Hebreus 11
Xela wezria cube nen salmo caʼ (ZATNTPS) vs NVT
1 Che nápadxu xel-la' dxeajlí lazre' dxuxrén lazrdxu sidxu da dxebézadxu, ne nézquezdxu naca da li da quebe dxelé'edxu.
1 A fé mostra a realidade daquilo que esperamos; ela nos dá convicção de coisas que não vemos.
2 Xra xrtáudxu ca' belexegá'ane̱' xrlátaje lau Dios lawe' da guléajle̱'e̱ chee̱'.
2 Pela fé, pessoas em tempos passados obtiveram aprovação.
3 Lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱dxu nezdxu be̱n Dios xe̱zr la xu nigá, bchínene̱' dizra' chee̱', na' ca naca da dxelé'edxu na'a be̱n Dios le̱ na nen da quebe nalá' gate nate.
3 Pela fé, entendemos que todo o universo foi formado pela palavra de Deus; assim, o que se vê originou-se daquilo que não se vê.
4 Abel, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', bzue̱' lau Dios tu guna' da zácadxa na ca da bzua Caín, na' chee̱ le̱ na' Dios gunné̱' naca xlátaje̱ Abel, ne guzi'e̱ guna' chee̱'. Ca'an naca, lácala ba gute Abel, ne dxusé̱dene̱' dxi'u ne̱ chee̱ da be̱ne̱' lawe' da gudape̱' xel-la' dxeajlí lazre'.
4 Pela fé, Abel apresentou a Deus um sacrifício superior ao de Caim. Com isso, mostrou que era um homem justo, e Deus aprovou suas ofertas. Embora há muito esteja morto, ainda fala por meio de seu exemplo.
5 Enoc, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', Dios beche̱'e̱ le̱'. Quebe gutie̱', na' québedxa nu ble'e le̱' lawe' da beché̱ Dios le̱'. Naxúaj na lu xiche lá'azxa da dxenná na, gate quebe ne xeché̱ Dios le̱', be̱n Enoc ca da bezaca ba lazre' Dios.
5 Pela fé, Enoque foi levado para o céu sem ver a morte; “ele desapareceu porque Deus o levou para junto de si”. Porque, antes de ser levado, ele era conhecido por agradar a Deus.
6 Quebe gaca nu gun da xezaca ba lazre' Dios che quebe dxeajlí lazre̱' Le̱'. Bénnea' dxebigue̱' lau Dios, dxun na ba xen chéajle̱'e̱ zua Dios, ne xunézruje̱' chee̱ benne' ca' dxelexílaje̱' Le̱'.
6 Sem fé é impossível agradar a Deus. Quem deseja se aproximar de Deus deve crer que ele existe e que recompensa aqueles que o buscam.
7 Noé, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', gate Dios guzre̱' le̱' nédxula ca da dxal-la' gaca, bzue̱' dizra' chee̱ Dios, ne be̱ne̱' tu da zren da dxedá lawe' nísadau' chee̱ xelelá xrtie̱' ca'. Guxeajlí lazre' Noé Dios, san gulebía xi' bénneache zaj zre̱'e̱ xe̱zr la xu na', lawe' da quebe guleajlí lazre̱' Dios. Dios bca'ane̱' Noé xrlátaje lawe' da guxeajlí lazre̱' Le̱'.
7 Pela fé, Noé construiu uma grande embarcação para salvar sua família do dilúvio. Ele obedeceu a Deus, que o advertiu a respeito de coisas que nunca haviam acontecido. Pela fé, condenou o resto do mundo e recebeu a justiça que vem por meio da fé.
8 Abraham, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', gate Dios gunné̱' le̱', bzue̱' dizra', ne guzé̱'e̱ zéaje̱' tu lu xe̱zr la xu da guchebe lazre' Dios gunézruje̱' chee̱'. Bdxuaje̱' lázrie̱', ne quebe nézene̱' naga zéaje̱'.
8 Pela fé, Abraão obedeceu quando foi chamado para ir à outra terra que ele receberia como herança. Ele partiu sem saber para onde ia.
