Marcos 6
Xchiʼdxyi cuubi dxiohs nin bieʼgaluuʼyi daada Jesucristu (El Nuevo Testamento en el zapoteco de Chichicapan y en español) (ZPVNT) vs NTLH
1 Ya chiꞌchi babii Jesuhs riꞌchi tin gwah Ñiꞌh nez guihdxyi nin bieꞌrooꞌ Ñiꞌh, guihdxyi chi laa Nazaret nee zeezahnee Ñiꞌh laꞌh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh,
1 Jesus voltou com os seus discípulos para a cidade de Nazaré, onde ele tinha morado.
2 ya chin guhca dxyih nin ruziꞌlaaꞌdzi raꞌ bwiinn Israel, guzoꞌbaloh baluuꞌyi Jesuhs xchiꞌdxyi Dxiohs laꞌn guidoꞌ biꞌtuꞌhn nin nuu loh guihdxyi chi, ya chin bihn raꞌ bwiinn ziahan chi xcweenta dxyiꞌdxyi raꞌ nin ruluuꞌyi Jesuhs, chiꞌchi gunaabadxyiꞌdxyi loh lasaaꞌ raꞌ ba nee badxyigaaꞌ duxa za loh raꞌ ba rahbi raꞌ ba:
2 No sábado começou a ensinar na sinagoga . Muitos que o estavam escutando ficaram admirados e perguntaram: — De onde é que este homem consegue tudo isso? De onde vem a sabedoria dele? Como é que faz esses milagres?
3 ¿Tayi niꞌca dxiꞌh nin naa carpinteru, lliiꞌn María cun bwihtsi Jacobo, Joseh, Judas, cun Simohn? ¿Nee tayi lahda guihdxyi dxiꞌh riiꞌ nuu raꞌ bizaaꞌn niꞌca?
3 Por acaso ele não é o carpinteiro, filho de Maria? Não é irmão de Tiago, José, Judas e Simão? As suas irmãs não moram aqui? Por isso ficaram desiludidos com ele.
4 Ya chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba:
4 Mas Jesus disse:
5 Ya ayi nuu ñuhnn Ñiꞌh nin tuhbi dziꞌn rooꞌ riꞌchi, sola basiaca Ñiꞌh mas paaldiꞌhn raꞌ bwiinn dxyihdxyi cun sola badziiꞌba naa Ñiꞌh yihca raꞌ ba,
5 Ele não pôde fazer milagres em Nazaré, a não ser curar alguns doentes, pondo as mãos sobre eles.
6 nee badxyigaaꞌ duxa za loh Ñiꞌh pur nin ayi gwachiistoꞌ raꞌ ba laꞌh Ñiꞌh, ya caꞌngaluuꞌyi Ñiꞌh xchiꞌdxyi Dxiohs loh guihdxyi biꞌtuꞌhn raꞌ cun rrandxu raꞌ nin riaꞌhan gahxu nez chi.
6 E ficou admirado com a falta de fé que havia ali. Jesus ensinava nos povoados que havia perto dali.
7 Ya seguihdu batiaaꞌha Jesuhs gadziꞌh bichiohpa xpwiinn Ñiꞌh ya chiꞌchi guzoꞌbaloh guxeꞌhla Ñiꞌh chiohpagah raꞌ ba cada tuhbigah guihdxyi, nee badiꞌhi za Ñiꞌh guelrnabwaꞌ laꞌh raꞌ ba tin babweꞌhe raꞌ ba bwiinndxaaba stoꞌ raꞌ bwiinn,
7 Ele chamou os doze discípulos e os enviou dois a dois, dando-lhes autoridade para expulsar espíritos maus.
8 ya rahbi Ñiꞌh loh raꞌ ba:
8 Deu ordem para não levarem nada na viagem, somente uma bengala para se apoiar. Não deviam levar comida, nem sacola, nem dinheiro.
9 nee gucaꞌh si tu tahba tu ñaaꞌ cun gacu tu tuhbi si za neezaa xahba tu.
