Lucas 23
Didzaʼ cub rucáʼn tsahuiʼ (ZSRNT) vs VC
1 Niꞌr gulayasëꞌ yúguꞌtë bönniꞌ zian niꞌ, atiꞌ gulachë́ꞌë Jesús lahuëꞌ Pilato.
1 Levantou-se a sessão e conduziram Jesus diante de Pilatos,
2 Niꞌ gulazú lauquëꞌ tuꞌquíëꞌ Lëꞌ, taꞌnë́ꞌ:
2 e puseram-se a acusá-lo: Temos encontrado este homem excitando o povo à revolta, proibindo pagar imposto ao imperador e dizendo-se Messias e rei.
3 Niꞌr Pilato gnabnëꞌ Jesús, rnëꞌ:
3 Pilatos perguntou-lhe: És tu o rei dos judeus? Jesus respondeu: Sim.
4 Niꞌr Pilato gudxëꞌ yuguꞌ bxuz uná bëꞌ len bunách nacuáꞌ niꞌ, rnëꞌ:
4 Declarou Pilatos aos príncipes dos sacerdotes e ao povo: Eu não acho neste homem culpa alguma.
5 Niꞌr glunrëꞌ tsutsu xtídzaꞌquëꞌ, taꞌnë́ꞌ:
5 Mas eles insistiam fortemente: Ele revoluciona o povo ensinando por toda a Judéia, a começar da Galiléia até aqui.
6 Catiꞌ byönnëꞌ didzaꞌ ni Pilato, tuꞌë didzaꞌ qui luyú Galilea, niꞌr gnabnëꞌ lequëꞌ chquiꞌ naquëꞌ Jesús bönniꞌ Galilea.
6 A estas palavras, Pilatos perguntou se ele era galileu.
7 Catiꞌ gnöznëꞌ nababëꞌ Jesús ga niꞌ rna bëꞌë Herodes, bsölëꞌë Lëꞌ lahuëꞌ Herodes naꞌ, le zoëꞌ caꞌ Jerusalén Herodes yuguꞌ dza naꞌ.
7 E, quando soube que era da jurisdição de Herodes, enviou-o a Herodes, pois justamente naqueles dias se achava em Jerusalém.
8 Catiꞌ bléꞌinëꞌ Jesús Herodes naꞌ, budzijnëꞌ, le chguc xtsey rëꞌnnëꞌ gléꞌinëꞌ Lëꞌ le chbyönnëꞌ le zian ca nac queëꞌ Jesús len runëꞌ löz gléꞌinëꞌ tu yöl‑laꞌ huac gunëꞌ.
8 Herodes alegrou-se muito em ver Jesus, pois de longo tempo desejava vê-lo, por ter ouvido falar dele muitas coisas, e esperava presenciar algum milagre operado por ele.
9 Niꞌr zian le gnabnëꞌ Jesús Herodes, san Jesús, cutu bi didzaꞌ bubiꞌë.
9 Dirigiu-lhe muitas perguntas, mas Jesus nada respondeu.
10 Nacuꞌë caꞌ niꞌ yuguꞌ bxuz uná bëꞌ len bönniꞌ gdauꞌ tuꞌsëdi, atiꞌ guluquitsquëꞌ Jesús.
10 Ali estavam os príncipes dos sacerdotes e os escribas, acusando-o com violência.
11 Niꞌr gulucaꞌnëꞌ Jesús caꞌz Herodes len bönniꞌ queëꞌ rjaquëꞌ gdil‑l, len quië lutitjëꞌ Lëꞌ, gulugacuëꞌ Lëꞌ lariꞌ zacaꞌ ca racuëꞌ bönniꞌ rna bëꞌë, atiꞌ leyúbl guluschinëꞌ Lëꞌ lahuëꞌ Pilato.
11 Herodes, com a sua guarda, tratou-o com desprezo, escarneceu dele, mandou revesti-lo de uma túnica branca e reenviou-o a Pilatos.
12 Dza naꞌ guludzaguëꞌ dxiꞌa Pilato len Herodes, le ziꞌal gulaléy lzaꞌquëꞌ tuëꞌ yetúëꞌ.
12 Naquele mesmo dia, Pilatos e Herodes fizeram as pazes, pois antes eram inimigos um do outro.
13 Niꞌr butubëꞌ Pilato yuguꞌ bxuz uná bëꞌ len bönniꞌ dë lu naꞌquëꞌ len bunách lu yödz,
13 Pilatos convocou então os príncipes dos sacerdotes, os magistrados e o povo, e disse-lhes:
14 atiꞌ rëꞌ lequëꞌ:
14 Apresentastes-me este homem como agitador do povo, mas, interrogando-o eu diante de vós, não o achei culpado de nenhum dos crimes de que o acusais.
