João 7
Xtidxcoob Dios ni biädnä dad Jesucrist (ZAWNT) vs NTLH
1 Che gujcti recosre, cansaj Jesús nez reyuj xten Galilee, di rlajzni jia'nni nez reguedx Judea sa'csi rlajz rebeṉ ro'c ju'tni.
1 Depois disso, Jesus começou a andar pela Galileia; ele não queria andar pela Judeia, pois os líderes judeus dali estavam querendo matá-lo.
2 Luxh ameer gaḻ lanij xten cose'ch xten guidoguijd, te relanij xten rexpejṉ Israel.
2 Aconteceu que a festa dos judeus chamada Festa das Barracas estava perto.
3 Ni'c räjp rebejtz Jesús lojni:
3 Então os irmãos de Jesus disseram a ele: — Saia daqui e vá para a Judeia a fim de que os seus seguidores vejam o que você está fazendo.
4 Sa'csi rut rujndi xtzuunni xhiga'tz palga rlajzni gacbee bejṉ xhi dzuun rujnni, te gumbee bejṉni. Palga rujnpaclu redzuunre, baluiini lo guiraa rebeṉ guedxliuj.
4 Pois quem quer ser bem-conhecido não deve esconder o que está fazendo. Já que você faz essas coisas, deixe que todos o conheçam.
5 Guniireni si'c lojni sa'csi nicla rebejtzni di chalilajz xtiidxni.
5 Até os irmãos de Jesus não criam nele.
6 Dxejcti räjp Jesús lojreni:
6 Ele respondeu:
7 Di gacdi guidxe'ch rebeṉ guedxliuj lojtu, luxh rdxe'chreni loä sa'csi narä rniliä xcuentreni: dzunguijdx najc xtzuunreni.
7 O mundo não pode ter ódio de vocês, mas tem ódio de mim porque eu afirmo que o que o mundo faz é mau.
8 La'tu coḻchäj lanij; narä dina cha'a lanijga sa'csi gajd xhoṟä gaḻ.
8 Vão vocês à festa, mas eu não vou porque a minha hora ainda não chegou.
9 Che gulujx guniini si'c lojreni bia'ntini nez Galilee.
9 Jesus disse isso e ficou na Galileia.
10 Dxejcti che asää rebejtzni lanij, dxejc näjza laani sääni lanij, luxh dini nusäbdiidx, si'c xhiga'tz sääni.
10 Depois que os seus irmãos foram à festa, Jesus também foi, mas fez isso em segredo e não publicamente.
11 Dxejcti caguiil rexpejṉ Israelni lo lanijga, räjpreni:
11 Os líderes judeus o procuravam na festa e perguntavam: — Onde é que está aquele homem?
12 Lo rebejṉ xhidaalga yu' xhidajl bejṉ ni cagusiejyreni xcuentni. Yu'reni räjp: “Hueen najcni”, per sgaiireni räjp: “Dini gac hueen. Cagusgueeni rebeṉguejdx.”
12 Na multidão havia muita gente comentando sobre ele. Alguns diziam: — Ele é bom. — Não é não; ele engana o povo! — afirmavam outros.
13 Nicla tejreni xhet casäbdiidxdireni xhini'c caniireni. Direni guinii dip sa'csi rdxejbreni rexpejṉ Israel nani rnibee.
13 Mas ninguém falava abertamente sobre ele porque todos tinham medo dos líderes judeus.
14 Agurojl lanij, che biu' Jesús neṉ guidoro. Dxejcti gusloj caguluiini.
14 Quando a festa já estava no meio, Jesus foi ao Templo e começou a ensinar.
15 Dxejcti rdxeloj rexpejṉ Israel nani rnibee, räjpreni:
15 Os líderes judeus ficaram muito admirados e diziam: — Como é que ele sabe tanto sem ter estudado?
16 Badzu' Jesús diidxre, räjpni:
16 Jesus disse:
17 Palga yu' chu rlajz gun nani rlajz Dios, sacbeeni la xten Dios najc reyäḻruluii xtenä, o la lagajcsi narä rbää́ diidx ni caguluiä.
