Romanos 9
Xchiʼdxyi cuubi dxiohs nin bieʼgaluuʼyi daada Jesucristu (El Nuevo Testamento en el zapoteco de Chichicapan y en español) (ZPVNT) vs NAA
1 Cañiꞌn loh tu dxyiꞌdxyi guchii paꞌh laasii riachiistoꞌn xchiꞌdxyi Jesucristu, nee ayi rñiꞌn dxyiꞌdxyi dxixiꞌhw; Spíritu Saantu xteenn Dxiohs cagaluuꞌyi desde laꞌn lastoꞌn guchii naa cweenta riiꞌ nin rñiꞌn loh tu;
1 Digo a verdade em Cristo, não minto, e a minha consciência confirma isso por meio do Espírito Santo:
2 pwihsi nuu tuhbi guelnalaasa duxa stoꞌn, tuhbi dulohri nin zeezah nugasiaꞌchyu stoꞌn,
2 sinto grande tristeza e tenho incessante dor no coração.
3 pwihsi hasta naꞌh ñiclaaꞌdzihn ñichiloon loh Daada Dxiohs xteꞌnnahn ya ñaꞌhannahn zihtu nezloh Jesucristu, tin zahca ñahcaneeraꞌn laꞌh raꞌ bwihtsi raꞌn; laꞌh raꞌ nin naa raꞌ bwiinn lasaaꞌhahn loh guihdxyiyuh.
3 Porque eu mesmo desejaria ser amaldiçoado, separado de Cristo, por amor de meus irmãos, meus compatriotas segundo a carne.
4 Naa raꞌ ba llahga raꞌ bwiinn guehtu Israel, ya gulii paꞌh Dxiohs laꞌh raꞌ ba ziga lliiꞌn Ñiꞌh. Gubahannee Dxiohs laꞌh raꞌ ba, ya biaꞌhan dxyiꞌdxyi Dxiohs cun laꞌh raꞌ ba tin basiaꞌhann Ñiꞌh xlehyi Moisehs loh raꞌ ba tin bazuꞌnllihbi raꞌ ba nezloh Dxiohs laꞌn guidoꞌ, nee cun garaa guelnazaꞌca nin guñiꞌ Ñiꞌh guicaꞌha raꞌ ba sidela chuu raꞌ ba chaꞌzi raꞌ ba xchiꞌdxyi Ñiꞌh.
4 São israelitas. A eles pertence a adoção, assim como a glória, as alianças, a promulgação da Lei, o culto e as promessas.
5 Naa raꞌ ba llahga guehtu xtaada guldooꞌ raꞌn nin gubahan raꞌ cachieemparooꞌ, ya Jesucristu guhca llahga guehtu bwiinn Israel chin guulaa Ñiꞌh ziga tuhbi bwiinn guihdxyiyuh. Laꞌh Ñiꞌh naa Dxiohs loh garaa tiiꞌ raꞌ cohsa pwihsi nahpa guiñiꞌ zaꞌca bwiinn xcweenta Ñiꞌh para tuꞌpazi. Ziꞌchi gaca, pwihsi.
5 Deles são os patriarcas, e também deles descende o Cristo, segundo a carne, o qual é sobre todos, Deus bendito para sempre. Amém!
6 Per ayi gaca ziga ayi bazaꞌloh Dxiohs xchiꞌdxyi Ñiꞌh nin biaꞌhan dxyiꞌdxyi Ñiꞌh loh raꞌ bwiinn Israel raꞌ, laasii ayi garaa raꞌ dxiꞌh llahga guehtu bwiinn Israel raꞌ naa raꞌ bwiinn guihdxyi Israel,
6 E não pensemos que a palavra de Deus falhou. Porque nem todos os de Israel são, de fato, israelitas,
7 nee ayi garaa raꞌ dxiꞌh za llahga guehtu Abrahn naa lliiꞌn paꞌh Abrahn, sino que rahbi Dxiohs loh guehtu Abrahn: “Nin gaca raꞌ llahga luꞌh dxiꞌ pur xcweenta Isaac.”
