Mateus 27

Surat Ralan na'a Vaidida (FRD) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Ti ma varverak sumatan, na Yahudi rira dawan mela falurut ra munuk ovu dawan Yahudi liak ra vali rasdovu ira ma ranovak ma raꞌan vai isa mane rfedan Yesus.
1 De manhã cedo, todos os chefes dos sacerdotes e líderes religiosos do povo tomaram a decisão de condenar Jesus à morte.
2 Ba rkeak Yesus, beti rovun Ia ti verin Pilatus, tamata Roma i nfareta propinsi Yudea.
2 E, amarrando-o, levaram-no e o entregaram a Pilatos, o governador.
3 Ti ma Yudas i nfedi Yesus nsiꞌik ne, rvolan roak ma rfedan Yesus, na ralan lalau urun naꞌa ni sala i notu a. Ba nal-ewal kubang perak vututelu yai verin Yahudi rira dawan mela falurut ra ovu dawan Yahudi liak ra.
3 Quando Judas, que o havia traído, viu que Jesus fora condenado, foi tomado de remorso e devolveu aos chefes dos sacerdotes e aos líderes religiosos as trinta moedas de prata.
4 Ba nfalak verin ira ne, “Yaꞌa sala roak yaꞌa, tevek ufedi tamata i wol Ni sala ma rukun roak Ia ma nmata.”
4 E disse: "Pequei, pois traí sangue inocente". E eles retrucaram: "Que nos importa? A responsabilidade é sua".
5 Ba Yudas nasba vatuk kubang avyai rti Rahan Dawan Falurut ralan a. Ia nban-talik wan yai ma kaꞌi ti nesa relan a ma nakloꞌi ma nmata.
5 Então Judas jogou o dinheiro dentro do templo, saindo, foi e enforcou-se.
6 Nata Yahudi rira dawan mela falurut ra rala kubang avyai ma rfalak ne, “Ita wol bisma tfadoku ewal kubang ovi naꞌa vatvatat i tamata ra baꞌi rfadoku rira kubang ra, ma reluk rira persembahan verin Ubu. Ita tala roak kubang avyai ma al rotu ma tamata laran nvoat.”
6 Os chefes dos sacerdotes ajuntaram as moedas e disseram: "É contra a lei colocar este dinheiro no tesouro, visto que é preço de sangue".
7 Ba rasdovu ira ma raꞌan vai isa ma rala kubang avyai al rfaha lanun i baꞌi rala ma al rotu suran. Ba rfaha lanun yai, boma wean i tamata dakan ra rmata, na roving ira naꞌa inyai.
7 Então decidiram usar aquele dinheiro para comprar o campo do Oleiro, para cemitério de estrangeiros.
8 Wean inyai bi ma naran amar ini, na tamata ra rfanara wan yai ne, lanun i tamata laran nvoat naꞌa.
8 Por isso ele se chama campo de Sangue até o dia de hoje.
9 Ba afa yai nfakena lahir afa ovi lan a nabi Yeremia ntulis ne, “Ira rala roak kubang perak vututelu. Ira rfadoku roak fyawan wean inyai verin tamata ovi rnaꞌa Israel.
9 Então se cumpriu o que fora dito pelo profeta Jeremias: "Tomaram as trinta moedas de prata, preço em que foi avaliado pelo povo de Israel,
10 Ira rala vali kubang avyai ma al rfaha lanun i baꞌi rala ma al rotu suran, wean lahir i Duilaꞌa nfalak roak verin yaꞌa.”
10 e as usaram para comprar o campo do Oleiro, como o Senhor me ordenou".
11 Naꞌut i Yesus ndiri Gubernur Pilatus wahan ralan a, na Pilatus norat Ia ne, “Yahudi rira raja verin Oa?”
11 Jesus foi posto diante do governador, e este lhe perguntou: "Você é o rei dos judeus? " Respondeu-lhe Jesus: "Tu o dizes".
12 Yahudi rira dawan mela falurut ra ovu dawan Yahudi liak ra rmangadu Yesus, naꞌuk Ia wol nangrihi vaivatul isa vali.
12 Acusado pelos chefes dos sacerdotes e pelos líderes religiosos, ele nada respondeu.
13 Ba Pilatus norat ewal Yesus ne, “Wol mrenar ngrihi sian ovi rala al rmangadu Oa yai!”
13 Então Pilatos lhe perguntou: "Você não ouve a acusação que eles estão fazendo contra você? "
14 Naꞌuk Yesus wol nala vaivatul isa vali, ba Pilatus ntalkaka lahir.
14 Mas Jesus não lhe respondeu nenhuma palavra, de modo que o governador ficou muito impressionado.
15 Lokat varat naꞌut amar dawan Paskah, na gubernur baꞌi nfatalik tamata isa. Yahudi ra rfili tamata yai tali buꞌi ralan.
