Lucas 17

Didzaʼ cub rucáʼn tsahuiʼ (ZSRNT) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Rëꞌ bönniꞌ daꞌquëꞌ Lëꞌ Jesús, rnëꞌ:
1 Jesus disse aos seus discípulos:
2 Dxiꞌar gac queëꞌ bönniꞌ naꞌ runëꞌ cni, nu ugal‑laꞌ yag yenëꞌ guiöj ryëtu len tsajchúꞌn lëꞌ lu nis zxön, catiꞌl gunëꞌ ga gun dul‑laꞌ bö́nniꞌdauꞌ náquinëꞌ quiaꞌ.
2 Seria melhor para esse que uma pedra de moinho fosse pendurada ao seu pescoço e fosse atirado no mar do que fazer tropeçar um destes pequeninos.
3 Gul‑gún chiꞌi cuinliꞌ. Chquiꞌ guꞌë döꞌ quiuꞌ böchiꞌ lzaꞌu, bzejniꞌ‑nëꞌ, len chquiꞌ ubíꞌi ladxëꞌë, bnit lau lëꞌ.
3 — Tenham cuidado. Se o seu irmão pecar, repreenda-o; se ele se arrepender, perdoe-lhe.
4 Zal‑laꞌ gadx lzu tu dza guꞌë döꞌ quiuꞌ, len gadx lzu caꞌ guidëꞌ ga zuꞌ len guiëꞌ liꞌ: “Rubíꞌi ladxaꞌa”, ral‑laꞌ unít lauꞌ lëꞌ.
4 Se pecar contra você sete vezes num dia e sete vezes vier para lhe dizer: “Estou arrependido”, perdoe-lhe.
5 Niꞌr tëꞌ Xanruꞌ bönniꞌ gbaz queëꞌ, taꞌnë́ꞌ:
5 Então os apóstolos disseram ao Senhor: — Aumente-nos a fé.
6 Rëꞌ lequëꞌ Xanruꞌ, rnëꞌ:
6 Ao que o Senhor respondeu:
7 Gnëꞌ caꞌ Jesús:
7 — Qual de vocês, tendo um servo ocupado na lavoura ou em guardar o gado, lhe dirá quando ele voltar do campo: “Venha agora mesmo e sente-se à mesa”?
8 Cutu. Cni guiëꞌ lëꞌ: “Bpaꞌa le gahuaꞌ. Gzoa sinaꞌ cuꞌu le guiꞌj gahuaꞌ, atiꞌ tödr naꞌ huac guiꞌj gaguꞌ liꞌ.”
8 Não é verdade que, ao contrário, lhe dirá: “Prepare o meu jantar. Apronte-se e sirva-me enquanto eu como e bebo. Depois, você pode comer e beber”?
9 ¿Naruꞌ huëtsëꞌ bönniꞌ nadaꞌu queëꞌ naꞌ: “Xclenuꞌ”, le benëꞌ ca gna béꞌinëꞌ lëꞌ? Runi nedaꞌ, cutu gunëꞌ cni.
9 Será que ele terá de agradecer ao servo por ter feito o que lhe havia ordenado?
10 Lëzcaꞌ cni gac queëliꞌ. Catiꞌ chnunliꞌ yúguꞌtë le gna béꞌinëꞌ lbiꞌiliꞌ Dios, ral‑laꞌ gnaliꞌ: “Nactuꞌ huen dxin cunactuꞌ lsacaꞌ, le benztuꞌ le run bayúdx guntuꞌ.”
10 Assim também vocês, depois de terem feito tudo o que lhes foi ordenado, digam: “Somos servos inúteis, porque fizemos apenas o que devíamos fazer.”
11 Tsal niꞌ yuꞌë nöz Jesús, zijëꞌ Jerusalén, rdödëꞌ gap dë yödzdauꞌ nababgac luyú Samaria len luyú Galilea.
11 De caminho para Jerusalém, Jesus passava pelo meio de Samaria e da Galileia.
12 Catiꞌ gyaziëꞌ tu yödzdauꞌ, gularujëꞌ dutsagquëꞌ Lëꞌ chiëꞌ bönniꞌ téꞌinëꞌ huëꞌ nudzuꞌ ruzö́d, atiꞌ gulacuꞌë ziꞌtuꞌz,
12 Ao entrar numa aldeia, saíram-lhe ao encontro dez leprosos,
13 len tuꞌë zidzj didzaꞌ, taꞌnë́ꞌ:
13 que ficaram de longe e gritaram: — Jesus, Mestre, tenha compaixão de nós!