9 Lawe' da guxeajlí lazre̱' Dios, guzúa Abraham lu xe̱zr la xu na' da guche̱be lazre' Dios gunézruje̱' chee̱', naga naca xe̱zr la xu chee̱ benne' zitu' ca'. Guzúe̱' tu lu xu'u ladxe', ne cá'anqueze be̱n Isaac, ne Jacob, benne' ca', cá'anqueze Dios guche̱be lazre̱' xelezí'e̱ da na' gunezruj Dios le̱'.
9 E, mesmo quando chegou à terra que lhe havia sido prometida, viveu ali pela fé, pois era como estrangeiro, morando em tendas. Assim também fizeram Isaque e Jacó, que herdaram a mesma promessa.
10 Caní be̱n Abraham lawe' da guleza lazre̱' chu'e̱ lu xe̱zre na' da quebe te chee̱ na, da na' guleche Dios, ne da be̱n Lé̱queze̱'.
10 Abraão esperava confiantemente pela cidade de alicerces eternos, planejada e construída por Deus.
11 Cá'anqueze Sara, lácala ba nácale̱'e̱ benne' gula, ne quebe nu bi chee̱' dxalaj, san xel-la' dxeajlí lazre' chee̱' guque̱' xrna bidau'. Guzúa tu bi biu chee̱' lawe' da guxeajlí lazre̱' Dios gune̱' ca da guche̱be lazre̱'.
11 Pela fé, até mesmo Sara, embora estéril e idosa, pôde ter um filho. Ela creu que Deus era fiel para cumprir sua promessa.
12 Caní guca, Abraham, lácala ba gúxrule̱'e̱, guxánle̱'e̱ zri'ine zre sue̱' ca naxán xuzre' da zaj dxe' dxu'a tu yegu zren, da quebe nazeque' gulábadxu.
12 E, assim, uma nação inteira veio desse homem velho e sem vigor, uma nação numerosa como as estrelas do céu e incontável como a areia da praia.
13 Xúgute̱ benne' caní gulatie̱', ne quebe ne xelezí'e̱ da ca' nache̱be lazre' Dios, san lawe' da guleajlí lazre̱' Dios, belelé'ene̱' na zítu'la, na' belexezaca ba lázrele̱ne̱' na. Caní bululé'ene̱' gulaque̱' ca benne' zitu', benne' guledeze lu xe̱zr la xu nigá.
13 Todos eles morreram na fé e, embora não tenham recebido todas as coisas que lhes foram prometidas, as avistaram de longe e de bom grado as aceitaram. Reconheceram que eram estrangeiros e peregrinos neste mundo.
14 Benne' dxuluchálaje̱' caní dxululé'ene̱' dxeledé̱' dxelexílaje̱' tu lazrie̱'.
14 Evidentemente, quem fala desse modo espera ter sua própria pátria.
15 La buluwía lazre̱' ca naca xe̱zr la xu naga gusá'aque̱', na' waca xelexezrine̱' na'.
15 Se quisessem, poderiam ter voltado à terra de onde saíram,
16 Gulaca lazre̱' tu lazrie̱' da naca na cháwe'dxa, da na' naca na lazrie̱' da zua xabáa. Chee̱ le̱ na' Dios quebe dxexedué'ene̱' gate dxelenná benne' ca' naque̱' Dios chee̱', na' nucueze̱' tu xe̱zre naga xelezúa benne' ca'.
16 mas buscavam uma pátria superior, um lar celestial. Por isso Deus não se envergonha de ser chamado o Deus deles, pois lhes preparou uma cidade.
17 Gate guca lazre' Dios nézene̱' ca naca xel-la' dxeajlí lazre' chee̱ Abraham, na' lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱' guché̱'e̱ Isaac chee̱ gutie̱'-be' lau Dios. Ba zue̱' gutie̱' bi tu licha' chee̱' lácala ba nache̱be lazre' Dios, gunné̱':
17 Pela fé, Abraão, ao ser posto à prova, ofereceu Isaque como sacrifício. Abraão, que havia recebido as promessas, estava disposto a sacrificar seu único filho,
18 “Ne̱ chee̱ Isaac wazrále̱'e̱ zri'ine zre su'.”
18 embora Deus lhe tivesse dito: “Isaque é o filho de quem depende sua descendência”.
19 Abraham bxren lazre̱' Dios wazéquene̱' gusebane̱' benne' gate, na' waca nnadxu bezí' lu ne̱'e̱ zrí'ine̱' Isaac ládujla benne' gate.
