Tiago 1

Xela wezria cube nen salmo caʼ (ZATNTPS) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Neda', Jacobo, naca' we̱n zrin chee̱ Dios, ne chee̱ Xránadxu Jesucristo. Dxugapa' le'e diuzre. Nácale chazrinnu cue' zri'ine zre sua Israel, ne nase dínnajle du gabí'i xe̱zr la xu nigá.
1 Eu, Tiago, servo de Deus e do Senhor Jesus Cristo, envio saudações a todo o povo de Deus espalhado pelo mundo inteiro.
2 Benne' bícha'dau', dxal-la' béle̱'e̱le gate dxedele zane cue' da ste̱be ca',
2 Meus irmãos, sintam-se felizes quando passarem por todo tipo de aflições.
3 lawe' da nézele gate dxedé xel-la' dxeajlí lazre' chee̱le lu da ste̱be, da nigá dxundxa na le'e zren lazre'.
3 Pois vocês sabem que, quando a sua fé vence essas provações, ela produz perseverança.
4 Le gun ba xuzre gaca li lazre' xel-la' zren lazre' chee̱le chee̱ gácale benne' xrlátaje̱ ne li lazre', ne quebe bi xázrjele.
4 Que essa perseverança seja perfeita a fim de que vocês sejam maduros e corretos, não falhando em nada!
5 Che núlale le'e dxexázrjele xel-la' sina, le naba na lau Dios, na' Le̱' gunne̱' na le'e, lawe' da dxunézrujle̱'e̱ Dios chee̱ xúgute̱ bénneache, ne quebe dxexezúene̱' zi'.
5 Mas, se alguém tem falta de sabedoria, peça a Deus, e ele a dará porque é generoso e dá com bondade a todos.
6 Dxal-la' nábale nen dute̱ xel-la' dxeajlí lazre' chee̱le, ne quebe gun chupa lázrele. Benne' dxun chupa lazre̱' naque̱' ca xeajxruza chee̱ nísadau' da dxua be' nila na'la.
6 Porém peçam com fé e não duvidem de modo nenhum, pois quem duvida é como as ondas do mar, que o vento leva de um lado para o outro.
7 — ausente —
7 Quem é assim não pense que vai receber alguma coisa do Senhor,
8 — ausente —
8 pois não tem firmeza e nunca sabe o que deve fazer.
9 Tu benne' bíchedxu naque̱' baxache' dxal-la' bene̱' lawe' da guzúa Dios le̱' ca tu benne' zaca.
9 O irmão que é pobre deve ficar contente quando Deus faz com que melhore de vida;
10 Benne' nape̱' xel-la' gunní'a dxal-la' bene̱' gate gun Dios le̱' dxexruj lazre' lawe' da naca benne' gunní'a ca tu xiaj xixre' da quebe dxezí béateca na.
10 e quem é rico deve sentir o mesmo quando Deus faz com que piore de vida. Pois quem é rico desaparecerá como a flor da erva do campo.
11 Gate dxalaj gubizra, ne dxennále̱'e̱ na, na' dxebizre xixre' na', na' dxexruj xiaj chee̱ na, na' dxedé xel-la' xrtan chee̱ na. Cá'anqueze gaca chee̱ benne' gunní'a, xenitie̱' dxácate̱ na' dxezí' lu ne̱'e̱ xel-la' gunní'a.
11 Quando o sol brilha forte, e o seu calor queima a planta, aí a flor cai, e a sua beleza é destruída. Do mesmo modo, quem é rico será destruído no meio dos seus negócios.
12 Ba neza naca na chee̱ benne' dxuchaga lawe̱' da ste̱be ca' dute̱ xel-la' zren lazre' chee̱', lawe' da che ba bedxúaje̱' chawe' lu da ste̱be da dxedée̱', na' si' lu ne̱'e̱ da nache̱be lazre' Dios gunézruje̱' chee̱ benne' ca' zaj nazri'ine̱' Le̱'.
12 Feliz é aquele que nas aflições continua fiel! Porque, depois de sair aprovado dessas aflições, receberá como prêmio a vida que Deus promete aos que o amam.
13 Gate nu benne' zua da dxegú'u xel-la' na le̱' chee̱ gune̱' da cale̱la, quebe dxal-la' guéquene̱' dxuzúa Dios da na' dxegú'u xel-la' na le̱', lawe' da quebe bi de̱ da seque' xegú'u xel-la' na Dios chee̱ gune̱' da cale̱la, ne quebe bi guzúa Dios da xegú'u xel-la' na dxi'u chee̱ gundxu da cale̱la.
13 Quando alguém for tentado, não diga: “Esta tentação vem de Deus.” Pois Deus não pode ser tentado pelo mal e ele mesmo não tenta ninguém.
14 Tu benne' zua da dxegú'u xel-la' na le̱' chee̱ gune̱' da cale̱la gate xel-la' dxezá lazre' da cale̱la chee̱' dxecá'a na le̱', ne dxenná be'e na le̱'.
