Mateus 21
TI ACHꞌ REXTOMENTO YUꞌUN TI JESUCRISTOE (TZO_TZC) vs NTLH
1 Cꞌalal nopol xa scꞌan xcꞌot ta Jerusalén ti Jesús schiꞌuc ti yajchancꞌoptaque, icꞌotic ta jteclum Betfagé ti ta stsꞌel svitsal Olivose. Ti Jesuse laj stac jelavel chaꞌvoꞌ yajchancꞌop.
1 Quando Jesus e os discípulos estavam chegando a Jerusalém, pararam no povoado de Betfagé, que fica perto do monte das Oliveiras. Dali Jesus enviou dois discípulos na frente,
2 Jech laj yalbe: ―Batanic ta biqꞌuit jteclum leꞌe. Tey chucul ta xataic jun burro schiꞌuc jcot yol. Jitunic, icꞌbeicun talel.
2 com a seguinte ordem:
3 Ti mi oy buchꞌu cꞌusi ta xayalboxuque, albo yaꞌiic: “Jaꞌ ta xtun yuꞌun ti Cajvale. Ta jsutesbot noꞌox talel”, utic ―xi.
3 Se alguém falar alguma coisa, digam que o Mestre precisa deles. Assim deixarão vocês trazerem logo os animais.
4 Ti jech taje, jaꞌ ta sventa yoꞌ ta xcꞌot ta pasel ti jech laj stsꞌiba comel ti jꞌalcꞌope:
4 Isso aconteceu para se cumprir o que o profeta tinha dito:
5 xi.
5 “Digam ao povo de Jerusalém: Agora o seu rei está chegando. Ele é humilde e está montado num jumento e num jumentinho, filho de jumenta.”
6 Jech ti chaꞌvoꞌ yajchancꞌoptaque ibatic. Jech laj spasic jech chac cꞌu chaꞌal iꞌalbatic yuꞌun ti Jesuse.
6 Então os discípulos foram e fizeram o que Jesus havia mandado.
7 Laj yiqꞌuic talel ti meꞌ burro schiꞌuc ti yole. Tey laj scajanic scꞌuꞌic ta sba. Jech ti Jesuse icaji batel.
7 Levaram a jumenta e o jumentinho, jogaram as suas capas sobre eles, e Jesus montou.
8 Ti epal cristianoetique, oy jlom tey lic sqꞌuiꞌananic ti scꞌuꞌic ta be ti bu ta xꞌechꞌ ti Jesuse. Oy jlom laj sbojic cꞌob teꞌ. Laj slamanic ta be.
8 Da grande multidão que ia com eles, alguns estendiam as suas capas no chão, e outros espalhavam no chão ramos que tinham cortado das árvores.
9 Ti buchꞌutic jelavemic batele schiꞌuc ti comemic ta patile, tsots lic avanicuc: ―Yan yutsil ti snichꞌon ti ajvalil Davide. Toj lec ti buchꞌu tacbil talel yuꞌun ti Diose. Jun yutsil ti Diose ―xiic.
9 Tanto os que iam na frente como os que vinham atrás começaram a gritar: — Que Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor! Hosana a Deus nas alturas do céu!
10 Cꞌalal iꞌoch batel ta Jerusalén ti Jesuse, scotol ti cristianoetic ti tey ta Jerusalene tey xvochlajetic snetꞌ-netꞌ sbaic ta jmec. Jech ta sjacꞌolanbe sbaic: ―¿Buchꞌu leꞌe? ―xiic.
10 Quando Jesus entrou em Jerusalém, toda a cidade ficou agitada, e o povo perguntava: — Quem é ele?
11 Ti cristianoetique jech ta xalic: ―Jaꞌ ti jꞌalcꞌop Jesuse ti liquem talel ta Nazaret ti oy ta Galilea banomile ―xiic.
11 A multidão respondia: — Este é o
12 Tsꞌacal to ti Jesuse ibat ta templo yuꞌun ti Diose. Tey laj snuts loqꞌuel scotol ti buchꞌutic ta xchonilajique, ti ta xmanolajique. Jaꞌ jech xtoc laj svalcꞌunbe smexaic ti jeltaqꞌuinetique schiꞌuc xilaic ti jchonpalomaetique.
