João 6
Xchiʼdxyi cuubi dxiohs nin bieʼgaluuʼyi daada Jesucristu (El Nuevo Testamento en el zapoteco de Chichicapan y en español) (ZPVNT) vs NAA
1 Ya chin guyaꞌloh garaa raꞌ deeꞌ, chiꞌchi gunaꞌzu nehza Jesuhs tin gwah Ñiꞌh stuhbi lahdu rwaaꞌ laguhn xteenn Galilea nin rñiꞌ za raꞌ ba ñihsadoꞌ xteenn Tiberias.
1 Depois dessas coisas, Jesus atravessou o mar da Galileia, que é o de Tiberíades.
2 Ziahan duxa raꞌ bwiinn zeꞌnee laꞌh Ñiꞌh laasii bwaꞌha raꞌ ba milahgru raꞌ cun sehn rooꞌ raꞌ nin bwiꞌhnn Ñiꞌh chin basiaca Ñiꞌh laꞌh bwiinn dxyihdxyi raꞌ,
2 Uma grande multidão o seguia, porque tinham visto os sinais que ele fazia na cura dos enfermos.
3 ya chiꞌchi gucah Jesuhs tuhbi dahan, tin guzohbanee Ñiꞌh laꞌh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh;
3 Então Jesus subiu ao monte e sentou-se ali com os seus discípulos.
4 nee ziga zalliaaꞌ riaꞌdxi gadzihn lañih pascu raꞌ bwiinn Israel chin rudiꞌhi raꞌ ba guelzuxchiilli loh Dxiohs pur dxyih nin bariaꞌh raꞌ ba guihdxyi Egiptu.
4 Ora, a Páscoa, festa dos judeus, estava próxima.
5 Chin bwaꞌha Jesuhs loh raꞌ bwiinn ziahan raꞌ nin zenaꞌhla laꞌh Ñiꞌh, chiꞌchi rahbi Ñiꞌh loh Felipe:
5 Então Jesus, erguendo os olhos e vendo que uma grande multidão se aproximava, disse a Filipe:
6 Guñiꞌ Jesuhs dxyiꞌdxyi raꞌ riiꞌ loh Felipe tin gwaꞌha Ñiꞌh cuun nin ñiñiꞌ ba, laasii laꞌh Jesuhs bwen-bwen naannla Ñiꞌh xa guunn Ñiꞌh,
6 Mas Jesus dizia isto para testá-lo, porque sabia o que estava para fazer.
7 chiꞌchi rahbi Felipe loh Jesuhs:
7 Filipe respondeu: — Nem mesmo duzentos denários de pão seriam suficientes para que cada um recebesse um pedaço.
8 Ya tuhbi xpwiinn Jesuhs nin laa Andrehs bwihtsi Simohn Pehdru guñiꞌ ba, rahbi ba loh Jesuhs:
8 Um dos discípulos, chamado André, irmão de Simão Pedro, disse a Jesus:
9 ―Riiꞌ laꞌh tuhbi biꞌnxtuhbi zuu laꞌh bi nuꞌa gaꞌyu pahn nin guhcachaꞌyi cun sebada cun chiohpa bwehlda, per ¿calla gaaldaa dee dxiꞌh loh bwiinn ziahan duxa raꞌ ca?
9 — Aqui está um menino que tem cinco pães de cevada e dois peixinhos. Mas o que é isto para tanta gente?
10 Chiꞌchi rahbi Jesuhs:
10 Jesus disse: Havia muita relva naquele lugar. Assim, os homens se assentaram, e eram quase cinco mil.
11 ya chiꞌchi gucaꞌha Jesuhs pahn chi ya chin guyaꞌloh badiꞌhi Ñiꞌh guelzuxchiilli loh Xtaada Dxiohs Ñiꞌh, chiꞌchi badiꞌhi Ñiꞌh pahn chi laꞌh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh tin gudxiꞌzi raꞌ ban loh raꞌ bwiinn ziahan raꞌ chi, nee ziꞌchi gahca za bwiꞌhnnee Ñiꞌh bwehlda raꞌ hastayi gwadxah raꞌ bwiinn ziahan raꞌ chi,
11 Então Jesus pegou os pães e, tendo dado graças, distribuiu-os entre eles; e também igualmente os peixes, tanto quanto queriam.
