João 4

Tẹsitamenti Ikne n'Ọnu Ikwere (IKWNT) vs BKJ

Sair da comparação
1 Ele Farisi nụrnu nụ Jizọsi neewehịa ele sno apna a, nọowu be mini karụ Jọni,
1 Portanto, quando o Senhor soube que os fariseus tinham ouvido que Jesus fazia e batizava mais discípulos do que João,
2 ọ bụ n'ezi nụ Jizọsi wụ́ge ele badnụ mini, kwolem ele sno apna a.
2 (embora o próprio Jesus não tenha batizado, mas os seus discípulos),
3 Nga Jizọsi nụrnu a, ọ whụya nụ Judiya naalahna Galili.
3 ele deixou a Judeia, e partiu novamente para a Galileia.
4 Ọ zị mkpa nụ ọ jaagawhe n'esilawụru ẹli Sameria.
4 E era-lhe necessário passar por Samaria.
5 Ọ vadu n'otu ẹli-ọhna Sameria be kwu Saịka, ke zị ndụndu otu ẹli Jekọpu nyernu nnwọ a rukna Josefu.
5 Então ele chega a uma cidade de Samaria, que é chamada Sicar, perto das terras que Jacó deu a seu filho José.
6 Ọmi Jekọpu zị pịi. Inwe gwụru Jizọsi kwnornu nụ izne wam, ọ dazịri ẹli nụ ngeri ọmi wam n'iwhnehnie.
6 Ora, o poço de Jacó estava ali. Jesus, pois, cansado da sua viagem, assentou-se assim junto do poço, e era cerca da hora sexta.
7 Otu nwerinya Sameria varụ ọ tụru mini n'ọmi, Jizọsi kanụ a, “Kesi m mini.”
7 Então veio uma mulher de Samaria para tirar água. Disse-lhe Jesus: Dá-me de beber.
8 (Ele sno apna a znernu nụ rime ẹli-ọhna ọ zụ wiri.)
8 (Pois seus discípulos tinham ido à cidade para comprar alimento).
9 Nwerinya Sameria wam kanụ a, “Ị bụ nye Ju, m bụ m nye Sameria, ndaa kpa ị nọorio m mini?” (Ele Ju nụ ele Sameria mékọta nhne.)
9 Então, disse-lhe a mulher samaritana: Como é que tu, sendo um judeu, pedes de beber a mim, que sou mulher de Samaria? Porque os judeus não se relacionam com os samaritanos.
10 Jizọsi sarụ a, “Ọ bụru nụ ị magwụ nkesi Chiokike, nụ nye ke nọorio ị mini, ị jọorio a ma o kesi i mini ke bụdnu.”
10 Jesus respondeu e disse-lhe: Se tu conheceras o dom de Deus, e quem é o que te diz: Dá-me de beber, tu lhe pedirias, e ele te daria água viva.
11 Nwerinya wam kaa, “Nda-aị-kwu, i nwée nhne i jeeji nọotu mini, ọmi ka miri emi k'agịda, ndaa hne i jeegwehịa mini bụdnu ka.
11 Disse-lhe a mulher: Senhor, tu não tens com que a tirar, e o poço é fundo; onde, pois, tens a água viva?
12 Ị kakwo nda aị Jekọpu nye nyernu aị ọmi ka, ọ nwọrnu mini hi nụ rime a, ma rụmu a, ma rụmu anọhia a?”
12 És tu maior do que Jacó, o nosso pai, que nos deu o poço, do qual ele mesmo bebeu, e os seus filhos, e o seu gado?
13 Jizọsi sarụ a, “Nye ọbula ke jọonwo mini ke hi n'ọmi ka, akpịri jọokpo a bẹkwnu berere,
13 Jesus respondeu e disse-lhe: Qualquer que beber desta água terá sede novamente;
14 kọvu nye ọbula ke jọonwo mini ke me jeenye a, akpịri jọ́okpo a bẹkwnu berere. Mini ke me jeenye a jọogho risi mini ke jaagba dụ bụdnu kwó okwo.”
