Atos 15
Xela wezria cube nen salmo caʼ (ZATNTPS) vs NVT
1 Ca lu zra ca', bal-la benne' gusiá'que̱' xe̱zre ca' zaj nababa Judea, ne belezrine̱' xe̱zre Antioquía na', na' gulezú lawe̱' dxelé̱'e̱ biche ljwézredxu ca' dxal-la' chugu late' weaj be̱la' chee̱ be̱l-la' dxen chee̱ benne' biu ca' chee̱ xelelé̱', ca gunná bea Moisés.
1 Chegaram a Antioquia alguns homens da Judeia e começaram a ensinar aos irmãos: “A menos que sejam circuncidados, conforme exige a lei de Moisés, vocês não poderão ser salvos”.
2 Pablo ne Bernabé bulutíl-lale̱'e̱ le̱' dizra', na' naga xeajche'te̱ na, biche ljwézredxu ca' buluzúe̱' Pablo, ne Bernabé, ne xezícala benne' ca' chee̱ chjaque̱' Jerusalén chee̱ cheajlechálaje̱' chee̱ da nigá nen benne' gubáz ca', ne benne' gula ca' chee̱ cue' benne' dxeléajle̱'e̱ chee̱ Jesús zaj zre̱'e̱ Jerusalén.
2 Paulo e Barnabé discordaram deles e discutiram energicamente. Por fim, a igreja decidiu enviar Paulo e Barnabé a Jerusalém, acompanhados de alguns irmãos de Antioquia, para tratar dessa questão com os apóstolos e presbíteros.
3 Benne' dxeléajle̱'e̱ chee̱ Jesús, benne' zaj zre̱'e̱ Antioquía, belexegu'e̱ benne' caní neza, na' belexedée̱' xe̱zre ca' zaj nababa Fenicia, ne xe̱zre ca' zaj nababa Samaria, na' dxuluzenne̱' benne' xé̱zredu ca' ca belún benne' quebe zaj naque̱' judío, ba belexexaque̱' chee̱ Dios, na' xúgute̱ biche ljwézredxu belebéle̱'e̱ne̱' gate belenne̱' da nigá.
3 A igreja, portanto, enviou seus representantes a Jerusalém. No caminho, eles pararam na Fenícia e em Samaria para visitar os irmãos e contaram que os gentios também estavam sendo convertidos, o que muito alegrou a todos.
4 Gate Pablo ne Bernabé belexezrine̱' Jerusalén, na' benne' ca' dxeléajle̱'e̱ chee̱ Jesús ne benne' gubáz ca', ne benne' gula ca' gulezí' lu ne̱'e̱ le̱', na' Pablo ne Bernabé buluzenne̱' le̱' ca naca da be̱n Dios lu na' le̱'.
4 Quando chegaram a Jerusalém, foram bem recebidos pela igreja, pelos apóstolos e presbíteros, e relataram tudo que Deus havia feito por meio deles.
5 Bal-la benne' fariseo ca', benne' ba guléajle̱'e̱ chee̱ Jesús, gulezé̱' gulenné̱':
5 Contudo, alguns dos irmãos que pertenciam à seita dos fariseus se levantaram e disseram: “É necessário que os convertidos gentios sejam circuncidados e guardem a lei de Moisés”.
6 Nadxa belezraga benne' gubáz ca' ne benne' gula ca', benne' dxeléajle̱'e̱ chee̱ Cristo, chee̱ xulucá'ana chawe̱' da na' dxaca.
6 Os apóstolos e presbíteros se reuniram para decidir a questão.
7 Ca gudé buluchálajle̱ ljwezre̱' chee̱ da nigá, na' Pedro guxase̱', ne guzre̱' benne' ca':
7 Depois de uma longa discussão, Pedro se levantou e se dirigiu a eles, dizendo: “Irmãos, vocês sabem que, há muito tempo, Deus me escolheu dentre vocês para falar aos gentios a fim de que eles pudessem ouvir as boas-novas e crer.
8 Dios nézene̱' ca naca da xu'u lu xichaj lázxdau bénneache, na' blé'ene̱' dxezí' lu ne̱'e̱ benne' ca', lawe' da bnézruje̱' benne' ca' Be' Lá'azxa ca be̱ne̱' chee̱dxu dxi'u.
