Romanos 14
Didzaʼ cub rucáʼn tsahuiʼ (ZSRNT) vs VC
1 Gul‑güíꞌ latj gun tsazxö́n lbiꞌiliꞌ nu rejlëꞌ Cristo zal‑laꞌ cutu nac gdu ca rejlëꞌ Lëꞌ nu naꞌ. Cutu tíl‑lenliꞌ nu naꞌ ca nacgac le runi nu naꞌ huac nu gun.
1 Acolhei aquele que é fraco na fé, com bondade, sem discutir as suas opiniões.
2 Ca nac lë ni, nacuꞌë bönniꞌ runi lequëꞌ huac lahuëꞌ yúguꞌtë le tagu bunách, san yelaꞌquëꞌ bönniꞌ, cunác gdu ca taꞌyejlëꞌë Cristo, tahuëꞌ tuz le raz ruzoaruꞌ.
2 Um crê poder comer de tudo; outro, que é fraco, só come legumes.
3 Naꞌa, bönniꞌ naꞌ rahuëꞌ yúguꞌtë cutu ral‑laꞌ uzóëꞌ tslaꞌl bönniꞌ cutu rahuëꞌ yúguꞌtë, len lëzcaꞌ cni, bönniꞌ naꞌ cutu rahuëꞌ yúguꞌtë cutu ral‑laꞌ siꞌ quidzëꞌë bönniꞌ naꞌ rahuëꞌ yúguꞌtë, le nazíꞌ lu nëꞌë Dios gropëꞌ bönniꞌ naꞌ taꞌyejlëꞌë Cristo.
3 Quem come de tudo não despreze aquele que não come. Quem não come não julgue aquele que come, porque Deus o acolhe do mesmo modo.
4 ¿Nuzxa caz liꞌ, rziꞌ quidzuꞌu bönniꞌ huen dxin qui nu yubl? Bönniꞌ naꞌ naquëꞌ huen dxin queëꞌ Dios, lahuëꞌ Xanczëꞌ urujëꞌ tsahuiꞌ o cutu urujëꞌ tsahuiꞌ. Urujëꞌ tsahuiꞌ lahuëꞌ Dios, le gunczëꞌ Xanruꞌ Dios ga urujëꞌ tsahuiꞌ.
4 Quem és tu, para julgares o servo de outros? Que esteja firme, ou caia, isto é lá com o seu senhor. Mas ele estará firme, porque poderoso é Deus para o sustentar.
5 Nazx caꞌ zoëꞌ bönniꞌ runrëꞌ zxön tu dza ca runëꞌ zxön yezicaꞌ dza, atiꞌ bönniꞌ yubl, tuz ca runëꞌ zxön yúguꞌtë dza. Tu turuꞌ ral‑laꞌ usë́dtscaruꞌ chquiꞌ nac dxiꞌa le runruꞌ.
5 Um faz distinção entre dia e dia; outro, porém, considera iguais todos os dias. Cada um proceda segundo sua convicção.
6 Bönniꞌ naꞌ runëꞌ zxön tu dza, runëꞌ lei zxön quië tsej ladxëꞌë Xanruꞌ, atiꞌ bönniꞌ naꞌ cutu runëꞌ zxön dza naꞌ, quië tsej ladxëꞌë Xanruꞌ cutu runëꞌ zxön dza naꞌ. Lëzcaꞌ cni, bönniꞌ naꞌ rahuëꞌ yúguꞌtë, rahuëꞌ cni quië tsej ladxëꞌë Xanruꞌ, le rëꞌë Dios: “Xclenuꞌ”, atiꞌ bönniꞌ naꞌ cutu rahuëꞌ yúguꞌtë, cutu rahuëꞌ lei quië tsej ladxëꞌë Xanruꞌ, len rëꞌë caꞌ Dios: “Xclenuꞌ.”