15 Catiꞌ bsölaꞌa lbiꞌiliꞌ lahuëꞌ Herodes, cutu bi budzölnëꞌ le benëꞌ bönniꞌ ni le nac zxguiaꞌ nabaguëꞌë quië nu gchugu queëꞌ gatiëꞌ.
15 Nem tampouco Herodes, pois no-lo devolveu. Portanto, ele nada fez que mereça a morte.
16 Naꞌa usacaꞌ ziꞌa‑nëꞌ len töd naꞌ usanaꞌ‑nëꞌ.
16 Por isso, soltá-lo-ei depois de o castigar.
17 Run bayúdx bi gunëꞌ Pilato, usanëꞌ lu naꞌgac bunách tuëꞌ bönniꞌ nadzunëꞌ catiꞌ rac lni naꞌ, ca naꞌ runczëꞌ.
17 {Acontecia que em cada festa ele era obrigado a soltar-lhes um preso.}
18 Niꞌr gluꞌë zidzj didzaꞌ yúguꞌtë bönniꞌ nacuꞌë niꞌ, taꞌnë́ꞌ:
18 Todo o povo gritou a uma voz: À morte com este, e solta-nos Barrabás.
19 Nadzunëꞌ lidx guia Barrabás naꞌ le gdil‑lenëꞌ yúlahuiꞌ lu yödz naꞌ len le budödcdëꞌ bunách.
19 {Este homem fora lançado ao cárcere devido a uma revolta levantada na cidade, por causa de um homicídio.}
20 Bulidzëꞌ lequëꞌ leyúbl Pilato, le rëꞌnnëꞌ usanëꞌ Jesús,
20 Pilatos, porém, querendo soltar Jesus, falou-lhes de novo,
21 atiꞌ leyúbl gluꞌë zidzj didzaꞌ, taꞌnë́ꞌ:
21 mas eles vociferavam: Crucifica-o! Crucifica-o!
22 Niꞌr Pilato gudxëꞌ lequëꞌ le bunn lzu, rnëꞌ:
22 Pela terceira vez, Pilatos ainda interveio: Mas que mal fez ele, então? Não achei nele nada que mereça a morte; irei, portanto, castigá-lo e, depois, o soltarei.
23 Zidzjr gluꞌë didzaꞌ, taꞌnabëꞌ tëꞌë Jesús lëꞌi yag cruz. Le gulabödxyëꞌë szxöni yuguꞌ bönniꞌ naꞌ len yuguꞌ bxuz uná bëꞌ, guladél‑liꞌnëꞌ gac ca naꞌ tëꞌnnëꞌ.
23 Mas eles instavam, reclamando em altas vozes que fosse crucificado, e os seus clamores recrudesciam.
24 Niꞌr bchuguëꞌ queëꞌ Jesús Pilato, quië gac queëꞌ ca naꞌ taꞌnabëꞌ.
24 Pilatos pronunciou então a sentença que lhes satisfazia o desejo.
25 Busanëꞌ quequëꞌ bönniꞌ naꞌ nadzunëꞌ lidx guia le gdil‑lenëꞌ yúlahuiꞌ len budödcdëꞌ bunách, bönniꞌ naꞌ chgulanabëꞌ, atiꞌ budödëꞌ Jesús quië gac queëꞌ ca naꞌ tëꞌnnëꞌ.
25 Soltou-lhes aquele que eles reclamavam e que havia sido lançado ao cárcere por causa do homicídio e da revolta, e entregou Jesus à vontade deles.
26 Catiꞌ niꞌ taꞌchë́ꞌë Jesús tsajdaꞌquëꞌ Lëꞌ lëꞌi yag cruz, gulazönëꞌ Simón, bönniꞌ yödz Cirene, zuzë́ꞌë ladj guixiꞌ, atiꞌ gulaxóëꞌ yen zxicjëꞌ yag cruz naꞌ quië guꞌë lei, tsijëꞌ cúdzuꞌlëꞌ Jesús.
26 Enquanto o conduziam, detiveram um certo Simão de Cirene, que voltava do campo, e impuseram-lhe a cruz para que a carregasse atrás de Jesus.
27 Zajnaugac Jesús bunách zian lencaꞌ yuguꞌ ngul, taꞌbödxnu len taꞌbö́dx yéchiꞌnu queëꞌ.
27 Seguia-o uma grande multidão de povo e de mulheres, que batiam no peito e o lamentavam.
28 Niꞌr bueycjëꞌ Jesús ruyúëꞌ lecnu, atiꞌ rëꞌ lecnu:
28 Voltando-se para elas, Jesus disse: Filhas de Jerusalém, não choreis sobre mim, mas chorai sobre vós mesmas e sobre vossos filhos.