9 Deviam calçar sandálias e não levar nem uma túnica a mais.
10 Ya rahbi Ñiꞌh:
10 Disse ainda:
11 ya guihdxyi nin ayi guunn cweenta raꞌ ba xchiꞌdxyi tu talguꞌnsi gariaꞌh tun, per tsiibixgah tu tahba tu tin niꞌchi gaca tuhbi sehn guyuuꞌ xtuhlda raꞌ ba, laasii guchiin nin rñiꞌn loh tu dxyih nin guunn Dxiohs jwisi mahzi ru gusaꞌcazii Dxiohs laꞌh raꞌ bwiinn loh guihdxyi raꞌ nin ayi xclaaꞌdzi gucaꞌdxiahga xchiꞌdxyi Dxiohs que loh bwiinn chieempa raꞌ nin guyuuꞌ guihdxyi Sodoma cun Gomorra.
11 Mas, se em algum lugar as pessoas não quiserem recebê-los, nem ouvi-los, vão embora. E na saída sacudam o pó das suas sandálias, como sinal de protesto contra aquela gente.
12 Ya chiꞌchi gunaꞌzunehza raꞌ ba guriin-guriin guihdxyi, bagaluuꞌyi raꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs tin gusaguꞌdzi stoꞌ raꞌ bwiinn,
12 Então os discípulos foram e anunciaram que todos deviam se arrepender dos seus pecados.
13 ya babweꞌhe raꞌ ba ziahan bwiinndxaaba stoꞌ raꞌ bwiinn, neezaa gudaꞌbi raꞌ ba nsehchi tihxi raꞌ bwiinn raꞌ nin rahcalluꞌhu ya biaca raꞌ ba.
13 Eles expulsavam muitos demônios e curavam muitos doentes, pondo azeite na cabeça deles.
14 Chin gudiiꞌdxi dxiahga rrehyi Herodes nin cayuhnn Jesuhs laasii cagazeꞌta raꞌ ziahan bwiinn nin cayuhnn Ñiꞌh, chiꞌchi rahbi Herodes:
14 O rei Herodes ouviu falar de tudo isso porque a fama de Jesus se havia espalhado por toda parte. Alguns diziam: — Esse homem é João Batista, que foi ressuscitado! Por isso esse homem tem poder para fazer milagres.
15 Ya snuhn raꞌ ba rahbi:
15 Outros diziam que ele era Elias. Mas alguns afirmavam: — Ele é
16 Ya chin bihn Herodes dxyiꞌdxyi raꞌ riiꞌ, chiꞌchi rahbi ba:
16 Quando Herodes ouviu isso, disse: — Ele é João Batista! Eu mandei cortar a cabeça dele, e agora ele foi ressuscitado!
17 Laasii laꞌh gahca Herodes gunabwaꞌ binaꞌzu Jwahn cun biyiꞌbiduꞌh ba cun cadehn laꞌn lahtsidxiꞌba pur Herodías xcunnaꞌh Felipe bwihtsi Herodes nin bwiꞌhnn cheꞌhla Herodes,
17 Pois tinha sido Herodes mesmo quem havia mandado prender João, amarrar as suas mãos e jogá-lo na cadeia. Ele havia feito isso por causa de Herodias, com quem havia casado, embora ela fosse esposa do seu irmão Filipe.
18 nee laasii guñiꞌ Jwahn rahbi ba:
18 Por isso João tinha dito muitas vezes a Herodes: “Pela nossa Lei você é proibido de casar com a esposa do seu irmão!”
19 Ya pur niꞌchi bidxyiꞌchinee Herodías laꞌh Jwahn, niꞌchin guclaaꞌdzi ba gachi Jwahn per ayi rdxeela ba xa gachi Jwahn,
19 Herodias estava furiosa com João e queria matá-lo. Mas não podia
20 laasii rdxyihbi Herodes laꞌh Jwahn laasii naann ba Jwahn naa tuhbi ndxiꞌhw zaꞌca tuhbi ndxiꞌhw saantu ya niꞌchin balaꞌhloh Herodes laꞌh Jwahn loh Herodías ya gaduhbi stoꞌ ba rucaꞌdxiahga ba xchiꞌdxyi Jwahn nicala ayi rahcabwaꞌ zaꞌca ban.