17 Quem quiser fazer a vontade de Deus saberá se o meu ensino vem de Deus ou se falo em meu próprio nome.
18 Nani rusule'ni diidx nani lagajc laani rbääni, ni'c rniini diidxga te guiliä'p rebejṉ xpala'nni, luxh nani rguiil chä'p xpala'n nani baxhaḻni, ni'c ni rnii didxlii, xheti yäḻrusguee neṉ lastooni.
18 Quem fala em seu próprio nome está procurando ser elogiado. Mas quem quer conseguir louvores para aquele que o enviou, esse é honesto, e não há falsidade nele.
19 ¿La di toMoises nuniidx leii lojtu, ä? Niluxh nicla tejtu di gusoob xtidx leiiga. ¿Xhicuent rlajztu ju'ttu narä, pes?
19 Foi Moisés quem deu a
20 Badzu' rebeṉ xhidajlga diidxre, räjpreni:
20 A multidão respondeu: — Você está dominado por um demônio! Quem é que está querendo matá-lo?
21 Badzu' Jesús diidxre lojreni, räjpni:
21 Então Jesus disse:
22 Ni'cni baniidx toMoisés lojtu yäḻru'tu bee, luxh etlaadini guläxtiejnini, agac guläxtiej retoxtadgoldootuni. La'tu rusäḻtu bee rebiuux mase najcni dxej nani rusilajztu.
22 Vocês
23 Mbaj pes, palga rajc rusäḻtu bee bejṉ te dxej nani rusilajztu didi nit xleii Moisés, ¿xhicuent rdxe'chtu loä sa'csi basiacäpac te bejṉ te dxej nani rusilajztu, ä?
23 Para não deixarem de cumprir a Lei de Moisés, vocês circuncidam um menino, mesmo no sábado. Então por que ficam com raiva de mim quando eu curo completamente uma pessoa no sábado?
24 Na'c rujntu yäḻguxhtis si'ctis ni rlajztu. Coḻyejn yäḻguxhtis con yäḻguxhtis xten Dios.
24 Parem de julgar pelas aparências e julguem com justiça.
25 Dxejcti gusloj gaii bejṉ Jerusalén cayujn yäḻgunabdiidx, räjpreni:
25 Algumas pessoas que moravam em Jerusalém perguntavam: — Não é este o homem que estão querendo matar?
26 Ani asuga', caniini nez loj guiraa rebeṉguejdx, niluxh rut rudxojndini. ¿Xhaa ahuililajz reguxhtis, regubier laani najcpacni Crist, ä?
26 Vejam! Ele está falando em público, e ninguém diz nada contra ele! Será que as autoridades sabem mesmo que ele é o Messias ?
27 Niluxh nuure nadoncheenu caro siääd niguiire, niluxh che jiääd Crist, rut gacbeedi caro siäädni.
27 No entanto, quando o Messias vier, ninguém saberá de onde ele é; e nós sabemos de onde este homem vem.
28 Caguluii Jesús neṉ guidoo che biejn diajgni rediidxre, dxejc dipduxh guniini, räjpni:
28 Quando estava ensinando no pátio do Templo, Jesus disse bem alto:
29 Luxh narä numbeäni, sa'csi lojni biriä, laani baxhaḻzani narä.
29 Mas eu o conheço porque venho dele e fui mandado por ele.
30 Dxejc rlajzreni niniaazrenini, niluxh rut gunaazdini, sa'csi gajd xhoṟni gaḻ.
30 Então quiseram prender Jesus, mas ninguém fez isso porque a sua hora ainda não tinha chegado.
31 Xhidajl bejṉ lo rebeṉ xhidajlga huililajz xtiidxni, dxejcti räjpreni:
31 Porém muitas pessoas que estavam na multidão creram nele e perguntavam: — Quando o Messias vier, será que vai fazer milagres maiores do que este homem tem feito?
32 Che biejn diajg refarisee xhi canii rebejṉ xcuent Jesús, laareni näjza rebixhojz nani rnibee lo rebixhojz baxhaḻreni guixhajg te guiniaazreni Jesús te jiäuuni.
32 Os fariseus ouviram a multidão comentando essas coisas sobre Jesus, e por isso eles e os chefes dos sacerdotes mandaram guardas para o prenderem.
33 Sas räjp Jesús lojreni:
33 Jesus disse:
34 Siguiiltu narä, niluxh ditu guidxäl narä, sa'csi cadro cha'ä digacdi jiäädtu.
34 Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou.