15 Por ocasião da festa era costume do governador soltar um prisioneiro escolhido pela multidão.
16 Naꞌut inyai, na tamata isa nanaꞌa buꞌi ralan naran Yesus Barabas. Tamata ra munuk rkaꞌa roak ia, tevek afa sian ovi notu ra.
16 Eles tinham, naquela ocasião, um prisioneiro muito conhecido, chamado Barrabás.
17 Ba ti ma tamata rivun rasdovu ira, na Pilatus norat ira ne, “Inabira ma ufatalik iki verin mia? Yesus Barabas te Yesus i rfanara Ia ne, Kristus?”
17 Pilatos perguntou à multidão que ali se havia reunido: "Qual destes vocês querem que lhes solte: Barrabás ou Jesus, chamado Cristo? "
18 Pilatus nkaꞌa roak ne, Yahudi rira dawan ra ralarira sian Yesus, ba rovun Ia verin Pilatus.
18 Porque sabia que o haviam entregado por inveja.
19 Naꞌut i Pilatus ndoku kadera i baꞌi ndoku ma nfaleka inukun verin tamata ra, na awan a nsinir tamata isa ma nfalak verin ia ne, “Deka movu ma mukun tamata i wol ni sala yai, tevek Ia bi indean a umdedar lalean naꞌa ning mifi a.”
19 Estando Pilatos sentado no tribunal, sua mulher lhe enviou esta mensagem: "Não se envolva com este inocente, porque hoje, em sonho, sofri muito por causa dele".
20 Naꞌuk Yahudi rira dawan mela falurut ra ovu Yahudi rira dawan liak ra rtuar tamata rivun avyai, boma rera verin Pilatus ma nfatalik Barabas verin ira, ovu nsinir ma rfedan Yesus.
20 Mas os chefes dos sacerdotes e os líderes religiosos convenceram a multidão a que pedisse Barrabás e mandasse executar a Jesus.
21 Nata Gubernur Pilatus norat ira ne, “Ba tali tamata irua ini, na inabira ma ufatalik iki verin mia?”
21 Então perguntou o governador: "Qual dos dois vocês querem que eu lhes solte? " Responderam eles: "Barrabás! "
22 Pilatus norat ewal ira ne, “Ba wean inyai, na yaꞌa musti otu afaka verin Yesus i rfanara Ia ne, Kristus?” Ira munuk rafwak ne, “Bwaku Ia naꞌa aa walwalur!”
22 Perguntou Pilatos: "Que farei então com Jesus, chamado Cristo? " Todos responderam: "Crucifica-o! "
23 Pilatus nfalak verin ira ne, “Afakinimi? Notu sala afaka?”
23 "Por quê? Que crime ele cometeu? ", perguntou Pilatos. Mas eles gritavam ainda mais: "Crucifica-o! "
24 Pilatus nsiꞌik roak ne, veka wol not-nala roak tamata rivun avyai, tevek mane rotu vangoa-vanga. Ba nala wear ma nraming liman a naꞌa waharira ralan ra ma nfalak ne, “Yaꞌa wol ning varvara naꞌa tamata ini ni matmatan a. Mia bira varvara ini.”
24 Quando Pilatos percebeu que não estava obtendo nenhum resultado, mas, pelo contrário, estava se iniciando um tumulto, mandou trazer água, lavou as mãos diante da multidão e disse: "Estou inocente do sangue deste homem; a responsabilidade é de vocês".
25 Tamata rivun avyai rafwak ne, “Ami ovu yanamami ra ki amvara tamata ini laran a.”
25 Todo o povo respondeu: "Que o sangue dele caia sobre nós e sobre nossos filhos! "
26 Nata Pilatus nfatalik Barabas verin ira. Naꞌuk ia nfalak verin ni suldadu ra ma rasveva Yesus veki, beti nala Ia verin ira ma rbaku Ia naꞌa aa walwalur.
