Hebreus 11

Xela wezria cube nen salmo caʼ (ZATNTPS) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Che nápadxu xel-la' dxeajlí lazre' dxuxrén lazrdxu sidxu da dxebézadxu, ne nézquezdxu naca da li da quebe dxelé'edxu.
1 A fé é o fundamento da esperança, é uma certeza a respeito do que não se vê.
2 Xra xrtáudxu ca' belexegá'ane̱' xrlátaje lau Dios lawe' da guléajle̱'e̱ chee̱'.
2 Foi ela que fez a glória dos nossos, antepassados.
3 Lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱dxu nezdxu be̱n Dios xe̱zr la xu nigá, bchínene̱' dizra' chee̱', na' ca naca da dxelé'edxu na'a be̱n Dios le̱ na nen da quebe nalá' gate nate.
3 Pela fé reconhecemos que o mundo foi formado pela palavra de Deus e que as coisas visíveis se originaram do invisível.
4 Abel, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', bzue̱' lau Dios tu guna' da zácadxa na ca da bzua Caín, na' chee̱ le̱ na' Dios gunné̱' naca xlátaje̱ Abel, ne guzi'e̱ guna' chee̱'. Ca'an naca, lácala ba gute Abel, ne dxusé̱dene̱' dxi'u ne̱ chee̱ da be̱ne̱' lawe' da gudape̱' xel-la' dxeajlí lazre'.
4 Pela fé Abel ofereceu a Deus um sacrifício bem superior ao de Caim, e mereceu ser chamado justo, porque Deus aceitou as suas ofertas. Graças a ela é que, apesar de sua morte, ele ainda fala.
5 Enoc, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', Dios beche̱'e̱ le̱'. Quebe gutie̱', na' québedxa nu ble'e le̱' lawe' da beché̱ Dios le̱'. Naxúaj na lu xiche lá'azxa da dxenná na, gate quebe ne xeché̱ Dios le̱', be̱n Enoc ca da bezaca ba lazre' Dios.
5 Pela fé Henoc foi arrebatado, sem ter conhecido a morte: e não foi achado, porquanto Deus o arrebatou; mas a Escritura diz que, antes de ser arrebatado, ele tinha agradado a Deus {Gn 5,24}.
6 Quebe gaca nu gun da xezaca ba lazre' Dios che quebe dxeajlí lazre̱' Le̱'. Bénnea' dxebigue̱' lau Dios, dxun na ba xen chéajle̱'e̱ zua Dios, ne xunézruje̱' chee̱ benne' ca' dxelexílaje̱' Le̱'.
6 Ora, sem fé é impossível agradar a Deus, pois para se achegar a ele é necessário que se creia primeiro que ele existe e que recompensa os que o procuram.
7 Noé, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', gate Dios guzre̱' le̱' nédxula ca da dxal-la' gaca, bzue̱' dizra' chee̱ Dios, ne be̱ne̱' tu da zren da dxedá lawe' nísadau' chee̱ xelelá xrtie̱' ca'. Guxeajlí lazre' Noé Dios, san gulebía xi' bénneache zaj zre̱'e̱ xe̱zr la xu na', lawe' da quebe guleajlí lazre̱' Dios. Dios bca'ane̱' Noé xrlátaje lawe' da guxeajlí lazre̱' Le̱'.
7 Pela fé na palavra de Deus, Noé foi avisado a respeito de acontecimentos imprevisíveis; cheio de santo temor, construiu a arca para salvar a sua família. Pela fé ele condenou o mundo e se tornou o herdeiro da justificação mediante a fé.
8 Abraham, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', gate Dios gunné̱' le̱', bzue̱' dizra', ne guzé̱'e̱ zéaje̱' tu lu xe̱zr la xu da guchebe lazre' Dios gunézruje̱' chee̱'. Bdxuaje̱' lázrie̱', ne quebe nézene̱' naga zéaje̱'.
8 Foi pela fé que Abraão, obedecendo ao apelo divino, partiu para uma terra que devia receber em herança. E partiu não sabendo para onde ia.