12 Jesus entrou no pátio do Templo e expulsou todos os que compravam e vendiam naquele lugar. Derrubou as mesas dos que trocavam dinheiro e as cadeiras dos que vendiam pombas.
13 Jech lic yal: ―Ta xal ti Dios ti tsꞌibabil ta scꞌope: “Ti jnae jaꞌ jtaobil ta cꞌoponel”, xi. Pero ti voꞌoxuque laj xa ajoybinic ta snail chꞌen jꞌeleqꞌuetic ―xi.
13 Ele lhes disse:
14 Ti tey ta temploe inopajic talel ta stojol Jesús jun chib maꞌsatetic schiꞌuc coxovetic. Tey laj scoles.
14 Cegos e coxos iam encontrar Jesus no pátio do Templo, e ele os curava.
15 Ti banquilal paleetique schiꞌuc ti jchanubtasvanejetic yuꞌun ti mantale laj yilic ti smucꞌul stsatsale. Laj yaꞌiic xtoc ti jech tsots ta xꞌavanic ta templo ti ololetique: “Jun yutsil ti snichꞌon ajvalil Davide”, ti xiique. Jech o xal ti stuquique isoc sjolic.
15 Os chefes dos sacerdotes e os mestres da Lei ficaram zangados quando viram as coisas maravilhosas que ele fazia e ouviram as crianças gritando no pátio do Templo: —
16 Jech laj yalbeic ti Jesuse: ―¿Mi xavaꞌi ti vaꞌi sꞌelan ta xalique? ―xiic. Ti Jesuse jech laj stacꞌ: ―Ta xcaꞌi. Pero, ¿mi muꞌyuc aqꞌuelojic ta scꞌop Dios ti jech onoꞌox ta xale?:xi onoꞌox ti tsꞌibabile ―xi ti Jesuse.
16 E eles disseram a Jesus: — Você está ouvindo o que estão dizendo? Jesus respondeu:
17 Tey laj yicta comel. Bat ta jteclum Betania. Tey iꞌechꞌ yuꞌun ti acꞌobaltique.
17 Então Jesus os deixou, saiu da cidade e foi para o povoado de Betânia. E passou a noite ali.
18 Sob xa ta yocꞌlomal ti cꞌalal ta xchaꞌsut batel ta Jerusalén ti Jesuse, lic yaꞌi viꞌnal.
18 No dia seguinte, quando estava voltando para a cidade, Jesus teve fome.
19 Tey laj yil jpets icux ti teqꞌuel ta tiꞌ bee. Inopaj bal ta stsel. Ba sqꞌuel mi oy sat. Pero muꞌyuc laj sta. Yanal noꞌox. Jech o xal ti Jesuse jech laj yalbe ti icuxe: ―Staojuc o yav ti jech chꞌabal asat ta xacome ―xut. Ta ora noꞌox lic taquijuc ti icuxe.
19 Ele viu uma figueira na beira da estrada e foi até lá, mas não encontrou nada; só folhas. Aí disse para a figueira: E na mesma hora a figueira secou.
20 Cꞌalal jech laj yilic ti yajchancꞌoptaque, chꞌayal icꞌot yoꞌntonic. Tey lic sjacꞌbeic ti Jesuse: ―Albun caꞌicutic, ¿cꞌu chaꞌal ti jech itaquij ta ora ti icuxe? ―xutic.
