João 19
Ălǝnžil n-Ɣisa Ălmasex: Kitab Ălmuqăddăs (TAQ) vs NVT
1 Irmăs Bilatəs Ɣisa, omăr əssărdusa i-ad-dăɣ-s əjən tiwit s-ibărtăkăn.
1 Então Pilatos mandou açoitar Jesus.
2 Ǝggădăn-dd əssărdusa, əẓẓăn ălmăt, korona, a-wen, takənbut n-isənnanăn šund ta tăjjăn imănokalăn təzzar, ăswărăn-tăt eɣăf-net, əssəlsăn-t anăkăbba šăggăɣăn
2 Os soldados fizeram uma coroa de espinhos e a colocaram em sua cabeça, e depois puseram nele um manto vermelho.
3 təzzar, ad-t-tiɣliɣələyăn, jannen-as: «Ămănokal n-kăl-Ălyăhud, nəjʼ-ak gărdəbu», sattăɣăn-as siha d-siha.
3 Zombavam dele, dizendo: “Salve, rei dos judeus!”, e batiam em seu rosto.
4 Izjăr-dd Bilatəs daɣ s-kăl-Ălyăhud, innă: «Ǝnhəywăt, ăhaləs-i-dăɣ, ăssoɣălăɣ-awăn-t-in i-ad-kăwăn-səlmədăɣ a-s wăr t-illa uḍlem fălla-s əjrawăɣ t-ăsinăhăjjăn d-tamăttant.»
4 Pilatos saiu outra vez e disse ao povo: “Agora vou trazê-lo aqui para vocês, mas que fique bem claro: eu o considero inocente”.
5 Izjăr-dd Ɣisa săr-săn ḍarăt-a-wen, ija takənbut ta n-isənnanăn, ilsa anăkăbba wa šăggăɣăn, innʼ-asăn Bilatəs ălwăqq-wen «Ăhaləs-năwăn dədi.»
5 Então Jesus saiu com a coroa de espinhos e o manto vermelho. “Vejam, aqui está o homem!”, disse Pilatos.
6 Ǝnhăyăn imănokalăn n-kăl-tikutawen d-ălgomităn Ɣisa ikkʼ-en-dd ɣas, ăsɣăren iket-năsăn, ənnăn i-Bilatəs: «Itwəṣləbet făll-tajəttewt, Itwəṣləbet făll-tajəttewt!» Innʼ-asăn Bilatəs ămăra: «Ărməsăt-t, təṣləbăm-t făll-tajəttewt kăwăneḍ iman-năwăn făl-a-s năkk, wăr t-illa uḍlem fălla-s əjrawăɣ t-ăsinăhăjjăn d-tamăttant.»
6 Quando os principais sacerdotes e os guardas do templo o viram, começaram a gritar: “Crucifique-o! Crucifique-o!”. “Levem-no vocês e crucifiquem-no”, disse Pilatos. “Eu o considero inocente.”
7 Ǝnnăn-as imănokalăn n-kăl-Ălyăhud: «Năkkăneḍ, ijraw-anăɣ Ăṭṭăwrăt iji n-iman-net ed, ija iman-net Rure-s n-Măssinăɣ.»
7 Os líderes judeus responderam: “Pela nossa lei ele deve morrer, pois chamou a si mesmo de Filho de Deus”.
8 Isla Bilatəs i-măjrăd-wen-dăɣ ɣas, irmăɣ,
8 Quando Pilatos ouviu isso, ficou ainda mais amedrontado.
9 ijjăš ehăn-net təzzar, innă i-Ɣisa: «Kăyy-i-dăɣ făw, əndek siha s-dd-hed?» Wăr t-illa a has-inna Ɣisa. Innʼ-as Bilatəs:
9 Levou Jesus de volta para dentro do palácio e lhe perguntou: “De onde você vem?”. Jesus, porém, não respondeu.
10 «Mafăl wăr hi-jənnid hărăt? Ajăn wăr təssenăd a-s năkk leɣ tădabit n-ad-kăy-in-ăyyăɣ, leɣ daɣ tădabit n-ad-kăy-əṣləbăɣ făll-tajəttewt?»
10 “Por que você se nega a falar comigo?”, perguntou Pilatos. “Não sabe que tenho autoridade para soltá-lo ou crucificá-lo?”
11 Innʼ-as Ɣisa: «Wăr făll-i mad-təkrəšăd tărna wălʼ iyyăt săl ta kăy-ikfa Măssinăɣ dăɣ-ăssaɣăt-wa-dăɣ, a-wen-dăɣ a făl ere wa hi-ijăn jer-ifassăn-năk, ojăr-kăy tifut n-abăkkaḍ.»
11 Jesus disse: “Você não teria autoridade alguma sobre mim se esta não lhe fosse dada de cima. Portanto, aquele que me entregou a você tem um pecado maior”.
