Hebreus 11
Ka Tisa ge Tata Jesucristuha (ZAE) vs NAA
1 Nianna, ¿bí dienri'i tti rari'i: “Neti gwa ruxxenba lasia ge Tata Do Yebáha”? Laaba ganna dienri'i innári'i deki chiba yu xeabari'i deki gwadíbari'i nu se'eri'i ribedari'iha, meskiba labí chi rilenri'i nu dhiri'iha.
1 Ora, a fé é a certeza de coisas que se esperam, a convicção de fatos que não se veem.
2 Laxkala ka benneola geri'iha, de gwa bexxenba leke ge Tata Do Yebáha, de nuha nna gwa uyu'uba lebie nu benke.
2 Pois, pela fé, os antigos obtiveram bom testemunho.
3 Anágaba ri'i, de gwa ruxxengaba leri'i gebie, de nuha nna chi yuri'i deki yiesi lo yu‑ni lhe yebáha lhe, len tisa nu unne Tata Do Yebáha‑ba ukakana. Labí bixúnie nu rilenri'i lhe nu riganri'i lhe, kini benie kana.
3 Pela fé, entendemos que o universo foi formado pela palavra de Deus, de maneira que o visível veio a existir das coisas que não são visíveis.
4 Abel‑ni, de gwa bexxenba leni ge Tata Do Yebáha, de nuha nna begwene ttu úna tseru tti úna bete Caín‑ni. Aníha uka nna tti uxí Tata Do Yebáha úna nu bete Abel‑ni, la'ania rabie na deki lana ankana ttu benne runi nu dika ixú. Laxkala nnanna meskiba chi uttina, ttaka kumu de gwa bexxen tsitsiba leni ge Tata Do Yebáha, de nuha nna beya'anba nu tse bennaha, kini ri'i nna ulanniri'i nu bennaha nna uxxen tsitsigaba leri'i gebie.
4 Pela fé, Abel ofereceu a Deus um sacrifício mais excelente do que Caim, pelo qual obteve testemunho de ser justo, tendo a aprovação de Deus quanto às suas ofertas. Por meio da fé, mesmo depois de morto, ainda fala.
5 Enoc‑ni, de gwa bexxenba leni ge Tata Do Yebáha, de nuha nna labí uttina, deche benba Tata Do Yebáha na, laxkala lanúruna besela. Atti sa dona yiesi lo yu‑niha nna ra ka benne: “Enoc‑ni gwa ruinbana nu ru'u le Tata Do Yebáha.”
5 Pela fé, Enoque foi levado a fim de não passar pela morte; não foi achado, porque Deus o havia levado. Pois, antes de ser levado, obteve testemunho de que havia agradado a Deus.
6 Ttaka ri'i ganna abíba uxxen leri'i ge Tata Do Yebáha, la'ania nna labí dhaari'i uinri'i nu ru'u lebie. Kumu ttu benne ganna ibige len Tata Do Yebáha, teeki tsia lebie deki gwalíba do benneha lhe anágaba nna tsiagaba lebie deki guteba benneha nu dhi ka benne egilake bie.
6 De fato, sem fé é impossível agradar a Deus, porque é necessário que aquele que se aproxima de Deus creia que ele existe e que recompensa os que o buscam.
7 Noé‑ni, de gwa bexxenba leni ge nu ra Tata Do Yebáha, de nuha nna tti rabie na deki aka ttu nu aka, meskiba labí chi rilenna bixa nuha aka la'ania, lana nna gwa bedoba nagani nna ben ttebana barcuha, kini aníha nna bodilána ka benne geni se'e lhe'e lisiniha. Laxkala de gwa ugíaba leni nu ra Tata Do Yebáha, de gwa ugía leniha nna benna kini biginni iyá ka benne abittu ugía lekeha. Aníha uka nna utua Tata Do Yebáha yua kwe'e Noé‑ni ge nu ruinnaha kumu de gwa ugíaba leni gebie.
