João 6

Habo nalolene bi gahenge lo winigo ogo (HUI) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Ani lalu Yasu ibu iba Galili doma edeyagi pene. Iba Galili mini mende Taiberiasa.
1 Depois disso, atravessou Jesus o lago da Galiléia {que é o de Tiberíades.}
2 Ibugua wali agali warago bo winiru mo dabi halu agalime nabiagane ale dewa biyago hondowa wali agali dewaoreme ibu piyagoha haruru pene.
2 Seguia-o uma grande multidão, porque via os milagres que fazia em beneficio dos enfermos.
3 Yasu ibunaga talima piagaru heba hari mbira heagoria iraga ho berene.
3 Jesus subiu a um monte e ali se sentou com seus discípulos.
4 Bolangua Halu Penegonaga tomo nolene tu kaware wini.
4 Aproximava-se a Páscoa, festa dos judeus.
5 Wali agali dewaore ibiyaru hondowa Yasuhanda Pilibihondo lalu, O ibiraruni tomo karulape nelo iname tomo agua mimi̱yadabe, lene.
5 Jesus levantou os olhos sobre aquela grande multidão que vinha ter com ele e disse a Filipe: Onde compraremos pão para que todos estes tenham o que comer?
6 Ibugua tomo agua mule manda buwa Pilibi ba hondole lene.
6 Falava assim para o experimentar, pois bem sabia o que havia de fazer.
7 Pilibihanda ladai bialu lalu, Kina handari kirame (200) tomo yolo bu mirimayaguabi bibahende no karula napolebira, lene.
7 Filipe respondeu-lhe: Duzentos denários de pão não lhes bastam, para que cada um receba um pedaço.
8 Yasunaga talima piaga Saimono Pida hamene Anduruhanda lalu,
8 Um dos seus discípulos, chamado André, irmão de Simão Pedro, disse-lhe:
9 Igiri mbirame ladi ale mini balime mberedi hirini duriabi wena kirabi heneago nde ina tidini gibi kamago nakarulapeda, lene.
9 Está aqui um menino que tem cinco pães de cevada e dois peixes... mas que é isto para tanta gente?
10 Ani layagola Yasuhanda lalu, Wali agali bibahende birai hadaba ladaba, layagola tani bayale heagoria birai hene. Agali hangu daga lowa daosini duria (5,000) hene.
10 Disse Jesus: Fazei-os assentar. Ora, havia naquele lugar muita relva. Sentaram-se aqueles homens em número de uns cinco mil.
11 Birai heagola Yasuhanda mberedi biago yamuwa ibu Abahondo ka̱i̱ lowa wali agali birayaru milo talebu tahene. Wenabi ani dege talebu muwa no karulapeore mini.
11 Jesus tomou os pães e rendeu graças. Em seguida, distribuiu-os às pessoas que estavam sentadas, e igualmente dos peixes lhes deu quanto queriam.
12 No karula pialu ibira hayaru ibugua ibunaga talima piaga biaruhondo lalu, Mbira waholigo bibahende mo mogo bidaba, lene.
12 Estando eles saciados, disse aos discípulos: Recolhei os pedaços que sobraram, para que nada se perca.
13 Tigua mo mogo biai howa mberedi duria biaru nalu ibira hayaru nu homberia (12) hono to̱lene.
13 Eles os recolheram e, dos pedaços dos cinco pães de cevada que sobraram, encheram doze cestos.
14 Wali agali biarume Yasuhanda agalime nabiagane ale biyago hondowa tini laga laga bialu lalu, Ngode Datagaliwabe Mana Latagi Haga Mbirali dindini ibulebira lo harimago ibuoreda, lene.
14 À vista desse milagre de Jesus, aquela gente dizia: Este é verdadeiramente o profeta que há de vir ao mundo.
15 Tigua bi degeme, Yasu í̠ handame haga kini ha, lalu ibu mo yaraga hole heago hondowa ibu hari heagoha ha do hole ibuni hangu pene.
15 Jesus, percebendo que queriam arrebatá-lo e fazê-lo rei, tornou a retirar-se sozinho para o monte.
16 Ne̱ lanini Yasunaga talima piaga biaru ti ibaha dalipe halu
16 Chegada a tarde, os seus discípulos desceram à margem do lago.
17 iba taluni biralu Kabaniama pole pene. Pialu hearia Yasu naibi heaore dege aruma hene.