12 Ad-itammăɣ ya Bilatəs i-ăddăbara s-t-in-ăswăyya măšan, ăsɣăren kăl-Ălyăhud dăɣ-išənnawăn, ənnăn-as: «Afăl t-in-toyyed, ad-nəlməd a-s kăyy wădden amidi n-Qăyṣăr a tămoosăd făl-a-s, nəssan a-s ere ijan iman-net ămănokal iket-net, ad-umas ašănjo n-Qăyṣăr.»
12 Então Pilatos tentou libertá-lo, mas os líderes judeus gritavam: “Se o senhor soltar este homem, não é amigo de César! Quem se declara rei se rebela contra César”.
13 Islă Bilatəs i-a-wen ɣas, izzəzjăr-dd Ɣisa təzzar, ăqqima dăɣ-edăgg wa dăɣ-iɣattăs ăššăreɣa s-itawănna dăɣ-Ɣăbranəyya: Ɣăbbata.
13 Ao ouvir isso, Pilatos trouxe Jesus para fora novamente e se sentou no tribunal, na plataforma chamada “Pavimento de Pedras” (em aramaico, Gábata ).
14 Itajj a-wen s-tarăhut n-ašăl wa n-dat-wa n-ămudd wa n-Faṣka. Innă Bilatəs i-imănokalăn n-kăl-Ălyăhud: «Uhənăt, ămănokal-năwăn dədi.»
14 Era por volta de meio-dia, no dia da preparação para a Páscoa. E Pilatos disse ao povo: “Vejam, aqui está o seu rei!”.
15 Măšan, ăskălălăn iket-năsăn, ənnăn-as: «Ămmătet, ămmătet, itwəṣləbet făll-tajəttewt.» Innʼ-asăn Bilatəs: «Ɣas kăwăneḍ, ăba-hawăn ere təṣlăbăm ar ămănokal-năwăn?» Ǝnnăn-as imănokalăn n-kăl-tikutawen: «Năkkăneḍ, wăr nəla ămănokal săl Qăyṣăr.»
15 “Fora com ele!”, gritaram. “Fora com ele! Crucifique-o!” “O quê? Crucificar o seu rei?”, perguntou Pilatos. Em resposta, os principais sacerdotes gritaram: “Não temos outro rei além de César!”.
16 Ijă Bilatəs Ɣisa jer-ifassăn-năsăn i-ad-itwəṣləb făll-tajəttewt. Ărmăsăn əssărdusa Ɣisa, əlwăyăn-t təzzar,
16 Então Pilatos lhes entregou Jesus para ser crucificado. E eles levaram Jesus.
17 ăslănjen-t tajəttewt ta făll-mad-itwəṣləb, əzjărăn dăr-s aɣrəm, əkkăn dăr-s edăgg wa s-itawănna dăɣ-Ɣăbranəyya: «Gălgota»; a-wen ălmăɣna-net: «Edăgg wa n-akărkor.»
17 Carregando a própria cruz, Jesus foi ao local chamado Lugar da Caveira (em aramaico, Gólgota ).
18 Ašăl-en, ămizăyyen əssin inaɣtafăn atwəṣləb d-Ɣisa; iyyăn daw-aɣil-net, wa iyyăḍăn daw-tăšalje-net, imăl-t ənta jere-săn.
18 Ali eles o pregaram na cruz. Outros dois foram crucificados com Jesus, um de cada lado e ele no meio.
19 Ǝṣlăbăn Ɣisa ɣas, issəktăb Bilatəs făll-ăllox iyyăn a-s:
19 Pilatos colocou no alto da cruz uma placa que dizia: “Jesus, o nazareno, Rei dos judeus”.
20 Akătab-en, ăɣrăn-t kăl-Ălyăhud ăjjootnen făl-a-s, edăgg wa dăɣ-ătwăṣlăb Ɣisa, ohaẓ aɣrəm. Ăllox-en, akătab wa t-iwarăn, ija dăɣ kăraḍ iməjridăn: Ɣăbranəyya, Tăromanit d-Tălyunanit.
20 O lugar onde Jesus foi crucificado ficava perto da cidade, e a placa estava escrita em aramaico, latim e grego, de modo que muitos judeus podiam ler a inscrição.
21 Ǝggădăn-dd imănokalăn n-kăl-tikutawen d-kăl-Ălyăhud, ăsmătărăn Bilatəs d-udaɣ ad-iktəb a-s Ɣisa ămănokal n-kăl-Ălyăhud ănn-ak, iktəbet a-s, innă: năkk, ămănokal n-kăl-Ălyăhud măšan,
21 Os principais sacerdotes disseram a Pilatos: “Mude a inscrição de ‘Rei dos judeus’ para ‘Ele disse: Eu sou o rei dos judeus’”.