26 Então Pilatos soltou-lhes Barrabás, mandou açoitar Jesus e o entregou para ser crucificado.
27 Gubernur Pilatus ni suldadu ra rovun Yesus rti Pilatus ni rahan fareta dawan, beti rasdovu rira suldadu liak ra munuk ma rdir-lilit Yesus.
27 Então, os soldados do governador levaram Jesus ao Pretório e reuniram toda a tropa ao seu redor.
28 Nata ira raling Ni kadaravit ra, ma rala ravit blawat ungu isa ma raꞌadoru naꞌa Ia.
28 Tiraram-lhe as vestes e puseram nele um manto vermelho;
29 Ira ranan aa anan ovi imarira ra naꞌa sabeꞌu ma rfadoku naꞌa Yesus ulun a. Ira rala vali takil isa ma ntaha naꞌa liman mela a, beti rsangatur naꞌa wahan ralan a ma rworuk-rwak Ia ma rfalak ne, “Yahudi rira Raja verin Oa, ba fara nam a blawat!”
29 fizeram uma coroa de espinhos e a colocaram em sua cabeça. Puseram uma vara em sua mão direita e, ajoelhando-se diante dele, zombavam: "Salve, rei dos judeus! "
30 Ira rafnit naꞌa Ia, ovu rala takil i ntaha yai ma rsikati ira al rvaval ulun a.
30 Cuspiram nele e, tirando-lhe a vara, batiam-lhe com ela na cabeça.
31 Ba ti ma rworuk-rwak munuk Ia, na raling ewal ravit blawat ungu i neluk a, beti rung a reluk ewal Ia ovu Ni kadaravit ra. Nata rovun Ia nti murin ma rbaku Ia naꞌa aa walwalur.
31 Depois de terem zombado dele, tiraram-lhe o manto e vestiram-lhe suas próprias roupas. Então o levaram para crucificá-lo.
32 Naꞌut i mane rbana rti kota Yerusalem murin a, na rtuan tamata isa ntali kota Kirene naran Simon. Suldadu ra rkiwal ia ma nvara Yesus Ni aa walwalur a.
32 Ao saírem, encontraram um homem de Cirene, chamado Simão, e o forçaram a carregar a cruz.
33 Nata ti raran wan isa naran Golgota. Vaivatul yai ihin a, “Kalkulun Wan.”
33 Chegaram a um lugar chamado Gólgota, que quer dizer Lugar da Caveira,
34 Tamata avyai rala anggur i rsileti ovu afa i kfera, beti rala verin Yesus ma nenu. Naꞌuk ti ma Yesus nfatemang, na nafena ma nenu.
34 e lhe deram para beber vinho misturado com fel; mas, depois de prová-lo, recusou-se a beber.
35 Rbaku Yesus naꞌa aa walwalur, beti rbataru ma rsiduk ni kadaravit ra.
35 Depois de o crucificarem, dividiram as roupas dele, tirando sortes.
36 Nata rdoku aa walwalur nelan a ma rwanar Ia.
36 E, sentando-se, vigiavam-no ali.
37 Naꞌa aa walwalur ni tutul a, na rtulis vaivatul ra naꞌa kba etal isa ma nfalyawang ne wean inbinimi rukun Yesus. Vaivatul avyai ngoarira ra wean ini, “Yahudi rira Raja verin Yesus.”
37 Por cima de sua cabeça colocaram por escrito a acusação feita contra ele: ESTE É JESUS, O REI DOS JUDEUS.
38 Amar yai, na rbaku vali tamata ktufan irua naꞌa aa walwalur. Isa naꞌa Yesus Ni lihir mela a, na isa naꞌa Ni lihir balit a
38 Dois ladrões foram crucificados com ele, um à sua direita e outro à sua esquerda.
39 Tamata ovi rahu inyai rarwaꞌung ulurira ra ma rfalak sian Yesus.
39 Os que passavam lançavam-lhe insultos, balançando a cabeça
40 Ira rfalak ne, “Yaꞌi yo! Oa fwalak ne, bisma maꞌar vatuk dida Rahan Dawan Falurut a ovu fwadiri ewal naꞌa amar itelu. Wean i Ubu Yanan urun Oa, na msuta tali aa walwalur yai, boma deka mwata.”