14 Mas as pessoas são tentadas quando são atraídas e enganadas pelos seus próprios maus desejos.
15 Nadxa ca naca xel-la' dxezá lazre' da cale̱la caní dxuluzán na dul-la, na' gate ba guzeque' zua dul-la na', na' dxute na bénnea'.
15 Então esses desejos fazem com que o pecado nasça, e o pecado, quando já está maduro, produz a morte.
16 Benne' bícha'dau' nazri'ite̱ lazra', quebe güele lataj nu si xe̱ le'e.
16 Não se enganem, meus queridos irmãos.
17 Xúgute̱ da zaj naca xrlátaje ne da zaj naca li lazre' da dxezidxu zá'aca na xabáa lu na' Dios, Bénnea' be̱ne̱' da ca' dxulusení na zran xabáa. Dios quegá dxuchá cuine̱', ne quebe dxuché̱'e̱ ca dxune̱'.
17 Tudo de bom que recebemos e tudo o que é perfeito vêm do céu, vêm de Deus, o Criador das luzes do céu. Ele não muda, nem varia de posição, o que causaria a escuridão.
18 Ca naca da guca lazre' Dios, ba be̱nne̱' dxi'u xel-la' nabán. Bchínene̱' dizra' li chee̱', chee̱ gácadxu ca tu lina nedxu chee̱', chee̱ da ba be̱n Le̱'.
18 Pela sua própria vontade ele fez com que nós nascêssemos , por meio da palavra da verdade, a fim de ocuparmos o primeiro lugar entre todas as suas criaturas.
19 Chee̱ le̱ na', benne' bícha'dau' nazri'ite̱ lazra', tu tule le'e dxal-la' gácale ban lazre' chee̱ xénele, san dxal-la' cueza lázrele ca da nne̱le ne quebe la' zrá'ate̱le.
19 Lembrem disto, meus queridos irmãos: cada um esteja pronto para ouvir, mas demore para falar e ficar com raiva.
20 Tu benne' xichaj zra'a quebe dxune̱' da dxezaca ba lazre' Dios.
20 Porque a raiva humana não produz o que Deus aprova.
21 Chee̱ le̱ na', le gusán xúgute̱ da sban ne ca naca da cale̱la da dxanle̱'e̱ na, na' dute̱ xel-la' dxexruj lazre' chee̱le le si' ca naca dizra' chee̱ Dios da ba naxaza na lu xichaj lázrdaule, lawe' da wazeque' dizra' na' guselá na bénne'du xu'ule.
21 Portanto, deixem todo costume imoral e toda má conduta. Aceitem com humildade a mensagem que Deus planta no coração de vocês, a qual pode salvá-los.
22 Le gun ca da dxulé'e dizra' na' le'e, ne quegá xénezele na. Benne' dxénzene̱' na dxezí xe̱ze cuine̱'.
22 Não se enganem; não sejam apenas ouvintes dessa mensagem, mas a ponham em prática.
23 Bénnea' dxénzene̱' dizra' na', ne quebe dxune̱' ca dxenná na, naque̱' ca tu benne' dxenné̱'e̱ lawe̱' tu lu wana'.
23 Porque aquele que ouve a mensagem e não a põe em prática é como uma pessoa que olha no espelho e vê como é.
24 Dxenné̱'e̱ ca naque̱', na' gate ze xeajze̱' na', na' dxal-la lazre̱' ca naque̱'.
24 Dá uma boa olhada, depois vai embora e logo esquece a sua aparência.
25 Benne' dxenná' xánnie̱' ca da bdxixruj be'e Dios da naca na li lazre', ne da dxuselá na dxi'u, ne dxusé̱die̱' ca naca na, ne quegá dxénzene̱' na, quebe dxal-la lazrte̱' na. Che dxune̱' ca naca na, benne' nigá gaca tu da ba neza chee̱' lu xúgute̱ da dxune̱'.
25 O evangelho é a lei perfeita que dá liberdade às pessoas. Se alguém examina bem essa lei e não a esquece, mas a põe em prática, Deus vai abençoar tudo o que essa pessoa fizer.
26 Che nu benne' dxéquene̱' naque̱' benne' dxucá'ana szren Dios, ne quebe dxezéquene̱' nna be'ene̱' luzre̱', benne' nigá dxezí xe̱ze cuine̱', na' ca naca xel-la' dxucá'ana szren Dios chee̱' dácheze naca na.
26 Alguém está pensando que é religioso? Se não souber controlar a língua, a sua religião não vale nada, e ele está enganando a si mesmo.
27 Xel-la' dxucá'ana szren Dios da naca na du lazre', ne da naca na da dxezaca ba lazre' Xradxu Dios naca na caní: Gácale̱dxu bidu ca' zaj naze̱be, ne nu'ula ca' ba zaj nate benne' biu chee̱' gate zaj zue̱' lu da zi' da xa', ne quebe gundxu ca naca da sban chee̱ xe̱zr la xu nigá.
27 Para Deus, o Pai, a religião pura e verdadeira é esta: ajudar os órfãos e as viúvas nas suas aflições e não se manchar com as coisas más deste mundo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Tiago 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.