14 mas aquele que beber da água que eu lhe der nunca terá sede, mas a água que eu lhe der, se fará nele uma fonte de água a jorrar para a vida eterna.
15 Nwerinya wam kaa, “Nda-aị-kwu, kesi m mini ka ma akpịri gharụ ọ kpọ m bẹkwnu, ma m gharụ m ọ va ọ tụ mini n'ọmi ka.”
15 Disse-lhe a mulher: Senhor, dá-me dessa água, para que eu não tenha sede e não venha aqui tirá-la.
16 Jizọsi kanụ a, “Zne, sukwu nzi i, va hna.”
16 Disse-lhe Jesus: Vai, chama o teu marido e vem cá.
17 Nwerinya wam kaa, “M nwée m nzi.”
17 A mulher respondeu e disse: Eu não tenho marido. Disse-lhe Jesus: Tu disseste bem: Eu não tenho marido;
18 kwnornu nụ ị gbọlam nzi isne, nye ke jị nụ a wu kịtna bụ́o nzi ị. I kwuru ezi ọka nụ i nwée nzi.”
18 porque tu tiveste cinco maridos, e o que agora tens não é teu marido; isso disseste com verdade.
19 Nwerinya wam kaa, “Nda aị-kwu, m whnụrnu nụ ị bụ nye ọwhnurninya.
19 Disse-lhe a mulher: Senhor, Eu vejo que tu és um profeta.
20 Ele nda aị kpọru risi ẹli n'olu rugwu ka, kọvu anụ ele Ju karụ nụ hne be kwesiri ọ kpọ risi ẹli bụ nụ Jerusẹlem.”
20 Nossos pais adoraram neste monte, e vós dizeis que é em Jerusalém o lugar onde o homem deve adorar.
21 Jizọsi kanụ a, “Nwerinya, kweru nhne me naakanụ ị, ige vawa nga ele badnụ jọ́okponu Nda risi ẹli n'olu rugwu ka mọbu nụ Jerusẹlem.
21 Disse-lhe Jesus: Mulher, crê-me, a hora vem, em que nem neste monte, nem em Jerusalém adorareis o Pai.
22 Anụ ele Sameria máa nye anụ nọokponu risi ẹli, aị ele Ju magwụ nye a nọokponu risi ẹli, kwnornu nụ ọznohia hi n'aka ele Ju va.
22 Vós adorais o que não conheceis, nós adoramos o que conhecemos, porque a salvação é dos judeus.
23 Kọvu ige vawa, owe, ige wam valẹm masị, nga ele nọokponu Nda risi n'ẹli n'ezi jọokponu a risi ẹli n'enine nụ n'ezi ọka. Ka bụ ele Nda pioru kpọnu a risi ẹli.
23 Mas a hora vem, e agora é, em que os verdadeiros adoradores adorarão o Pai em espírito e em verdade, porque o Pai procura a tais para adorá-lo.
24 Chiokike bụ enine, ele nọokponu a risi ẹli jọokporirinu a risi ẹli n'enine nụ n'ezi ọka.”
24 Deus é um Espírito, e os que o adoram devem adorá-lo em espírito e em verdade.
25 Nwerinya wam kanụ a, “M maam nụ Mezaya, nye be kwu Karaịsi, jaava. Nga ọ varụ, ọ jaakanụ aị kpakara nhne.”
25 A mulher disse-lhe: Eu sei que vem o Messias, que se chama o Cristo; quando ele vier, nos anunciará todas as coisas.
26 Jizọsi kanụ a, “Me nye nookwunu ị ọka, bụ ya.”
26 Jesus disse-lhe: Eu o sou, o que fala contigo.
27 Ige wam ele sno apna Jizọsi hiehna, o jiri be anya nụ ya nụ nyerinya nookwurita ọka. Kọvu ọ zá nye sịkwaru, “Kịni bụ nhne i noopio?” mọbu, “Kịni mernu i nookwunu nwerinya ka ọka?”
27 E nisto vieram os seus discípulos e maravilharam-se de que ele estivesse falando com a mulher; todavia, nenhum homem lhe disse: O que tu procuras? Ou: Por que tu falas com ela?