20 porque Herodes tinha medo dele, pois sabia que ele era um homem bom e dedicado a Deus. Por isso Herodes protegia João. E, quando o ouvia falar, ficava sem saber o que fazer, mas mesmo assim gostava de escutá-lo.
21 Per guyuuꞌ xa bwiꞌhnn Herodías nin guclaaꞌdzi bi gaca chin badzihn tuhbi dxyih nin rahca laa Herodes, chiꞌchi gunabwaꞌ Herodes guhcachaꞌyi tuhbi xchih para garaa raꞌ xpwiinn ba tin gudahwnee Herodes laꞌh raꞌ ba cun lasaaꞌ bwiinn rnabwaꞌ ba nin naa raꞌ bwiinn Galilea,
21 Porém no dia do aniversário de Herodes apareceu a ocasião que Herodias estava esperando. Nesse dia Herodes deu um banquete para as pessoas importantes do seu governo: altos funcionários, chefes militares e autoridades da Galileia.
22 ya chin guyuuꞌtii lliiꞌndxaꞌpa gahca Herodías laꞌn hasta rii raꞌ Herodes cun garaa raꞌ xpwiinn ba loh mwella, chiꞌchi badxiaꞌha dxaꞌpa chi, ya biuꞌstoꞌ duxa rrehyi Herodes cun garaa raꞌ nin zohbanee ba loh mweella ziga badxiaꞌha dxaꞌpa chi, chiꞌchi rahbi Herodes loh dxaꞌpa chi:
22 Durante o banquete a filha de Herodias entrou no salão e dançou. Herodes e os seus convidados gostaram muito da dança. Então o rei disse à moça: — Peça o que quiser, e eu lhe darei.
23 nee guchiin, garaa nin chiꞌh zi guinaaba luꞌh loon zuniꞌhiñin ―rahbi Herodes loh dxaꞌpa chi.
23 E jurou: — Prometo que darei o que você pedir, mesmo que seja a metade do meu reino!
24 Ya bariaꞌh dxaꞌpa chi riꞌchi, chiꞌchi rahbi bi loh xmaah bi:
24 Ela foi perguntar à sua mãe o que devia pedir. E a mãe respondeu: — Peça a cabeça de João Batista.
25 Ya chiꞌchi biuꞌgarii dxaꞌpa chi carrih hasta zohba rrehyi Herodes, ya gunaaba bi rahbi bi:
25 No mesmo instante a moça voltou depressa aonde estava o rei e pediu: — Quero a cabeça de João Batista num prato, agora mesmo!
26 Ya chiꞌchi guyuuꞌ nalaasa duxa stoꞌ rrehyi Herodes, per pur xchiꞌdxyi ba nin guñiꞌ ba, nee pur bihndxiahga raꞌ nin zohbanee ba loh mweella niꞌchin nin ayi nuu xa ñiñiꞌ ba ñahbi ba:
26 Herodes ficou muito triste, mas, por causa do juramento que havia feito na frente dos convidados, não pôde deixar de atender o pedido da moça.
27 Ya chiꞌchi guluꞌnehza Herodes tuhbi xpwiinn ba zecaꞌha yihca Jwahn nin ruroꞌbañihsa, ya laꞌn lahtsidxiꞌba bachywaꞌh bwiinn chi yihca Jwahn.
27 Mandou imediatamente um soldado da guarda trazer a cabeça de João. O soldado foi à cadeia, cortou a cabeça de João,
28 Ya gwanee ba yihca Jwahn laꞌn tuhbi plahtu tin badiꞌhi ban laꞌh dxaꞌpa chi, ya dxaꞌpa chi badiꞌhigah bin laꞌh xmaah bi.
28 pôs num prato e deu à moça. E ela a entregou à sua mãe.