12 ya chin guyaꞌloh gudahw raꞌ ba hasta ayi gunnah ru raꞌ ba ñahw raꞌ ba, chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh:
12 E, quando já estavam satisfeitos, Jesus disse aos seus discípulos:
13 Ya batiaaꞌha raꞌ ba nin biaꞌhancah chi niꞌchi guhca ziga zatsiꞌh bichiohpa tiipi pahn chi cun bwehlda chi.
13 Assim, pois, o fizeram e encheram doze cestos de pedaços dos cinco pães de cevada, que sobraram depois que todos tinham comido.
14 Ya bwiinn raꞌ chi chin bwaꞌha raꞌ ba sehn rooꞌ nin bwiꞌhnn Jesuhs, chiꞌchi rahbi loh lasaaꞌ raꞌ ba:
14 Quando as pessoas viram o sinal que Jesus havia feito, disseram: — Este é verdadeiramente o profeta que devia vir ao mundo.
15 Per laꞌh Jesuhs laꞌh Ñiꞌh guhcabwaꞌla xclaaꞌdzi raꞌ bwiinn raꞌ chi chenee raꞌ ba laꞌh Ñiꞌh lajweersi tin guunn raꞌ ba laꞌh Ñiꞌh rrehyi, niꞌchin biahchi Ñiꞌh loh raꞌ ba tin gunaꞌzu Ñiꞌh zee Ñiꞌh hasta naa guiyaꞌ ru loh dahan chi tin riꞌchi laꞌhsi Ñiꞌh gwah Ñiꞌh.
15 Jesus ficou sabendo que estavam para vir com a intenção de fazê-lo rei à força. Então ele se retirou outra vez, sozinho, para o monte.
16 Ya chin gurih gueꞌla, biehta raꞌ xpwiinn Jesuhs rwaaꞌ ñihsa
16 Ao final do dia, os discípulos de Jesus desceram para o mar.
17 tin gucah raꞌ ba laꞌn tuhbi laancha ya zeenee laancha chi laꞌh raꞌ ba guihdxyi Capernaum, per laꞌh gueꞌla gurih chihpa la hohra chi, nee laꞌh Jesuhs nagahdxi gabiaꞌgarii Ñiꞌh hohra chi.
17 E, entrando num barco, passaram para o outro lado, rumo a Cafarnaum. Já estava escuro, e Jesus ainda não tinha ido até onde eles estavam.
18 Ya seguihdu guyahsa tuhbi bwih rooꞌ loh ñihsa chi hasta zezahnee laancha chi laꞌh raꞌ xpwiinn Jesuhs,
18 E o mar começava a ficar agitado, porque soprava um vento forte.
19 zigachiꞌh gaꞌyu o xoꞌpa kilómetru zeezahnee laancha chi laꞌh raꞌ ba loh ñihsa chin bwaꞌha raꞌ ba laꞌh Jesuhs, zeezah Ñiꞌh loh ñihsa nez zenee laancha laꞌh raꞌ ba, chiꞌchi bidxyihbi duxa raꞌ ba,
19 Os discípulos já tinham navegado uns cinco ou seis quilômetros, quando viram Jesus andando sobre o mar, aproximando-se do barco; e ficaram com medo.
20 per lwehgu guñiꞌ Ñiꞌh loh raꞌ ba rahbi Ñiꞌh:
20 Mas Jesus lhes disse:
21 Ya chiꞌchi loh gaduhbistoꞌ raꞌ ba basaaꞌn raꞌ ba gucah Jesuhs laꞌn laancha chi, ya seguihdu badzihnnee Ñiꞌh laꞌh raꞌ ba loh yuh xteenn guihdxyi hasta zee raꞌ ba.
21 Então eles o receberam com alegria, e logo o barco chegou ao seu destino.
22 Ya chin barah gueꞌla stuhbi dxyih, guhcabwaꞌ raꞌ bwiinn raꞌ nin rii raꞌ stuhbi lahdu rwaaꞌ ñihsa hasta biriaꞌhnee laancha laꞌh raꞌ xpwiinn Jesuhs, zee raꞌ xpwiinn Jesuhs laꞌn tuhbi dxiꞌh laancha nin zuu rwaaꞌ ñihsa per ayi zeenee Jesuhs laꞌh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh tuhsi,
22 No dia seguinte, a multidão que tinha ficado do outro lado do mar notou que ali havia apenas um pequeno barco e que Jesus não tinha entrado nele com os seus discípulos, tendo estes partido sozinhos.