7 nem por serem descendentes de Abraão são todos filhos. Pelo contrário: “Por meio de Isaque será chamada a sua descendência.”
8 Dxyiꞌdxyi raꞌ rii ruluuꞌyi ayi garaa raꞌ dxiꞌh llahga guehtu Abrahn naa lliiꞌn Dxiohs; sola laꞌhdxiꞌh raꞌ bwiinn raꞌ nin chechiistoꞌ raꞌ ñiꞌh xchiꞌdxyi Dxiohs niꞌchi raꞌ naa lliiꞌn Ñiꞌh,
8 Isto é, não são os filhos da carne que são filhos de Deus, mas os filhos da promessa é que são contados como descendência.
9 laasii dee naa ziga biaꞌhan dxyiꞌdxyi Dxiohs loh guehtu Abrahn chin rahbi Ñiꞌh: “Dxyih nin caa bwaꞌ dxieꞌldahn, ya ziuuꞌ tuhbi lliiꞌn Sara.”
9 Porque a palavra da promessa é esta: “Por esse tempo voltarei, e Sara terá um filho.”
10 Nee ayi deeꞌ si raꞌ dxiꞌh, sino que neezaa garoopa lliiꞌn Rebeca naa lliiꞌn tuhsi Isaac, guehtu xtaada guldooꞌ raꞌ nu;
10 E isto não aconteceu somente com ela, mas também com Rebeca, ao conceber de um só, de Isaque, nosso pai.
11 — ausente —
11 E os gêmeos ainda não eram nascidos, nem tinham feito o bem ou o mal — para que o propósito de Deus, quanto à eleição, prevalecesse, não por obras, mas por aquele que chama —,
12 — ausente —
12 quando foi dito a Rebeca: “O mais velho será servo do mais moço.”
13 — ausente —
13 Como está escrito: “Amei Jacó, porém desprezei Esaú.”
14 ¿Xa gachiñiꞌ nuꞌh pwihsi? ¿Ta gachiñiꞌ nuꞌh ayi xi bwen naa Dxiohs? ¡Pwihsi ayi chyu guiñiꞌ ziꞌchi!,
14 Que diremos, então? Que Deus é injusto? De modo nenhum!
15 laasii rahbi Dxiohs loh guehtu Moisehs: “Zalahsastoꞌn laꞌh raꞌ bwiinnchiꞌhzi nin guiclaaꞌdzihn nee zia zahn laꞌh raꞌ bwiinnchiꞌhzi nin guiclaaꞌdzihn.”
15 Pois ele diz a Moisés: “Terei misericórdia de quem eu tiver misericórdia e terei compaixão de quem eu tiver compaixão.”
16 Niꞌchin nin ayinaa riiꞌ cweenta nin xclaaꞌdzi bwiinn gaca, nee ayiza naan ziga cun lajwersi xteenn bwiinn sino que naan xcweenta Dxiohs nin ralahsa stoꞌ Ñiꞌh laꞌh raꞌ bwiinn.
16 Assim, pois, isto não depende de quem quer ou de quem corre, mas de Deus, que tem misericórdia.
17 Pwihsi loh Xchihtsi Dxiohs caa squiiꞌ ziga guñiꞌ Ñiꞌh loh rrehyi Faraohn, rahbi Ñiꞌh: “Naꞌh bwiꞌhnnaꞌhn naa luꞌh rrehyi xteenn Egiptu tin baluꞌyiꞌhn yiꞌh rahca ruꞌnnahn cuunchiꞌhzi nin guiclaaꞌdzihn, nee tin pur yiꞌhza guidiꞌchi xchiꞌdxyiꞌhn gaduhbi loh guihdxyiyuh.”
17 Porque a Escritura diz a Faraó: “Foi para isto mesmo que eu o levantei, para mostrar em você o meu poder e para que o meu nome seja anunciado em toda a terra.”