9 Lawe' da guxeajlí lazre̱' Dios, guzúa Abraham lu xe̱zr la xu na' da guche̱be lazre' Dios gunézruje̱' chee̱', naga naca xe̱zr la xu chee̱ benne' zitu' ca'. Guzúe̱' tu lu xu'u ladxe', ne cá'anqueze be̱n Isaac, ne Jacob, benne' ca', cá'anqueze Dios guche̱be lazre̱' xelezí'e̱ da na' gunezruj Dios le̱'.
9 Foi pela fé que ele habitou na terra prometida, como em terra estrangeira, habitando aí em tendas com Isaac e Jacó, co-herdeiros da mesma promessa.
10 Caní be̱n Abraham lawe' da guleza lazre̱' chu'e̱ lu xe̱zre na' da quebe te chee̱ na, da na' guleche Dios, ne da be̱n Lé̱queze̱'.
10 Porque tinha a esperança fixa na cidade assentada sobre os fundamentos {eternos}, cujo arquiteto e construtor é Deus.
11 Cá'anqueze Sara, lácala ba nácale̱'e̱ benne' gula, ne quebe nu bi chee̱' dxalaj, san xel-la' dxeajlí lazre' chee̱' guque̱' xrna bidau'. Guzúa tu bi biu chee̱' lawe' da guxeajlí lazre̱' Dios gune̱' ca da guche̱be lazre̱'.
11 Foi pela fé que a própria Sara cobrou o vigor de conceber, apesar de sua idade avançada, porque acreditou na fidelidade daquele que lhe havia prometido.
12 Caní guca, Abraham, lácala ba gúxrule̱'e̱, guxánle̱'e̱ zri'ine zre sue̱' ca naxán xuzre' da zaj dxe' dxu'a tu yegu zren, da quebe nazeque' gulábadxu.
12 Assim, de um só homem quase morto nasceu uma posteridade tão numerosa como as estrelas do céu e inumerável como os grãos de areia da praia do mar.
13 Xúgute̱ benne' caní gulatie̱', ne quebe ne xelezí'e̱ da ca' nache̱be lazre' Dios, san lawe' da guleajlí lazre̱' Dios, belelé'ene̱' na zítu'la, na' belexezaca ba lázrele̱ne̱' na. Caní bululé'ene̱' gulaque̱' ca benne' zitu', benne' guledeze lu xe̱zr la xu nigá.
13 Foi na fé que todos {nossos pais} morreram. Embora sem atingir o que lhes tinha sido prometido, viram-no e o saudaram de longe, confessando que eram só estrangeiros e peregrinos sobre a terra {Gn 23,4}.
14 Benne' dxuluchálaje̱' caní dxululé'ene̱' dxeledé̱' dxelexílaje̱' tu lazrie̱'.
14 Dizendo isto, declaravam que buscavam uma pátria.
15 La buluwía lazre̱' ca naca xe̱zr la xu naga gusá'aque̱', na' waca xelexezrine̱' na'.
15 E se se referissem àquela donde saíram, ocasião teriam de tornar a ela...
16 Gulaca lazre̱' tu lazrie̱' da naca na cháwe'dxa, da na' naca na lazrie̱' da zua xabáa. Chee̱ le̱ na' Dios quebe dxexedué'ene̱' gate dxelenná benne' ca' naque̱' Dios chee̱', na' nucueze̱' tu xe̱zre naga xelezúa benne' ca'.
16 Mas não. Eles aspiravam a uma pátria melhor, isto é, à celestial. Por isso, Deus não se dedigna de ser chamado o seu Deus; de fato, ele lhes preparou uma cidade.
17 Gate guca lazre' Dios nézene̱' ca naca xel-la' dxeajlí lazre' chee̱ Abraham, na' lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱' guché̱'e̱ Isaac chee̱ gutie̱'-be' lau Dios. Ba zue̱' gutie̱' bi tu licha' chee̱' lácala ba nache̱be lazre' Dios, gunné̱':
17 Foi pela sua fé que Abraão, submetido à prova, ofereceu Isaac, seu único filho,
18 “Ne̱ chee̱ Isaac wazrále̱'e̱ zri'ine zre su'.”
18 depois de ter recebido a promessa e ouvido as palavras: Uma posteridade com o teu nome te será dada em Isaac {Gn 21,12}.