23 ya balaaquiꞌhn si rahca laꞌh raꞌ paaldaa raꞌ laancha raꞌ nin zieꞌ raꞌ nez loh guihdxyi Tiberias bieꞌ raꞌ, nee guihdxyi Tiberias chi riaꞌhan gahxu nez badiꞌhi Jesuhs pahn gudahw raꞌ bwiinn ziahan, chin badiꞌhi Ñiꞌh guelzuxchiilli loh Dxiohs.
23 Entretanto, outros barquinhos de Tiberíades se aproximaram do lugar onde a multidão havia comido o pão depois que o Senhor deu graças.
24 Ya chin bwaꞌha raꞌ ba nin Jesuhs nin xpwiinn Ñiꞌh ayi riꞌchi, chiꞌchi gucah raꞌ bwiinn ziahan raꞌ chi laꞌn laancha raꞌ tin zeegadxiꞌhyi raꞌ ba laꞌh Jesuhs nez guihdxyi Capernaum.
24 Quando aquela multidão viu que Jesus não estava ali nem os seus discípulos, entraram nos barcos e partiram para Cafarnaum à procura de Jesus.
25 Ya chin badzihn raꞌ ba stuhbi lahdu rwaaꞌ ñihsadoꞌ chi, badxeela raꞌ ba laꞌh Jesuhs riꞌchi, chiꞌchi rahbi raꞌ ba loh Ñiꞌh:
25 E, tendo-o encontrado no outro lado do mar, lhe perguntaram: — Mestre, quando o senhor chegou aqui?
26 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba:
26 Jesus respondeu:
27 Ayi guunn tu dziꞌn pur guelwahw nin rñihchiloh sino que gulguiꞌhnn dziꞌn pur guelwahw nin ayi ñichiloh cun nin rudiꞌhi za guelnabahan nacuubi nin ayi ñichilohtiiꞌ laꞌh raꞌ bwiinn. Dee naa guelwahw nin guniꞌhi Lliiꞌn Dxiohs nin naa ndxiꞌhw, laasii laꞌh Daada Dxiohs baluuꞌyi Ñiꞌh loh raꞌ bwiinn cuun nin naa Lliiꞌn Ñiꞌh.
27 Trabalhem, não pela comida que se estraga, mas pela que permanece para a vida eterna, a qual o Filho do Homem dará a vocês; porque Deus, o Pai, o confirmou com o seu selo.
28 Chiꞌchi gunaabadxyiꞌdxyi raꞌ ba loh Ñiꞌh:
28 Então lhe perguntaram: — Que faremos para realizar as obras de Deus?
29 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba:
29 Jesus respondeu:
30 Ya chiꞌchi gunaabadxyiꞌdxyi raꞌ ba loh Ñiꞌh rahbi raꞌ ba:
30 Então eles disseram: — Que sinal o senhor fará para que vejamos e creiamos no senhor? O que o senhor pode fazer?
31 Xtaada guldooꞌ raꞌ nuꞌh gudahw raꞌ ba tuhbi lasaaꞌ pahn nin laa manah loh dahan desiertu ziga caa loh Xchihtsi Dxiohs: “Badiꞌhi Ñiꞌh pahn nin zeꞌ nez llaaꞌndxibaaꞌ gudahw raꞌ ba.”
31 Nossos pais comeram o maná no deserto, como está escrito: “Deu-lhes a comer pão do céu.”
32 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba:
32 Jesus lhes disse:
33 laasii pahn nin runiꞌhi Dxiohs pahn chi zeꞌ nez llaaꞌndxibaaꞌ ya rudiꞌhin guelnabahan laꞌh raꞌ bwiinn guidxyiyuh.