22 innʼ-asăn Bilatəs: «A-wa s-išwăr əktăbăɣ-t, əktăbăɣ-t.»
22 Pilatos respondeu: “O que escrevi, escrevi”.
23 Ǝṣlăbăn əssărdusa Ɣisa făll-tajəttewt ɣas, əjăn i-isəlsa-net əkkoẓăt tiẓunawen, iḍkăl hak iyyăn dăɣ-săn tăẓune tiyyăt, wăr dd-ăqqima ar tanăkăbbat wăr iha aẓămay wălʼ iyyăn.
23 Depois que os soldados crucificaram Jesus, repartiram suas roupas em quatro partes, uma para cada um deles. Também pegaram sua túnica, mas ela era sem costura, tecida numa única peça, de alto a baixo.
24 Ărmăsăn-tăt əssărdusa ɣas, ănmănnăn jer-iman-năsăn: «Udaɣ ad-tăt-nəsăɣărriwət, năjet fălla-s tisăɣeren i-ad-t-ikrəš iyyăn dăɣ-năɣ.» Ǝjăn tisăɣeren, ămoos a-wen a ăssiitbătăn a-wa iktăbăn dăɣ-măjrăd n-Măssinăɣ a-s inna:
24 Por isso disseram: “Em vez de rasgá-la, vamos tirar sortes para ver quem ficará com ela”. Isso cumpriu as Escrituras que dizem: “Repartiram minhas roupas entre si e lançaram sortes por minha veste”. E foi o que fizeram.
25 Edes i-tajəttewt ta făll-ătwăṣlăb Ɣisa, təbdad ma-s d-wălătma-s n-ma-s d-Măryăma ta n-hănne-s n-Klufas d-Măryăma ta s-itawănna ta n-Mulăždaləyăt.
25 Perto da cruz estavam a mãe de Jesus, a irmã dela, Maria, esposa de Clopas, e Maria Madalena.
26 Inhăy Ɣisa ma-s təbdad edes i-ănăṭṭalib wa ikna tărha ɣas, innʼ-as: «Anna, rure-m dədi ibdădăn edes-ham.»
26 Quando Jesus viu sua mãe ali, ao lado do discípulo a quem ele amava, disse-lhe: “Mulher, este é seu filho”.
27 Innă daɣ i-ănăṭṭalib: «Kăyy daɣ, ma-k dədi təbdădăt edes-hak, taɣălift-năk.» Ɣur-ašăl-wen-dăɣ, ijʼ-et-dd ănăṭṭalib-en s-iman-net, iṭṭăf-as tămudre.
27 E, ao discípulo, disse: “Esta é sua mãe”. Daquele momento em diante, o discípulo a recebeu em sua casa.
28 Ilmăd Ɣisa a-s əssəbab wa făl dd-ămešăl s-ăddunya, ăssawăḍ-t-in iket-net, făll-tajəttewt-en-dăɣ, innă: «Ăffuudăɣ.» Ămoos a-wen a ăssiitbătăn a-wa innă əlkəttab n-Măssinăɣ fălla-s.
28 Jesus sabia que sua missão havia terminado e, para cumprir as Escrituras, disse: “Estou com sede”.
29 Iskar dihen ăkoss iḍkarăn bənegăr, innă Ɣisa ăffuud ɣas, əttălăn əssărdusa tăḍuft făll-ăbori, əssəlmăɣăn-tăt dăɣ-bənegăr təzzar, əẓẓălăn-as-tăt i-ad-tăt-isuməm măšan,
29 Havia ali uma vasilha com vinagre, de modo que ensoparam uma esponja no vinagre, a colocaram na ponta de um caniço de hissopo e a ergueram até os lábios de Jesus.
30 ăkrăbbăt Ɣisa bənegăr ɣas, inna: «A-wa s-dd-oseɣ, ijă, imdă». Ăskărăyrăy-dd eɣăf-net ḍarăt-a-wen, ijmăḍ-t unfas.
30 Depois de prová-la, Jesus disse: “Está consumado”. Então, inclinou a cabeça e entregou o espírito.
31 Itajj a-wen ašăl wa n-dat-wa n-Faṣka-i-dăɣ sadawăn ăddinăt i-ămudd. Šămad wăr-ərhen imănokalăn n-kăl-Ălyăhud ad-tăn-dd-iɣdăr ămudd wa n-Faṣka-i əknăn asəmɣar ed awătay-wen, oḍa ašăl wa n-ămudd făll-əssəbət-i n-tăsonfat, ɣas, osăn Bilatəs, əttărăn dăɣ-s ad-amăr i-əssărdusa terăẓẓe n-iḍarăn n-ăddinăt-wi ătwăṣlăbnen făll-tijəttewen təzzar, əkkəsăn-tăn-dd fălla-snăt.