7 Pela fé, Noé, divinamente instruído a respeito de acontecimentos que ainda não se viam e sendo temente a Deus, construiu uma arca para a salvação de sua família. Assim, ele condenou o mundo e se tornou herdeiro da justiça que vem da fé.
8 Anágaba Abraham‑ni, de gwa bexxenba leni ge Tata Do Yebáha, de nuha nna tti uxie naha nna gwa bedobana tisa gebie, nianna biria ttebana diana ata dhina lo yu nu ugwe Tata Do Yebáha na. Biriabana diana, nigaba a yuna gaxa isinna.
8 Pela fé, Abraão, quando chamado, obedeceu, a fim de ir para um lugar que devia receber como herança; e partiu sem saber para onde ia.
9 De bexxen leni ge nu ra Tata Do Yebáha, de nuha nna meskiba chi ga'anna dhina yu nu ugwebie naha, ttaka lana nna ttiba ttu nu dittu udona lo yuha. Udona lhe'e yo'o lari ttigaba udo Isaac‑ni lhe Jacob‑ni lhe, kumu anágaba ka nuha selagabakana dhíkana yu nu chi ra Tata Do Yebáha utebie gekani.
9 Pela fé, peregrinou na terra da promessa como em terra alheia, habitando em tendas com Isaque e Jacó, herdeiros com ele da mesma promessa.
10 Abraham‑ni labí ben geni yuha, kumu de ribedana dhona lhe'e ttu yiesi re tsitsi, delába dhona lhe'e yiesi re yebáha nu biria iki Tata Do Yebáha benie.
10 Porque Abraão aguardava a cidade que tem fundamentos, da qual Deus é o arquiteto e construtor.
11 Anágaba de bexxen leni ge Tata Do Yebáha, de nuha nna meskiba chi ankana benneola lhe anágaba nuila geni Sara‑ni labí aka uja xi'in nuha, ttaka Abraham‑ni, de gwa ugíaba leni deki Tata Do Yebáha gwinbe nu chi rabie naha, aníoka nna benie kini bisia ttu xi'inni.
11 Pela fé, também, a própria Sara, apesar de não poder ter filhos e já ser idosa, recebeu poder para ser mãe, pois considerou fiel aquele que lhe havia feito a promessa.
12 Laxkala meskiba chi ankana tuttíru tatuxtoo to nna si bisiala ttu xi'inni. Xi'inniha nna ugwani xxattana. Ka benneha ixe juisiruke uka ttiba ka beli‑na lhe ttiba yuxi re ro'o indatoo‑na lhe, aníha‑ba ukake. Labí ribabinri'i ke.
12 Por isso, também de um só homem, praticamente morto, saiu uma posteridade tão numerosa como as estrelas do céu e inumerável como a areia que está na praia do mar.
13 Iyába ka benne chi bedettia lo yetsi‑ni use'ebake bexxen leke ge nu ra Tata Do Yebáha nna tti uttikeha nna labí chi uxíke nu chi rabie deki utebie gekeha. Ttaka tti sa se'e benkeha nna idittuliba bilákanie nu dhikeha nna bedeakakanie, nianna tti bokinni ikike nna ráke deki yiesi lo yu‑ni labí ankana geke, kumu ttiba ttu nu dittu ankake lhe ttiba ttu nu yu'u neda ankake lhe.
13 Todos estes morreram na fé. Não obtiveram as promessas, mas viram-nas de longe e se alegraram com elas, confessando que eram estrangeiros e peregrinos na terra.
14 Ka benneha tti unneke aní, lhixxa rába benna liike deki sa rekibake ugila ttu lasike ata tse'eke.
14 Porque os que falam desse modo manifestam estar procurando uma pátria.
15 Kumu ganna ttixka abittuba bidankanie lasike ata biriakeha, la'ania nna gwa ukala geke beyekike ganna ttixka.
15 E, se, na verdade, se lembrassem daquela de onde saíram, teriam oportunidade de voltar.
16 Ttaka kumu de raka leke ttu yiesi tseru, delába yiesi nu anka ge yebáha, de nuha nna Tata Do Yebáha labí rettunie de tee lábie Diosi geke kumu de chi ulekie ttu lasike.