33 Porque o pão de Deus é o que desce do céu e dá vida ao mundo.
34 Chiꞌchi rahbi raꞌ ba loh Ñiꞌh:
34 Então lhe disseram: — Senhor, dê-nos sempre desse pão.
35 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba:
35 Jesus respondeu:
36 per naꞌh ziga rñiꞌn loh tu, laꞌh tu ayi riachiistoꞌ tu xchiꞌdxyiꞌhn nicala ba bwaꞌha tu naꞌh.
36 Porém eu já disse que vocês não creem, embora estejam me vendo.
37 Garaa raꞌ bwiinn nin rutiꞌdxi Xtaaꞌdahn loon, zeꞌ raꞌ ba loon; ya bwiinn raꞌ nin zeꞌ loon ayi cweꞌhestoꞌraꞌn ba
37 Todo aquele que o Pai me dá, esse virá a mim; e o que vem a mim, de modo nenhum o lançarei fora.
38 laasii naꞌh ayi zeꞌldadxiꞌhn nez llaaꞌndxibaaꞌ tin guꞌnnahn nin naa xigaabasihn loh guidxyiyuh riiꞌ sino que naꞌh zeꞌldahn tin guꞌnnahn nin xclaaꞌdzi Xtaaꞌdahn nin nuu dxibaaꞌ gaca,
38 Porque eu desci do céu, não para fazer a minha própria vontade, mas a vontade daquele que me enviou.
39 ya dee naa xigaaba Xtaaꞌdahn nin guluꞌnehza naꞌh gaca: Garaa nin baniꞌhi Ñiꞌh naꞌh ayi ñichi nin tuhbi raꞌ ba sino que gucwaꞌnaꞌhn laꞌh raꞌ ba loh dxyih nin gaduhbi guidxyiyuh,
39 E a vontade de quem me enviou é esta: que eu não perca nenhum de todos os que ele me deu; pelo contrário, eu o ressuscitarei no último dia.
40 laasii ziga naa xigaaba Xtaaꞌdahn nin nuu dxibaaꞌ garaa raꞌ bwiinn raꞌ nin gwaꞌha laꞌh Lliiꞌn Ñiꞌh nee chechiizastoꞌ raꞌ ba laꞌh Ñiꞌh, zahpa raꞌ ba guelnabahan nin ayi ñichilohtiiꞌ, ya naꞌh gucwaꞌnraꞌn ba loh guelguhchi chin guigaꞌha hohra nin guibiaꞌgariin.
40 De fato, a vontade de meu Pai é que todo aquele que vir o Filho e nele crer tenha a vida eterna; e eu o ressuscitarei no último dia.
41 Pwihsi niꞌchin guzoꞌbaloh bidxyiꞌchinee bwiinn Israel raꞌ chi laꞌh Jesuhs, laasii rahbi Ñiꞌh laꞌh Ñiꞌh naa Ñiꞌh pahn nin biehta dxibaaꞌ,
41 Então os judeus começaram a murmurar contra ele, porque tinha dito: “Eu sou o pão que desceu do céu.”
42 neezaa guñiꞌ raꞌ ba rahbi raꞌ ba:
42 E diziam: — Este não é Jesus, o filho de José? Por acaso não conhecemos o pai e a mãe dele? Como é que ele agora diz: “Desci do céu”?
43 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba:
43 Jesus respondeu:
44 Nin tuhbi tu ayi dxieꞌbiiga nez loon sidela laꞌh Xtaaꞌdahn nin guluꞌnehza naꞌh ayi dxieꞌnee laꞌh tu; ya naꞌh gucwaꞌnaꞌhn laꞌh tu loh guelguhchi dxyih nin gadzihn hohra guibiaꞌgariin.
44 Ninguém pode vir a mim se o Pai, que me enviou, não o trouxer; e eu o ressuscitarei no último dia.
45 Loh dxihtsi nin bacaꞌh raꞌ guehtu profeta raꞌ rñiꞌ: “Zuluuꞌyi Dxiohs laꞌh garaa raꞌ ba.” Niꞌchin garaa raꞌ bwiinn nin rucaꞌdxiahga xchiꞌdxyi Xtaaꞌdahn nee nin rusiꞌdxi loh Ñiꞌh niꞌchi raꞌ nin dxieꞌbiiga nez loon.
45 Está escrito nos Profetas: “E todos serão ensinados por Deus.” Portanto, todo aquele que ouviu e aprendeu do Pai, esse vem a mim.