19 Concluiu que, se Isaque morresse, Deus tinha poder para trazê-lo de volta à vida. E, em certo sentido, recebeu seu filho de volta dos mortos.
20 Isaac, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', guche̱be lazre̱' xelezí' zrí'ine̱' Jacob, ne Esaú da xrlátaje ca'.
20 Pela fé, Isaque prometeu bênçãos para o futuro de seus filhos, Jacó e Esaú.
21 Jacob, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', gate zua gatie̱', guche̱be lazre̱' xelezí' tu tu zri'ine José da xrlátaje ca', ne be̱ lá'ane̱' Dios, nuchiche tipe̱' xágadu nuxre̱'.
21 Pela fé, Jacó, prestes a morrer, abençoou cada um dos filhos de José e se curvou para adorar, apoiado em seu cajado.
22 José, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', gate ba zua gatie̱' gunné̱' welexedxúaj benne' Israel ca' lu xe̱zr la xu Egipto, ne bdxixruj be'e̱ ca dxal-la' xelune̱' chee̱ zrita xu'e̱.
22 Pela fé, José, no fim da vida, declarou com toda a confiança que os israelitas deixariam o Egito e deu ordens para que cuidassem de seus ossos.
23 Gate gulaj Moisés, xra xrne̱'e̱, lu xel-la' dxeleajlí lazre' chee̱' bulucache̱' le̱be' lawe' chunna beu', lawe' da belelé'ene̱' naca bidu na' xrtanle̱'e̱, ne quebe belezrebe̱' benne' wenná bea, bénnea' bdxixruj be'e̱ xelate bidu ca'.
23 Pela fé, os pais de Moisés o esconderam por três meses tão logo ele nasceu, pois viram que a criança era linda e não tiveram medo de desobedecer ao decreto do rei.
24 Moisés, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', gate guque̱' benne' waca, quebe guca lazre̱' gaque̱' zri'ine nu'ula zri'ine benne' wenná bea chee̱ xe̱zr la xu Egipto,
24 Pela fé, Moisés, já adulto, recusou ser chamado filho da filha do faraó,
25 san guca lázredxe̱' tée̱' xel-la' zi' nen bi ca' chee̱ Dios quézcala sue̱' tu chí'idau' lu da ba neza chee̱ da naca dul-la.
25 preferindo ser maltratado junto com o povo de Deus a aproveitar os prazeres transitórios do pecado.
26 Gúquene̱' nácadxa chawe' gate belún lala bénneache chee̱' ca da guca chee̱ Cristo, quézcala gape̱' ca naca da gunní'a chee̱ xe̱zr la xu Egipto, lawe' da dxenné̱'e̱ da gunezruj Dios le̱'.
26 Considerou melhor sofrer por causa do Cristo do que possuir os tesouros do Egito, pois tinha em vista sua grande recompensa.
27 Moisés, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', bedxúaje̱' lu xe̱zr la xu Egipto, ne quebe bezrebe̱' xel-la' dxezrá'a chee̱ benne' wenná bea, na' guzúa chúchue̱' ca tu benne' dxelé'ene̱' Dios, Bénnea' quebe gaca nu le'e.
27 Pela fé, saiu do Egito sem medo da ira do rei e prosseguiu sem vacilar, como quem vê aquele que é invisível.
28 Moisés, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', be̱ne̱' Laní Pascua gate na' bdxixruj be'e̱ xuluzrá benne' Israel ca' dxen le̱'e̱ xaga dxa xu'u chee̱ quebe gute gubáz chee̱ xabáa chee̱ xel-la' gute netú zri'ine benne' Israel ca', bi biu nedxu.
28 Pela fé, ordenou que o povo de Israel celebrasse a Páscoa e aspergisse com sangue os batentes das portas, para que o anjo da morte não matasse seus filhos mais velhos.
29 Benne' Israel ca', lu xel-la' dxeleajlí lazre' chee̱', beledée̱' lu Nísadau' Xrna ca benne' dxeledé lu xu bizre, san gate gulú'u benne' Egipto ca' naga ba guledé benne' ca', na' bezraga nisa na', na' gulebé' chi'i benne' Egipto ca', na' gulatie̱'.