16 Mas, agora, desejam uma pátria superior, isto é, celestial. Por isso, Deus não se envergonha deles, de ser chamado o seu Deus, porque lhes preparou uma cidade.
17 Abraham‑ni, de gwa bexxenba leni ge Tata Do Yebáha, de nuha nna tti ulu'ubie na pruebaha, tti ree na deki teeki uttina xi'inni Isaac‑ni kini utena nuha úna gebie, la'ania labí udú disana, gwa beriaba leni utena ttu túbiru xi'inniha len benneha,
17 Pela fé, Abraão, quando posto à prova, ofereceu Isaque. Aquele que acolheu as promessas de Deus estava a ponto de sacrificar o seu único filho,
18 meskiba ttuha chi ra Tata Do Yebáha na deki Isaac‑ni ujana ka benne akake ka xi'inni lhe ka xidhoni lhe, delába ka benne udaxxuke tia Abraham‑ni.
18 do qual havia sido dito: “A sua descendência virá por meio de Isaque.”
19 Abraham‑ni gwa beriaba leni betena Isaac‑ni kumu ukinna, meskiba ganna gatti nuha, Tata Do Yebáha tsitsiba ra lebie nna gwelhidhabe Isaac‑ni lo elhuttiha. Laxkala atti chi ulaa Isaac‑ni abittu uxuana lo giha, la'ania nuha attisidiba beyadhabana lo elhuttiha kumu de gwa bedí adakaba Abraham‑ni na.
19 Abraão considerou que Deus era poderoso até para ressuscitar Isaque dentre os mortos, de onde também figuradamente o recebeu de volta.
20 Anágaba Isaac‑ni, de gwa bexxenba leni ge Tata Do Yebáha, de nuha nna unnabana kini aka lenie Jacob‑ni lhe kini aka lenie Esaú‑ni lhe, aka lenie ka benne‑ni nu si daa.
20 Pela fé, igualmente Isaque abençoou Jacó e Esaú, a respeito de coisas que ainda estavam para vir.
21 Jacob‑ni, de gwa bexxenba leni ge Tata Do Yebáha, de nuha nna atti chi gattinaha nna unnabana aka len Tata Do Yebáha ka xi'in José‑ni. Nianna tti uxuana iki garroti geniha nna bedú xibini arloe.
21 Pela fé, Jacó, quando estava para morrer, abençoou cada um dos filhos de José e, apoiado sobre a extremidade do seu bordão, adorou a Deus.
22 Anágaba José‑ni, de gwa bexxenba leni ge Tata Do Yebáha, de nuha nna atti chi gattinaha nna unnena rana deki isia sá teeba ki eria ka nu Israel‑ni lo yu ge Egipto‑ni lhe anágaba nna utixxi'agabana gasina uinkana len ka sitta geniha ganna chi isia sá eriakana Egipto‑ni.
22 Pela fé, José, próximo do seu fim, fez menção do êxodo dos filhos de Israel, bem como deu ordens a respeito de seus próprios ossos.
23 Aníha‑gaba ka tata nan ge Moisés‑ni, de gwa bexxenba leke ge Tata Do Yebáha, de nuha nna tti uli Moisés‑ni, labí usikanie tti bedhan nu rinnabia ge Egipto‑ni tisa rana deki teeki gatti iyá ka nuto biyú to. Moisés‑ni nna kumu de biyú ka tata nan geniha ankana ttu nuto latsi tte, de nuha nna bekatsibake na lhe'e yo'o gekeha tsunna beo.
23 Pela fé, Moisés, depois de nascer, foi escondido por seus pais durante três meses, porque viram que era um menino bonito e não temeram o decreto do rei.
