deus abençoe o Reino de Davi, o nosso pai, o Reino que está vindo! Hosana a Deus nas alturas do céu!
11 Ech aatz tek opon u Jesuus tu Jerusaleen, bꞌenoꞌk tu viqꞌanalil u totztioxh. Utz isaji kajay qꞌu kam atich tziꞌ. Ech kꞌasuꞌl tuchꞌ kabꞌlaal qꞌul ichusulibꞌ tan, maꞌtich tek ikuꞌ qꞌii. Motx tek qꞌaavbꞌen tu Betaania.
11 Jesus entrou em Jerusalém, foi até o Templo e olhou tudo em redor. Mas, como já era tarde, foi para o povoado de Betânia com os doze discípulos.
12 Uncheeꞌ ech tek qꞌejal tuul, motx kꞌasuꞌl tu Betaania. Utz kam u Jesuus tu vaꞌy.
12 No dia seguinte, quando eles estavam voltando de Betânia, Jesus teve fome.
13 Utz til bꞌen maꞌl u tzeꞌil viikuxh tzian aas jinlich ixaj. Ech bꞌeni, ex tileꞌ. Kamal siꞌchichabꞌa maꞌj ivatz tala. Pek aatz opon kꞌatz u viikuxh, yeꞌt ichabꞌa maꞌj ivatz. Taꞌxh atich ixaj tan, yitꞌ itiempoich koj viikuxh.
13 Viu de longe uma figueira cheia de folhas e foi até lá para ver se havia figos. Quando chegou perto, encontrou somente folhas porque não era tempo de figos.
14 Ech tal tek u Jesuus tu u viikuxh ech tzaꞌ: —Vetaꞌanlaꞌ, yeꞌxhabꞌil koꞌxh vaꞌtoj saloꞌn avatz.— Texhtuꞌ. Utz aatz qꞌu chusulibꞌ, motx tabꞌi kam vaꞌl tala.
14 Então disse à figueira: E os seus discípulos ouviram isso.
15 Uncheeꞌ ech motx opon tu Jerusaleen. Utz bꞌenoꞌk u Jesuus tu viqꞌanalil u totztioxh. Ech xeꞌt tojchat eluꞌl kajay qꞌul nichikꞌayineꞌ, tuchꞌ qꞌuꞌl nichiloqꞌon tziꞌ. Ixhutꞌpi qꞌul imeexha qꞌu chꞌexun puaj utz, tuchꞌ vikꞌujlebꞌal qꞌu aa kꞌaꞌy paroomaxh.
15 Quando Jesus e os discípulos chegaram a Jerusalém, ele entrou no pátio do Templo e começou a expulsar todos os que compravam e vendiam naquele lugar. Derrubou as mesas dos que trocavam dinheiro e as cadeiras dos que vendiam pombas.
16 Utz nichtereꞌnkojtaqꞌ tzii sapaal aanima tuchꞌ tiqꞌoꞌm tu vikuentail u totztioxh.
16 E não deixava ninguém atravessar o pátio do Templo carregando coisas.
17 Ech ichus tu qꞌu aanima ech tzaꞌ: —Tzꞌibꞌamalka tu u Yolbꞌal Tioxh aas: «Qꞌilabꞌ sikꞌlebꞌ vetz u votzotz tetz kajay aanima siꞌaneꞌ.» Chia. Pek aatz ex, vetetaqꞌlu bꞌens tatibꞌal elqꞌom.— Texhtuꞌ.
17 E ele ensinava a todos assim:
18 Ech taꞌxh tabꞌi u yol qꞌu qꞌesal oksan yol vatz Tioxh, tuchꞌ qꞌu aa txumbꞌal tetz u oꞌtla mantaar, xeꞌt motx titzꞌa kaniꞌch iyatzꞌax u Jesuus siꞌaneꞌ. Tan nichmotxixoꞌv taqꞌo tan, mam tenam nichitzꞌejx ikꞌuꞌl tiꞌ vichusbꞌal u Jesuus.
18 Os chefes dos sacerdotes e os mestres da Lei ouviram isso e começaram a procurar um jeito de matar Jesus. Mas tinham medo dele porque o povo admirava os seus ensinamentos.
19 Pek aatz tek sotzsaj, elkꞌasuꞌl u Jesuus tu u tenam.
19 De tardinha, Jesus e os discípulos saíram da cidade.
20 Uncheeꞌ aatz tek iꞌan qꞌalaꞌm tu tek vaꞌt qꞌii, motx paal kꞌatz u viikuxh vaꞌl tzꞌejax yol tiꞌ tu u Jesuus. Utz motx tila aas maꞌtich tek itzaj tuchꞌ taqꞌil.
20 No dia seguinte, de manhã cedo, Jesus e os discípulos passaram perto da figueira e viram que ela estava seca desde a raiz.