20 Os discípulos viram isso, ficaram muito admirados e disseram: — Como a figueira secou depressa!
21 Ti Jesuse jech itacꞌav: ―Ta melel ta xcalboxuc avaꞌiic, ti mi achꞌunojic ti xuꞌ yuꞌun ti Diose, ti mi mu xanaꞌeticuque, maꞌuc noꞌox jech ta xapasic jech chac cꞌu chaꞌal laj jpasbe ti icuxe. Xuꞌ ta xavalbeic ti vits liꞌe: “Locꞌan batel, ba jipo aba ta nab”, mi xavutique, jech ta xbat.
21 Então Jesus disse:
22 Scotol ti cꞌusitic ta xacꞌanbeic ti Diose, ti mi ta xachꞌunic ti ta xaꞌacꞌbatique, ta xavichꞌic ―xi.
22 Se crerem, receberão tudo o que pedirem em oração.
23 Tsꞌacal to ti Jesuse iꞌoch bal ta templo. Ti cꞌalal tey ta xchanubtasvane, jaꞌ o tey inopajic batel ti banquilal paleetique schiꞌuc ti moletic yuꞌun ti jꞌisraeletique. Jech cꞌot sjacꞌbeic: ―Albun caꞌicutic, ¿cꞌusi avabtel ti vi sꞌelan ta xapase? ¿Buchꞌu laj yacꞌbot avabtel? ―xiic.
23 Jesus chegou ao Templo, e, quando já estava ensinando, alguns chefes dos sacerdotes e alguns líderes judeus chegaram perto dele e perguntaram: — Com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu essa autoridade?
24 Ti Jesuse jech laj stacꞌ: ―Jaꞌ jech ti vuꞌun eque, oy cꞌusi ta jcꞌan ta jacꞌboxuc ec. Ti mi xtacꞌ avuꞌunique, jaꞌ jechun ec ta xcalboxuc avaꞌiic ti buchꞌu laj yacꞌbun ti cabtele.
24 Jesus respondeu:
25 Albun caꞌi, ti Juan jꞌacꞌ-ichꞌ-voꞌe, ¿buchꞌu laj stac talel ti tal yacꞌ ichꞌ voꞌe? ¿Mi tacbil tal yuꞌun ti Diose? ¿Mi tacbil tal yuꞌun ti cristianoetique? ―xi. Jech ti stuquique lic sjacꞌolanbe sbaic ti cꞌusi xuꞌ ta xalique: ―Ti mi ta xcalbetic ti jaꞌ tacbil tal yuꞌun Dios mi xijchiotique, jech ti Jesuse ta xistacꞌbotic talel: “¿Cꞌu chaꞌal muꞌyuc bu laj avichꞌic ta mucꞌ?” xiyutotic.
25 Respondam: quem deu autoridade a João para batizar? Foi Deus ou foram pessoas? Aí eles começaram a dizer uns aos outros: — Se dissermos que foi Deus, ele vai perguntar: “Então por que vocês não creram em João?”
26 Pero ti mi ta xcalbetic ti jaꞌ tacbil tal yuꞌun ti viniquetic mi xijchiotique, toj xiꞌbal sba. Yuꞌun scotol ti cristianoetique xchꞌunojic ti jaꞌ icꞌopoj ta sventa Dios ti Juane ―xiic.
26 Mas, se dissermos que foram pessoas, temos medo do que o povo pode fazer, pois todos acham que João era profeta .
27 Jech o xal jech laj yalbeic ti Jesuse: ―Mu jnaꞌcutic ―xiic. Ti Jesuse jech laj yal: ―Jaꞌ jech ti vuꞌun eque, mi jaꞌuc ta xcalboxuc avaꞌiic buchꞌu laj yacꞌbun cabtel ti vi sꞌelan ta jpase ―xꞌutatic.
27 Por isso responderam: — Não sabemos.
28 Ti Jesuse jech laj yal xtoc: ―¿Cꞌusi ta xanopic? Oy jun vinic ti oy chavoꞌ snichꞌone. Ti vinique jech laj yalbe ti jun snichꞌone: “Nichꞌon, ti cꞌacꞌal liꞌe, batan ta cosil, ba tuchꞌo ti uvae”, xut.