40 e dizendo: "Você que destrói o templo e o reedifica em três dias, salve-se! Desça da cruz, se é Filho de Deus! "
41 Yahudi rira dawan mela falurut ra ovu rira dawan ovi rair Musa ni inukun ra, ovu vali rira dawan liak ra rdiri vali wan yai ma rworuk-rwak Ia. Ira rfalak ne,
41 Da mesma forma, os chefes dos sacerdotes, os mestres da lei e os líderes religiosos zombavam dele,
42 “Ia not-nala ma tamata liak wol rmata, naꞌuk wol not-nala ma deka nmata. Wean i Israel rira Raja verin Ia, na nsuta tali aa walwalur yai, boma torang Ia.
42 dizendo: "Salvou os outros, mas não é capaz de salvar a si mesmo! E é o rei de Israel! Desça agora da cruz, e creremos nele.
43 Ia norang Ubu ovu nfalak ne, Ubu Yanan Ia. Eka tsiꞌik, wean i Ubu veka nala Ia, na nvaꞌat te wahal?”
43 Ele confiou em Deus. Que Deus o salve agora, se dele tem compaixão, pois disse: ‘Sou o Filho de Deus! ’ "
44 Tamata ktufan irua i rbaku roak ira naꞌa aa walwalur ma rnaꞌa Yesus Ni lihir mela ovu balit yai, rangrihi visal-vasil vali Ia wean inyai.
44 Igualmente o insultavam os ladrões que haviam sido crucificados com ele.
45 Naꞌut inyai lera ndirlola, na deda fafyat nsoru munuk wan yai, ti naran jam tiga lersian.
45 E houve trevas sobre toda a terra, do meio dia às três horas da tarde.
46 Ba naꞌut jam tiga lersian, na Yesus nafwak ne, “Eli, Eli lama sabaktani?” Yesus Ni vaivatul avyai ihin a wean ini, “O Ubu i uraning a, O Ubu i uraning a! Afakinimi muti talik Yaꞌa i?”
46 Por volta das três horas da tarde, Jesus bradou em alta voz: "Eloí, Eloí, lamá sabactâni? " que significa: "Meu Deus! Meu Deus! Por que me abandonaste? "
47 Tamata ovi rdiri inyai rarenar afa i Yesus nfalak a, ba rfalak ne, “Ia nera nabi Elia!”
47 Quando alguns dos que estavam ali ouviram isso, disseram: "Ele está chamando Elias".
48 Ba tamata isa ti nala spons etal isa ma nsovu naꞌa anggur i nakbia, ma nngatan teri spons yai naꞌa aa etal isa ni tutul a ma nlauk rata verin Yesus ma nbuk.
48 Imediatamente, um deles correu em busca de uma esponja, embebeu-a em vinagre, colocou-a na ponta de uma vara e deu-a a Jesus para beber.
49 Naꞌuk tamata boku rfalak ne, “Tnaban veki! Eka tsiꞌik, beta ne Elia nma ma nlobang Ia ma deka nmata.”
49 Mas os outros disseram: "Deixem-no. Vejamos se Elias vem salvá-lo".
50 Nata Yesus nafwak ewal ma vain a dawan, na nan nakbosal lahir.
50 Depois de ter bradado novamente em alta voz, Jesus entregou o espírito.
51 Naꞌut inyai vali, na maloli dawan amafal i nakloꞌi Yahudi rira Rahan Dawan Falurut ralan a namadir lahir naꞌut irua, tali ratan nsuta naran fun. Ruru dawan vali, ba vatu dawan ra rablihir munuk.
51 Naquele momento, o véu do santuário rasgou-se em duas partes, de alto a baixo. A terra tremeu, e as rochas se partiram.
52 Van ovi rfadoku matmatan ra ratvadil, ba tamata rivun ovi rorang urun Ubu, naꞌuk rmata roak yai, Ubu nfavaꞌat ewal ira.
52 Os sepulcros se abriram, e os corpos de muitos santos que tinham morrido foram ressuscitados.
53 Tamata matmatan avyai rvaꞌat ewal ma rti talik warira ra naꞌa van ra. Ti ma Yesus nvaꞌat ewal tali matmatan, na ira rti Yerusalem, kota i nmerat urun, ma tamata rivun rsiꞌik ira.
53 E, saindo dos sepulcros, depois da ressurreição de Jesus, entraram na cidade santa e apareceram a muitos.
54 Roma rira suldadu dawan isa ovu ni suldadu ovi rwanar Yesus, rsiꞌik Yesus ti naran i nan a nakbosal a, ovu rfarnuang ruru i dawan a, ba rbobar urun i lahir. Ba rfalak ne, “Kena urun, tamata ini Ubu Yanan a!”