14 Catiꞌ bléꞌinëꞌ lequëꞌ Jesús, rëꞌ lequëꞌ:
14 Ao vê-los, Jesus disse: Aconteceu que, indo eles, foram purificados.
15 Niꞌr tuëꞌ bönniꞌ nutsëꞌë ladjquëꞌ, catiꞌ ráquibeꞌinëꞌ chnuhuöaquëꞌ dxiꞌa, böjëꞌ ga naꞌ zoëꞌ Jesús, ruíꞌteczëꞌ zidzj didzaꞌ, rguꞌë Dios yöl‑laꞌ ba.
15 Um dos dez, vendo que estava curado, voltou dando glória a Deus em alta voz
16 Byechuëꞌ len butság lahuëꞌ lyu lahuëꞌ Jesús, len rëꞌ Lëꞌ: “Xclenuꞌ.”
16 e prostrou-se com o rosto em terra aos pés de Jesus, agradecendo-lhe. E este era samaritano.
17 Niꞌr Jesús rëꞌ lëꞌ:
17 Então Jesus perguntou:
18 ¿Naruꞌ cu zoa nu huöd cuꞌu Dios yöl‑laꞌ ba, san tuzëꞌ bönniꞌ gzaꞌa ni?
18 Não se achou quem voltasse para dar glória a Deus, a não ser este estrangeiro?
19 Niꞌr gudxëꞌ bönniꞌ naꞌ Jesús, rnëꞌ:
19 E lhe disse:
20 Catiꞌ taꞌnabnëꞌ Jesús bönniꞌ gdauꞌ fariseo batx ral‑laꞌ gdxin le rna bëꞌë Dios, Lëꞌ bubiꞌë didzaꞌ, rëꞌ lequëꞌ:
20 Indagado pelos fariseus sobre quando viria o Reino de Deus, Jesus lhes respondeu:
21 Nutu nu gac gna: “Ni bdxin”, o gna: “Niꞌ bdxin.” Gul‑yutscaꞌ. Rna bëꞌë Dios lu icj ládxiꞌdauꞌgac bunách.
21 Nem dirão: “Ele está aqui!” Ou: “Lá está ele!” Porque o Reino de Deus está entre vocês.
22 Niꞌr gudxëꞌ yuguꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ Jesús, rnëꞌ:
22 A seguir, Jesus disse aos seus discípulos:
23 Laꞌcuáꞌ nup lë lbiꞌiliꞌ: “Ni zoëꞌ”, o laꞌná: “Niꞌ zoëꞌ.” Cutu tseajliꞌ niꞌ, len cutu tséajlenliꞌ lequëꞌ.
23 E dirão a vocês: “Ele está aqui!” Ou: “Lá está ele!” Não saiam nem sigam essa gente.
24 Ca rac catiꞌ ryëp yös, ruzeníꞌ gdaꞌl luzxbá, lëzcaꞌ cni gac catiꞌ gdxin dza huödaꞌ nedaꞌ, Bönniꞌ Nuhuöaquëꞌ Gdu Bunách.
24 Porque assim como o relâmpago, que resplandece e brilha de uma extremidade do céu até a outra, assim será, no seu dia, o Filho do Homem.
25 Ziꞌal ca gac lë ni, run bayúdx sacaꞌ quiꞌitscaꞌ, atiꞌ lucáꞌn nedaꞌ caꞌz bunách dza ni zoaruꞌ naꞌa.
25 Mas é necessário que primeiro ele padeça muitas coisas e seja rejeitado por esta geração.
26 Ca naꞌ guc dza niꞌ zoëꞌ Noé, lëzcaꞌ cni gac catiꞌ gdxin dza huödaꞌ nedaꞌ, Bönniꞌ Nuhuöaquëꞌ Gdu Bunách.
26 Assim como foi nos dias de Noé, será também nos dias do Filho do Homem:
27 Dza niꞌtë naꞌ gliꞌj glahuëꞌ. Gulutság naꞌquëꞌ len guludödëꞌ zxiꞌnquëꞌ lu yöl‑laꞌ rutság naꞌ ga bdxintë dza gyaziëꞌ Noé lëꞌi barco zxön naꞌ nazíꞌ lei arca, atiꞌ bdxintë nis guiöj usnít yödzlyú le busnít yúguꞌtëꞌ.