24 Anágaba Moisés‑ni, de gwa bexxenba leni ge Tata Do Yebáha, de nuha nna iki de tti chi ukana xxeniha, labí uxielhana gatta láni xi'ini xi'iniunná Faraón, delába xi'iniunná nu rinnabiana Egipto‑ni,
24 Pela fé, Moisés, sendo homem feito, recusou ser chamado filho da filha de Faraó,
25 sinuki tserula du leni dhi geni udhakakana na attiba rudhakakana ka benne chi ankake ge Tata Do Yebáha, a laa kila edí baana nu satsa raka yiesi lo yu‑ni ttu satti,
25 preferindo ser maltratado junto com o povo de Deus a usufruir prazeres transitórios do pecado.
26 kumu la'ania bedhaka leni deki tserula anka ganna satena luesi nu sate Cristuha, a laa kila edí baana nu tse tee Egipto‑ni. Aníha benna kumu de ruxxen leni dhina ttu nu tse ute Tata Do Yebáha.
26 Ele entendeu que ser desprezado por causa de Cristo era uma riqueza maior do que os tesouros do Egito, porque contemplava a recompensa.
27 De bexxen leni gebie, de nuha nna labí usinna beriana lo yu ge Egipto‑ni tti risa'ani nu rinnabia ge niha. Tsitsila uleki leni kumu attisidiba rilábinna Tata Do Yebaa benne abittu rilenri'iha.
27 Pela fé, Moisés abandonou o Egito, não ficando amedrontado com a ira do rei, pois permaneceu firme como quem vê aquele que é invisível.
28 Anágaba de gwa bexxenba leni ge Tata Do Yebáha, de nuha nna benna mandadu kini aka laní Pascua lhe bengabana kini ka nu Israel‑ni utabikana reni ge ka nimala lo puerta ge ka yo'o gekaniha. Aníha benna kini anjeli nu chi ga'anna uttina ka xi'in biyú ka nu Egipto‑ni, delába ka nu sisi'a tte uliha, nna abittu uttina ka xi'in biyú ka nu Israel‑ni.
28 Pela fé, celebrou a Páscoa e o derramamento do sangue, para que o exterminador não tocasse nos primogênitos dos israelitas.
29 Ka nu Israel‑ni nna de gwa bexxenba lekani ge Tata Do Yebáha, de nuha nna ttiba ttu nu bete lo yu bisi betekana lhe'e Indatoo Xináha, ttaka ka nu Egipto‑ni, tti benkana etekana lhe'e indatooha nna ugwapilakana indaha.
29 Pela fé, os israelitas atravessaram o mar Vermelho como por terra seca. Quando os egípcios tentaram fazer o mesmo, foram engolidos pelo mar.
30 Lhe anágaba, de gwa bexxenba le ka nu Israel‑ni ge Tata Do Yebáha, de nuha nna tti ugwekikana abi'iba kwe'e yiesi Jericó‑ni gasi ubisaha, de'e nu rilhi kwe'e yiesiha, ure tinni ttebana.
30 Pela fé, ruíram as muralhas de Jericó, depois de rodeadas por sete dias.
31 Nuila nu tee láni Rahab nu ugwekina betto'o latini len ka nubiyú, nuha de gwa bexxenba leni ge Tata Do Yebáha, de nuha nna labí uttina tti utti adí ka nu se'e lhe'e yiesiha, delába ka nu abittu bedokana tisa ge Tata Do Yebáha. Nuilaha labí uttina kumu de tseba belabina ka benne diake gwelhatsi lhe'e yiesiha.
31 Pela fé, Raabe, a prostituta, não foi destruída com os desobedientes, porque acolheu os espias com paz.
32 Si riyasala kixxi'aya ge Gedeón‑ni lhe ge Barac‑ni lhe ge Sansón‑ni lhe. Anágaba riyasagaba kixxi'aya ge Jefté‑ni lhe ge David‑ni lhe ge Samuel‑ni lhe, anágaba ge ka profeta ge Tata Do Yebáha lhe. Ttaka nna abíla nattiti kixxi'aya ge ka benne‑ni.
32 E que mais direi? Certamente me faltará o tempo necessário para falar de Gideão, de Baraque, de Sansão, de Jefté, de Davi, de Samuel e dos profetas,
33 Ka benne‑ni, de gwa bexxenba leke ge Tata Do Yebáha, de nuha nna ttu chupake gwa udaabake lo ka yiesi bitilha lenkeha nna attu chupake nna unnabiabake attiba ankaba geni. Anágaba lhe gwa uxíbake nu chi ra Tata Do Yebáha utebie geke lhe bengabake kini ka beesi bitilha lenkeha abittu utokana ke.
