Ezequiel 27
Habo nalolene bi gahenge lo winigo ogo (HUI) vs NVT
1 Anduane Homogohanda i̱hondo lalu,
1 Recebi esta mensagem do S enhor :
2 Dindiali-o Taia tano ngago bo gialopaya biai holebiragonaga í̠na dugu daraore bialu iba gana lolene nga.
2 “Filho do homem, entoe um cântico fúnebre para Tiro,
3 Tano ogoni iba solowara bedago kawareni ngagome dindi tara tarani hameigini tara tara padaru baba biyinaya bialu haga nga. I̱ Anduane Homogo Bibahende Haru Haame Ho Haga kogo i̱na bi o larogo latagi halu iba gana labe.
3 essa cidade que é entrada para o mar, que estabelece relações comerciais com muitas nações. Transmita-lhe a seguinte mensagem do S enhor Soberano: “Ó cidade de Tiro, você se gloriava: ‘Minha beleza é perfeita!’.
4 Í̠naga dalu iba solowara ngegoni. Agali tano í̠ wabiagarume í̠ baya taraore iba sibi ale wabu wini.
4 Estendeu seus limites para o mar; seus construtores aperfeiçoaram sua beleza.
5 Tigua ira bayale guraya aleru Hari Hemono weagoha howa dibalu
5 Você era como uma grande embarcação, construída com os melhores ciprestes de Senir. Com um cedro do Líbano fabricaram seu mastro.
6 Basana dindiha howa ira bai ale hearu dibu pelowa iba talu tanguiaga ira mbalape wabu wiya.
6 Fizeram seus remos com carvalhos de Basã. Seu convés de pinho dos litorais de Chipre era decorado com marfim.
7 Labolabo baya taraoreru Iyibi dindiha howa mo yu ibuwa
7 Suas velas eram de linho egípcio da melhor qualidade e esvoaçavam sobre você como uma bandeira. Seus toldos eram azuis e vermelhos, coloridos com tinturas dos litorais de Elisá.
8 Agali iba sibi ogoni yu ibaga biagaru ti Saidono tanoalibi Abada tanoalibi hene.
8 Seus remadores eram de Sidom e Arvade, seus timoneiros, homens habilidosos de Tiro.
9 Agali maru iba sibi ogoninaga tamuha ira maru goba halu diri wigi birago wagaya haga ti Bibiloso tanoali mandabi hene.
9 Antigos e sábios artesãos de Gebal calafetaram a embarcação. Navios de todas as nações vinham com mercadorias para negociar com você.
10 Agali maru Pesia dindi howabi Lidia dindi howabi Libia dindi howabi ti í̠naga ami agali hayagoni. Ani howa tinaga wai biaga humbiru ami agalinaga gaba mandaru ami agali hagaha golo derela ho haga bu haya. Agali uruni tigua wai bialu í̠ mini lene habelo mo hela haya.
10 “Homens das terras distantes da Pérsia, de Lídia e da Líbia serviam em seu grande exército. Penduravam os escudos e os capacetes em seus muros e assim lhe davam muita honra.
11 Abadali ami bu hearu tigua í̠naga wai pabe bu mabu bini kagoria mamage halu ami agali maru Gamadali hearu tigua wai pabe daligani mamage haga anda bima iraga hene heagoria howa waitigi ibulilono mamage haga hene. Ani howa tinaga wai humbi biaru ami agali hagaha golo derela ho haga bu haya. Agali uruni tigua í̠ mo bayale heagola í̠ tano baya taraore mbirago wirigoni ndobe.
11 Homens de Arvade e de Heleque montavam guarda no alto de seus muros, e em suas torres ficavam homens de Gamade. Os escudos deles, pendurados em seus muros, completavam sua beleza.
12 Í̠na Sebena wali agali baba biyinaya bialu harigoni. Ani bialu howa tigua silibarubi aeanerubi gabarubi sodarubi dewaore í̠naga mbirale dewa ngeruni yolo bialu ngigi biya.
12 “Társis enviava negociantes para comprar sua grande variedade de mercadorias em troca de prata, ferro, estanho e chumbo,
13 Wali agali Girigi dindiha howabi Tubala dindiha howabi Mesege dindiha howabi ibugu biyaru í̠ baba biyinayaru bialu í̠naga mbirale wua heru tihondo mialu tigua wali agali garabaya biabe ale bia hagaru helalu mbirale tara tara boronosime wabini wiaru ngigi biya.
13 e comerciantes da Grécia, de Tubal e de Meseque traziam escravos e artigos de bronze para negociar com você.
