João 7
Habo nalolene bi gahenge lo winigo ogo (HUI) vs NAA
1 Ani lowa Yu wali agali haru haga hearume ibu bole ka manda buwa Yasu ibu Yudia dindiha nape Galili dindihayagi hangu ibaga bu hene.
1 Passadas essas coisas, Jesus andava pela Galileia, porque não desejava andar pela Judeia, visto que os judeus queriam matá-lo.
2 Yu wali agalinaga Anda Nemandaha Palu Holene Horo kaware hayagola
2 E a festa dos judeus, chamada de Festa dos Tabernáculos, estava próxima.
3 Yasu hamenerume ibuhondo lalu, Í̠na biabe bialu kegoni í̠ haruru ibirarume de handai helo dindi ogo wahalu Yudia pobe.
3 Então os irmãos de Jesus se dirigiram a ele e disseram: — Deixe este lugar e vá para a Judeia, para que também os seus discípulos vejam as obras que você faz.
4 Mbirali ibugua birago bibahendeme manda biai helo manda biyagua ohowa nabi panigi biaga. Í̠na biabe bialu kego dindi bibahendeni karume í̠ manda biai helo walia halu bule pu, lene.
4 Porque, se alguém quer ser conhecido, não pode realizar os seus feitos em segredo. Já que você faz essas coisas, manifeste-se ao mundo.
5 Ibu hamenerume ibuhondo mini mbiraore nawi hene.
5 Acontece que nem mesmo os irmãos de Jesus criam nele.
6 Ani layagola Yasuhanda tihondo lalu, I̱naga horo wene natagira ibi. Áyu tínaga horo hangu wiaabo ka.
6 Então Jesus lhes disse:
7 Wali agali dindi bibahendeni karume tí handabe manga naholebira. I̱na tíhondo ko bialu kami lalu lamiaabo harogola ti bibahendeme i̱hondo handabe manga halu kagoni.
7 O mundo não pode odiar vocês, mas a mim ele odeia, porque eu dou testemunho a respeito dele, dizendo que as suas obras são más.
8 Tí ngoai hagane biagoria ngoai hole pudaba. I̱naga horo wene natagira ibigo i̱ haro, lene.
8 Vão vocês para a festa. Eu não vou, porque o meu tempo ainda não se cumpriu.
9 Ani lalu ibu nape Galilini hondo hene.
9 Tendo dito isso, Jesus continuou na Galileia.
10 Yasu ibu hameneru ngoai hole piyadagua ibubi maha pene. Ibu wali agalime nahendelo ohowa pene.
10 Depois que seus irmãos tinham ido à festa, Jesus também foi, não publicamente, mas em segredo.
11 Wali agali ngoai hayagoria Yu wali agali haru haga haguane hearu tigua, Yasu agoha kabe, lalu hai bialu hene.
11 Ora, os judeus o procuravam na festa e perguntavam: — Onde estará ele?
12 Wali agalime hagarerebi laga laga bialu marume, Ibu agali bayale, la marume, Ndo ibugua wali agali mo guya halu ka, laga bialu hene.
12 E havia grande murmuração a respeito de Jesus entre as multidões. Uns diziam: — Ele é bom. E outros afirmavam: — Não, não é! Ele engana o povo.
13 Yu wali agali haru haga hearu hondowa ti bibahendeme gi howa latagi nahe hagarerebi lowa lalu hene.
13 Entretanto, ninguém falava dele abertamente, por ter medo dos judeus.
14 Mo ngoai holene horo uruni maru peha Yasu ibu Anduane Homogonaga andaha puwa mana lawai halu hene.
14 Quando a festa já estava na metade, Jesus foi ao templo e começou a ensinar.
15 Yasuhanda mana lawai halu heago hale howa Yu wali agali bibahendeme ti mogolo hondowa lalu, Agali ogoni sigulu nabi howa manda timbuni taraore bidago agua manda binidabe, lene.