27 comiam, bebiam, casavam e davam-se em casamento, até o dia em que Noé entrou na arca, veio o dilúvio e destruiu todos.
28 Lëzcaꞌ cni guc dza niꞌ zoëꞌ Lot. Gliꞌj glahuëꞌ. Glaꞌuëꞌ len glútiꞌë. Glazëꞌ xyuquëꞌ len glunëꞌ yuguꞌ yuꞌu quequëꞌ.
28 O mesmo aconteceu nos dias de Ló: comiam, bebiam, compravam, vendiam, plantavam e edificavam;
29 Catiꞌ bdxin dza naꞌ burujëꞌ Lot lu yödz Sodoma, ca tu nis guiöj, böxj guiꞌ len le ruzéguiꞌtsca nazíꞌ lei azufre, atiꞌ busnít yúguꞌtëꞌ.
29 mas, no dia em que Ló saiu de Sodoma, choveu do céu fogo e enxofre e destruiu todos.
30 Lëzcaꞌ cni gac catiꞌ gdxin dza uluíꞌ lahuaꞌ nedaꞌ, Bönniꞌ Nuhuöaquëꞌ Gdu Bunách.
30 Assim será no dia em que o Filho do Homem se manifestar.
31 ’Catiꞌ gdxin dza naꞌ, chquiꞌ zoëꞌ cjuꞌu bönniꞌ, len dzöꞌ yuꞌu naꞌ le dë queëꞌ, cutu ral‑laꞌ huötjëꞌ tsajxiꞌë le dë queëꞌ, atiꞌ nu zoa ladj guixiꞌ, lëzcaꞌ cni, cutu ral‑laꞌ huöjëꞌ lidxëꞌ.
31 — Naquele dia, quem estiver no terraço e tiver os seus bens em casa não desça para tirá-los; e, de igual modo, quem estiver no campo não volte para trás.
32 Gul‑sáꞌ ládxiꞌliꞌ ca guc queënu ngul queëꞌ Lot.
32 Lembrem-se da mulher de Ló.
33 Nu bönniꞌ rëꞌnnëꞌ gun chiꞌë yöl‑laꞌ naꞌbán queëꞌ, unitiëꞌ lei, san bönniꞌ unitiëꞌ yöl‑laꞌ naꞌbán queëꞌ, udel‑lëꞌë lei.
33 Quem tentar preservar a sua vida a perderá; e quem a perder, esse a salvará.
34 ’Rëpaꞌ lbiꞌiliꞌ: Catiꞌ gdxin rël naꞌ, laꞌcuꞌë chopëꞌ bönniꞌ tuz ga tasiëꞌ, atiꞌ tuëꞌ duxiꞌa‑nëꞌ, len yetúëꞌ ucaꞌnaꞌ lëꞌ.
34 Digo a vocês que, naquela noite, duas pessoas estarão numa cama: uma será levada, e a outra será deixada.
35 Laꞌcuaꞌnu huëtu tsazxö́n chopnu ngul, atiꞌ tunu duxiꞌa‑nu, len yetunu ucaꞌnaꞌ‑nu.
35 Duas mulheres estarão juntas moendo trigo: uma será tomada, e a outra será deixada.
36 Laꞌcuꞌë ladj guixiꞌ chopëꞌ bönniꞌ, atiꞌ tuëꞌ duxiꞌa‑nëꞌ, len yetúëꞌ ucaꞌnaꞌ lëꞌ.
36 [Dois estarão no campo: um será tomado, e o outro será deixado.]
37 Catiꞌ gulayönnëꞌ lë ni bönniꞌ usë́d queëꞌ Jesús, gulanabnëꞌ Lëꞌ, taꞌnë́ꞌ:
37 Então perguntaram a Jesus: — Onde será isso, Senhor? Ele respondeu:

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 17, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.