Juízes 18

Habo nalolene bi gahenge lo winigo ogo (HUI) vs ARC

Sair da comparação
ARC Almeida Revista e Corrigida 2009
1 Horo uruningi Isaraele wali agalinaga kini mbira nahe hene. Ani biangi Dana hameigini hearu tigua dindi bayale mbira tini holene taya bialu hene. Isaraele hameigini maru hearu tinaga dindi mo wigi biyagola Dana hameigini ti mbira mo wia nabi howa taya bialu hene.
1 Naqueles dias, não havia rei em Israel, e nos mesmos dias a tribo dos danitas buscava para si herança para habitar; porquanto até àquele dia entre as tribos de Israel lhe não havia caído em herança bastante sorte.
2 Ani bialu howa Danali tigua tinaga hameigini duria hearunaga agali hongohe durialime Sora tano Esedaolo tanolani howa dabalu dindi bu wiaruha ibaga biai halu dindi hondo wule pudaba lene. Tigua agali urunihondo lamialu lalu, Tígua dindi bibahendeha ibaga biai halu dindi baya hanguore hondo wiai halimu, lene.
2 E enviaram os filhos de Dã da sua tribo cinco homens dos seus confins, homens valorosos, de Zorá e de Estaol, a espiar e rastejar a terra; e lhes disseram: Ide, rastejai a terra. E vieram à montanha de Efraim, até à casa de Mica, e passaram ali a noite.
3 Ti Maiga andagaha puwa igiri daliahe Libaiali ogoninaga bi layago hale howa ibu Yudalida lo manda bini. Ani manda buwa tigua ibuhondo hale halu lalu, Í̠ ogoha agi bialu kebe. Í̠ aiwa haru ibini kebe, lene.
3 E, quando eles estavam junto da casa de Mica, conheceram a voz do jovem, do levita; e chegaram-se para lá e lhe disseram: Quem te trouxe aqui, que fazes aqui e que é o que tens aqui?
4 Ani hale hayagola ibugua ladai bialu lalu, Maigahanda i̱ haba layagola henego ko. I̱ ibunaga loma binigo mo miaga haruligo ibugua i̱ yolo bigi biaga, lene.
4 E ele lhes disse: Assim e assim me tem feito Mica; pois me tem assalariado, e eu lhe sirvo de sacerdote.
5 Ani layagola Dana hameigini biaru tigua loma binigo mo miaga biagohondo lalu, Áyu ina hariga poramago karulape holobadabe be nakarulape holobadabe lalu Anduane Homogohondo hale habelo hameledema, lene.
5 Então, lhe disseram: Ora, pergunta a Deus, para que possamos saber se prosperará o caminho que levamos.
6 Ani hale hayagola loma binigo mo miaga biagome tihondo ladai bialu lalu, Tí ibaga bialu poramigoha Anduane Homogo ibunime handayaho holebirago tí gi nahalimu, lene.
6 E disse-lhes o sacerdote: Ide em paz; o caminho que levardes está perante o Senhor .
7 Ani laya handala agali duriali biaru ti heyalu puwa Laisi tano anda pene. Ani puwa handalu hemiria Laisi tanoha wali agali bu hearume mbirale mbira mitangi nabi Saidono wali agali bayale bu headagua dege hearia hendene. Tigua wali agali mende baba keba nahaga deme handaga bu ema nabi hearia hendene. Tigua wai bulenebi mitangi nabi hearia hendene. Tinaga dindibi bayale dege wialu mbirale mbira burupalebi nabi hene. Ani howa tigua wali agali hameigini tara tara baba yolo mia yolo bia bialu doborobo nabiaga ti hanguore hearia hendene. Anigo tinaga dalu Saidono wali agali heagoha kaware ndo emene kaundiaha wiaria hendene.
7 Então, foram-se aqueles cinco homens e vieram a Laís; e viram que o povo que havia no meio dela estava seguro, conforme o costume dos sidônios, quieto e confiado; nem havia possessor algum do reino que, por coisa alguma, envergonhasse a alguém naquela terra; também estavam longe dos sidônios e não tinham que fazer com ninguém.