28 Nwerinya wam sịgbasi idudu mini a, lahna nụ rime ẹli-ọhna, kanụ ele badnụ,
28 A mulher então, deixou o seu cântaro, e foi no caminho da cidade, e disse aos homens:
29 “Anụ va whnụrnu nwerukna ke kannụ m kpakara nhne me mernu. Nye ka ọ jọoburu Karaịsi sa?”
29 Vinde, vede um homem que me disse todas as coisas que eu tenho feito; não é este o Cristo?
30 Be gbahala nụ rime ẹli-ọhna znekwnusi Jizọsi.
30 Então, eles saíram da cidade e foram até ele.
31 Kọvu ele sno apna a zị naarịasno Jizọsi, kaa, “Nye-zni-nhne, ri wiri.”
31 Enquanto isso os seus discípulos lhe suplicavam, dizendo: Mestre, come.
32 Jizọsi kanụ be, “M nwernu m wiri ke anụ máa.”
32 Mas ele lhes disse: Eu tenho um alimento para comer, que vós não conheceis.
33 Ele sno apna a nẹesikwarita ẹhni be, “O nwernu nye gweyannụ a wiri sa?”
33 Portanto, os discípulos diziam uns aos outros: Acaso algum homem lhe trouxe algo de comer?
34 Jizọsi kanụ be, “Wiri m bụ ọ bịta echiche nye ziyaru m nụ ọ rnụkpa ẹrnu o nyernu m.
34 Jesus disse-lhes: O meu alimento é fazer a vontade daquele que me enviou, e completar a sua obra.
35 Anụ naakaa, ‘Ọ gwnarnụ ẹnwa ẹno, anụ gwe nhne n'ẹkwu.’ Kọvu me kanụ anụ, anụ le anya n'ẹkwu, mkpụru chnanam ma be ghọru nhne n'ẹkwu.
35 Não dizeis vós: Ainda há quatro meses, e então virá a colheita? Eis que eu vos digo: Levantai os vossos olhos, e vede os campos, porque eles já estão brancos para a colheita.
36 Nye neegwe nhne n'ẹkwu nwernu ọgwo ẹrnu, ọ chịbna ele badnụ lele mkpụru ma be nwehịa bụdnu kwó okwo. Kpam, nye ke kparụ mkpụru nụ nye ke gweru nhne n'ẹkwu jeenwekọta snarnịma.
36 E o que ceifa recebe salário, e ajunta fruto para a vida eterna; para que o que semeia e o que ceifa possam juntamente se regozijar.
37 Nhne be kwuru bụ ezi ọka, ‘Otu badnụ kpasịri mkpụru, nye berere ghọru mkpụru.’
37 Porque nisto é verdadeiro o ditado: Um é o que semeia, e outro, o que ceifa.
38 M ziznernu m anụ ghọru mkpụru n'ẹkwu ke anụ rnụ́ge ẹrnu nụ rime a. Ele berere rnụrnu ẹrnu, anụ nwehịa mbnarna n'ẹrnu be.”
38 Eu vos enviei a ceifar onde vós não trabalhastes; outros homens trabalharam, e vós entrastes no seu trabalho.
39 Agịda ele Sameria ele wu nụ rime ẹli-ọhna wam kweru nụ Jizọsi kwnornu nụ nhne nwerinya wam kwuru, “Ọ kanụ m kpakara nhne me mernu.”
39 E muitos samaritanos daquela cidade creram nele, por causa da palavra da mulher, que testificou: Ele me disse tudo que eu tenho feito.
40 Nga ele Sameria vakwnusiri a, be rịasno a ma ya nụ be dazịri, Jizọsi dazịri pịi ọbochi lawụru.
40 Assim então os samaritanos foram até ele, e pediram-lhe que ficasse com eles; e ele ficou ali dois dias.
41 Agịda ele berere kweru kwnornu nụ izi ọma o znirni be.
41 E muitos mais creram por causa da sua própria palavra;
42 Be kanụ nwerinya wam, “A kweru kịtna, ọ bụ́o nụ nhne i kannụ aị, kọvu kwnornu nụ a nụrnu nhne o kwuru, a magwụ nụ nye ka bụ Nye Ọznohia ke ọwa n'ezi.”