14 Í̠na Togama tano wali agali bababi nde biyinaya bialu í̠naga mbirale wiru ibu mialu nogo hosi biabe biaganebi agali biralu wai bu piaganebi nogo dongibi yolo bigi birigoni.
14 “De Bete-Togarma vinham cavalos de montaria, cavalos para carros de guerra e mulas para serem negociados por suas mercadorias,
15 Dedana wali agali bu hearu bababi nde biyinaya bialu harigoni. Wali agali hameigini tara tara iba solowara bedago ange ange palima pedarubi biyinaya bialu tigua nogo elebananaga ne gayanebi ira mindibi mini ebonibi bibahende í̠na ngeru ti hameledago ale yolo bialu ngigi biya.
15 e comerciantes vinham de Dedã. Você tinha o monopólio do mercado de várias regiões litorâneas, que lhe pagavam com presas de marfim e madeira de ébano.
16 Siria wali agali bu hearume nde labolabo mindibi tagalitaya ale marubi labolabo mbiragoria aga yári tara tara bayaru lebu para howa mo yáribia haga binirubi aga pele bayaleorebi ege to̱le̱ tara tara emeralabi koralabi lubibi muni dewame miaga wiarubi í̠naga mbirale tara tara bayale wiaru yolo bialu í̠hondo ngigi biya.
16 “A Síria enviava negociantes para comprar sua grande variedade de mercadorias, e em troca lhe dava turquesa, tinturas vermelhas, bordados, linho fino e joias de coral e de rubis.
17 Yuda wali agali Isaraele wali agalirubi tigua nde widi dewabi mone taranaga ibanebi olibe lini welibi tomo mo dendebia haga tara tara wiarubi yalu í̠naga ngeru tini hameleda ale yolo bule ibugu biya.
17 Judá e Israel faziam comércio com você e pagavam com trigo de Minite, figos, mel, azeite e bálsamo.
18 Damasagasa tanoha wali agali bu hearume í̠ baba biyinaya bialu tigua waini iba Helebono tanoha howa wabinigobi nogo sibinaga irini Sahara dindi wiagoha hearumebi yalu ibalu í̠hondo ngigi biya.
18 “Damasco enviava negociantes para comprar sua grande variedade de mercadorias, e em troca lhe dava vinho de Helbom e lã de Zaar.
19 Wali agali Dana hameigini bu hearumebi Girigi wali agali Usala dindiha bu hearumebi í̠ baba biyinaya bialu tigua aeanerubi tomo mo dende biahaga tara tararubi pauda mbira mini sanda wiarubi ira mini kasianaga ibanebi yunibi linibi tara tara wabini wiarubi gambe tara mbira ngabi baya tara mbirabi tigua yalu ibalu í̠na ti hameledago ale mo mibelo ibugu biaga hene.
19 Gregos de Uzal vinham negociar suas mercadorias, e em troca traziam ferro trabalhado, cássia e cálamo perfumado.
20 Ani bialu Dedana wali agali bu hearume balangiya tara nogo hosinaga erekunini biralu howa mo wiagaru yalu ibalu tini hameledago ale í̠na ngeru yolo bule yalu ibugu biaga hene.
20 “Dedã enviava negociantes para comercializar com você seus valiosos mantos para selas.
21 Arebia agali bu hearumebi Keda dindiha howa agali haguane bu hearumebi nogo sibi iginibi sibi wangaberubi nogo memerubi haru ibalu tinaga hameledaru í̠na ti mibelo yolobu ibugu biaga hene.
21 Os árabes e os príncipes de Quedar enviavam comerciantes para negociar com você e pagavam com cordeiros, carneiros e bodes.
22 Agali biyinaya biaga Seba dindiha howabi Lama tanoha howabi tigua ngolobi pauda tara tara nga bayale biaga tara tara wiarubi ege to̱le̱ tara tara muni dewame miaga wiarubi yalu ibalu tini hameleago í̠na wu heru mibelo yolo bule yalu ibugu biaga.
22 Negociantes de Sabá e de Ramá lhe davam especiarias de todo tipo, joias e ouro em troca de suas mercadorias.
23 Agali Harana tanoha howabi Kane tanoha howabi Idene tanoha howabi biyinaya biabe biaga agali Seba dindiha howabi Asuru tanoha howabi Kilimada tanoha howabi tigua í̠ baba biyinaya biabe biaga hene.
23 “Harã, Cane, Éden, Sabá, Assur e Quilmade também vinham com seus negociantes.