17 Subindo a uma barca, atravessaram o lago rumo a Cafarnaum. Era já escuro, e Jesus ainda não se tinha reunido a eles.
18 Aruma howa puyabu timbuni pulalu ibiyagome iba mo yaribu bini.Aruma howa puyabu timbuni pulalu ibiyagome iba mo yaribu bini.|src="LEAR 9.tif" size="2" ref="(6.18)"
18 O mar, entretanto, se agitava, porque soprava um vento rijo.
19 Ti iba talu tanguima piyadagoni lunaga magi kilomida duria waragaria agima pialu hearia Yasu ibani ibalu iba talu biago kaware ibiyaria de hendene. Hondowa ti gi timbuniore hene.
19 Tendo eles remado uns vinte e cinco ou trinta estádios, viram Jesus que se aproximava da barca, andando sobre as águas, e ficaram atemorizados.
20 Gi hayagola ibugua tihondo lalu, I̱ kogonigo gi nahalimu, lene.
20 Mas ele lhes disse: Sou eu, não temais.
21 Ani layago hale howa iba taluha ibilo turu howa gi yamini. Ani biyaore ti polebiyagoria anda pene.
21 Quiseram recebê-lo na barca, mas pouco depois a barca chegou ao seu destino.
22 Egerebalene wali agali iba timbuni doma edeyagi paliyarume manda bialu hearia, Abe iba talu mbiraore hangu wiyagoria ibunaga talima piaga biaru piyadagua Yasu ibuni napiyagoda, manda bini.
22 No dia seguinte, a multidão que tinha ficado do outro lado do mar percebeu que Jesus não tinha subido com seus discípulos na única barca que lá estava, mas que eles tinham partido sozinhos.
23 Ani manda bu hearia iba talu maru Taiberiasa howa Anduane Homogohanda ka̱i̱ lowa ti tomo karulape nayagoria kaware anda ibini.
23 Nesse meio tempo, outras barcas chegaram de Tiberíades, perto do lugar onde tinham comido o pão, depois de o Senhor ter dado graças.
24 Tigua Yasubi ibunaga talima piaga biarubi nahe piai hayiyago hondowa iba talu urunini biralu Kabaniamaha Yasu hai bima pene.
24 E, reparando a multidão que nem Jesus nem os seus discípulos estavam ali, entrou nas barcas e foi até Cafarnaum à sua procura.
25 Tigua Yasu iba timbuni doma orayagi hearia handa walia howa ibuhondo lalu, Lawai haga-o í̠ ogoria angi íbu haribe, lene.
25 Encontrando-o na outra margem do lago, perguntaram-lhe: Mestre, quando chegaste aqui?
26 Ani layagola Yasuhanda ladai bialu lalu, Tíhondo heneneore laro. I̱ hai bima ibirimigo i̱na agalime nabiagane ale birugo hondowa ndo ibirimi. Tomo mo karula pirugola haruore narimigo manda buwa ibirimi, lene.
26 Respondeu-lhes Jesus: Em verdade, em verdade vos digo: buscais-me, não porque vistes os milagres, mas porque comestes dos pães e ficastes fartos.
27 Ani lowa lalu, Ereba hagane tomonaga biabe nabialu halimu. Haabobo holene tomo Agali Hole Ibiyagome ngulebirago tomo ogoni mule biabe bialu halimu. Aba Ngode Datagaliwabehanda ibu ani helo loma bia ho heleda, lene.
27 Trabalhai, não pela comida que perece, mas pela que dura até a vida eterna, que o Filho do Homem vos dará. Pois nele Deus Pai imprimiu o seu sinal.
28 Ani layago hale howa tigua ibuhondo lalu, Iname Ngode Datagaliwabehanda hame ledadagua buluma̱ya agua bibehebe, lene.
28 Perguntaram-lhe: Que faremos para praticar as obras de Deus?
29 Yasuhanda ladai bialu lalu, Ibugua pu layagola ibiyagohondo mini mbiraore wulene ogoni Ngode Datagaliwabehanda hamelo ka, lene.