8 Ani handai halu Danali duria biaru ti tini dalu Sora Esedaolola dai bialu hemiria tinaga hamene hearume tihondo hale halu lalu, Tígua mbirale agile dege handarimibe, lene.
8 Então, voltaram a seus irmãos, a Zorá e a Estaol; e seus irmãos lhes disseram: Que dizeis vós?
9 Ani layagola agali duriali biaru tigua ladai bialu lalu, Iname wali agali tano mbirani hearia handarimago uruni baba wai bu mali̱ya abale íbu ngoai hadaba. Iname tinaga dindi baya taraore wiaria de handarima. Anigo tígua bira nabi abale heyalu dindi ogoriani puwa wai bialu karulami̱ya ma.
9 E eles disseram: Levantai-vos, e subamos a eles; porque examinamos a terra, e eis que é muitíssimo boa; pois estareis tranquilos? Não sejais preguiçosos em irdes para entrar a possuir esta terra.
10 Tígua puwa handalu kamiria wali agali uruni ti wai bulene manda nabi bame biru ngaria hondoleberemi. Tinaga dindi timbuni wialu tinaga tano ogoniha mbirale mbira tubagi nahaga karia hondoleberemi. Ai dindi ogoni Anduane Homogo ibunime inahondo ngiyago abale ma, lene.
10 Quando lá chegardes, vereis um povo confiado, e a terra é larga de extensão; porque Deus vo-la entregou na mão; lugar em que não há falta de coisa alguma que há na terra.
11 Ani laya handala Dana hameigini biaru agali handari waragaria (600) bibahendeme tinaga wai biaganealeru mo yai halu tini dindi Sora Esedaolola yu wahalu pene.
11 Então, partiram dali, da tribo dos danitas, de Zorá e de Estaol, seiscentos homens armados de armas de guerra.
12 Tigua ani pu howa Yuda dindiha Kiriada Yarimi tano wiagoria balai anda bini. Ani binidago Kiriada Yariminaga tano abene ni paliragohayagi winigo tigua dindi ogoni mitangi bialu Dananaga Balai Anda Bini lalu mini winigo nga.
12 E subiram e acamparam-se em Quiriate-Jearim, em Judá; pelo que chamaram a este lugar Maané-Dã, até ao dia de hoje; eis que está por detrás de Quiriate-Jearim.
13 Ani buwa tigua dindi ogoni yu wahalu puwa Eberaimi hameigininaga dindi hombene barebare wiadagua pialu Maiga andaga pene.
13 E dali passaram à montanha de Efraim; e vieram até à casa de Mica.
14 Puwa agali duriali dindi diri hondo wule Laisi dindiha ibaga bu hene biarume tini hamene hearuhondo lamialu lalu, Dindi ogoriani anda bu karu mbiraha mbirale mbira bi pupu wulenaga irame wabuwa silibame para hadambi ho winibi mbirale mendebi bi pupu wulenaga siliba ibunime hangu wabini wiaria handarima. Ani bialu loma binigo mo miaganaga aga mini ebodi mbira wialu biaria hendene. Ani wialu dama mitangi bialu mbirale tara tara maru gime wabu wiaria hendene. Ani wiaria handarimago ai iname agua bulene ngabe, lene.
14 Então, responderam os cinco homens que foram espiar a terra de Laís e disseram a seus irmãos: Sabeis vós também que naquelas casas há um éfode, e terafins, e uma imagem de escultura, e uma de fundição. Vede, pois, agora, o que haveis de fazer.
15 Ani lowa hariga peago yu wahalu pu bagi howa tigua Maiga andagaha pialu igiri daliahe Libaiali biagohondo lalu, Hambi-o horombe, lene.
15 Então, foram para lá, e vieram à casa do jovem, o levita, em casa de Mica, e o saudaram.
16 Ti ani lalu heane Dana hameigini handari waragaria (600) biaru ti mbirale wai biaganeale biaru yalu Maiga daluha anda polene pabe haraba wiagoria hondo hene.