19 Abraham bxren lazre̱' Dios wazéquene̱' gusebane̱' benne' gate, na' waca nnadxu bezí' lu ne̱'e̱ zrí'ine̱' Isaac ládujla benne' gate.
19 Estava ciente de que Deus é poderoso até para ressuscitar alguém dentre os mortos. Assim, ele conseguiu que seu filho lhe fosse devolvido. E isso é um ensinamento para nós!
20 Isaac, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', guche̱be lazre̱' xelezí' zrí'ine̱' Jacob, ne Esaú da xrlátaje ca'.
20 Foi inspirado pela fé que Isaac deu a Jacó e a Esaú uma bênção em vista de acontecimentos futuros.
21 Jacob, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', gate zua gatie̱', guche̱be lazre̱' xelezí' tu tu zri'ine José da xrlátaje ca', ne be̱ lá'ane̱' Dios, nuchiche tipe̱' xágadu nuxre̱'.
21 Foi pela fé que Jacó, estando para morrer, abençoou cada um dos filhos de José e venerou a extremidade do seu bastão.
22 José, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', gate ba zua gatie̱' gunné̱' welexedxúaj benne' Israel ca' lu xe̱zr la xu Egipto, ne bdxixruj be'e̱ ca dxal-la' xelune̱' chee̱ zrita xu'e̱.
22 Foi pela fé que José, quando estava para morrer, fez menção da partida dos filhos de Israel e dispôs a respeito dos seus despojos.
23 Gate gulaj Moisés, xra xrne̱'e̱, lu xel-la' dxeleajlí lazre' chee̱' bulucache̱' le̱be' lawe' chunna beu', lawe' da belelé'ene̱' naca bidu na' xrtanle̱'e̱, ne quebe belezrebe̱' benne' wenná bea, bénnea' bdxixruj be'e̱ xelate bidu ca'.
23 Foi pela fé que os pais de Moisés, vendo nele uma criança encantadora, o esconderam durante três meses e não temeram o edito real.
24 Moisés, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', gate guque̱' benne' waca, quebe guca lazre̱' gaque̱' zri'ine nu'ula zri'ine benne' wenná bea chee̱ xe̱zr la xu Egipto,
24 Foi pela fé que Moisés, uma vez crescido, renunciou a ser tido como filho da filha do faraó,
25 san guca lázredxe̱' tée̱' xel-la' zi' nen bi ca' chee̱ Dios quézcala sue̱' tu chí'idau' lu da ba neza chee̱ da naca dul-la.
25 preferindo participar da sorte infeliz do povo de Deus, a fruir dos prazeres culpáveis e passageiros.
26 Gúquene̱' nácadxa chawe' gate belún lala bénneache chee̱' ca da guca chee̱ Cristo, quézcala gape̱' ca naca da gunní'a chee̱ xe̱zr la xu Egipto, lawe' da dxenné̱'e̱ da gunezruj Dios le̱'.
26 Com os olhos fixos na recompensa, considerava os ultrajes por amor de Cristo como um bem mais precioso que todos os tesouros dos egípcios.
27 Moisés, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', bedxúaje̱' lu xe̱zr la xu Egipto, ne quebe bezrebe̱' xel-la' dxezrá'a chee̱ benne' wenná bea, na' guzúa chúchue̱' ca tu benne' dxelé'ene̱' Dios, Bénnea' quebe gaca nu le'e.
27 Foi pela fé que deixou o Egito, não temendo a cólera do rei, com tanta segurança como estivesse vendo o invisível.
28 Moisés, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', be̱ne̱' Laní Pascua gate na' bdxixruj be'e̱ xuluzrá benne' Israel ca' dxen le̱'e̱ xaga dxa xu'u chee̱ quebe gute gubáz chee̱ xabáa chee̱ xel-la' gute netú zri'ine benne' Israel ca', bi biu nedxu.
28 Foi pela fé que mandou celebrar a Páscoa e aspergir {os portais} com sangue, para que o anjo exterminador dos primogênitos poupasse os dos filhos de Israel.
29 Benne' Israel ca', lu xel-la' dxeleajlí lazre' chee̱', beledée̱' lu Nísadau' Xrna ca benne' dxeledé lu xu bizre, san gate gulú'u benne' Egipto ca' naga ba guledé benne' ca', na' bezraga nisa na', na' gulebé' chi'i benne' Egipto ca', na' gulatie̱'.