29 Respondeu-lhes Jesus: A obra de Deus é esta: que creiais naquele que ele enviou.
30 Ani layagola tigua ibuhondo lalu, Í̠na agalime nabiagane ale bialu iname hondowa í̠hondo mini mbiraore wuluma̱ya agi buleberebe. Í̠na biabe agi buleberebe.
30 Perguntaram eles: Que milagre fazes tu, para que o vejamos e creiamos em ti? Qual é a tua obra?
31 Ina mamali dindi ko wali agali nahagaha howa mena nalu hene. Ogoni binigo Anduane Homogonaga mbugani lo ngago ogo, Ibugua ti nelo mberedi dahuliya tawe mini, lalu gilibu nga, lene.
31 Nossos pais comeram o maná no deserto, segundo o que está escrito: Deu-lhes de comer o pão vindo do céu {Sl 77,24}.
32 Ani layagola Yasuhanda lalu, Tíhondo heneneore laro. Mosesehanda tíhondo mberedi ngiyago dahuliya tawe ndo. I̱ Aba ibugua dege mberedi dahuliya taweore ngiaga ka.
32 Jesus respondeu-lhes: Em verdade, em verdade vos digo: Moisés não vos deu o pão do céu, mas o meu Pai é quem vos dá o verdadeiro pão do céu;
33 Mberedi Ngode Datagaliwabehanda ngiaga ogoni dahuliya andaga howa dalinigo kago ibugua wali agali dindini karuhondo holene gahengeore mialu kago Ngode Datagaliwabenaga mberedi ogoniore, lene.
33 porque o pão de Deus é o pão que desce do céu e dá vida ao mundo.
34 Tigua ibuhondo lalu, Anduane-o í̠na mberedi ogoni ina ngiaabo habe, lene.
34 Disseram-lhe: Senhor, dá-nos sempre deste pão!
35 Ani layagola Yasuhanda tihondo lalu, Holene gahengeore mberedi i̱ni kogoni. I̱ koria ibaabo halu karu garibi nale holebira. I̱hondo mini mbiraore wialu karu iba lone noa naholebira.
35 Jesus replicou: Eu sou o pão da vida: aquele que vem a mim não terá fome, e aquele que crê em mim jamais terá sede.
36 Anigo tígua i̱ de hondowa i̱hondo mini mbiraore nawi kami lalu langirugoni.
36 Mas já vos disse: Vós me vedes e não credes...
37 I̱ Abahanda i̱hondo ngiraru bibahende ibalu i̱ kogo haho tago holebira. I̱ koria ibiraru mbira i̱na wara tagi naholeberogo
37 Todo aquele que o Pai me dá virá a mim, e o que vem a mim não o lançarei fora.
38 irane i̱ dahuliya andaga howa ibuwa i̱ni hame ledodagua bule ndo. I̱ pu layago ibugua hame ledadagua bule ibiru.
38 Pois desci do céu não para fazer a minha vontade, mas a vontade daquele que me enviou.
39 I̱ pu layago ibugua i̱na buliya hamelo kago ogo. I̱hondo ngiraru mbira i̱na yu wa nahe hamaro bulene horo harangi bibahende mo heya hai holiya hamelo ka.
39 Ora, esta é a vontade daquele que me enviou: que eu não deixe perecer nenhum daqueles que me deu, mas que os ressuscite no último dia.
40 I̱ Abahanda hamelo kago ogo. Igini i̱ de hondowa i̱hondo mini mbiraore wialu karume haabobo holene mo yai helo hamelo ka. Hamaro bulene horongi haabobo holene yu karu i̱na mo heya hai holebero, lene.
40 Esta é a vontade de meu Pai: que todo aquele que vê o Filho e nele crê, tenha a vida eterna; e eu o ressuscitarei no último dia.
41 Ibugua lalu, Mberedi dahuliya andaga howa dalinigo i̱ ko, layago hale howa Yu agali tini bi gimigomo lalu,
41 Murmuravam então dele os judeus, porque dissera: Eu sou o pão que desceu do céu.
42 Ibu ai howa lalu kabe. Ibu Yosebe igini Yasu ndodabe. Ibu ai̱ya abala ina manda bidamagoni. Ibugua lalu, Dahuliya andaga howa dalinigo i̱ ko, lalu kago irane agibe, lowa laga laga bini.
