Mateus 14
Surat Ralan na'a Vaidida (FRD) vs ARIB
1 Naꞌut inyai, na tamata i ntaha fareta naꞌa propinsi Galilea naran Herodes. Ia nrenar roak afa ovi Yesus notu ra,
1 Naquele tempo Herodes, o tetrarca, ouviu a fama de Jesus,
2 ba nfalak verin tamata ovi rkarya verin ia ne, “Yohanes i nbaptis tamata ra nvaꞌat ewal roak tali matmatan, ba ni ngrebat ma not-nala mujizat ra.”
2 e disse aos seus cortesãos: Este é João, o Batista; ele ressuscitou dentre os mortos, e por isso estes poderes milagrosos operam nele.
3 Herodes nfalak wean inyai, tevek lan ana, nfareta ma rtaha Yohanes ma rkeak ia, beti rovun ia ti rfadoku ia naꞌa buꞌi ralan. Herodes notu wean inyai, tevek awan a Herodias. Herodes nala roak warin i Filipus awan a, Herodias, ma neluk awan.
3 Pois Herodes havia prendido a João, e, maniatando-o, o guardara no cárcere, por causa de Herodias, mulher de seu irmão Felipe;
4 Ba Yohanes nfalak lalawatan verin Herodes ne, “Wol bisma msifa ovu ia, tevek motu wean inyai, na mangal roak Ubu Ni inukun ra!”
4 porque João lhe dizia: Não te é lícito possuí-la.
5 Velik aba, Herodes inan ma nfedan Yohanes, naꞌuk tamata rivun rnaꞌa inyai, ba nbobar, tevek ira rfalak ne, Yohanes nabi ia.
5 E queria matá-lo, mas temia o povo; porque o tinham como profeta.
6 Naꞌut i Herodes ni amar vulan kena, na ia notu snoba. Herodias yanan vata nti snoba ralan ma nsoꞌi-nsomar naꞌa mangun waharira ralan ra, ma notu ma Herodes inan urun.
6 Festejando-se, porém, o dia natalício de Herodes, a filha de Herodias dançou no meio dos convivas, e agradou a Herodes,
7 Ba Herodes nafwaba lahir verin vata mnelat yai ne, “Mera afaka watan tali yaꞌa, na veka ala verin oa.”
7 pelo que este prometeu com juramento dar-lhe tudo o que pedisse.
8 Vata yai renan a nsinir ia ma nfalak verin Herodes ne, “Era ma fwadoku Yohanes i nbaptis tamata ra, ulun a, naꞌa binan dawan isa ma mala verin yaꞌa.”
8 E instigada por sua mãe, disse ela: Dá-me aqui num prato a cabeça de João, o Batista.
9 Ti ma Herodes nrenar afa yai, na ralan lalau urun, naꞌuk nafwaba roak ma ni mangun ra rarenar. Ba nfareta ni tamata ra ma rot-orang afa i vata mnelat yai nera a.
9 Entristeceu-se, então, o rei; mas, por causa do juramento, e dos que estavam à mesa com ele, ordenou que se lhe desse,
10 Ba nsinir ni suldadu ra rti ma rvangal Yohanes ulun a.
10 e mandou degolar a João no cárcere;
11 Nata rfadoku ulun a naꞌa binan dawan isa, beti rala verin vata mnelat yai, ma ntaha ti verin renan a.
11 e a cabeça foi trazida num prato, e dada à jovem, e ela a levou para a sua mãe.
12 Yohanes ni tamata ovi rorang ia rarenar ne nmata roak, ba rti ma rala tbunan a ma ti rfanuba naꞌa van isa ralan. Nata ti ma rfamalik verin Yesus.
12 Então vieram os seus discípulos, levaram o corpo e o sepultaram; e foram anunciá-lo a Jesus.
13 Ti ma Yesus nrenar ivar ne, Yohanes nmata roak, na nrata kumal isa ma aksa Ia nti wan lean vu isa. Naꞌuk tamata rivun rarenar ne Yesus nti roak, ba rbana earira rtali rira ahu ra ma rorang Ia.
13 Jesus, ouvindo isto, retirou-se dali num barco, para um, lugar deserto, à parte; e quando as multidões o souberam, seguiram-no a pé desde as cidades.
14 Yesus nda ma nsuta tali kumal ma nsiꞌik tamata rivun avyai, na nfaturu Ni silobang verin ira, ba notu ma tamata ovi rira suhut ra lolin ewal ira.
14 E ele, ao desembarcar, viu uma grande multidão; e, compadecendo-se dela, curou os seus enfermos.
15 Yaꞌi laflofan roak, ba Yesus Ni tamata ovi rorang Ia rma ma rfalak verin Ia ne, “Wol tamata rleal wan lean vu ini ovu yaꞌi laflofan roak. Ba ni lolin a, msinir tamata rivun avyai ma rti ahu ovi sarseri ra ma rfaha rira afamtahan.”
15 Chegada a tarde, aproximaram-se dele os discípulos, dizendo: O lugar é deserto, e a hora é já passada; despede as multidões, para que vão às aldeias, e comprem o que comer.
16 Yesus nfalak verin ira ne, “Tamata rivun avyai deka rti. Mia musti fyaꞌan ira!”
16 Jesus, porém, lhes disse: Não precisam ir embora; dai-lhes vós de comer.
17 Ira rfalak ne, “Ami amtaha watan roti ilima ovu ian irua.”
17 Então eles lhe disseram: Não temos aqui senão cinco pães e dois peixes.
18 Ba Yesus nfalak ne, “Mtyaha ian ovu roti avyai mya ini.”
18 E ele disse: trazei-mos aqui.
19 Nata nsinir tamata rivun avyai ma rdoku ngrova yanat ratarira ra. Yesus nala roti ilima ovu ian irua yai, beti ntadata nrata lanit ma nfalak fara weninyai verin Ubu. Ia notu munuk wean inyai, beti nvisul roti ovu ian avyai ma nala verin Ni tamata ovi rorang Ia, boma rti rsiduk verin tamata rivun avyai.