29 Ya chin bihn raꞌ xpwiinn Jwahn nin ruroꞌbañihsa ziꞌchi guhca, gwagalliꞌhi raꞌ ba tihxi Jwahn bacaꞌtsi raꞌ ban laꞌn tuhbi baꞌ.
29 Quando os discípulos de João souberam disso, vieram, levaram o corpo dele e o sepultaram.
30 Ya chin babiaꞌgarii raꞌ xpwiinn Jesuhs, chiꞌchi bwiiꞌyidxyiꞌdxyi raꞌ ba loh Jesuhs garaa nin bwiꞌhnn raꞌ ba cun nin bagaluuꞌyi raꞌ ba nez gwah raꞌ ba,
30 Os apóstolos voltaram e contaram a Jesus tudo o que tinham feito e ensinado.
31 chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ xpwiinn zi Ñiꞌh:
31 Havia ali tanta gente, chegando e saindo, que Jesus e os apóstolos não tinham tempo nem para comer. Então ele lhes disse:
32 ya zeenee raꞌ ba laꞌhsi Ñiꞌh laꞌh si raꞌ ba laꞌn tuhbi laancha nez hasta ayi chyu bwiinn nuuꞌ,
32 Então foram sozinhos de barco para um lugar deserto.
33 per ziahan duxa raꞌ bwiinn bwaꞌha raꞌ ba bireꞌh laancha chi zeeꞌhen, nee biuꞌnbwaꞌ za raꞌ ba laꞌh raꞌ ba ya chiꞌchi garaa raꞌ bwiinn guihdxyi raꞌ nin rii riꞌchi balluꞌn raꞌ ba hasta nez chi ya galoh raꞌ ba badzihn raꞌ ba hasta zeenee laancha chi laꞌh Jesuhs cun xpwiinn Ñiꞌh,
33 Porém muitas pessoas os viram sair e os reconheceram. De todos os povoados, muitos correram pela margem e chegaram lá antes deles.
34 ya chin bariaꞌh Jesuhs laꞌn laancha bwaꞌha Ñiꞌh ziahan duxa naa raꞌ bwiinn nin rii riꞌchi chiꞌchi balahsastoꞌ Ñiꞌh laꞌh raꞌ ba laasii naa raꞌ bwiinn chi zigazi lliꞌhyi nin ayi xballwaꞌn ñiꞌh, ya chiꞌchi guzoꞌbaloh cagaluuꞌyi Ñiꞌh ziahan dxyiꞌdxyi laꞌh raꞌ ba,
34 Quando Jesus desceu do barco, viu a multidão e teve pena daquela gente porque pareciam ovelhas sem pastor. E começou a ensinar muitas coisas.
35 ya chin guhca gudxyih gwabiiga raꞌ xpwiinn Ñiꞌh, rahbi raꞌ ba loh Ñiꞌh:
35 De tardinha, os discípulos chegaram perto de Jesus e disseram: — Já é tarde, e este lugar é deserto.
36 Baxeꞌhla raꞌ ba guziaa raꞌ ba rraandxu raꞌ o lahda guihdxyi raꞌ tin chiꞌhyi raꞌ ba nin gahw raꞌ ba laasii ayi xi nahpa raꞌ ba para gahw raꞌ ba.
36 Mande esta gente embora, a fim de que vão aos sítios e povoados de perto daqui e comprem alguma coisa para comer.
37 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh:
37 Mas Jesus respondeu: Os discípulos disseram: — Para comprarmos pão para toda esta gente, nós precisaríamos de duzentas moedas de prata .
38 Chiꞌchi gunaabadxyiꞌdxyi Ñiꞌh loh raꞌ ba rahbi Ñiꞌh:
38 Jesus perguntou: Os discípulos foram ver e disseram: — Temos cinco pães e dois peixes.
39 Chiꞌchi guñiꞌ Ñiꞌh loh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh tin gulahchixnehza raꞌ ba laꞌh raꞌ ba loh cwaꞌn nagaa raꞌ nin rii riꞌchi.