29 Foi pela fé que os fez atravessar o mar Vermelho, como por terreno seco, ao passo que os egípcios que se atreveram a persegui-los foram afogados.
30 Benne' Israel ca', lu xel-la' dxeleajlí lazre' chee̱', guzré'e ze'e da naxechaj na xe̱zre Jericó ca gudé guledé benne' Israel ca' bezúate̱ xe̱zre na' tu tu lasa du gazre zra.
30 Foi pela fé que desabaram as muralhas de Jericó, depois de rodeadas por sete dias.
31 Rahab, nu'ula dxezí' lu ne̱'e̱ benne' zaj xu'e̱ neza, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', quebe gutie̱' tu zren nen benne' Jericó ca', benne' quebe buluzúa dizra' chee̱ Dios, lawe' da gudapa le̱' ba lá'ana benne' Israel ca', benne' xeajlenná' lane̱' xe̱zre na'.
31 Foi pela fé que Raab, a meretriz, não pereceu com aqueles que resistiram, por ter dado asilo aos espias.
32 ¿Bízradxa nnia'? Québedxa bi lataj napa' guchálaja' ca be̱n Gedeón, ne ca be̱n Barac, ne ca be̱n Sansón, ne ca be̱n Jefté, ne ca be̱n David, ne ca be̱n Samuel, ne ca belún benne' ca' gulenné̱' waláz chee̱ Dios.
32 Que mais direi? Faltar-me-á o tempo, se falar de Gedeão, Barac, Sansão, Jefté, Davi, Samuel e dos profetas.
33 Benne' ca' lu xel-la' dxeleajlí lazre' chee̱' gulezí'e̱ xe̱zr la xu ca' chee̱ benne' xula, ne gulenná be'ene̱' cháwe'dau' benne' walázr chee̱' ca', na' gulezí'e̱ da guche̱be lazre' Dios, lawe' da gúcale̱ne̱' le̱'.
33 Graças à sua fé conquistaram reinos, praticaram a justiça, viram se realizar as promessas. Taparam bocas de leões,
34 Buluxusule̱' xi' da dxéneaca.
34 extinguiram a violência do fogo, escaparam ao fio de espada, triunfaram de enfermidades, foram corajosos na guerra e puseram em debandada exércitos estrangeiros.
35 Nu'ula ca' belezí' lu ne̱'e̱ benne' gate chee̱' ca', benne' belexebáne̱'.
35 Devolveram vivos às suas mães os filhos mortos. Alguns foram torturados, por recusarem ser libertados, movidos pela esperança de uma ressurreição mais gloriosa.
36 Xebal-le̱' belún le̱' chee̱',
36 Outros sofreram escárnio e açoites, cadeias e prisões.
37 Belutie̱' xebal-le̱' nen xiaj,
37 Foram apedrejados, massacrados, serrados ao meio, mortos a fio de espada. Andaram errantes, vestidos de pele de ovelha e de cabra, necessitados de tudo, perseguidos e maltratados,
38 Bénneache zaj zra' lu xe̱zr la xu nigá quebe zaj naca chee̱' xelezí'e̱ ba neza chee̱ benne' caní. Tu guledázqueze̱' le̱'e̱ xixre', ne lu xi'a ca', ne lu bluaj ca', ne lu bluaj xu ca'.
38 homens de que o mundo não era digno! Refugiaram-se nas solidões das montanhas, nas cavernas e em antros subterrâneos.
39 Xúgute̱ benne' ca' bca'ana chawe' Dios le̱' lawe' da guleajlí lazre̱' Le̱', san quebe ne xelezí'e̱ ca naca da guche̱be lazre' Dios,
39 E, no entanto, todos estes mártires da fé não conheceram a realização das promessas!
40 lawe' da nucueza Dios tu da nácadxa chawe' chee̱dxu dxi'u, chee̱ xelexaca benne' ca' li lazre' tu zren nen dxi'u.
40 Porque Deus, que tinha para nós uma sorte melhor, não quis que eles chegassem sem nós à perfeição {da felicidade}.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.