19 Tendo mandado às multidões que se reclinassem sobre a relva, tomou os cinco pães e os dois peixes e, erguendo os olhos ao céu, os abençoou; e partindo os pães, deu-os aos discípulos, e os discípulos às multidões.
20 Tamata avyai munuk rafnaꞌan ma evurira rveda. Rafnaꞌan munuk roak, beti rasdovuk roti ovu ian teran ra naꞌa ahir vutu rahin irua rngora.
20 Todos comeram e se fartaram; e dos pedaços que sobejaram levantaram doze cestos cheios.
21 Tali tamata ovi rafnaꞌan ra, na rarekan brana ra watan, na kaꞌa bi rivun ilima. Wol rarekan vata ovu kasikoꞌu ra obin.
21 Ora, os que comeram foram cerca de cinco mil homens, além de mulheres e crianças.
22 Nata Yesus nsinir lahir Ni tamata ovi rorang Ia ma ravul kumal yai ma ula ira rti Danau Galilea ni lihir a. Yesus nfalak ma tamata rivun avyai rewal aꞌuk ira.
22 Logo em seguida obrigou os seus discípulos a entrar no barco, e passar adiante dele para o outro lado, enquanto ele despedia as multidões.
23 Ia nfalak ma rewal ira, beti nvaꞌal vuar isa naꞌa inyai ma naflurut. Ovan roak, na aksa Ia nanaꞌa watan inyai obin.
23 Tendo-as despedido, subiu ao monte para orar à parte. Ao anoitecer, estava ali sozinho.
24 Kumal i Ni tamata ra ravul yai natlitir ma nfaroa ngur a, ma ti rnaꞌa roak danau ni fruan a. Nait dawan a nangal ira ma saksakan ra rfari kumal yai tia ma watan.
24 Entrementes, o barco já estava a muitos estádios da terra, açoitado pelas ondas; porque o vento era contrário.
25 Nfadaꞌing amar, na Yesus nroal ma nbana naꞌa wear ratan ma ntuan ira.
25 À quarta vigília da noite, foi Jesus ter com eles, andando sobre o mar.
26 Ni tamata ra rarea Ia nbana naꞌa wear ratan, ba rbobar urun i lahir ma rafwak ne, “Yaꞌi yo, ini nitu ngran a!”
26 Os discípulos, porém, ao vê-lo andando sobre o mar, assustaram-se e disseram: É um fantasma. E gritaram de medo.
27 Yesus nfalak lahir verin ira ne, “Ralabira ra deka kakoꞌu, tevek ini Yaꞌa, ba deka byobar!”
27 Jesus, porém, imediatamente lhes falou, dizendo: Tende ânimo; sou eu; não temais.
28 Ba Petrus nfalak verin Ia ne, “Duilaꞌa, wean i Oa mnaꞌa urun inyai, na msinir yaꞌa ma ubana naꞌa wear ratan ma uti wan i mnaꞌa yai.”
28 Respondeu-lhe Pedro: Senhor! se és tu, manda-me ir ter contigo sobre as águas.
29 Ba Yesus nfalak ne, “Mwa ini kikyai!” Petrus nsuta tali kumal yai ma nbana roak naꞌa wear ratan mane ti ntuan Yesus.
29 Disse-lhe ele: Vem. Pedro, descendo do barco, e andando sobre as águas, foi ao encontro de Jesus.
30 Naꞌuk nfarnuang nait dawan a, ba nbobar urun ma tenan a nsuta lahir wear ralan. Ia nafwak ne, “Duilaꞌa, mlobang yaꞌa!”
30 Mas, sentindo o vento, teve medo; e, começando a submergir, clamou: Senhor, salva-me.
31 Ba Yesus nlauk lahir liman a ma ntaha ia, ma nfalak ne, “Mu inorang a kakoꞌu obin. Notu afakinimi ralam raruan naꞌa Yaꞌa i?”
31 Imediatamente estendeu Jesus a mão, segurou-o, e disse-lhe: Homem de pouca fé, por que duvidaste?
32 Ti ma Yesus irua Petrus rarata kumal yai, na nait ntalik lahir.
32 E logo que subiram para o barco, o vento cessou.
33 Ni tamata ra rsangatur ma raraning Ia naꞌa kumal ralan yai ma rfalak ne, “Oa Ubu Yanan urun Oa!”
33 Então os que estavam no barco adoraram-no, dizendo: Verdadeiramente tu és Filho de Deus.
34 Yesus ovu Ni tamata ovi rorang Ia retal roak danau Galilea, ma rda raran ngur tavun i rfanara ia ne, Genesaret.
34 Ora, terminada a travessia, chegaram à terra em Genezaré.
35 Tamata ovi rnaꞌa inyai ref nala roak Yesus, ba ti rfaivar verin ahu ovi rfaseri wan yai. Ba tamata ra rvara munuk tamata ovi rira suhut ra rma verin Yesus.
35 Quando os homens daquele lugar o reconheceram, mandaram por toda aquela circunvizinhança, e trouxeram-lhe todos os enfermos;
36 Ira rera verin Yesus ma fara rkena watan Ni ravit blawat wahan a. Ba tamata ovi rkena Ni ravit blawat a, lolin munuk ira.
36 e rogaram-lhe que apenas os deixasse tocar a orla do seu manto; e todos os que a tocaram ficaram curados.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.