29 le huadxín dza laꞌná: “Bicaꞌ bagac yuguꞌ ngul huödx len ngul cutu gluaꞌnu‑biꞌ biꞌidauꞌ, len cutu gulugádxiꞌnu‑biꞌ biꞌidauꞌ.”
29 Porque virão dias em que se dirá: Felizes as estéreis, os ventres que não geraram e os peitos que não amamentaram!
30 Niꞌr laꞌzú laugac laꞌná bunách, lëꞌ yuguꞌ guiꞌa sib: “Gul‑dubagaꞌ netuꞌ”, len lëꞌ caꞌ yuguꞌ guíꞌadauꞌ: “Gul‑cachiꞌ netuꞌ.”
30 Então dirão aos montes: Caí sobre nós! E aos outeiros: Cobri-nos!
31 Chquiꞌ cni tunëꞌ quiaꞌ nedaꞌ, nacaꞌ ca tu yag yaꞌa, ¿naruꞌ cu lúntërëꞌ caꞌ queëliꞌ, nacliꞌ ca yag bidx?
31 Porque, se eles fazem isto ao lenho verde, que acontecerá ao seco?
32 Gulachë́ꞌë caꞌ chopëꞌ bönniꞌ tuaꞌdöꞌ, quië ludödcdëꞌ lequëꞌ tsazxö́n len Jesús.
32 Eram conduzidos ao mesmo tempo dois malfeitores para serem mortos com Jesus.
33 Catiꞌ guladxinëꞌ latj nazíꞌ lei Calavera, le rna lu didzaꞌ xidzaꞌ: “Latj Qui Bögaꞌ Icjruꞌ”, niꞌ guludë́ꞌë Jesús lëꞌi yag cruz. Guludë́ꞌë caꞌ lë́ꞌigac yag cruz chopëꞌ bönniꞌ tuaꞌdöꞌ naꞌ. Tuëꞌ guludë́ꞌë cuit lëꞌë yubél Jesús, len yetúëꞌ guludë́ꞌë cuit lëꞌë yögl.
33 Chegados que foram ao lugar chamado Calvário, ali o crucificaram, como também os ladrões, um à direita e outro à esquerda.
34 Niꞌr Jesús rnëꞌ:
34 E Jesus dizia: Pai, perdoa-lhes; porque não sabem o que fazem. Eles dividiram as suas vestes e as sortearam.
35 Gulutitjëꞌ Jesús bunách nacuáꞌ niꞌ tuꞌyú len bönniꞌ dë lu naꞌquëꞌ, taꞌnë́ꞌ:
35 A multidão conservava-se lá e observava. Os príncipes dos sacerdotes escarneciam de Jesus, dizendo: Salvou a outros, que se salve a si próprio, se é o Cristo, o escolhido de Deus!
36 Gulutitjëꞌ caꞌ Jesús bönniꞌ naꞌ rjaquëꞌ gdil‑l. Gulabiguëꞌë ga naꞌ zoëꞌ len guluguiꞌjëꞌ Lëꞌ nup zi,
36 Do mesmo modo zombavam dele os soldados. Aproximavam-se dele, ofereciam-lhe vinagre e diziam:
37 taꞌnë́ꞌ:
37 Se és o rei dos judeus, salva-te a ti mesmo.
38 Daꞌ caꞌ lëꞌi yag cruz icjlëꞌ Jesús tu le nayúj lu guich lu didzaꞌ griego len lu didzaꞌ latín len lu didzaꞌ hebreo, le rna cni: “Bönniꞌ Rna Béꞌinëꞌ Bunách Judío.”