16 E os seiscentos homens, que eram dos filhos de Dã, armados de suas armas de guerra, ficaram à entrada da porta.
17 Ani heagola loma binigo mo miaga biago ibu ami agali handari waragaria (600) biaru baba pabe harabani hondo hea tambu agali duriali dindi diri hondo wule pene biaru tigua bi pupu wiaga andaha anda pene. Anda puwa tigua mbirale irame wabuwa silibame paraha dambi hene wiagobi loma binigo mo miaganaga aga mini ebodi wiagobi dama mitangi bialu bi pupu wule gime wabini maru wiarubi mbirale siliba degeme bi pupu wulenaga wiagobi uruni bibahende mo yule anda pene.
17 Porém, subindo os cinco homens, que foram espiar a terra, entraram nela, e tomaram a imagem de escultura, e o éfode, e os terafins, e a imagem de fundição, ficando o sacerdote em pé à entrada da porta, com os seiscentos homens que estavam armados com as armas de guerra.
18 Ani anda piyagola loma binigo mo miaga biago ibu handalu hearia agali duriali biaru tigua Maiganaga bi pupu wiaga andaha puwa mbirale bi pupu wule wabini wiarubi loma binigo mo miaganaga aga wiagobi bibahende mo yalu tagira ibiyane hondowa ibugua tihondo hale halu lalu, Tígua ogoni agile beremibe, lene.
18 Entrando eles, pois, em casa de Mica e tomando a imagem de escultura, e o éfode, e os terafins, e a imagem de fundição, disse-lhes o sacerdote: Que estais fazendo?
19 Ani layagola tigua ibuhondo ladai bialu lalu, Í̠ bi nale waha. Í̠ inanaga loma binigo mo miaga halu ina mini bogaru talebu ngiaga habelo ina haru mali̱ya. Be í̠ agali mbiraoreli hangunaga loma binigo mo miaga holebe. Ani ndo í̠ Isaraele hameigini ina kamarunaga loma binigo mo miaga holene bayale ndobe, lene.
19 E eles lhe disseram: Cala-te, e põe a mão na boca, e vem conosco, e sê-nos por pai e sacerdote; é- te melhor que sejas sacerdote da casa de um só homem do que ser sacerdote de uma tribo e de uma geração em Israel?
20 Ani laya handala loma binigo mo miaga biago ibu turu halu anda biagoha mbirale bi pupu wiaga wiaru bibahende mo yai halu ibu ti heba pole pene.
20 Então, alegrou-se o coração do sacerdote, e tomou o éfode, e os terafins, e a imagem de escultura, e entrou no meio do povo.
21 Ani buwa ti beregedalu pole pialu howa tinaga waneiginirubi nogo sibi bulumagarubi haru halu dabudabu wiarubi bibahende mo yai halu ti bamba halu pene.
21 Assim, viraram, e partiram, e os meninos, e o gado, e a bagagem puseram diante de si.
22 Danali biaru ti kaundiani pialu heagola Maigahanda agali maru ibu aria kaware hearu Danali baba waibu ma lalu olo ngoai hene. Ani bialu tigua talima pugu pugu bialu Danali biaru pialu hearia tali minini.
22 E, estando já longe da casa de Mica, os homens que estavam nas casas junto à casa de Mica se reuniram e alcançaram os filhos de Dã.
23 Agali Maiga aria biarume Danali biaruhondo bi hongo howa olayagola Danali biarume beregedalu handa dai buwa tigua lalu, Maiga-o agua biyabe. I̱na í̠naga agali dewaliore ina baba wai bule haru halu eberego agibe, lene.
23 E clamaram após os filhos de Dã, os quais viraram o seu rosto e disseram a Mica: Que tens, que assim convocaste esse povo?