42 e diziam à mulher: Já não é pelo que disseste que nós cremos; porque nós mesmos o temos ouvido, e sabemos que este é verdadeiramente o Cristo, o Salvador do mundo.
43 Nga ọbochi lawụru wam whemernu, ọ whọga pịi zne Galili.
43 Ora, após os dois dias, ele partiu de lá, e foi para a Galileia.
44 Jizọsi n'iwhuru a karụ, “Nye ọwhnurninya nwée igwugwu n'ẹli a.”
44 Porque Jesus mesmo testificou que um profeta não tem honra na sua própria terra.
45 Nga ọ vaduru ẹli Galili, ele zị nụ Galili naakweru a kwnornu nụ be znernu Iriri Ọgawhe nụ Jerusẹlem, be whnụrnu kpakara nhne o mernu n'Iriri Ọgawhe wam.
45 Então, quando ele chegou à Galileia, os galileus o receberam, porque viram todas as coisas que fizera em Jerusalém no dia da festa; porque também eles foram à festa.
46 Jizọsi lahna nụ Kana ke Galili hne o mernu mini ghọ manya. Otu nye risi ọchichi ke nnwọ a rukna zị n'ẹhni igbugbu nụ Kapanọm.
46 Assim Jesus veio novamente a Caná da Galileia, onde ele da água fizera vinho. E havia ali um nobre, cujo filho estava enfermo em Cafarnaum.
47 Nga ọ nụrnu nụ Jizọsi hiri nụ Judiya va Galili, o znekwnusi a, kanụ a, ọ va gwọ nnwọ a rukna ẹhni igbugbu, nye zị n'ọnu ẹnwu.
47 Ouvindo este que Jesus vinha da Judeia para a Galileia, foi até ele e pediu-lhe para descer e curar o seu filho, porque ele já estava à morte.
48 Jizọsi kanụ a, “Anụ jéekweru kwekọlam ma anụ whnụrnu ẹrnu ndu-ẹhni nụ ẹrnu rikne.”
48 Então, Jesus lhe disse: Se não virdes sinais e maravilhas, não crereis.
49 Nwerukna wam kaa, “Nda-aị-kwu, snornu m zne, ọ zị nnwọ m nwụ.”
49 O nobre disse-lhe: Senhor, desce, antes que meu filho morra.
50 Jizọsi kanụ a, “La, nnwọ ị rukna zị bụdnu.”
50 Disse-lhe Jesus: Vai pelo teu caminho, o teu filho vive. E o homem creu na palavra que Jesus lhe disse, e ele foi em seu caminho.
51 Nga ọ zị n'apna, ele izi a kwnusi a, kanụ a, “Nnwọ ị rukna zị bụdnu.”
51 E, enquanto ele descia, saíram-lhe ao encontro os seus servos e lhe contaram dizendo: O teu filho vive.
52 Ọ sịkwa be ige ẹhni bụru nnwọ a rukna ọma, be kanụ a, “N'ọtnu-ige ke mbọm n'iwhnehnie n'ekile wheru ewhe, ẹhni orne bẹkwnu wam sịgbasiri a.”
52 Perguntou-lhes, pois, a que hora ele começara a melhorar; e disseram-lhe: Ontem à sétima hora a febre o deixou.
53 Nda nnwọ wam chenwanya nụ ọ bụ ige wam Jizọsi kannụ a, “Nnwọ ị rukna zị bụdnu.” Kam kpayarụ, ya nụ kpakara ele ọro a kweru.
53 Assim o pai reconheceu que foi na mesma hora em que Jesus lhe dissera: O teu filho vive; e creu ele, e toda a sua casa.
54 Ka bụ ẹrnu ndu-ẹhni ke ẹbo Jizọsi rnụrnu nga o hiri nụ Judiya va Galili.
54 Este foi o segundo milagre que Jesus fez, quando ele ia da Judeia para a Galileia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.