39 Então Jesus mandou o povo sentar-se em grupos na grama verde.
40 Ya guriixnehza raꞌ ba cada tuhbigah cwaꞌh, ziga tuhbigah gaywaꞌh raꞌ ba cun chwaꞌha bitsiꞌhgah raꞌ ba,
40 Todos se sentaram em grupos de cem e de cinquenta.
41 ya seguihdu gucaꞌha Ñiꞌh gagaꞌyu pahn chi cun garoopa bwehlda chi, ya guteesa loh Ñiꞌh nez llaaꞌn dxibaaꞌ tin badiꞌhi Ñiꞌh guel zuxchiilli loh Dxiohs pur guelwahw chi, chiꞌchi gutaaꞌha Ñiꞌh pahn chi, badiꞌhi Ñiꞌhn laꞌh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh tin gudxiꞌzi raꞌ ban nez loh raꞌ bwiinn ziahan raꞌ chi. Ziꞌchi gahca za bwiꞌhnn Ñiꞌh cun garoopa bwehlda,
41 Aí Jesus pegou os cinco pães e os dois peixes, olhou para o céu e deu graças a Deus. Depois partiu os pães e os entregou aos discípulos para que eles distribuíssem ao povo. E também dividiu os dois peixes com todos.
42 ya garaa raꞌ ba gudahw raꞌ ba hasta que no gwadxah raꞌ ba hasta ayi gunnah ru raꞌ ba ñahw raꞌ ba,
42 Todos comeram e ficaram satisfeitos.
43 ya chin guyaꞌloh gudahw raꞌ ba bidiaaꞌha zatsiꞌbi chiohpa tipi pahn cun bwehlda raꞌ nin biaꞌhancah,
43 E os discípulos ainda recolheram doze cestos cheios de pedaços de pão e de peixe.
44 ya bwiinn raꞌ nin gudahw raꞌ chi guhca raꞌ ba ziga gaꞌyu mihyi ndxiꞌhw.
44 Foram cinco mil os homens que comeram os pães.
45 Ya seguihdu gunabwaꞌ Jesuhs gucah raꞌ xpwiinn Ñiꞌh laꞌn laancha tin zeeñiidxiuu raꞌ ba stuhbi lahdu rwaaꞌ ñihsa xteenn guihdxyi Betsaida gaduhbi nin cañiꞌnee Ñiꞌh laꞌh raꞌ bwiinn ziahan nin biaꞌhancah riꞌchi tin dxiuuꞌnehza raꞌ ba para lahdxyi raꞌ ba.
45 Logo depois, Jesus ordenou aos discípulos que subissem no barco e fossem na frente para o povoado de Betsaida, no lado leste do lago, enquanto ele mandava o povo embora.
46 Ya chin guyaꞌloh bwaꞌha Ñiꞌh biuuꞌnehza raꞌ bwiinn ziahan raꞌ chi, chiꞌchi gucah Ñiꞌh tuhbi dahan tin riꞌchi gudihdxyi-gunaaba Ñiꞌh loh Xtaada Dxiohs Ñiꞌh.
46 Depois de se despedir dos discípulos, Jesus subiu um monte a fim de orar ali.
47 Ya chin gurih gueꞌla, laꞌh laancha chi zeezahla galaayi loh ñihsa chi, ya laꞌh Ñiꞌh tuhbi dxiꞌh Ñiꞌh zuu Ñiꞌh loh dahan.
47 Quando chegou a noite, o barco estava no meio do lago, e Jesus estava em terra, sozinho.
48 Per chin bwaꞌha Ñiꞌh cadiiꞌdxi xpwiinn Ñiꞌh guelrzaꞌcazii laasii zuu bwih rooꞌ nin ayi rusaaꞌn guzee raꞌ ba nez hasta nahpa guzee raꞌ ba loh ñihsa chi, ya nateh rooꞌ run zeezah Jesuhs loh ñihsa chi nez hasta bwaꞌha Ñiꞌh zeezahne laancha chi laꞌh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh, per bwiꞌhnn Ñiꞌh zigazi ñidiiꞌdxi Ñiꞌh zihtu rooꞌ galoh hasta zeenee laancha chi laꞌh raꞌ ba.