8 Deus conhece o coração humano e confirmou que aceita os gentios ao lhes dar o Espírito Santo, como o deu a nós.
9 Dios quebe dxuché̱'e̱ ca zrí'ine̱' tudxu xetudxu lawe' da bca'ana cháwequeze̱' lázxdau benne' ca' guleajlí lazre̱' Jesús.
9 Não fez distinção alguma entre nós e eles, pois purificou o coração deles por meio da fé.
10 Na'a, ¿bizr chee̱ na' dxaca lázrele le'e guchale ca da ba be̱n Dios, dxuzúale tu xua' lawe' benne' ca' dxeléajle̱'e̱ chee̱ Jesús, da quebe gaca gúadxu dxi'u, ne quebe guca xelúa xra xrtáudxu na?
10 Então por que agora vocês provocam a Deus, sobrecarregando os discípulos gentios com um jugo que nem nós nem nossos antepassados conseguimos suportar?
11 Na'a, dxéajle̱dxu dxi'u bache naladxu ne̱ chee̱ xel-la' zri'i lazre' chee̱ Xránadxu Jesús, ne cá'anqueze zaj nalá benne' ca'.
11 Cremos que todos, nós e eles, somos salvos da mesma forma, pela graça do Senhor Jesus”.
12 Nadxa xúgute̱' gulezúa zrie̱', ne buluzé̱ nague̱' dxácate̱ dxuchalaj Pablo ne Bernabé ca naca da be̱n Dios, be̱ne̱' da zan da dxelunna bea na naca li xrtizre̱' nen xel-la' waca ca' da za xabáa, da ca' be̱ne̱' lu na' Pablo ne Bernabé láwela benne' ca' quebe zaj naque̱' judío.
12 Todos ouviram em silêncio enquanto Barnabé e Paulo lhes relatavam os sinais e maravilhas que Deus havia realizado por meio deles entre os gentios.
13 Gate bexuzre buluchálaje̱', na' gunná Jacobo:
13 Quando terminaram de falar, Tiago se levantou e disse: “Irmãos, ouçam-me!
14 Simón Pedro bzenne̱' dxi'u ca be̱n Dios, be̱'e̱ lataj benne' ca' quebe zaj naca judío xelexexaque̱' chee̱' da nedxu lasa, bequé̱'e̱ ládujla benne' ca' bénneache xelexexaque̱' chee̱'.
14 Pedro lhes falou sobre como Deus visitou primeiramente os gentios para separar dentre eles um povo para si.
15 Da na' guca naca na tuze nen da buluzúaj benne' ca' buluchálaje̱' waláz chee̱ Dios, da na' naxúaj na lu xiche chee̱ Dios, dxenné̱':
15 E isso está em pleno acordo com o que disseram os profetas. Como está escrito:
16 Te nigá xelá'a
16 ‘Depois disso voltarei e restaurarei a tenda caída de Davi. Reconstruirei suas ruínas e a restaurarei,
17 chee̱ xelexílaj xúgute̱ benne' xezica ca' Xrane̱' Dios,
17 para que o restante da humanidade busque o Senhor, incluindo os gentios, todos os que chamei para serem meus. O Senhor falou,
18 Ca' dxenná Xránadxu, blé'ene̱' da nigá nédxudaute̱.
18 aquele que tornou essas coisas conhecidas desde a eternidade’.
19 ’Chee̱ le̱ na' dxapa' le'e quebe dxal-la' gunle ze̱de benne' quebe zaj naque̱' judío, benne' ca' dxelexexaque̱' chee̱ Dios.
19 “Portanto, considero que não devemos criar dificuldades para os gentios que se convertem a Deus.
20 Dxal-la' guzúajntu' chee̱ benne' ca' dxal-la' xulusane̱' da naca chee̱ bedáu' xaga ca' u bedáu' xiaj, ne quebe dxal-la' xelune̱' dul-la chee̱ da dxucá'ana sban bénneache, ne quebe dxal-la' xelawe̱' be̱la' chee̱ be̱ xixre', be̱ quebe bdxuaj dxen, ne quebe dxal-la' xelawe̱' dxen chee̱ba'.
20 Ao contrário, devemos escrever a eles dizendo-lhes que se abstenham de alimentos oferecidos a ídolos, da imoralidade sexual, da carne de animais estrangulados e do sangue.