15 Então os judeus se maravilhavam e diziam: — Como é que ele pode ser letrado, se não chegou a estudar?
16 Ani layagola Yasuhanda ladai bialu lalu, Mana lawai halu kogo i̱ni mitangi bialu ndo Ngode Datagaliwabe i̱ pu layagonaga minini howa lawai halu ko.
16 Jesus lhes respondeu:
17 Mbirali ibu Ngode Datagaliwabehanda hame ledadagua bua kayagua ogoni ibugua i̱na lawai halu kogo i̱ni mitangini howa lawai halu kobe Ngode Datagaliwabenaga mitangini howa lawai halu kobe manda bu hondolene nga.
17 Se alguém quiser fazer a vontade de Deus, conhecerá a respeito da doutrina, se ela é de Deus ou se eu falo por mim mesmo.
18 Mbirali ibuninaga mitangini howa lawai halu kagome ibuninaga mini mo yaraga helo lawai halu ka. Anigo ibu pu layagonaga mini mo yaraga helo hame lowa lawai halu kagome ogoni ibu tigabiore ibunaga miniha ke̱ holene mbira nawiore ka.
18 Quem fala por si mesmo está buscando a sua própria glória; mas o que busca a glória de quem o enviou, esse é verdadeiro, e nele não há falsidade.
19 Mosesehanda ibu heangi Mana tígua bilimulo lowinigo tí mbiralime bia nabi puguabo halu kami. I̱ homoliya bole manda bialu kamigo irane agibe, lene.
19 Não é fato que Moisés deu a Lei para vocês? Contudo, nenhum de vocês a cumpre. Por que estão querendo me matar?
20 Ani layagola tigua ladai bialu lalu, Í̠ dama daraga ho kebe. Í̠ homabelo aiwa bole kabe, lene.
20 A multidão respondeu: — Você tem demônio. Quem é que está querendo matá-lo?
21 Yasuhanda ladai bialu lalu, I̱na agalime nabiagane ale mbira birugo hondowa mogolo handarimi.
21 Jesus respondeu:
22 Dongone podo mabu biagane mana Mosesehanda bilimu lene manda buwa Sabada horongi tígua tí iginiru dongone podo mabu beramili. Dongone podo mabu biagane mana ogoni tene Mosesehanda wabu wini ndo. Pigane bamba tí mamalirume tenini.
22 Moisés lhes deu a circuncisão — se bem que ela não vem de Moisés, mas dos patriarcas —, e vocês fazem a circuncisão de um menino até mesmo no sábado.
23 Mosese heneyangi Mana lowinigo napugule lowa tígua Sabada horongi igiri dongone podo mabu beramilidagua i̱na agali mbiranaga tingini ko heago mo dabi haiore harugonaga i̱hondo keba halu kamigo agibe.
23 E, se um menino pode ser circuncidado em dia de sábado, para que a Lei de Moisés não seja desrespeitada, por que vocês ficam indignados contra mim, pelo fato de eu ter curado por completo um homem num sábado?
24 Tígua de degeme hondowa daba ki nabilimu. Mana henene birago hondowa daba ki bialu halimu, lene.
24 Não julguem segundo a aparência, mas julguem pela reta justiça.
25 Ani layago hale howa Yarusaleme wali agali marume lalu, Haru haga karume mbirali homelo bole lalu kago agali ogoni ndobe.
25 Alguns de Jerusalém diziam: — Não é este o homem que estão querendo matar?
26 Ibugua o nahe wali agali handai helo howa mana lalu kagoni. Tigua ibuhondo mbira nale helo wa kagoni. Ina haru haga karume ibu Mbirali Dabo Helenego ibulebira lowinigo ibu ka manda buwa wahaya bada.
26 Eis que ele fala abertamente, e ninguém lhe diz nada. Será que as autoridades reconhecem de fato que este é o Cristo?
27 O ani ago Mbirali Dabo Helenego ibiragola ibu ogoha howa ibinida manda nabi holeberamago ai agali ogoni ibu ogoha howa ibini ka manda bu kamagoni, lene.