24 Ani layagola Maiga ibugua ladai bialu lalu, Tígua i̱naga loma binigo mo miaga agali haru halu i̱naga dama mitangi bialu bi pupu wiaga gime wabini wirugobi mo yalu ibida pirimida. I̱naga mbirale marubi mo yai harimida. Ani birimidago buwa i̱hondo agua biyabe lalu hale haramigo agua laramibe, lene.
24 Então, ele disse: Os meus deuses, que eu fiz, me tomastes, juntamente com o sacerdote, e vos fostes; que mais me fica agora? Como, pois, me dizeis: Que é o que tens?
25 Ani layagola Danali biaru tigua ladai bialu lalu, Agali o karume keba halu í̠nibi í̠ one waneiginibi bo wahai holigo inahondo bi dewaore nale waha, lene.
25 Porém os filhos de Dã lhe disseram: Não nos faças ouvir a tua voz, para que, porventura, homens de ânimo amargoso não se lancem sobre vós, e tu percas a tua vida e a vida dos da tua casa.
26 Ani lalu Danali biaru ti pole piyagoha pene. Piyagola Maiga ibugua handalu hearia agali uruni baba wai bima labe nahe ti hongoheore gibiyane wahalu beregedalu ibuni dalu dai bini.
26 Assim, seguiram o seu caminho os filhos de Dã, e Mica, vendo que eram mais fortes do que ele, voltou e tornou-se a sua casa.
27 Danali biaru tigua Maiganaga mbirale bi pupu wulenaga wiaru mo yalu ibunaga loma bu minigo mo miaga agali biagobi haruha bialu Laisi tano pole pene. Ani pu hemigola Laisi tanoha wali agali bu hearume ti baba wai bulene mitangi nabi hendore hene. Ani heagola Danali biaruni tigua wali agali bo wahai halu tinaga tano wiagobi bo heda hai hene.
27 Eles, pois, tomaram o que Mica tinha feito e o sacerdote que tivera, e vieram a Laís, a um povo quieto e confiado, e os feriram a fio de espada, e queimaram a cidade a fogo.
28 Laisi wali agali uruni ti dindi kaundiaha howa dindi maru ngaru baba ti mbirale yolobu pu íbu nabiaga. Saidono dindi polene kaundia wiagola mbiralime ti biamogo bule naibaga hene. Laisi tano ogoni dindi ulini panda panda Bederehobo tano wiago kawareni dege wini.
28 E ninguém houve que os livrasse, porquanto estavam longe de Sidom e não tinham que fazer com ninguém, e a cidade estava no vale que está junto a Bete-Reobe; depois, reedificaram a cidade e habitaram nela.
29 Ani karulo howa tigua tano ogoni mini Dana wini. Abale tano ogoni mini Laisi winigo ai tinaga mamali Yagaba igini henego mini embeda holilono tano ogoni mini Dana wia aribia hene.
29 E chamaram o nome da cidade Dã, conforme o nome de Dã, seu pai, que nascera a Israel, sendo, porém, dantes, o nome desta cidade Laís.
30 Ani howa Danali biaru tigua mbirale bi pupu wulenaga gime wabini biaru mo yalu ibirimigo ogoniha ngelowa mbirale urunihondo bi pupu wialu hene. Mosese hameigini aria Gesomo igini Yonadana ibu Dana wali agalirunaga loma binigo mo miaga hene. Ani howa Dana hameiginirunaga loma binigo mo miaga Yonadana aguanenerume dege haabo howa Danali uruni dindi mendeha garabaya piyangi wahene.
30 E os filhos de Dã levantaram para si aquela imagem de escultura, e Jônatas, filho de Gérson, o filho de Manassés, ele e seus filhos foram sacerdotes da tribo dos danitas, até ao dia do cativeiro da terra.
31 Anduane Homogonaga Balai Anda Silo dindiha bu heangi Dana hameigini hearu tigua Maigahanda bi pupu wulenaga gime wabini biaruhondo bi pupu wialu haabo haga hene.
31 Assim, pois, a imagem de escultura, que fizera Mica, estabeleceram para si, todos os dias que a casa de Deus esteve em Siló.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Juízes 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.