46 Pwihsi ayi nin tuhbi bwiinn nin bwaꞌha la laꞌh Xtaada Dxiohsaꞌhn; sola tuhbi dxiꞌh Lliiꞌn Ñiꞌh nin zeꞌ nez llaaꞌndxibaaꞌ nuꞌnbwaꞌ laꞌh Ñiꞌh.
46 Não que alguém tenha visto o Pai, a não ser aquele que vem de Deus; este já viu o Pai.
47 Guchiin nin rñiꞌn loh tu, bwiinn nin riachiistoꞌ ñiꞌh xchiꞌdxyiꞌhn nahpa za ba guelnabahan nin ayi ñichilohtiiꞌ.
47 — Em verdade, em verdade lhes digo: quem crê em mim tem a vida eterna.
48 Pwihsi naꞌh naan pahn nin runiꞌhi guelnabahan laꞌh tu.
48 Eu sou o pão da vida.
49 Xtaada guldooꞌ raꞌ tu gudahw raꞌ tuhbi lasaaꞌ guelwahw nin laa manah loh dahan desiertu, riꞌchi badiꞌhi Dxiohs guelwahw chi gudahw raꞌ ba, per guhchi raꞌ ba;
49 Os pais de vocês comeram o maná no deserto e morreram.
50 per naꞌh ruzeꞌtaꞌhn pahn nin biehta nez dxibaaꞌ nee bwiinn nin gahw pahn chi ayi gachi ba.
50 Este é o pão que desce do céu, para que todo o que dele comer não pereça.
51 Naꞌh naan pahn nabahan nin biehta nez dxibaaꞌ; bwiinn nin gahw pahn riiꞌ zibahan ba par tuꞌpazi, nee pahn nin gudiꞌhihn laꞌh raꞌ bwiinn naa bweꞌltiꞌxihn par laꞌh raꞌ bwiinn guidxyiyuh.
51 Eu sou o pão vivo que desceu do céu; se alguém comer deste pão, viverá eternamente. E o pão que eu darei pela vida do mundo é a minha carne.
52 Chiꞌchi rahbi loh lasaaꞌ raꞌ bwiinn Israel raꞌ chi:
52 Então os judeus começaram a discutir entre si, dizendo: — Como é que este pode nos dar a sua própria carne para comer?
53 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba:
53 Jesus respondeu:
54 Bwiinn raꞌ nin gahw bweꞌltiꞌxihn cun guee raꞌ ba llarinahn, bwiinn raꞌ chi gapa guelnabahan nin ayi ñichilohtiiꞌ; ya naꞌh gucwaꞌnraꞌn ba loh guelguhchi dxyih nin gadzihn hohra guibiaꞌgariin,
54 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue tem a vida eterna, e eu o ressuscitarei no último dia.
55 laasii bweꞌltiꞌxihn naa guelwahw zaꞌcapaꞌca nee llarihnahn naa nin guchii nahpa guee raꞌ bwiinn.
55 Pois a minha carne é verdadeira comida, e o meu sangue é verdadeira bebida.
56 Bwiinn nin gahw bweꞌltiꞌxihn cun guee za ba llarihnahn bwiinn chi nuuneepaꞌca ba naꞌh nee naꞌh nuꞌneezahn laꞌh ba.
56 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue permanece em mim, e eu permaneço nele.
57 Xtaaꞌdahn nin guluꞌnehza naꞌh loh guidxyiyuh, nahpa za ba guelnabahan, nee naꞌh nabahanahn pur laꞌh ba; pwihsi ziꞌchi gahca za laꞌh bwiinn nin gucaꞌstoꞌ ñiꞌh naꞌh zibahan za ba pur naꞌh.
57 Assim como o Pai, que vive, me enviou, e igualmente eu vivo por causa do Pai, também quem de mim se alimenta viverá por mim.
58 Ruzeꞌtaꞌhn pahn nin biehta nez dxibaaꞌ; pahn riiꞌ ayi naan ziga pahn nin laa manah nin gudahw raꞌ guehtu xtaadaguldooꞌ tu, niꞌchin nicala gudahw raꞌ ban per guhchi raꞌ ba; per bwiinn raꞌ nin gahw pahn nin biehta nez dxibaaꞌ zibahan raꞌ ba par tuꞌpazi.