29 Pela fé, o povo de Israel atravessou o mar Vermelho, como se estivesse em terra seca. Quando os egípcios tentaram segui-los, morreram todos afogados.
30 Benne' Israel ca', lu xel-la' dxeleajlí lazre' chee̱', guzré'e ze'e da naxechaj na xe̱zre Jericó ca gudé guledé benne' Israel ca' bezúate̱ xe̱zre na' tu tu lasa du gazre zra.
30 Pela fé, o povo marchou ao redor de Jericó durante sete dias, e suas muralhas caíram.
31 Rahab, nu'ula dxezí' lu ne̱'e̱ benne' zaj xu'e̱ neza, lu xel-la' dxeajlí lazre' chee̱', quebe gutie̱' tu zren nen benne' Jericó ca', benne' quebe buluzúa dizra' chee̱ Dios, lawe' da gudapa le̱' ba lá'ana benne' Israel ca', benne' xeajlenná' lane̱' xe̱zre na'.
31 Pela fé, a prostituta Raabe não foi morta com os habitantes de sua cidade que se recusaram a obedecer, pois ela acolheu em paz os espiões.
32 ¿Bízradxa nnia'? Québedxa bi lataj napa' guchálaja' ca be̱n Gedeón, ne ca be̱n Barac, ne ca be̱n Sansón, ne ca be̱n Jefté, ne ca be̱n David, ne ca be̱n Samuel, ne ca belún benne' ca' gulenné̱' waláz chee̱ Dios.
32 Quanto mais preciso dizer? Levaria muito tempo para falar sobre a fé que Gideão, Baraque, Sansão, Jefté, Davi, Samuel e os profetas tiveram.
33 Benne' ca' lu xel-la' dxeleajlí lazre' chee̱' gulezí'e̱ xe̱zr la xu ca' chee̱ benne' xula, ne gulenná be'ene̱' cháwe'dau' benne' walázr chee̱' ca', na' gulezí'e̱ da guche̱be lazre' Dios, lawe' da gúcale̱ne̱' le̱'.
33 Pela fé, eles conquistaram reinos, governaram com justiça e receberam promessas. Fecharam a boca de leões,
34 Buluxusule̱' xi' da dxéneaca.
34 apagaram chamas de fogo e escaparam de morrer pela espada. Sua fraqueza foi transformada em força. Tornaram-se poderosos na batalha e fizeram fugir exércitos inteiros.
35 Nu'ula ca' belezí' lu ne̱'e̱ benne' gate chee̱' ca', benne' belexebáne̱'.
35 Mulheres receberam de volta seus queridos que haviam morrido. Outros, porém, foram torturados, recusando-se a ser libertos, e depositaram sua esperança na ressurreição para uma vida melhor.
36 Xebal-le̱' belún le̱' chee̱',
36 Alguns foram alvo de zombaria e açoites, e outros, acorrentados em prisões.
37 Belutie̱' xebal-le̱' nen xiaj,
37 Alguns morreram apedrejados, outros foram serrados ao meio, e outros ainda, mortos à espada. Alguns andavam vestidos com peles de ovelhas e cabras, necessitados, afligidos e maltratados.
38 Bénneache zaj zra' lu xe̱zr la xu nigá quebe zaj naca chee̱' xelezí'e̱ ba neza chee̱ benne' caní. Tu guledázqueze̱' le̱'e̱ xixre', ne lu xi'a ca', ne lu bluaj ca', ne lu bluaj xu ca'.
38 Este mundo não era digno deles. Vagaram por desertos e montes, escondendo-se em cavernas e buracos na terra.
39 Xúgute̱ benne' ca' bca'ana chawe' Dios le̱' lawe' da guleajlí lazre̱' Le̱', san quebe ne xelezí'e̱ ca naca da guche̱be lazre' Dios,
39 Todos eles obtiveram aprovação por causa de sua fé; no entanto, nenhum deles recebeu tudo que havia sido prometido.
40 lawe' da nucueza Dios tu da nácadxa chawe' chee̱dxu dxi'u, chee̱ xelexaca benne' ca' li lazre' tu zren nen dxi'u.
40 Pois Deus tinha algo melhor preparado para nós, de modo que, sem nós, eles não chegassem à perfeição.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.