18 Pwihsi niꞌchin ralahsa stoꞌ Ñiꞌh laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ chiꞌhzi nin xclaaꞌdzi Ñiꞌh, nee rahca ruhnn nahdadxiipa Ñiꞌh laꞌh cuunchiꞌhzi bwiinn nin xclaaꞌdzi Ñiꞌh.
18 Logo, Deus tem misericórdia de quem quer e também endurece a quem ele quer.
19 Per chiꞌchi guiñiꞌ tu loon: “¿Xixnaa rudziiꞌba Dxiohs duhlda yihca bwiinn, pwihsi nee ayi nin tuhbi bwiinn nin gusiaꞌchyu loh xcweenta ziga xclaaꞌdzi Dxiohs gaca?”
19 Mas você vai me dizer: “Por que Deus ainda se queixa? Pois quem pode resistir à sua vontade?”
20 Per guiñiꞌn: “¿Ya yiꞌh ndxiꞌhw, chyu clahsa bwiinn luꞌh tin guunn ziahan xchiꞌdxyi luꞌh nezloh Dxiohs?” ¿Ta ziñiꞌ tuhbi guihsu loh bwiinn nin bwiꞌhnnchaꞌyi laꞌh guihsu chi: “Xixnaa bwiꞌhnnee luꞌh naꞌh ziꞌchi”?
20 Mas quem é você, caro amigo, para discutir com Deus? Será que o objeto pode perguntar a quem o fez: “Por que você me fez assim?”
21 Pwihsi bwiinn nin bwiꞌhnnchaꞌyi laꞌh guihsu chi ¿tayi zahca guhnn dxiꞌh ba zigachiꞌhzi nin xclaaꞌdzi ba guunn chaꞌyi ba cun yuh chi, nicala cun yuh chi guunn ba tuhbi guihsu nin galluꞌyi, nee cun laꞌh gahca za yuh chi guunn ba tuhbi guihsu nin ayi galluꞌyi?
21 Será que o oleiro não tem direito sobre a massa, para do mesmo barro fazer um vaso para honra e outro para desonra?
22 ¿Xi laꞌhlla laꞌh Dxiohs ayi dxiaꞌn guunn Ñiꞌh zigachiꞌhzi nin xclaaꞌdzi Ñiꞌh, sidela xclaaꞌdzi Ñiꞌh guluuꞌyi Ñiꞌh xa ruhnn Ñiꞌh guelguxchisi, neezaa sidela guiclaaꞌdzi za Ñiꞌh guluuꞌyi Ñiꞌh xquelrnabwaꞌ Ñiꞌh guhpaa Ñiꞌh paseensi laꞌh raꞌ bwiinn nin bañahca xquelguxchisi raꞌ Ñiꞌh nee tin para ñiñichiloh raꞌ ba?
22 Que diremos, se Deus, querendo mostrar a sua ira e dar a conhecer o seu poder, suportou com muita paciência os vasos de ira, preparados para a destruição,
23 Pwihsi bwiꞌhnn Ñiꞌhn tin baluuꞌyi Ñiꞌh jweersi xteenn guelrnabwaꞌ nin nahpa Ñiꞌh, pwihsi balahsa stoꞌ Ñiꞌh laꞌh nuꞌh galohyi gulii Ñiꞌh laꞌh nuꞌh tin chuunee nuꞌh Ñiꞌh loh xquelñaꞌñih Ñiꞌh.
23 a fim de que também desse a conhecer as riquezas da sua glória nos vasos de misericórdia, que de antemão preparou para glória?
24 Dxiohs gulii Ñiꞌh nuhn raꞌ nuꞌh loh raꞌ bwiinn Israel raꞌ, ya snuhn raꞌ nuꞌh gulii Ñiꞌh loh raꞌ bwiinn raꞌ nin ayi naa raꞌ bwiinn Israel.