6 Quem distingue o dia, age assim pelo Senhor. Quem come de tudo, o faz pelo Senhor, porque dá graças a Deus. E quem não come, abstém-se pelo Senhor, e igualmente dá graças a Deus.
7 Cutu zoëꞌ nabanëꞌ queëzëꞌ nitúëꞌ bönniꞌ ladjruꞌ rëꞌu, len cutu ratiëꞌ queëzëꞌ nitúëꞌ bönniꞌ.
7 Nenhum de nós vive para si, e ninguém morre para si.
8 Chquiꞌ zoaruꞌ nabanruꞌ, quië tsij ládxiꞌruꞌ‑nëꞌ Xanruꞌ zoaruꞌ nabanruꞌ, len chquiꞌ gatruꞌ, quië gac yöl‑laꞌ ba queëꞌ Xanruꞌ gatruꞌ. Cni nac, chquiꞌ zoaruꞌ nabanruꞌ o chquiꞌ gatruꞌ, náquiczruꞌ queëꞌ Xanruꞌ.
8 Se vivemos, vivemos para o Senhor; se morremos, morremos para o Senhor. Quer vivamos quer morramos, pertencemos ao Senhor.
9 Qui lë ni naꞌ caꞌ gutiëꞌ Cristo len bubanëꞌ, quië gaquëꞌ Xangac nup chnatgac len nup nabangac.
9 Para isso é que morreu Cristo e retomou a vida, para ser o Senhor tanto dos mortos como dos vivos.
10 Naꞌa liꞌ, ¿bizx quië rulág yudxuꞌ böchiꞌ lzaꞌu? ¿Bizx quië ruzúꞌ tslaꞌl böchiꞌ lzaꞌu? Yúguꞌtëruꞌ gdxinruꞌ lahuëꞌ Cristo ga cuequi xbeynëꞌ rëꞌu.
10 Por que julgas, então, o teu irmão? Ou por que desprezas o teu irmão? Todos temos que comparecer perante o tribunal de Deus.
11 Ca nac lë ni nayúj lu guich laꞌy, rna:
11 Porque está escrito: Por minha vida, diz o Senhor, diante de mim se dobrará todo joelho, e toda língua dará glória a Deus {Is 45,23}.
12 Cni nac, cuequi xbeynëꞌ yúguꞌtëruꞌ Dios.
12 Assim, pois, cada um de nós dará conta de si mesmo a Deus.
13 Qui lë ni naꞌ, cutur ral‑laꞌ ulág yudxruꞌ lzaꞌruꞌ, san ral‑laꞌ gun yudxruꞌ cui gunruꞌ ga gchixi gnignëꞌ böchiꞌ lzaꞌruꞌ, len cui gunruꞌ ga gunëꞌ dul‑laꞌ lzaꞌruꞌ naꞌ.
13 Deixemos, pois, de nos julgar uns aos outros; antes, cuidai em não pôr um tropeço diante do vosso irmão ou dar-lhe ocasião de queda.
14 Nözczdaꞌ cutu bi dë le ráguruꞌ le gac gun ga cutur nacruꞌ dxiꞌa lahuëꞌ Dios, atiꞌ rajlö́z lë ni didzaꞌ bëꞌë Xanruꞌ Jesús. Chquiꞌ ráquinëꞌ bönniꞌ, zoa bi gac gun ga cutur naquëꞌ dxiꞌa lahuëꞌ Dios, queëꞌ bönniꞌ ni, cni nac.
14 Sei, estou convencido no Senhor Jesus de que nenhuma coisa é impura em si mesma; somente o é para quem a considera impura.
15 Chquiꞌ rushuiꞌnnuꞌ böchiꞌ lzaꞌu, le raguꞌ le runi lëꞌ cural‑laꞌ gáguruꞌ, cutu runuꞌ ca ral‑laꞌ gun nu nadxíꞌi böchiꞌ lzëꞌi. Cutu bi ral‑laꞌ gaguꞌ le gun ga gac chop ladxëꞌë bönniꞌ naꞌ, gutiëꞌ Cristo uláz queëꞌ.