54 Quando o centurião e os que com ele vigiavam Jesus viram o terremoto e tudo o que havia acontecido, ficaram aterrorizados e exclamaram: "Verdadeiramente este era o Filho de Deus! "
55 Naꞌa wan yai, na vata rivun rsiꞌik afa avyai tali raroa watan. Vata avyai rorang Yesus tali Galilea, boma rlobang Ia.
55 Muitas mulheres estavam ali, observando de longe. Elas haviam seguido Jesus desde a Galiléia, para o servir.
56 Tali vata avyai, na boku nararira Maria Magdalena, Maria i yanan verin Yakobus ovu Yusuf, ovu vali Zebedeus awan a. Zebedeus irua awan a yanarira verin Yohanes ovu Yakobus.
56 Entre elas estavam Maria Madalena; Maria, mãe de Tiago e de José; e a mãe dos filhos de Zebedeu.
57 Yaꞌi laflofan roak, na tamata kaꞌi isa naran Yusuf, ntali ahu Arimatea nma. Ia norang roak Yesus.
57 Ao cair da tarde chegou um homem rico, de Arimatéia, chamado José, que se tornara discípulo de Jesus.
58 Ia ti ntuan Pilatus ma nera Yesus tenan a. Ba Pilatus nsinir ni tamata ra ma rala Yesus tenan a verin Yusuf.
58 Dirigindo-se a Pilatos, pediu o corpo de Jesus, e Pilatos ordenou que lhe fosse entregue.
59 Yusuf nala Yesus tenan a ma nkuma Ia ovu maloli ngangiar marmerat i naran lenan.
59 José tomou o corpo, envolveu-o num limpo lençol de linho
60 Nata Yusuf nti ma nfanuba Yesus tenan a naꞌa vatu i rtivan roak ia ma wean van. Van yai, Yusuf nia ovu ngorvaꞌan obin. Ia nlawar vatu dawan isa ma al nulang teri van ngoran a, beti nti talik wan yai.
60 e o colocou num sepulcro novo, que ele havia mandado cavar na rocha. E, fazendo rolar uma grande pedra sobre a entrada do sepulcro, retirou-se.
61 Maria Magdalena ovu Maria isa vali rnaꞌa inyai. Ira rdoku van yai ngoran a.
61 Maria Madalena e a outra Maria estavam assentadas ali, em frente do sepulcro.
62 Ni ilyan a, naꞌa amar i Yahudi ra ryari ira, na Yahudi rira dawan mela falurut ra ovu tamata Farisi ra, irmunuk rti ma rtuan Pilatus.
62 No outro dia, que era o seguinte ao da Preparação, os chefes dos sacerdotes e os fariseus dirigiram-se a Pilatos
63 Ira rfalak verin Pilatus ne, “Baba, ami amangnanang naꞌut i tamata siklabir eri nvaꞌat obin, na nfalak roak ne, ‘Ti ma amar itelu nelak, na veka uvaꞌat ewal.’
63 e disseram: "Senhor, lembramos que, enquanto ainda estava vivo, aquele impostor disse: ‘Depois de três dias ressuscitarei’.
64 Ba wean inyai bi fwareta mu suldadu ra ma ti rwanar van i rfanuba Ia naꞌa, ti naran amar itelu. Tevek wean i wahal, na Ni tamata ra veka rti ma rbori tenan a ma rfalak verin tamata rivun ne, ‘Ia nvaꞌat ewal roak tali matmatan!’ Ba wean i afa yai nvotuk, na rira siklabir ra veka ntafal ma dawan ilaꞌa.”
64 Ordena, pois, que o sepulcro dele seja guardado até o terceiro dia, para que não venham seus discípulos e, roubando o corpo, digam ao povo que ele ressuscitou dentre os mortos. Este último engano será pior do que o primeiro".
65 Pilatus nfalak verin dawan Yahudi avyai ne, “Myovun suldadu ra miti ma myanar kakiwal van yai.”
65 "Levem um destacamento", respondeu Pilatos. "Podem ir, e mantenham o sepulcro em segurança como acharem melhor".
66 Ba rati van yai ma rfadoku faneak naꞌa vatu i nteri van ngoran a, boma wean i tamata ra rlabir van yai, na rkaꞌa. Rotu munuk wean inyai, beti rfalak ma suldadu avyai rwanar ma lolin van yai.
66 Eles foram e armaram um esquema de segurança no sepulcro; e além de deixarem um destacamento montando guarda, lacraram a pedra.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 27, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.