24 Estes vasos somos nós, a quem também chamou, não só dentre os judeus, mas também dentre os gentios,
25 Caa za loh dxihtsi nin bacaꞌh guehtu Oseas squiiꞌ:
25 como também diz em Oseias: “Chamarei de ‘meu povo’ ao que não era meu povo; e de ‘amada’ à que não era amada.
26 Ziga dxyiꞌdxyi nin rñiꞌ squiiꞌ: “Laꞌh tu ayi naa tu Xpwiiꞌnnahn’, laꞌh gahca riꞌchi rñiꞌ ziriaꞌlah tu Lliiꞌn Dxiohs nin nabahan par tuꞌpazi.”
26 E no lugar em que lhes foi dito: ‘Vocês não são o meu povo’, ali mesmo serão chamados ‘filhos do Deus vivo’.”
27 Per ya ziga laꞌh raꞌ bwiinn Israel raꞌ, bacaꞌh guehtu Isaías squiiꞌ:
27 Mas Isaías clama a respeito de Israel: “Ainda que o número dos filhos de Israel seja como a areia do mar, o remanescente é que será salvo.
28 laasii guyohbagah zuzaꞌlohtiiꞌ Dxiohs xchiꞌdxyi Ñiꞌh xcweenta xquelguxchisi Ñiꞌh nezloh raꞌ bwiinn guihdxyiyuh.
28 Porque o Senhor cumprirá a sua palavra sobre a terra, de forma plena e em breve.”
29 Bacaꞌh za Isaías galohtiiꞌ squiiꞌ:
29 Como Isaías já disse: “Se o Senhor dos Exércitos não nos tivesse deixado descendência, nós nos teríamos tornado como Sodoma e semelhantes a Gomorra.”
30 ¿Xa niꞌca gachiñiꞌ nuꞌh? Pwihsi guriin bariaꞌcaa; ayi guzohba ñahca ziga naa xigaaba bwiinn guidxyiyuh, laasii laꞌh raꞌ bwiinn nin ayi naa raꞌ bwiinn Israel, nicala ayi gudxiꞌhyi raꞌ ba xa gaca nayaa raꞌ ba nezloh Dxiohs, per laꞌh raꞌ ba naa nin guhca nayaa nezloh Ñiꞌh laasii gwachiistoꞌ raꞌ ba xchiꞌdxyi Jesucristu.
30 Que diremos, então? Que os gentios, que não buscavam a justificação, vieram a alcançá-la, a saber, a justificação que decorre da fé,
31 Per laꞌh raꞌ bwiinn Israel raꞌ nin badxiꞌhyi raꞌ xcweenta xlehyi Moisehs nin ruluuꞌyi xa gaca nayaa bwiinn nezloh Dxiohs pur dziꞌn zaꞌca, pwihsi laꞌlaꞌgaꞌh bariaꞌgadxiaꞌhan raꞌ ba ayi biaa raꞌ ba nezloh Dxiohs laasii sola gwazahnee raꞌ ba xlehyi Moisehs, ayi xlehyi dxiꞌh Jesucristu.
31 e que Israel, que buscava a lei de justiça, não chegou a atingir essa lei.
32 ¿Xixnaa guzahca raꞌ ba ziꞌchi? Guzahca raꞌ ba ziꞌchi laasii ayi badxiꞌhyi raꞌ ba xa ñilaꞌh raꞌ ba loh duhlda pur ziga ñachiistoꞌ raꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs, laꞌlagaꞌh mahzi gwazahnee raꞌ ba xcweenta lehyi, niꞌchin nin gulaaꞌdzi ñaaꞌ raꞌ ba yihca dxiah nin ruzuꞌyitiiꞌ laꞌh bwiinn.
32 Por quê? Porque não a buscou pela fé, mas como que por obras. Tropeçaram na pedra de tropeço,
33 Ziga caa loh xchihtsi Dxiohs hasta bacaꞌh guehtu Isaías squiiꞌ:
33 como está escrito: “Eis que ponho em Sião uma pedra de tropeço e rocha de ofensa, e aquele que nela crê não será envergonhado.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.