21 Caní dxal-la' xelune̱' lawe' da ca ni'i zaj zra' benne' tu tu xe̱zre, benne' dxuluzenne̱' bénneache ca naca da bdxixruj bea Moisés, da na' dxululabe̱' lu xudau' ca' chee̱ benne' judío ca' tu tu zra ca' dxulupá'ane̱'.
21 Pois essas leis de Moisés são pregadas todos os sábados nas sinagogas judaicas em todas as cidades há muitas gerações”.
22 Nadxa benne' gubáz ca', ne benne' gula ca', ne xúgute̱ benne' dxeléajle̱'e̱ chee̱ Jesús belune̱' tuze dizra' xelequé̱'e̱ bal-la benne' ca' ládujla le̱' ne xelesel-le̱' le̱' xe̱zre Antioquía nen Pablo, ne Bernabé. Belequé̱'e̱ Judas, bénnea' lé̱queze̱' Barsabás, ne Silas. Chupa benne' caní zaj naque̱' benne' blau ládujla biche ljwézredxu ca'.
22 Então os apóstolos e presbíteros e toda a igreja em Jerusalém escolheram representantes e os enviaram a Antioquia da Síria, com Paulo e Barnabé, para informar sobre essa decisão. Os homens escolhidos eram dois líderes entre os irmãos: Judas, também chamado Barsabás, e Silas.
23 Bulugüé̱'e̱ benne' ca' tu xiche da dxenná na: “Netu', benne' gubáz zrantu' nigá, ne benne' gula zrantu' nigá, ne biche ljwézrele zrantu' nigá, dxugápantu' le'e diuzre, biche ljwézrentu' quebe nácale judío, zrale xe̱zre Antioquía, ne le'e zrale xe̱zre ca' zaj nababa Siria, ne xe̱zre ca' zaj nababa Cilicia.
23 Esta foi a carta que levaram: “Nós, os apóstolos e presbíteros, e seus irmãos em Jerusalém, escrevemos esta carta aos irmãos gentios em Antioquia, Síria e Cilícia. Saudações.
24 Ba bénentu' bal-la benne' ba besiá'que̱' nigá, ne quebe nasél-lantu' netu' le̱', na' belune̱' le'e ze̱de nen dizra' da buluchálaje̱', ne belún zréajene̱' le'e, dxelenné̱' dxal-la' chugu late' weaj be̱la' chee̱ be̱l-la' dxen chee̱le, benne' biu ca', ne chéajle̱le ca naca da bdxixruj be'e Moisés.
24 “Soubemos que alguns homens, que daqui saíram sem nossa autorização, têm perturbado e inquietado vocês com seu ensino.
25 Chee̱ le̱ na' dxéquentu' naca xrlátaje cá'antu' bal-la benne' ládujla netu' chee̱ xelelé̱'e̱ xedajlenné̱'e̱ le'e nen biche ljwézredxu Bernabé ne Pablo, benne' ca' nazrí'i lázrele̱'e̱ntu'.
25 Portanto, depois de chegarmos a um consenso, resolvemos enviar-lhes alguns representantes com nossos amados irmãos Barnabé e Paulo,
26 Benne' caní belune̱' zrin chee̱ Xránadxu Jesucristo, xjaque̱' lu da ste̱be naga gulaca lazre' bénneache xelútie̱' le̱'.
26 que têm arriscado a vida pelo nome de nosso Senhor Jesus Cristo.
27 Ca' naca na, dxesél-lantu' naga zúale Judas ne Silas, na' benne' caní xuluchálajle̱ne̱' le'e ca naca chee̱ da nigá.
27 Estamos enviando Judas e Silas para confirmarem pessoalmente o que aqui escrevemos.
28 Guque Be' Lá'azxa xrlátaje, ne cá'anqueze netu' gúquentu' xrlátaje quebe bi xua' guzúantu' lawe' le'e, san da canize dxun na ba xen gunle.
28 “Pois pareceu bem ao Espírito Santo e a nós não impor a vocês nenhum peso maior que estes poucos requisitos:
29 Dxal-la' gusanle da naca chee̱ bedáu' xaga, ne bedáu' xiaj ca', ne quebe dxal-la' gunle dul-la chee̱ da dxucá'ana sban bénneache, ne quebe dxal-la' gágule be̱la' chee̱ be̱ xixre', be̱ quebe bdxuaj dxen, ne quebe dxal-la' gágule dxen chee̱ba'. Che gunle ca naca da nadxixruj bea caní, gunle xrlátaje. Dxenábantu' lau Dios gaca chawe' chee̱le.”