28 Jesus continuou:
29 Ti nichꞌonile jech itacꞌav: “Mu jcꞌan xibat”, xi. Pero tsꞌacal to lic snop ti jaꞌ lec ti ta xbat ta abtele. Jech o xal ibat.
29 — Ele respondeu: “Eu não quero ir.” Mas depois mudou de ideia e foi.
30 Tsꞌacal to ti totile jech lic yalbe ti jun snichꞌon xtoque: “Nichꞌon, ti cꞌacꞌal liꞌe, batan ta cosil, ba tuchꞌo ti uvae”, xut. Ti nichꞌonile jech itacꞌav: “Lec oy, Tot, ta xibat”, xi. Pero muꞌyuc ibat.
30 — O pai foi e deu ao outro filho a mesma ordem. E este disse: “Sim, senhor.” Mas depois não foi.
31 Albun caꞌi ti voꞌoxuque, ¿buchꞌu junucal ti laj spas ti cꞌusi laj scꞌan ti stotique? ―xi ti Jesuse. Ti stuquique jech itacꞌavic: ―Jaꞌ ti baꞌyel nichꞌonile ―xiic. Ti Jesuse jech laj yal: ―Ta melel ta xcalboxuc avaꞌiic, ti jcꞌanpatantaqꞌuinetique schiꞌuc ti jsaꞌmulil antsetique, jaꞌ baꞌyel ta xacꞌ sbaic ta ventainel yuꞌun ti Diose.
31 — Qual deles fez o que o pai queria? — perguntou Jesus. E eles responderam: — O filho mais velho. Então Jesus disse a eles:
32 Ti Juan jꞌacꞌ-ichꞌ-voꞌe tal xchanubtasoxuc ti cꞌusi ta xapasic yoꞌ lec oyoxuque. Pero ti voꞌoxuque muꞌyuc laj achꞌunic. Yan ti jcꞌanpatantaqꞌuinetique schiꞌuc ti jsaꞌmulil antsetique laj xchꞌunic. Manchuc mi jech laj avilic, pero muꞌyuc bu laj ajelta ti chopol avoꞌntonique yoꞌ jech ta xachꞌunicun ―xi.
32 Pois João Batista veio para mostrar a vocês o caminho certo, e vocês não creram nele; mas os cobradores de impostos e as prostitutas creram. Porém, mesmo tendo visto isso, vocês não se arrependeram e não creram nele.
33 Ti Jesuse jech laj yal xtoc: ―Aꞌyio avaꞌiic ti yan babacꞌop liꞌe. Oy jun yajval pinca ti lic stsꞌun ti uvae. Lic smac ta moc ti yosile. Jaꞌ jech xtoc laj spasbe yavil yoꞌ bu ta xichꞌ pitsꞌel ti uvae schiꞌuc jun natil luchlebal yoꞌ ta sqꞌuel scotol. Tsꞌacal to un, laj yacꞌ comel ta chꞌom ti yosil ta stojol jꞌabteletic. Ibat ta nom.
33 Jesus disse:
34 Cꞌalal sta xa scꞌacꞌalil ti ta xichꞌ tuchꞌel ti sat uvae, laj stac batel jun chib yajꞌabtel yoꞌ jech chba scꞌanic ti cꞌu yepal ta xichꞌ ti stuque.
34 Quando chegou o tempo da colheita, o dono mandou alguns empregados a fim de receber a parte dele.
35 Pero ti jchꞌom-osiletique laj stsaquic ti buchꞌutic tacbilic talele. Ti june laj smajic. Ti june laj smilic. Ti june laj yacꞌbeic ton.
35 Mas os lavradores agarraram os empregados, bateram num, assassinaram outro e mataram ainda outro a pedradas.
36 Pero ti yajval osile yan to velta laj stac talel yajꞌabteltac jech chac cꞌu chaꞌal ti ta baꞌyele. Pero ti jchꞌom-osiletique jaꞌ noꞌox jech laj spasic jech chac cꞌu chaꞌal laj spasic ti ta baꞌyele.
