Marcos 3
Ndamu Ɣɛtɛ Siwu (AKP) vs ARIB
1 Ɔwi mama ne, Yesu ɔkɛlɛ ma Yudase kasarɛkɔ̃ ku Iwarãyi. Ɔrɛrɛ̃ ɔwɛ̃ gɔ kɔrɔ̃ lokarĩ ɔwe i mmɔ.
1 Outra vez entrou numa sinagoga, e estava ali um homem que tinha uma das mãos atrofiada.
2 Ɔwi gɔmɔ ne, Yesu matsirise mawɛ̃ ma nto mabie ɔri gɔ iso maaki fiɛ maaɖaɛ wũ kanya sɔ ɔɣɛrɛ ma mmara ɔkarã anɔ sɔ maanya si ɔ̃asa sinyɛ ku Iwarãyi.
2 E observavam-no para ver se no sábado curaria o homem, a fim de o acusarem.
3 Yesu ɔɣere ɔrɛrɛ̃ gɔ kɔrɔ̃ lokarĩ sɔ ɔta ɔya i ma katɔ̃.
3 E disse Jesus ao homem que tinha a mão atrofiada: Levanta-te e vem para o meio.
4 Ne ɔki ɔnyɔ ma fiɛ ɔkarɛ ma sɔ, “Be i mmara ɔte? Sɔ ɔturi aabara isɛɛ, ɛɛbɛrɛ ilalaa ku Iwarãyi? Ɣee ilɛ sɔ aabuai ɔturi ɛɛbɛrɛ aanina ngbã?” Ɣɛɛ ne, ma kuwɛ̃ iiɣɛ kuira.
4 Então lhes perguntou: É lícito no sábado fazer bem, ou fazer mal? salvar a vida ou matar? Eles, porém, se calaram.
5 Yesu ɔfiniki ɔnyɔ ma ku sikpã, ana ne, iɖo wũ kayiri ala ma situ gbogboroa iti. Ne ɔɣere nyɛse sɔ, “Nabarã fɔ kɔrɔ̃.” Ɔnabarã kɔ̃. Ɔluwɛ̃ kere, ilɛ wũ.
5 E olhando em redor para eles com indignação, condoendo-se da dureza dos seus corações, disse ao homem: Estende a tua mão. Ele estendeu, e lhe foi restabelecida.
6 Ne ma Farisise ɔrui masɛ maatu Herodes masiaidze mawɛ̃ sɔ si mabie ɔri matã ɔ̃ iɖoe ne.
6 E os fariseus, saindo dali, entraram logo em conselho com os herodianos contra ele, para o matarem.
7 — ausente —
7 Jesus, porém, se retirou com os seus discípulos para a beira do mar; e uma grande multidão dos da Galiléia o seguiu; também da Judéia,
8 — ausente —
8 e de Jerusalém, da Iduméia e de além do Jordão, e das regiões de Tiro e de Sidom, grandes multidões, ouvindo falar de tudo quanto fazia, vieram ter com ele.
9 Yesu ɔɣere ɔ̃ marasuãdze sɔ mabie ɔkolo masɛ i ibu kuruɛ si ɔ̃abo ɔsɛ i ɔ̃ ame alasɔ maturi ɔɣede.
9 Recomendou, pois, a seus discípulos que se lhe preparasse um barquinho, por causa da multidão, para que não o apertasse;
10 Kumɛgɔ i maturi ɔsi ɔso ne, manyɛse to malili so sɔ maabore mabo wũ mapɛgu wũ fiɛ maasarɛ.
10 porque tinha curado a muitos, de modo que todos quantos tinham algum mal arrojavam-se a ele para lhe tocarem.
11 Mma i siwarã lalaa si iso ne, si manya Yesu ne, masɛ marɔ̃ marɛ i ɔ̃ ngbatɔ̃ ku kulu sɔ, “Fɔ nɖe Ɣaa Ɔbi ne!”
11 E os espíritos imundos, quando o viam, prostravam-se diante dele e clamavam, dizendo: Tu és o Filho de Deus.
12 Ɣɛɛ ne, Yesu ɔsɛ̃ ɔtã ma sɔ madaaɖi wũ mate ngɔ ɔɖe.