38 Por cima de sua cabeça pendia esta inscrição: Este é o rei dos judeus.
39 Tuëꞌ bönniꞌ huiaꞌdöꞌ naꞌ dëꞌë lëꞌi yag cruz bulídz ziꞌë Jesús, rnëꞌ:
39 Um dos malfeitores, ali crucificados, blasfemava contra ele: Se és o Cristo, salva-te a ti mesmo e salva-nos a nós!
40 Bubiꞌë didzaꞌ yetúëꞌ bönniꞌ huiaꞌdöꞌ naꞌ, gdil‑lëꞌ lzëꞌë naꞌ, rnëꞌ:
40 Mas o outro o repreendeu: Nem sequer temes a Deus, tu que sofres no mesmo suplício?
41 Le nactë rëꞌu, le ral‑laꞌz gac queëruꞌ rzacaꞌ rguiꞌruꞌ, ca naꞌ rajlö́z döꞌ biaꞌruꞌ, san Bönniꞌ ni, cutu bi döꞌ nuꞌë.
41 Para nós isto é justo: recebemos o que mereceram os nossos crimes, mas este não fez mal algum.
42 Niꞌr bönniꞌ ni rëꞌ Jesús:
42 E acrescentou: Jesus, lembra-te de mim, quando tiveres entrado no teu Reino!
43 Jesús rëꞌ lëꞌ:
43 Jesus respondeu-lhe: Em verdade te digo: hoje estarás comigo no paraíso.
44 Catiꞌ bdxin gdu huagbídz, bchul gdutë yödzlyú ga bdxinr gdu rdöd xhuö.
44 Era quase à hora sexta e em toda a terra houve trevas até a hora nona.
45 Bchul gbidz, atiꞌ lariꞌ nal‑laꞌ lu gdauꞌ brözaꞌ chop diꞌil.
45 Escureceu-se o sol e o véu do templo rasgou-se pelo meio.
46 Niꞌr bëꞌë zidzj didzaꞌ Jesús, rnëꞌ:
46 Jesus deu então um grande brado e disse: Pai, nas tuas mãos entrego o meu espírito. E, dizendo isso, expirou.
47 Catiꞌ bléꞌinëꞌ ca naꞌ guc bönniꞌ nacuꞌë lu nëꞌë bönniꞌ rjaquëꞌ gdil‑l, gluꞌë Dios yöl‑laꞌ ba, rnëꞌ:
47 Vendo o centurião o que acontecia, deu glória a Deus e disse: Na verdade, este homem era um justo.
48 Catiꞌ gulaléꞌinëꞌ lë naꞌ guc yúguꞌtë bönniꞌ nacuꞌë niꞌ tuꞌyúëꞌ, yhuöjquëꞌ yödz, taꞌgapaꞌ lchuꞌquëꞌ le tuꞌbannëꞌ.
48 E toda a multidão dos que assistiam a este espetáculo e viam o que se passava, voltou batendo no peito.
49 Ziꞌtuꞌz gulugáꞌn yúguꞌtë nup niꞌ núnbëꞌgac Jesús len ngul naꞌ yjáclennu Lëꞌ catiꞌ niꞌ gzoëꞌ luyú Galilea, tuꞌyúëꞌ lë ni rac.
49 Os amigos de Jesus, como também as mulheres que o tinham seguido desde a Galiléia, conservavam-se a certa distância, e observavam estas coisas.
50 Zoëꞌ caꞌ niꞌ bönniꞌ yödz Arimatea qui luyú Judea, lëꞌ José. Bönniꞌ ni naquëꞌ dxiꞌa len tsahuiꞌ, len nabáblenëꞌ bönniꞌ gdauꞌ taꞌbequi xbey.
50 Havia um homem, por nome José, membro do conselho, homem reto e justo.
51 Cutu benëꞌ tuz nup naꞌ gulachugu queëꞌ Jesús, le rbözëꞌ caꞌ José ni le rna bëꞌë Dios.
51 Ele não havia concordado com a decisão dos outros nem com os atos deles. Originário de Arimatéia, cidade da Judéia, esperava ele o Reino de Deus.
52 Niꞌr gyijëꞌ lahuëꞌ Pilato José naꞌ len gnabëꞌ latj uꞌë Jesús.
52 Foi ter com Pilatos e lhe pediu o corpo de Jesus.
53 Catiꞌ chnuzötjëꞌ Lëꞌ, buchö́linëꞌ Lëꞌ lariꞌ, atiꞌ gluꞌë Jesús yeru ba, le nadj lëꞌi guiꞌa guiöj, atiꞌ lu ba naꞌ, nutu nu nagüiꞌcnëꞌ.
53 Ele o desceu da cruz, envolveu-o num pano de linho e colocou-o num sepulcro, escavado na rocha, onde ainda ninguém havia sido depositado.
54 Dza naꞌ nac dza tuꞌpë́ꞌë qui dza laꞌy quequëꞌ bönniꞌ judío, le ziꞌa gdxin dza naꞌ.
54 Era o dia da Preparação e já ia principiar o sábado.
55 Yjacnu caꞌ niꞌ ngul naꞌ gulazáꞌlennu Jesús, catiꞌ niꞌ gzoëꞌ luyú Galilea, atiꞌ gulaléꞌinu yeru ba naꞌ, len ca na guc, gulaguꞌë Lëꞌ niꞌ.
55 As mulheres, que tinham vindo com Jesus da Galiléia, acompanharam José. Elas viram o túmulo e o modo como o corpo de Jesus ali fora depositado.
56 Catiꞌ yhuöjcnu yuꞌu, gulupaꞌnu nör rlaꞌ zxix len yuguꞌ le za rlaꞌ zxix. Niꞌr guluzíꞌ ládxiꞌcnu dza laꞌy naꞌ quequëꞌ bönniꞌ judío ca naꞌ rna bëꞌ zxba queëꞌ Dios.
56 Elas voltaram e prepararam aromas e bálsamos. No dia de sábado, observaram o preceito do repouso.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.