29 abstenham-se de comer alimentos oferecidos a ídolos, de consumir o sangue ou a carne de animais estrangulados, e de praticar a imoralidade sexual. Farão muito bem se evitarem essas coisas. “Que tudo lhes vá bem.”
30 Nadxa benne' ca' gulesel-le̱' xjaque̱' xe̱zre Antioquía. Na' buluchague̱' benne' ca' zaj naque̱' chee̱ Dios, ne bulunézruje̱' le̱' xiche na'.
30 Os mensageiros partiram de imediato para Antioquia, onde reuniram os irmãos e entregaram a carta.
31 Gate biche ljwézredxu ca' bululabe̱' na, na' gulebéle̱'e̱ne̱' lawe' da dxue zren na le̱'.
31 Houve grande alegria em toda a igreja no dia em que leram essa mensagem animadora.
32 Judas ne Silas zaj naque̱' benne' dxelenné̱' waláz chee̱ Dios. Chee̱ le̱ na' buluchálajle̱ne̱' biche ljwézredxu ca', belúe zrene̱' le̱', ne bulutipe̱' lazre' le̱'.
32 Então Judas e Silas, ambos profetas, encorajaram e fortaleceram os irmãos com muitas palavras.
33 Gate gudé guca tu chi'i zaj zre̱'e̱ na', na' benne' bíchedxu ca' buluzé̱' benne' ca' dizra', ne gulenabe̱' Dios sua xel-la' dxebeza zri lazre' nen benne' ca', chee̱ xesí'aque̱' xelexezrine̱' naga zaj zra' benne' ca' gulesel-le̱' le̱'.
33 Permaneceram ali algum tempo, e depois os irmãos os enviaram em paz de volta à igreja de Jerusalém.
34 Silas gúquene̱' xrlátaje xegá'ane̱' na'.
34 Silas, porém, resolveu permanecer ali.
35 Cá'anqueze Pablo, ne Bernabé belexegá'ane̱' lu xe̱zre Antioquía, na' tu zren nen benne' zandxa gulezúe̱' dxulusé̱dene̱' bénneache, ne dxuluchálaje̱' ca naca dizra' chee̱ Xránadxu.
35 Paulo e Barnabé ficaram em Antioquia. Eles e muitos outros ensinavam e pregavam a palavra do Senhor naquela cidade.
36 Ca gudé na', Pablo guzre̱' Bernabé:
36 Algum tempo depois, Paulo disse a Barnabé: “Voltemos para visitar cada uma das cidades onde pregamos a palavra do Senhor, para ver como os irmãos estão indo”.
37 Bernabé guca lazre̱' che̱'e̱ Juan nen le̱', bi na' lé̱quezebe' Marcos,
37 Barnabé queria levar João Marcos,
38 san Pablo quebe guxáza lazre̱' che̱'e̱-be' lawe' da bsanbe' benne' ca' gate zaj zre̱'e̱ xe̱zre ca' zaj nababa Panfilia, ne québedxa guxíajle̱be' le̱' lu zrin chee̱ Xránadxu.
38 mas Paulo se opôs, pois João Marcos tinha se separado deles na Panfília, não prosseguindo com eles no trabalho.
39 Na' Pablo, ne Bernabé bulutil-la ljwezre̱' dizra'. Ca'an guca, belexela'a cha chee̱'. Bernabé guché̱'e̱ Marcos, na' gulu'e̱ tu lu da dxedá lawe' nísadau', na' xjaque̱' Chipre.
39 O desentendimento entre eles foi tão grave que os dois se separaram. Barnabé levou João Marcos e navegou para Chipre.
40 Na' Pablo guqué̱'e̱ Silas, na' ca gudé biche ljwézredxu ca' belegüe̱'e̱ Pablo ne Silas lu na' Xránadxu chee̱ gune̱' da chawe' chee̱ benne' ca',
40 Paulo escolheu Silas e partiu, e os irmãos o entregaram ao cuidado gracioso do Senhor.
41 na' gusiá'que̱', ne guledée̱' xe̱zre ca' zaj nababa Siria, ne xe̱zre ca' zaj nababa Cilicia, na' bulutipe̱' lazre' bi bíchedxu ca'.
41 Então ele viajou por toda a Síria e Cilícia, fortalecendo as igrejas de lá.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.