12 E ele lhes advertia com insistência que não o dessem a conhecer.
13 Ara wagbe kama ne, Yesu ɔkɛlɛ kabemi iso. Mmɔ ɔkpere mma ɔto ɔbie sɔ mawegu wũ ɔbɔ ɔ̃ kɔrɛ ne.
13 Depois subiu ao monte, e chamou a si os que ele mesmo queria; e vieram a ele.
14 Ma ndɛ̃ ɔɖi iweo-inyɔ fiɛ ɔtã ma iyere sɔ katɔ̃memasɛdze ne. Ɔɣere ma sɔ, “Loɖi mi sɔ si miawegu me, fiɛ loasese mi misɛ miaɣɛ Itɔ̃me Bielea.
14 Então designou doze para que estivessem com ele, e os mandasse a pregar;
15 Lotã mi ɔle sɔ misa siwarã lalaa miɖi i maturi ame.”
15 e para que tivessem autoridade de expulsar os demônios.
16 Ma iweo-inyɔ ma ɔɖi mmɔ nɖe Simon gɔ i Yesu ɔtã iyere sɔ Petro
16 Designou, pois, os doze, a saber: Simão, a quem pôs o nome de Pedro;
17 gu Yakobo gu ɔ̃ kpeama Yohanes mma nɖe Zebedeo mabi ma i Yesu ɔtã iyere sɔ Boanerges gɔ karɔ̃ nɖe sɔ Kado Kaɣɛ Mabi.
17 Tiago, filho de Zebedeu, e João, irmão de Tiago, aos quais pôs o nome de Boanerges, que significa: Filhos do trovão;
18 Matsɔra nɖe Andrea gu Filipo gu Bartolomeo gu Mateo gu Toma gu Yakobo gɔ nɖe Alfeo ɔbi gu Tadeo gu Simon gɔ nsɛ ɔɖɔɛ ɔ̃ aɖe kaɖe
18 André, Filipe, Bartolomeu, Mateus, Tomé, Tiago, filho de Alfeu, Tadeu, Simão, o cananeu,
19 gu Yuda Iskariot gɔ loɖi Yesu ɔtã.
19 e Judas Iscariotes, aquele que o traiu.
20 Gɔ Yesu ɔbɔrɛ i mmɔ ɔkɛlɛ iyo ne, maturi gbodzoo ɔba ma kɔrɛ ana. Ne ɔso ne, iwe ɔle gbaã sɔ Yesu gu ɔ̃ marasuãdze aana ɔwi maɖe ara.
20 Depois entrou numa casa. E afluiu outra vez a multidão, de tal modo que nem podiam comer.
21 Gɔ ɔ̃ manyii ɔnɔ ngbɔ ne, makɛlɛ sɔ maakɔ wũ mabɔ iyo, alasɔ maturi to maɣɛ sɔ, “Iti ame ka inina wũ iso!”
21 Quando os seus ouviram isso, saíram para o prender; porque diziam: Ele está fora de si.
22 Mmara matedze ma lobɔrɛ i Yerusalem ɔɣɛ sɔ, “Siwarã lalaa igara lotã wũ ɔle ɔso ɔto ɔwo siwarã lalaa ɔsa ɔɖi i maturi ame.”
22 E os escribas que tinham descido de Jerusalém diziam: Ele está possesso de Belzebu; e: É pelo príncipe dos demônios que expulsa os demônios.