27 Mas nós sabemos de onde este homem vem. Quando, porém, o Cristo vier, ninguém saberá de onde ele é.
28 Yasu ibugua Anduane Homogonaga andaha howa lawai halu dalimu lalu, Tígua i̱bi i̱ ogoha howa ibini kabi bayuwa manda bu kamibe. I̱ni mitangini ndo ibiru. I̱ pu layago ibu henene tene kagoni. Tígua ibu manda nabi kamigo
28 Enquanto ensinava no templo, Jesus disse em voz alta:
29 i̱na dege ibu manda bu ko. I̱ pu layagola ibuha howa ibiru, lene.
29 Eu o conheço, porque venho da parte dele e ele me enviou.
30 Ani layago hale howa tigua ibu minule binigo ibunaga horo ogoningi ndo hayagola mbiralime gi yade halu ibu mina nabi wahene.
30 Então quiseram prendê-lo, mas ninguém lhe pôs as mãos, porque a sua hora ainda não havia chegado.
31 Wali agali ngoai ho hearu dewalime lalu, Agali ogoni ibugua agalime nabiagane ale bialu kago emene lalu Mbirali Dabo Helenego ibu ibuwa ibugua dewaore bulebirabe, lowa ibuhondo mini mbiraore wini.
31 Porém muitos dentre a multidão creram nele e diziam: — Quando o Cristo vier, será que vai fazer maiores sinais do que este homem tem feito?
32 Yasuhanda uruni biyagonaga wali agalime hagarerebi lowa laga laga bialu heago Perisi agalime hale howa tiguabi loma binigo mo miaga haguane hearumebi Anduane Homogonaga anda mamage haga agaliruhondo, Yasu minu pudaba, layagola tigua ibu minu ibini.
32 Os fariseus, ouvindo a multidão murmurar essas coisas a respeito de Jesus, juntamente com os principais sacerdotes enviaram guardas para o prender.
33 Ti ani íbu heagola Yasuhanda tihondo lalu, I̱ tí heba emene tigi mbira hangu halu i̱ pu layago karia dai bulebero.
33 Jesus disse:
34 Dai berogola tígua i̱ hai buwa handa walia naholeberami. I̱ poleberogoha tí haruru naibabehe kami, lene.
34 Vocês irão me procurar, mas não me acharão; vocês também não podem ir para onde eu estou.
35 Ani layago hale howa Yu wali agali haru haga haguane hearume tini dege dege la la bialu lalu, I̱ handa walia naholeberami lalu kago ibu aniha pole howa lalu kabe. Ina aria maru Girigi dindi tara taraha purogolo karu uruni karia puwa Girigi wali agalihondo mana lawai hole pole howa larabe.
35 Então os judeus disseram uns aos outros: — Para onde ele irá que não o possamos achar? Será que pretende ir para a diáspora entre os gregos, a fim de ensinar os gregos?
36 Ibugua lalu, Tígua i̱ hai buwa handa walia naholeberemi, layagobi, I̱ poleberogoha tí haruru naibabehe, layagobi irane agi manda bialu layabe, lene.
36 Que significa isso que ele diz: “Vocês irão me procurar, mas não me acharão; vocês também não podem ir para onde eu estou?”
37 Horo timbuni ngoai hayaru hamaro biyangi Yasu heyuwa tihondo dalimu lalu, Mbirali iba noa kamiyagua i̱ koria ibalimu.
37 No último dia, o grande dia da festa, Jesus se levantou e disse em voz alta:
38 Anduane Homogonaga mbugani lo ngago ogo, I̱hondo mini mbiraore wu karu tinaga gubaliniha howa haabo holene iba miagane duguabo holebira, lalu gilibu nga, lene.
38 Quem crer em mim, como diz a Escritura, do seu interior fluirão rios de água viva.
39 Ibugua bi ogoni layago wali agali ibuhondo mini mbiraore wu hararu tihondo maha Ngode Datagaliwabe Dinini mulebira manda buwa lene. Ogoningi Ngode Datagaliwabe Dinini naibinigo irane Yasu ibu wá taraore holeneha mo yaraga nahe henegome ani lene.