42 E perguntavam: Porventura não é ele Jesus, o filho de José, cujo pai e mãe conhecemos? Como, pois, diz ele: Desci do céu?
43 Ani layagola Yasuhanda tihondo lalu, Tíni dege dege bi gimigomo lalu kamigo wahadaba.
43 Respondeu-lhes Jesus: Não murmureis entre vós.
44 I̱ Abahanda i̱ pu layago ibugua mbirali haru naibiyagua ibuni hangu howa i̱ koria naibabehe. I̱ Abahanda i̱ koria haru ibirago hamaro bulene horo harangi ibu i̱na mo heya holebero.
44 Ninguém pode vir a mim se o Pai, que me enviou, não o atrair; e eu hei de ressuscitá-lo no último dia.
45 Ngode Datagaliwabe mana latagi haga henerume gilibu winigo ogo, Ngode Datagaliwabehanda wali agali bibahende lawai holebira, lalu gilibu wini. Abahanda ani lawai harago hale howa lomanda biraru bibahende i̱ koria ibaga.
45 Está escrito nos profetas: Todos serão ensinados por Deus {Is 54,13}. Assim, todo aquele que ouviu o Pai e foi por ele instruído vem a mim.
46 Mbiralime Aba de hendene lalu ndo laro. Aba de hendene mbirali ibu hangu Ngode Datagaliwabe kagoria howa daliyago ibugua Aba de hendene ka.
46 Não que alguém tenha visto o Pai, pois só aquele que vem de Deus, esse é que viu o Pai.
47 I̱na tíhondo heneneore laro. Ngode Datagaliwabehondo mini mbiraore wu kagome haabobo holene yu ka.
47 Em verdade, em verdade vos digo: quem crê em mim tem a vida eterna.
48 Holene gahenge mberedi i̱ ko.
48 Eu sou o pão da vida.
49 Tí mamalime dindi ko yobi wali agali nahaga wiagoria howa mena nalu henego ti haabo nahe homene.
49 Vossos pais, no deserto, comeram o maná e morreram.
50 Ai dahuliya andaga howa daliyago mberedi ogoni mbiralime nayagua ibu nahomolebira.
50 Este é o pão que desceu do céu, para que não morra todo aquele que dele comer.
51 Holenenaga mberedi dahuliya andaga howa dalinigo i̱ kogoni. Mberedi ogoni mbiralime nayagua ibu haabo holebira. Mberedi i̱na nguleberogo o i̱naga tingini. Dindi bibahendeni karume holene gahenge yilo i̱na i̱naga tingini mulebero, lene.
51 Eu sou o pão vivo que desceu do céu. Quem comer deste pão viverá eternamente. E o pão, que eu hei de dar, é a minha carne para a salvação do mundo.
52 Ani layago hale howa Yu agalime keba howa tini dege dege laga laga bialu lalu, Agali ogonime ibunaga tingini ina nalimulo ngulebero lalu kago agua bialu ngulubadabe, lene.
52 A essas palavras, os judeus começaram a discutir, dizendo: Como pode este homem dar-nos de comer a sua carne?
53 Ani layagola Yasuhanda lalu, I̱na tíhondo heneneore laro. Agali Hole Ibiyagonaga tinginibi daramabi nane kamiyagua tíha holene gahenge nawulebira.
53 Então Jesus lhes disse: Em verdade, em verdade vos digo: se não comerdes a carne do Filho do Homem, e não beberdes o seu sangue, não tereis a vida em vós mesmos.
54 I̱naga tinginibi daramabi nalu kago ibu haabobo holene yu kago ogoni ibu hamaro bulene horo harangi i̱na ibu mo heya holebero.
54 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue tem a vida eterna; e eu o ressuscitarei no último dia.
55 Tomo heneneore i̱naga tingini. Iba heneneore i̱naga darama.
55 Pois a minha carne é verdadeiramente uma comida e o meu sangue, verdadeiramente uma bebida.
56 I̱naga tinginibi daramabi nalu kago ibu i̱ha ka. I̱ nde ibuha ko.
56 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue permanece em mim e eu nele.
57 Aba holenehe kago ibugua i̱ pu layagola ibirugo ibu kagome i̱bi holenehe kogoni. Ogonidagua i̱ nalu kago ibu i̱ kogome ibubi holenehe holebira.