23 Ne ɔso Yesu ɔkpere maturi ɔɖe ma ika i igbã ame sɔ, “Nda iawo ɔba fiɛ Ɔbosam aasa so ɔɖi i ɔturi ame?
23 Então Jesus os chamou e lhes disse por parábolas: Como pode Satanás expulsar Satanás?
24 Si iba sɔ sigarakaɖekɔ̃ ɔɣɛɣɛ so mato makpɛ̃gu so ne, sigarakaɖekɔ̃ gamɔ iibawo ɔya.
24 Pois, se um reino se dividir contra si mesmo, tal reino não pode subsistir;
25 Si iyo maturi ɔɣɛ so, mata maɣɛ so iso ne, iyo nɛmɔ iibawo ɔya.
25 ou, se uma casa se dividir contra si mesma, tal casa não poderá subsistir;
26 Ne ɔso si Ɔbosam sigarakaɖekɔ̃ ɔta siɣɛ so iso fiɛ siɣɛɣɛ so ne, ɔ̃ sigarakaɖekɔ̃ gamɔ iibawo ɔya, siɔba kawirikɔ̃.
26 e se Satanás se tem levantado contra si mesmo, e está dividido, tampouco pode ele subsistir; antes tem fim.
27 “Kuwɛ̃ iibawo ɔturi gɔ mba ɔle iyo ɔbo ɔmala ɔ̃ ara iɖo sɔ ɔ̃aɖe katɔ̃ ɔmɔɛ̃ wũ ɔnyi wũ tɔtɔ fiɛ ɔ̃abo ɔ̃ iyo ɔmala ɔ̃ ara.
27 Pois ninguém pode entrar na casa do valente e roubar-lhe os bens, se primeiro não amarrar o valente; e então lhe saqueará a casa.
28 “Loto losia ita lotã mi sɔ Ɣaa to ɔ̃asu ara lalaa wa i ɔturi ɔbara gu anyakpi i Ɣaa iso ɔtsɛ.
28 Em verdade vos digo: Todos os pecados serão perdoados aos filhos dos homens, bem como todas as blasfêmias que proferirem;
29 Ɣɛɛ ne, imusuora biara nɛ i ɔturi aaɣɛ i Siwarã Bielea iso ne, Ɣaa iibasu ɔtsɛ wũ kuiyikuiyi. Maibasu, aɣɛrɛ wagbe matsɛ manya.”
29 mas aquele que blasfemar contra o Espírito Santo, nunca mais terá perdão, mas será réu de pecado eterno.
30 Yesu ɔɣɛ ngbɔ alasɔ mato maɣɛ sɔ siwarã lalaa mpia i ɔ̃ ame.
30 Porquanto eles diziam: Está possesso de um espírito imundo.
31 Ɔwi gɔmɔ ne, Yesu ɔnyi gu ɔ̃ manyiibi ɔba maaya i inyamɔ mapia wũ ɔturi sɔ mato mabie wũ.
31 Chegaram então sua mãe e seus irmãos e, ficando da parte de fora, mandaram chamá-lo.
32 Ne mma lomini wũ i mmɔ ɔɣere wũ sɔ, “Nyɔ, fɔ ɔnyi gu manyiibi ɣɛ i inyamɔ mato makpere-ɔ!”
32 E a multidão estava sentada ao redor dele, e disseram-lhe: Eis que tua mãe e teus irmãos estão lá fora e te procuram.
33 Ne Yesu ɔkarɛ ma sɔ, “Loate mi ngɔ nɖe wũ ɔnyi mɔmɔ gu wũ manyiibi mɔmɔ.”
33 Respondeu-lhes Jesus, dizendo: Quem é minha mãe e meus irmãos!
34 Ne ɔki ɔnyɔ mma nsi maki malɔ wũ i mmɔ ɔɣɛ sɔ, “Minyɔ, mmagbe nɖe wũ ɔnyi gu wũ manyiibi ne!
34 E olhando em redor para os que estavam sentados à roda de si, disse: Eis aqui minha mãe e meus irmãos!
35 Ɔbiara gɔ nsɛ ɔbara Ɣaa kuɖɔɛ ne, ɔ̃ nɖe wũ ɔnyiibi gu wũ ɔnyi ne.”
35 Pois aquele que fizer a vontade de Deus, esse é meu irmão, irmã e mãe.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.