39 Isso ele disse a respeito do Espírito que os que nele cressem haviam de receber; pois o Espírito até aquele momento não tinha sido dado, porque Jesus ainda não havia sido glorificado.
40 Ibugua bi ogoni layago hale howa wali agali marume lalu, Ngode Datagaliwabe Mana Latagi Haga Mbirali ibulebira lo ngago agali ogoni ibuoreda, lene.
40 Quando ouviram essas palavras, alguns do meio do povo diziam: — Este é verdadeiramente o profeta.
41 Marume lalu, Mbirali Dabo Helenego ogoni íbu kaoreda, lene.
41 Outros diziam: — Ele é o Cristo. Outros, porém, perguntavam: — Por acaso o Cristo virá da Galileia?
42 Anduane Homogonaga mbugani lo ngago, Mbirali Dabo Helenego ibu handame haga kini Debidi aguanene holebira, lalu, Debidinaga dindi Bedelehemeni taba honolebira, lalu gilibu nga, lene.
42 Não diz a Escritura que o Cristo vem da descendência de Davi e da aldeia de Belém, de onde era Davi?
43 Wali agali bu hearume ani laga laga bialu Yasu ai kabe manda nabi howa talebu ki bini.
43 Assim, houve divisão entre o povo por causa dele.
44 Marume ibu minule manda binigo ti mbiralime gi yade halu mina nabi wahene.
44 Alguns queriam prendê-lo, mas ninguém lhe pôs as mãos.
45 Ani biyagola mamage haga agali biarume Yasu minule ibinigo mina nabi helalu Perisi agali hearubi loma binigo mo miaga haguane hearubi ti hearia dai bini. Dai biyagola tigua tihondo lalu, Agi biyagola wahalu ibu helalu ibirimibe, lene.
45 Os guardas voltaram à presença dos principais sacerdotes e fariseus, e estes lhes perguntaram: — Por que vocês não o trouxeram?
46 Ani layagola mamage haga biarume ladai bialu lalu, Agalime nalagagodagua layago hale halu ibirima, lene.
46 Eles responderam: — Jamais alguém falou como este homem.
47 Ani layago hale howa Perisi agalime ladai bialu, Ibugua tíbi mo guya haya handala lulu yalu ibirimibe.
47 Os fariseus disseram aos guardas: — Será que também vocês foram enganados?
48 Ina Yu wali agali haru haga mbiramebi Perisi agali mbiramebi ibuhondo mini mbiraore wu hemaria handarimibe.
48 Por acaso alguma das autoridades ou algum dos fariseus creu nele?
49 Wali agali urunime Mosese heneyangi Mana lowini ngago manda nabi kago tihondo Ngode Datagaliwabehanda, Tandaga nama pobe, lolene wulebira, lene.
49 Mas esse povo que nada sabe da lei é maldito.
50 Perisi agali mbira Nigodimusi Yasu hearia bamba penego ibugua ibuni aria biaruhondo lalu,
50 Nicodemos, um deles, que antes tinha ido conversar com Jesus, perguntou-lhes:
51 Inanaga Mana lowini ngadagua mbirali ibugua biyadago hale nahe howa pani mia nalaramali, lene.
51 — Será que a nossa lei condena um homem sem primeiro ouvi-lo e saber o que ele fez?
52 Ani layagola tigua ibuhondo ladai bialu lalu, Í̠bi Galili howa ibini dege kebe. Anduane Homogonaga mbugani lo ngago handalu Ngode Datagaliwabe mana latagi haga mbira Galili howa ibulebira lalu gilibu ngaria handa walia naholeberego, lene. [
52 Eles responderam: — Por acaso também você é da Galileia? Examine e verá que da Galileia não se levanta profeta.
53 Ani lalu ti bibahende andaga purogo lene.
53 E cada um foi para a sua casa.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.