33 os quais, por meio da fé, conquistaram reinos, praticaram a justiça, obtiveram promessas, fecharam a boca de leões,
34 Lhe anágaba ttu chupake gwa udaabake bodholake belha ge gi bartoha lhe gwa ulábake abittu uttike lo espadaha lhe. Anágaba nna meskiba abittu tsitsi re leke nna gwa uleki tsitsiba leke tti bitilhake len ka soldadu dittuha nna aloba gwa biri'aba lenke gwa bochesubake ka nuha.
34 extinguiram a violência do fogo, escaparam de ser mortos à espada, da fraqueza tiraram força, fizeram-se poderosos na guerra, puseram em fuga exércitos estrangeiros.
35 La'ania use'egaba ka nuila, de gwa bexxenba lekani ge Tata Do Yebáha, de nuha nna gwa benbe kini beyaka ben ka benne chi utti gekaniha lhe anágaba use'egaba ka benne meskiba bika begwekana ke elha disa tsitsi nna labí bedhanke neda ge Tata Do Yebáha. Meskiba gwateke aníha, labí uxielhake odilá ka benne ke lo nu ratekeha. Benke aníha kumu de raka leke saría tseruna ke ganna chi beyadha benke lo elhuttiha.
35 Mulheres receberam, pela ressurreição, os seus mortos. Alguns foram torturados, não aceitando seu resgate, para obterem superior ressurreição;
36 Adí ka benne nna bexisi xiilakana geke lhe anágaba nna uyalakana ke, axtaba bexxigakana ke lhe axtala utixxakana ke lisiyya lhe.
36 outros, por sua vez, passaram pela prova de zombarias e açoites, sim, até de algemas e prisões.
37 Anágaba nna besiagabakana ke íyya kini uttike lhe uchúkana chubaa lhe'eke len siarra lhe, anágaba ulu'ugabakana ke prueba kini bela'ana ganna si gwalíkanie ria tsitsi leke ge Tata Do Yebáha lhe bettigabakana ke len espada lhe, anágaba lhe, gattiba ugwekike suna xo ka neru toruba lhe xo ka chiva toruba bikuke, lhe anágaba ukagabake benne abittu geke tee lhe bedhaka disagabakana ke lhe bedhaka xiigabakana ke lhe.
37 Foram apedrejados, serrados ao meio, mortos ao fio da espada. Andaram como peregrinos, vestidos de peles de ovelhas e de cabras; passaram por necessidades, foram afligidos e maltratados.
38 Anágaba lhe ugwekigabake lo yu bisiha lhe ugwekigabake iki ka i'iya lhe bekatsiba loke lhe'e ka belea daa lhe'e ka íyya lhe lhe'e ka belea sia lhi'u yu lhe. De ankake benne ruin tse, de nuha nna adí ka benne se'e yiesi lo yu‑ni niru latti a ralhake tse'e lenke ka benneha.
38 O mundo não era digno deles. Andaram errantes pelos desertos, pelos montes, pelas covas, pelos antros da terra.
39 Iyába ka benneha, meskiba gwa uyu'u le Tata Do Yebáha nu benke de bexxen leke gebie, meskiba gwa bexxen leke gebie nna labí uxíke nu chi rabie utebie gekeha,
39 Todos estes, mesmo tendo obtido bom testemunho por meio da fé, não obtiveram a concretização da promessa,
40 kumu Tata Do Yebáha iyábari'i chi upe kwenta, de nuha nna chi ga'ananie utebie ttu nu tseru geri'i, kini anáchu nna itupa lenri'i ka benneha e'eyuri'i dhiri'i nu chi ga'ananie utebie geri'i.
40 porque Deus tinha previsto algo melhor para nós, para que eles, sem nós, não fossem aperfeiçoados.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.