21 Ech ul u yol sikꞌuꞌl u Luꞌ, tal tu u Jesuus ech tzaꞌ: —Chusul, saji iileꞌ. Tzajyu u viikuxh vaꞌl atzꞌej yol tiꞌ.— Texh te.
21 Então Pedro lembrou do que havia acontecido e disse a Jesus: — Olhe, Mestre! A figueira que o senhor amaldiçoou ficou seca.
22 Ech tzaqꞌbꞌel tu u Jesuus, ech tzaꞌ: —Kꞌujloj ekꞌuꞌl tiꞌ Tioxh.
22 Jesus respondeu:
23 Tan niꞌxhtekꞌval sete, abꞌil saꞌalon tu u muunte tziꞌ: «Elenbꞌen tziꞌ, kꞌon bꞌen iibꞌ tu mar.» Chaj te, satzojpu vaꞌl sataleꞌ. Taꞌxhtzii oj yeꞌk sakaꞌtziiun tu taanima, pek nojchit sinima aas sabꞌanlu vaꞌl nitaleꞌ.
23 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: vocês poderão dizer a este monte: “Levante-se e jogue-se no mar.” Se não duvidarem no seu coração, mas crerem que vai acontecer o que disseram, então isso será feito.
24 Ech tok nival sete, kajay vaꞌl sejaj tu veqꞌilat esikꞌlet Tioxh, nimataj aas sekꞌuleꞌ utz, ministeer ekꞌultaꞌ.
24 Por isso eu afirmo a vocês: quando vocês orarem e pedirem alguma coisa, creiam que já a receberam, e assim tudo lhes será dado.
25 Utz aatz neqꞌila esikꞌle Tioxh, kuytaj u aanima oj atoꞌk exoꞌl tuchꞌ, ech sikuyex u kuTat tu Amlika tiꞌ qꞌul epaav majte.
25 E, quando estiverem orando, perdoem os que os ofenderam, para que o Pai de vocês, que está no céu, perdoe as ofensas de vocês.
26 [Tan oj yeꞌk sakuyunex, nikoꞌxh u kuTat tu Amlika saꞌkojikuyex majte.]— Texhtuꞌ.
26 [Se não perdoarem os outros, o Pai de vocês, que está no céu, também não perdoará as ofensas de vocês.]
27 Uncheeꞌ ech motx qꞌaavopon tu Jerusaleen. Utz tuul nichipaal u Jesuus tu viqꞌanalil u totztioxh, opon qꞌu qꞌesal oksan yol vatz Tioxh kꞌatza. Aꞌ imol qꞌu aa txumbꞌal tiꞌ u oꞌtla mantaar utz, tuchꞌ qꞌu qꞌesal qꞌatol tzii.
27 Depois voltaram para Jerusalém. Quando Jesus estava andando pelo pátio do Templo, chegaram perto dele os chefes dos sacerdotes, os mestres da Lei e os líderes dos judeus que estavam ali
28 Utz motx tal tu u Jesuus ech tzaꞌ: —¿Kam iijleꞌm naꞌan qꞌu kam tzaꞌ? Utz ¿abꞌil vetaqꞌon iijleꞌm tiꞌ ibꞌanaxeꞌ?— Texh te.
28 e perguntaram: — Com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu autoridade para fazer isso?
29 Tzaqꞌbꞌel tu u Jesuus ech tzaꞌ: —Atil maꞌl kam savabꞌi sete majte. Tzaqꞌbꞌetajin, ech saval sete kam vijleꞌm nunbꞌan qꞌu kam tziꞌ.
29 Jesus respondeu:
30 ¿U Tioxh tzik oksan u Xhan tiꞌ ibꞌanax vautiismo? ¿Oj aanima koꞌn oksan? Tzaqꞌbꞌetajin.— Texh te.
30 Respondam: quem deu autoridade a João para batizar? Foi Deus ou foram pessoas?
31 Ech motx tek tal sivatzaj ech tzaꞌ: — «Tioxh chajon.» oj chajoꞌ: «¿Kantuꞌ yeꞌt enima?» Chaj qe atziꞌ.
31 Aí eles começaram a dizer uns aos outros: — Se dissermos que foi Deus, ele vai perguntar: “Então por que vocês não creram em João?”
32 Utz oj: «Aanima koꞌn.» saqaleꞌ; yeꞌk siꞌaneꞌ.— Texhtuꞌ. Tan nichmotxixoꞌva qꞌu tenam. Tan kajay nichniman aas nojchit alol tetz yolbꞌal Tioxh u Xhan.
32 Mas, se dissermos que foram pessoas, ai de nós! Eles estavam com medo do povo, pois todos achavam que, de fato, João era
33 Ech motx itzaqꞌbꞌe u Jesuus, ech tzaꞌ: —Yeꞌ qootzaj.— Texh te.
33 Por isso responderam: — Não sabemos.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.