35 Ni'c gunii rexpejṉ Israel lo sa'reni; räjpreni:
35 Então os líderes judeus começaram a comentar: — Para onde será que ele vai que não o poderemos achar? Será que ele vai morar com os judeus que moram no estrangeiro? Será que vai ensinar os não judeus?
36 ¿Xhi säloj diidxre nani guniini loonu: “Siguiiltu narä, niluxh ditu guidxäl narä, sa'csi cadro cha'ä di gacdi jiäädtu”?
36 O que será que ele quis dizer quando afirmou: “Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou”?
37 Lult dxe lanij, ni najc dxero, gusulii Jesús dipduxh guniini, räjpni:
37 O último dia da festa era o mais importante. Naquele dia Jesus se pôs de pé e disse bem alto:
38 Nani chalilajz xtidxä si'cni caj lo rexquijtz Dios neṉ lastoolini siliejn nisnabajṉ.
38 Como dizem as
39 Rediidxre guniini xcuent Sprit Dxan nani churu jiädläjz neṉ lastoo reni rililajz xtiidxni, sa'csi gajd Sprit Dxan jiääd, sa'csi gajd Jesús guibaṉsac lo rebeṉgut.
39 Jesus estava falando a respeito do Espírito Santo, que aqueles que criam nele iriam receber. Essas pessoas não tinham recebido o Espírito porque Jesus ainda não havia voltado para a presença gloriosa de Deus.
40 Lo rebeṉ xhidajlga yu' reni biejn diajgreni rediidxga, dxejc räjpreni:
40 Muitas pessoas que ouviram essas palavras afirmavam: — De fato, este homem é o
41 Yu'zareni räjp:
41 Outros diziam: — Ele é o E ainda outras pessoas perguntavam: — Mas será que o Messias virá da Galileia?
42 Ni loj rexquijtz Dios caj riäjḻpac gac Crist te rexagdoo toṟeii David, jiäädzani guedx Belén, lagajc guejdx cadro siääd toṟeii David.
42 As Escrituras Sagradas dizem que o Messias será descendente de Davi e vai nascer em Belém, onde Davi morou.
43 Dxejcti gucgala' rebejṉ xcuent Jesús.
43 Então o povo se dividiu por causa dele.
44 Yu'reni rlajz chääni pres luxh rut biajxdi gunaazni.
44 Alguns queriam prender Jesus, mas ninguém fez isso.
45 Gubi' reguixhajg xten guidoo loj rebixhojzro näjza refarisee. Dxejcti gunabdiidxreni loj reguixhajg, räjpreni:
45 Os guardas voltaram para o lugar onde estavam os chefes dos sacerdotes e os fariseus , e eles perguntaram: — Por que vocês não trouxeram aquele homem?
46 Badzu' reguixhajg diidxre, räjpreni:
46 Eles responderam: — Nunca ninguém falou como ele!
47 Dxejc räjp refarisee:
47 Então os fariseus disseram aos guardas: — Será que vocês também foram enganados?
48 ¿Xhixh loj regubier o loj refarisee yu' chu tej ni ahuililajz xtiidxni, ä?
48 Por acaso alguma autoridade ou algum fariseu creu nele?
49 Rebeṉ xhidajlre ni di gan xleii toMoisés, reni'c agunijtpac.
49 Essa gente que não conhece a Lei está amaldiçoada por Deus.
50 Nicodem̲, nani huij lojni te guxhijṉ, najc te refarisee. Laani räjpni lojreni:
50 Mas Nicodemos, que era um deles e que certa ocasião havia falado com Jesus, disse:
51 ―Lo xleiinu caj: digacdi guntu yäḻguxhtis te bejṉ palga gajdtu gucuadiagxgaa xtiidxni, te don xhi bejnni.
51 — De acordo com a nossa Lei não podemos condenar um homem sem ouvi-lo primeiro e descobrir o que ele fez.
52 Badzu'reni diidxre räjpreni lojni:
52 — Por acaso você também é da Galileia? — perguntaram eles. — Estude as Escrituras Sagradas e verá que da Galileia nunca surgiu nenhum profeta .
53 Dxejc cade tejreni sii rolijzreni.
53 — ausente —
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.