24 Tigua aga baya taraorebi labolabo tagalitaya alebi labolabo maru yári tara tara lebu para henebi pu payini timbuni tarabi balangiya anda tamuha biraganeni dungua hagane alebi yalu ibugu biya. Balangiya uruni taraore mo yaribia haga bini wiarubi yalu ibalu í̠na ti hameledaru ale ngago yolo bule mo yalu ibugu biya.
24 Traziam tecidos da melhor qualidade para comercializar: tecido azul, bordados e tapetes multicoloridos enrolados e amarrados com cordões.
25 Ani bialu iba sibi timbuni wiarume í̠naga dabudabu tara tara wiaru mo yalu dindi tara tara wiaruha pugu biya.
25 Os navios de Társis eram suas caravanas marítimas. Os depósitos em sua ilha viviam abarrotados!”
26 Agali iba talu yaga hearume í̠ hongo howa yalu iba solowara bereago hanuni pu wigola puyabu hongohe ni ibiragohayagi howa ibalu í̠ bo haealabagi halu mo ko hai haya.
26 “Mas veja! Seus remadores a levaram para águas tempestuosas! Um poderoso vento do leste a despedaçou no coração do mar.
27 Í̠ mo ko hayangi í̠naga munibi dabudabubi yári tara tarabi í̠naga iba sibiha biabe biaga agalibi iba sibiha gabenda biabe biaga agalirubi biyinaya biabe biagarubi í̠naga ami agalirubi agali maru í̠ni heba haga heneru bibahende ibaha homai harimida.
27 Tudo se perdeu: riquezas e mercadorias, marinheiros e pilotos, construtores de navios, negociantes e guerreiros. No dia de sua ruína, todos a bordo afundam até as profundezas do mar.
28 Agali iba sibiha biabe biaga bibahende bu hearume ga̱ hongo howa layuagome iba angeni dindi wiaru birilagimbu biya.
28 Suas cidades no litoral tremem, seus pilotos gritam de pavor.
29 Agali iba sibiha biabe biaga hearu tigua iba sibi ibani ngelalu tagira piai halu iba angeni pu haya.
29 Todos os remadores abandonam os navios, os marinheiros e os pilotos ficam na praia.
30 Ti bibahendeme í̠naga daraore halu dugu timbuni bialu haya. Tigua dara ho kama walia halu biagane mana ngadagua dindi abalu tinaga haguani dugu hiralu be abalu wiagoria palu beregedaga bialu haya.
30 Gritam por você e choram amargamente. Jogam pó sobre a cabeça e rolam em cinzas.
31 Tigua í̠naga dara howa tinaga mandari podo mbololo wahai haya. Tinaga bu miniha tandaga timbuni howa dugu tara bialu daraho howa karulagane agaru karulo haya.
31 Por sua causa raspam a cabeça e se vestem de pano de saco. Choram com amarga angústia e profunda lamentação.
32 Tigua agali homenenaga dara howa dugu biaga wiadagua dugu bialu ogodagua iba gana lene.
32 Enquanto lamentam e choram por você, entoam este triste cântico fúnebre: ‘Acaso houve alguma cidade como Tiro, que agora está em silêncio no fundo do mar?
33 Í̠naga dabudabu wiruni iba sibime yalu dindi tara tara ngaruha piai helarigola
33 As mercadorias que você negociava pelos mares satisfaziam os desejos de muitas nações. Reis nos confins da terra se enriqueceram com seu comércio.
34 Ai áyu í̠ni iba solowaraha mo ko ho wialu
34 Agora você é um navio naufragado e quebrado no fundo do mar. Suas mercadorias e seus tripulantes afundaram com você.
35 Wali agali iba solowara ange ange paluyu pearume í̠ mo ko haya layago hale howa ti mogo timbuniore laya. Tinaga kini hearubi mogolo howa gi timbuni ho hayago tinaga denguini mo walia haya.
35 Todos que moram no litoral estão espantados com seu terrível destino. Os reis estão horrorizados e olham com expressão perturbada.
36 Í̠ dindini nahe bo haealabaga bialu pu erebaore hai helaya. Anidagua bialu agali biyinaya biabe biaga dindi bibahendeha bu hearume í̠ mo ko hene wiago de hondowa ti gi timbuni howa lo mitangi bialu, Inabi nde ogonidagua buligo giba, lalu ka, laya lene.
36 Os comerciantes entre as nações balançam a cabeça quando a veem, pois você chegou a um terrível fim e não mais existirá’”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Ezequiel 27, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.