57 Assim como o Pai que me enviou vive, e eu vivo pelo Pai, assim também aquele que comer a minha carne viverá por mim.
58 Mberedi ogoni dahuliya andaga howa dalini. Mberedi tí mamalime nalu howa homenego ogoni ale ndo. Mberedi ogoni áyu o larogoni mbiralime nayagua ibu haabo holebira, lene.
58 Este é o pão que desceu do céu. Não como o maná que vossos pais comeram e morreram. Quem come deste pão viverá eternamente.
59 Kabaniamani ngoai hagane andaha howa Yasuhanda mana lawai henego ogoni.
59 Tal foi o ensinamento de Jesus na sinagoga de Cafarnaum.
60 Yasuhanda ani layago hale howa wali agali ibu haruru piaga marume lalu, Bi ogoni larago haibioredago aiwa mo yulebirabe, lalu hene.
60 Muitos dos seus discípulos, ouvindo-o, disseram: Isto é muito duro! Quem o pode admitir?
61 Ti bi gimigomo lalu heago Yasu ibu minime manda buwa tihondo lalu, I̱na bi o larugoni hale howa tí genda howa wahalu poa kamibe.
61 Sabendo Jesus que os discípulos murmuravam por isso, perguntou-lhes: Isso vos escandaliza?
62 Agali Hole Ibiyago ala hayagoria hole iraga harago handarimiyagua agi manda buleberamibe.
62 Que será, quando virdes subir o Filho do Homem para onde ele estava antes?...
63 Ngode Datagaliwabe Dinini ibugua holene gahenge ngiagane. Wali agalinaga hongome habane nabulene nga. I̱na tíhondo bi langirugome holene gahenge ngiagane yalu Dinini ibaga.
63 O espírito é que vivifica, a carne de nada serve. As palavras que vos tenho dito são espírito e vida.
64 Anigo tí marume i̱hondo mini mbiraore nawi kami, lene. Yasu ibugua ibuhondo mini mbiraore nawulebirarubi ibu nde lolebiragobi piganengi howa manda biai ho howa bi ani lene.
64 Mas há alguns entre vós que não crêem... Pois desde o princípio Jesus sabia quais eram os que não criam e quem o havia de trair.
65 Ani lowa lalu, Irane ogoni manda buwanaga i̱na tíhondo lalu i̱ Abahanda mbirali ibu i̱ koria ibilo mo mitangi bia nahayagua ibuni hangume ibabe nahe holebira lalu langiru, lene.
65 Ele prosseguiu: Por isso vos disse: Ninguém pode vir a mim, se por meu Pai não lho for concedido.
66 Yasu haruru piaga wali agali hearume bi ogoni layago hale howa dewame ibu haruru nape wahene.
66 Desde então, muitos dos seus discípulos se retiraram e já não andavam com ele.
67 Ani biyagola Yasuhanda ibunaga talima piaga homberiali (12) biaruhondo lalu, Tíbi i̱ wahalu piai holeberamibe, lene.
67 Então Jesus perguntou aos Doze: Quereis vós também retirar-vos?
68 Ani layago hale howa Saimono Pidahanda ladai bialu lalu, Anduane Homogo-o ina ai karia poloma̱yabe. Haabobo holenenaga bi í̠na dege yu kego.
68 Respondeu-lhe Simão Pedro: Senhor, a quem iríamos nós? Tu tens as palavras da vida eterna.
69 Í̠ Mbirali Baya Buruguleore henego Ngode Datagaliwabe karia howa íbu kego manda buwa iname í̠hondo mini mbiraore wu kamago, lene.
69 E nós cremos e sabemos que tu és o Santo de Deus!
70 Yasuhanda tihondo ladai bialu lalu, I̱na tí homberiali dabarugo tí mbira dege dama kami, lene.
70 Jesus acrescentou: Não vos escolhi eu todos os doze? Contudo, um de vós é um demônio!...
71 Ibunaga talima piaga hombeane Saimono Isagariodo igini Yudasa henego ibugua nde lolebira manda buwa Yasuhanda ani lene.
71 Ele se referia a Judas, filho de Simão Iscariotes, porque era quem o havia de entregar não obstante ser um dos Doze.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.