15 Ora, se por uma questão de comida entristeces o teu irmão, já não vives segundo a caridade. Pela comida não causes a perdição daquele por quem Cristo morreu!
16 Qui lë ni naꞌ, cutu bi gunliꞌ le gun ga laꞌnë́ xöhuiꞌ bunách qui le runi lbiꞌiliꞌ nac dxiꞌa.
16 Não venha a tornar-se objeto de calúnia a tua vantagem.
17 Catiꞌ rna béꞌinëꞌ rëꞌu Dios, cutu ruiꞌ ládxiꞌruꞌ le guiꞌj gáguruꞌ, san ruiꞌ ládxiꞌruꞌ gacruꞌ tsahuiꞌ len soaruꞌ dxi ladxiꞌ, len udzíjiruꞌ, yuguꞌ le gac gunruꞌ le zóalenëꞌ rëꞌu Dios Böꞌ Laꞌy.
17 O Reino de Deus não é comida nem bebida, mas justiça, paz e gozo no Espírito Santo.
18 Nútiꞌtëz nu run xchinëꞌ Cristo ca nacgac lë ni, run le rdzag ladxëꞌë Dios, atiꞌ urúj dxiꞌa laugac bunách.
18 Quem deste modo serve a Cristo, agrada a Deus e goza de estima dos homens.
19 Qui lë ni naꞌ ral‑laꞌ gunruꞌ le lun ga gataꞌ quegac bunách le rbequi dxi ládxiꞌruꞌ, len le lun tsutsu turuꞌ yeturuꞌ ca réjlëꞌruꞌ Cristo.
19 Portanto, apliquemo-nos ao que contribui para a paz e para a mútua edificação.
20 Cutu bi ral‑laꞌ gaguꞌ le gun ga gac chop ladxiꞌ nu naꞌ nuzóëꞌ Dios. Nactë le taꞌná bunách: “Yúguꞌtë dë latj gáguruꞌ”, san gunruꞌ le cunác chquiꞌ gunruꞌ ga gchixi gnignëꞌ lzaꞌruꞌ niꞌa qui lë naꞌ ráguruꞌ.
20 Não destruas a obra de Deus por questão de comida. Todas as coisas, em verdade, são puras, mas o que é mau para um homem é o fato de comer provocando um escândalo.
21 Dxiꞌar gac cutu gaguꞌ bëlaꞌ len cutu guiꞌjuꞌ xisi uva, len cutu bi gunuꞌ le gun ga gchixi gnignëꞌ böchiꞌ lzaꞌu, o le gun ga gac chop ladxëꞌë, o le gun ga huötaꞌ ggul ladxëꞌë ca rejlëꞌë Cristo.
21 Bom é não comer carne, nem beber vinho, nem outra coisa que para teu irmão possa ser uma ocasião de queda.
22 Chquiꞌ réjlëꞌu dë latj bi gunuꞌ, ral‑laꞌ gunuꞌ cni lahuëꞌ Dios ga zuꞌ tuzuꞌ. Bicaꞌ ba bönniꞌ naꞌ cutu ruxö́s lëꞌ ládxiꞌdauꞌhuëꞌ niꞌa qui lë naꞌ runi lëꞌ dë latj gunëꞌ,
22 Tens uma convicção; guarda-a para ti mesmo, diante de Deus. Feliz é aquele que não se condena a si mesmo no ato a que se decide.
23 san bönniꞌ naꞌ rac chop ladxëꞌë niꞌa qui le rahuëꞌ, nabaguëꞌë zxguiaꞌ, le runëꞌ le cutu runi lëꞌ dë latj gunëꞌ. Nac dul‑laꞌ yúguꞌtë le runruꞌ, le cutu runi rëꞌu dë latj gunruꞌ.
23 Mas, aquele que come apesar de suas dúvidas, condena-se, por não se guiar pela convicção. Tudo o que não procede da convicção é pecado.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.