48 Ele viu que os discípulos estavam remando com dificuldade porque o vento soprava contra eles. Já de madrugada, entre as três e as seis horas, Jesus foi até lá, andando em cima da água, e ia passar adiante deles.
49 Ya chin bwaꞌha raꞌ ba zeezah Ñiꞌh loh ñihsa chi, bwiꞌhnn raꞌ ba lligaaba naa Ñiꞌh tuhbi aijma niꞌchin gudihdxyidxiah raꞌ ba,
49 Quando viram Jesus andando em cima da água, os discípulos pensaram que ele era um fantasma e começaram a gritar.
50 laasii garaa raꞌ ba bwaꞌha raꞌ ba zeezah Ñiꞌh loh ñihsa chi niꞌchin bidxyihbi duxa raꞌ ba, per seguihdu gahca guñiꞌ Ñiꞌh loh raꞌ ba, rahbi Ñiꞌh:
50 Todos ficaram apavorados com o que viram. Mas logo Jesus falou com eles, dizendo:
51 Lwehgu gucah Ñiꞌh laꞌn laancha chi, ya hohra chi gahca za guleeza bwih chi, ya biahxi duxa raꞌ xpwiinn Ñiꞌh chi chin bwaꞌha raꞌ ba loh Ñiꞌh,
51 Aí subiu no barco com eles, e o vento se acalmou. Os discípulos estavam completamente apavorados.
52 pwihsi ayi rahcabwaꞌ raꞌ ba xcweenta Ñiꞌh nicala bwaꞌha raꞌ ba milahgru nin bwiꞌhnn Ñiꞌh pur pahn raꞌ, per ayi rahcabwaꞌ raꞌ ba xcweenta xquelrnabwaꞌ Ñiꞌh, zeezah rahca nahda lastoꞌ raꞌ ba.
52 É que a mente deles estava fechada, e eles não tinham entendido o milagre dos pães.
53 Ya chin guyaꞌloh gudiiꞌdxi raꞌ ba loh ñihsa chi, chiꞌchi badzihn raꞌ ba loh yuh xteenn Genesaret, riꞌchi bacaꞌduꞌh raꞌ ba laancha,
53 Jesus e os discípulos atravessaram o lago e chegaram à região de Genesaré, onde amarraram o barco na praia.
54 ya gaduhbi nin cagareꞌh raꞌ ba laꞌn laancha biuꞌnbwaꞌ raꞌ bwiinn chi laꞌh Jesuhs,
54 Quando desceram do barco, o povo logo reconheceu Jesus.
55 ya chiꞌchi gubiaꞌgarii balluꞌn raꞌ bwiinn chi nez loh guihdxyi raꞌ nin rii gadiidxi guihdxyi chi tin bagalliꞌhi raꞌ ba xpwiinn dxyihdxyi raꞌ ba ya nuꞌa raꞌ ba laꞌh raꞌ bwiinn dxyihdxyi raꞌ chi loh luꞌhn raꞌ tin zeenee raꞌ ba laꞌh raꞌ ba hasta chiꞌh zi bihn raꞌ ba zuu Jesuhs,
55 Então, eles saíram correndo por toda aquela região, começaram a trazer os doentes em camas e os levavam para o lugar onde sabiam que Jesus estava.
56 ya garaa lahta nicala loh dxiaaꞌ raꞌ o nicala lahda guihdxyi raꞌ o loh dahan raꞌ rnaaba raꞌ ba mas xahba zi Ñiꞌh guidxiꞌ raꞌ bwiinn dxyihdxyi raꞌ chi, ya garaa raꞌ bwiinn dxyihdxyi nin bidxiꞌ xahba Ñiꞌh biaca raꞌ ba.
56 Em todos os lugares aonde ele ia, isto é, nos povoados, nas cidades e nas fazendas, punham os doentes nas praças e pediam a Jesus que os deixasse pelo menos tocar na barra da sua roupa. E todos os que tocavam nela ficavam curados.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.