36 Aí o dono mandou mais empregados do que da primeira vez. E os lavradores fizeram a mesma coisa.
37 ’Ta slajeb xa laj stac batel snichꞌon stuc. Jech laj snop: “Jaꞌ van ta xiyichꞌbeicun ta mucꞌ ti jnichꞌone”, xi.
37 Depois de tudo isso, ele mandou o seu próprio filho, pensando: “O meu filho eles vão respeitar.”
38 Pero ti jchꞌom-osiletique, cꞌalal laj yilic ti jaꞌ snichꞌon ti ajvalile, jech lic yalbe sbaic: “Leꞌ xtal ti buchꞌu ta xichꞌ comel ti osile. Laꞌ jmiltic yoꞌ jech ta xcom ta cuꞌuntic ti osile”, xut sbaic.
38 Mas, quando os lavradores viram o filho, disseram uns aos outros: “Este é o filho do dono; ele vai herdar a plantação. Vamos matá-lo, e a plantação será nossa.”
39 Jech o xal ti jchꞌom-osiletique laj stsaquic, laj xjochic loqꞌuel, laj smilic ―xi ti Jesuse.
39 — Então agarraram o filho, e o jogaram para fora da plantação, e o mataram.
40 Ti Jesuse jech lic sjacꞌbe ti cristianoetique: ―Cꞌalal ta sut talel ti yajval osile, ¿cꞌusi ta spasbe ti jꞌabteletic taje? ―xi.
40 Aí Jesus perguntou:
41 Ti stuquique jech itacꞌavic: ―Ta smil scotol ti jmilvanej jꞌabteletique. Mi jaꞌuc juteb ta xcꞌuxubaj yoꞌnton yuꞌun. Jaꞌ jech xtoc ti yajval osile ta xlic saꞌ yan jꞌabteletic yoꞌ ta xacꞌ ta chꞌom ti yosile, yoꞌ jech ta xacꞌbeic ti cꞌu yepal ta xichꞌ slocꞌ ti yosile ―xiic.
41 Eles responderam: — Com certeza ele vai matar aqueles lavradores maus e vai arrendar a plantação a outros. E estes lhe darão a parte da colheita no tempo certo.
42 Ti Jesuse jech laj stacꞌbe: ―Ti voꞌoxuque, ¿mi muꞌyuc aqꞌuelojic ti scꞌop Dios ti jech ta xale?:xi.
42 Jesus então perguntou:
43 Jech o xal ta xcalboxuc avaꞌiic, ti ventainel yuꞌun ti Dios ti oy ta atojolique, ta xbat ta yan. Ta xbat ta stojolic ti buchꞌutic snaꞌ xaqꞌuic ti sloqꞌue.
43 E Jesus terminou:
44 Buchꞌuuc noꞌox ti ta xbajic ta sba ti tone, lilijem ta xcꞌotic. Mi cajal ta xcꞌot ta sbaic ti tone, polvo ta xcꞌotic ―xi.
44 Quem cair em cima dessa pedra ficará em pedaços. E, se a pedra cair sobre alguém, essa pessoa vai virar pó.
45 Cꞌalal jech laj yaꞌiic ti banquilal paleetique, ti jfariseoetique ivul ta yoꞌntonic ti jaꞌ scꞌoplal stuquic ti jech iꞌalbatic yuꞌun ti Jesuse.
45 Os chefes dos sacerdotes e os fariseus ouviram as parábolas que Jesus contou e sabiam que ele estava falando a respeito deles.
46 Jech o xal ta scꞌan ta stsaquic ox yaꞌiic. Pero ixiꞌic yuꞌun ti cristianoetique. Yuꞌun scotol xchꞌunojic ti ta xcꞌopoj ta sventa Dios ti Jesuse.
46 Por isso queriam prendê-lo, mas tinham medo da multidão porque o povo achava que Jesus era profeta .
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.