31 Era o Dia da Preparação, e os líderes judeus não queriam que os corpos ficassem pendurados ali até o dia seguinte, que seria um sábado muito especial. Por isso pediram a Pilatos que mandasse quebrar as pernas dos crucificados e removê-los.
32 Osăn-dd əssărdusa ɣas, ărẓăn iḍarăn n-ănaɣtaf wa ăzzarăn, okăyăn daɣ s-amidi-net wa iyyăḍăn, jăn-as a-wen-dăɣ ənta-dăɣ.
32 Assim, os soldados vieram e quebraram as pernas dos dois homens crucificados com Jesus.
33 Ǝwwăḍăn-dd Ɣisa, ənhăyăn-t ămmut ɣas, okăyăn-t wăr-ărẓen iḍarăn-net
33 Mas, quando chegaram a Jesus, viram que ele já estava morto e, portanto, não quebraram suas pernas.
34 măšan, inbăj iyyăn dăɣ-əssărdusa tajəẓẓelt n-Ɣisa s-allaɣ-net, izjăr-tăt-dd ašni s-əlkamăn aman.
34 Um dos soldados, porém, furou seu lado com uma lança e, no mesmo instante, correu sangue com água.
35 Năkk a iktăbăn isălan-wi-dăɣ ed, ăjjəyhăɣ-asăn iket-dăɣ-năsăn, tajuhe-nin daɣ, wăr tăt-ihʼ ăššăk. Ɣas, siɣulăɣ-tăn năkk-i tăn-inhăyăn s-tiṭṭawen-in dăɣ-təssəba n-ad-tamənăm s-Ɣisa.
35 Essa informação provém de uma testemunha ocular. Ela diz a verdade para que vocês também creiam.
36 Isălan-wi-dăɣ, jăn i-ad-itbət a-wa iktăbăn dăɣ-măjrăd n-Măssinăɣ a-s innă:
36 Essas coisas aconteceram para que se cumprissem as Escrituras que dizem: “Nenhum dos seus ossos será quebrado”,
37 Innă daɣ măjrăd n-Măssinăɣ dăɣ-edăgg iyyăn săl-wen:
37 e “Olharão para aquele a quem transpassaram”.
38 Osă-dd Yusəf wa n-tadăbayt ta n-Arimata. Ămoos ənta iman-net, ănăṭṭalib n-Ɣisa, măšan, iffar a-wen făl tuksəḍa n-a-wa dăɣ-s-e-ənnən imănokalăn n-kăl-Ălyăhud. Ǝnta-en-dăɣ a ihălăn tikawt n-Bilatəs, ittăr dăɣ-s turhajăt n-ad-dd-ikkəs tafəkka n-Ɣisa făll-tajəttewt; ikfʼ-e Bilatəs turhajăt n-a-wen ɣas, ikkăs-dd tafəkka n-Ɣisa făll-tajəttewt.
38 Depois disso, José de Arimateia, que tinha sido discípulo secreto de Jesus porque temia os líderes judeus, pediu autorização a Pilatos para tirar da cruz o corpo de Jesus. Quando Pilatos lhe deu permissão, José veio e levou o corpo.
39 Osă-dd daɣ dihen Nikodem wa s-kăla dd-ădwănnăt i-Ɣisa s-ehăḍ, iwway a okăyăn kăraḍăt timərwen n-kelu n-matălxer d-aḍutăn.
39 Estava com ele Nicodemos, o homem que tinha ido conversar com Jesus à noite. Nicodemos trouxe cerca de 35 litros de óleo perfumado feito com mirra e aloés.
40 Ărmăsăn tafəkka n-Ɣisa, əknăn-tăt s-matălxer d-ăḍutăn təzzar, əttălăn-tăt dăɣ-tefit, ed a-wen-dăɣ a tajjăn kăl-Ălyăhud i-ere ăba təzzar, əjăn-t dăɣ-aẓəkka.
40 Seguindo os costumes judaicos de sepultamento, envolveram o corpo de Jesus em lençóis compridos de linho, junto com essas especiarias.
41 Edăgg wa dăɣ-ătwăṣlăb Ɣisa, ohaẓ-t ašəkrəš n-ihəškan, iha aẓəkka s-kăla wăr dăɣ-s insa ere ăba.
41 O local da crucificação ficava próximo a um jardim, onde havia um túmulo novo que nunca tinha sido usado.
42 Aẓəkka-wen-dăɣ a dăɣ-jăn tafəkka n-Ɣisa ed, wăr tăn-ujəj, ăsinăkmăm-tăn daɣ ămudd-i s-afăl dd-iwwăḍ ăssaɣăt-net, ad-ăbas t-illa emăremar.
42 Como era o Dia da Preparação para a Páscoa judaica, e uma vez que o túmulo ficava perto, colocaram Jesus ali.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.