58 Este é o pão que desceu do céu, em nada semelhante àquele que os pais de vocês comeram e, mesmo assim, morreram; quem comer este pão viverá eternamente.
59 Jesuhs baluuꞌyi dxyiꞌdxyi raꞌ riiꞌ loh tuhbi cwaꞌha bwiinn laꞌn xquidoꞌ biꞌtuꞌhn raꞌ bwiinn Israel loh guihdxyi Capernaum.
59 Jesus disse essas coisas quando ensinava na sinagoga de Cafarnaum.
60 Ya chin bihn raꞌ ziahan raꞌ xpwiinn Jesuhs dxyiꞌdxyi nin guñiꞌ Ñiꞌh, rahbi raꞌ ba:
60 Muitos dos seus discípulos, tendo ouvido tais palavras, disseram: — Duro é este discurso; quem pode suportá-lo?
61 Ya chin guhcabwaꞌ Jesuhs xi lligaaba nin cayuhnn raꞌ ba, chiꞌchi rahbi Ñiꞌh loh raꞌ ba:
61 Mas Jesus, sabendo por si mesmo que os seus discípulos murmuravam a respeito do que ele havia falado, disse-lhes:
62 ¿Xa gaca sidela laꞌh tu gwaꞌha tu laꞌh Lliiꞌn Dxiohs nin naa ndxiꞌhw gacah hasta nuu Ñiꞌh desde galohtiiꞌ?
62 Que acontecerá, então, se virem o Filho do Homem subir para o lugar onde primeiro estava?
63 Spíritu naa nin runiꞌhi guelnabahan, ya bweꞌltihxi bwiinn ayi lliitiiꞌ ruhnnan gahn, ya dxyiꞌdxyi raꞌ nin cañiꞌn loh tu naa dxyiꞌdxyi nanchii xteenn Spíritu, nee dxyiꞌdxyi raꞌ chi rudiꞌhi guelnabahan par tuꞌpazi.
63 O Espírito é o que vivifica; a carne para nada aproveita. As palavras que eu lhes tenho falado são espírito e são vida.
64 Per loh ziga rii tu riꞌca nuu mas paaldaa tu nin ayi riachiistoꞌ tu dxyiꞌdxyi nin rñiꞌn loh tu.
64 Mas há descrentes entre vocês. Ora, Jesus sabia, desde o princípio, quais eram os que não criam e quem iria traí-lo.
65 ya rahbi Ñiꞌh loh raꞌ ba:
65 E prosseguiu:
66 Ya desde hohra chi ziahan raꞌ xpwiinn Jesuhs basaaꞌn raꞌ ba laꞌh Ñiꞌh, ya ayi ru guzahnee raꞌ ba laꞌh Ñiꞌh,
66 Diante disso, muitos dos seus discípulos o abandonaram e já não andavam com ele.
67 chiꞌchi gunaabadxyiꞌdxyi Jesuhs loh raꞌ xpwiinn paꞌca Ñiꞌh, rahbi Ñiꞌh:
67 Então Jesus perguntou aos doze:
68 Chiꞌchi rahbi Simohn Pehdru:
68 Simão Pedro respondeu: — Senhor, para quem iremos? O senhor tem as palavras da vida eterna,
69 Laꞌh nu ba riachiistoꞌ nu xchiꞌdxyi luꞌh, nee naann za nu yiꞌh naa luꞌh Crixtu Lliiꞌn Dxiohs nin nabahan.
69 e nós temos crido e conhecido que o senhor é o Santo de Deus.
70 Chiꞌchi rahbi Jesuhs:
70 Então Jesus lhes disse:
71 Ya loh guñiꞌ Jesuhs squiiꞌ bazeꞌta Ñiꞌh laꞌh Judas, lliiꞌn Simohn Iscariote, laasii Judas naa nin gutooꞌ laꞌh Ñiꞌh loh raꞌ bwiinn duhlda, laꞌh ba nin naa tuhbi bwiinn loh gadziꞌh bichiohpa xpwiinn Ñiꞌh.
71 Ele se referia a Judas, filho de Simão Iscariotes, porque este, sendo um dos doze, era quem o haveria de trair.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.